El procés d'elaboració de la llengua catalana, prenent com a referència l'elaboració verdagueriana

In oducció De la ma eixa mane a que podem di , sense pe ill d’e o , que el p o- cés de no mali zació social de la llengua ca alana és en un es adi inacaba , podem a i ma ambé que la se a elabo ació no ha assoli un ple desen- olupamen . D’en ada con é eco da alguns elemen s onamen als d’aques con- cep e d’elabo ació amb elació a la llengua ca alana. S’assenyalen habi- ualmen dues i es onamen als en el desen olupamen his ò ic de la llengua li e à ia ca alana, en dos momen s c ucials: l’ob a de Ramon Llull en un momen inicial i l’ob a de Ve dague a la Renaixença. En ambdós casos, i pe l’acció de les dues pe sonali a s li e à ies esmen ades, la llen- gua ca alana és e a ap a pe a una exp essió ica i p ecisa, p òpia de les llengües de cul u a. Són dos exemples d’elabo ació en la mesu a que, en la se a p oducció pe sonal, aques s dos au o s se se eixen d’un ins umen lingüís ic que millo a sensiblemen la llengua pa lada (i esc i a) de la se a època. Allò que ens sembla impo an de ema ca és que l’èxi espec iu d’aques es dues in e encions en la llengua ou degu al e que an eni lloc en un con ex social en què ep esen a en do a d’un ins umen p opi un g up lingüís ic que enia seg es ada la se a exp essió cul a pe una al a llengua (el lla í i l’espanyol —o el ancès o l’i alià, segons les à ees—, en els dos momen s obse a s). 253 Anua i Ve dague 14 - 2006 El p océs d’elabo ació de la llengua ca alana, p enen com a e e ència l’elabo ació e dague iana Gab iel Bibiloni (Uni e si a de les Illes Balea s) Ca les Cas ellanos (Uni e si a Au ònoma de Ba celona) Lluís Ma que Lexicòg a 02-Ac es VI col·loqui 27/10/06 11:42 Página 253 Aques s casos mos en que l’elabo ació lingüís ica no es po en end e com un p ocedimen a i icial idea pe uns ilòlegs dele osos de compli- ca l’exp essió lingüís ica a uns pob es pa lan s, al com la demagògia an ino mali zado a ha olgu ca ac e i za el enomen. L’elabo ació lin- güís ica gua da semp e una elació di ec a amb els usos socials, pe ò no an sols pe la conside ació de la se a necessà ia accep ació pe la socie- a , sinó ambé pel ep e col·lec iu que ep esen a l’es ablimen social d’una llengua es ànda d pe a la comuni a lingüís ica en qües ió. L’apo ació de Ve dague La impo ància de l’elabo ació e dague iana es po sin e i za en una sà ia selecció del co pus que ingué en comp e els ac o s següen s: 1) Es onamen a a en una llengua pa lada exp essi a i no excessi a- men in e e ida. La iquesa exp essi a so gida de la llengua o al e a con- side able. Reco dem, an sols, alguns exemples del lèxic de L’A làn ida, de Canigó, i de di e en s ob es en p osa anali zades (Excu sions i ia ges, 1887; Die a i d’un peleg í a Te a San a, 1889; En de ensa p òpia, 1895; Rondalles, 1904; Discu sos, 1905; Epis ola i de Jacin Ve dague —a cà ec de Josep M. de Casacube a i Joan To en i Fàb egas—, 1959-1993), que mos en un ecu s més di ec e a la llengua o al, com a a els noms i els e bs següen s: «cò ec», « eu», «xa agall», «abas a », «aguai a », «acluca », «cong ia », «copsa », «cui a », «deixondi », «esbadella », «gla i », «ha e » (en el sen i d’abas a ), « umbeja », e c. De egades l’au o eco - e a exp essions d’o icis adicionals i ins de la na egació, com a a «gi a - se de so sob e», pe exemple. Cal ema ca ambé adjec ius com a a «co - secan », «deli ós», « aben », « e eny», e c. En alguns casos l’acos amen a la llengua o al (del p opi dialec e) es po conside a excessi a is a des de la no ma i a ac ual, com a a en els emenins en -an a (« allan es») o en les a ian s d’ex ensió es ingida com a a «umple» (en comp es d’omple), «obi a » (en lloc d’albi a ), «aixís» (en lloc d’així), «C iado » (en lloc de C eado ), «is iu» (en lloc d’es iu), «medi e à» (en lloc de medi e ani). En un sen i semblan cal conside a les g a ies «aubaga» (obaga), «aucell» (ocell), « auç» ( alç), «ignocència» (innocència) i les o mes no no ma i es «men es» (men e), «a a essa » ( a essa ), e c. 254 El p océs d’elabo ació de la llengua ca alana 02-Ac es VI col·loqui 27/10/06 11:42 Página 254 En alguns casos la ia es decan a pe o mes no cen als com a a «ací», «lle a », i, en d’al es casos, é un deix clàssic o a caï zan , com a a «palm», «colp», « e e», «a an », «mes» (en el sen i de pe ò), e c. Obse em que alguna inno ació d’alesho es, com a a «menys», « es a », « e i able», s’ha acaba es enen socialmen . Cal ad e i , de mane a gene al, que l’ús ambé d’un nomb e eduï d’a caismes o de cul ismes com a a « es a», «oi », « egina», «sempi e n», «ensems», no impedeix l’acos amen onamen al a la llengua o al. Ve dague man é la o ça exp essi a inculada a l’o ali a pe mi jà de l’ús so in eja de ecu sos de su ixació en casos com a a «c uixid-e a», «gemeg-o », «bonic-oi», «esb i- na-dís», «obi a-do a», «poncell-am», «nua-disses», «llisqu-í ola», «g ogu- eja », «so aqu-eja ». D’al a banda, cal assenyala que els cas ellanismes, o i ésse mol is en s, hi són escassos: «he mós», «di xós», «co dille a», « o men a», « ono», «ag a i», «emplea », «menos», e c. 2) La se a ia mo ològica e a bàsicamen mode na isup adialec al. Se sepa a a, així, del ca alà clàssic an ic o adop an una o ma ac uali zada sense cau e ampoc excessi amen en el dialec alisme. Les di e gències de la ia de Ve dague en e s el ca alà cen al co esponen en gene al a o mes que es man enen i es en di e en s pa - la s con empo anis. En e d’al es podem obse a , en la conjugació del subjun iu, o mes i es com el p esen en -e(«mos e», «esbombe», « egue», « e lle») o en -a(«diga», «plàcia») i l’impe e en -às, -asses, e c. («guiàs», «dassen»). També cal assenyala les o mes plu als de p esen d’indica iu o d’impe a iu en -am i -au («can am», «siau», «b essau», e c.) o les o mes del pe e en -í(«pengí», «posí»). El demos a iu «eix» i l’a - icle masculí «lo» ambé co esponen a una o ma i a (amb lleus a ian s en el cas d’«eixe») en els pa la s me idionals. De la ma eixa mane a cal conside a el man enimen de la adel adical de e bs com a a «nada » (neda ), «jau e» (jeu e), «nàixe » (néixe )… Es po a i ma cla amen , doncs, que l’au o no queia en el p opi dialec alisme. 3) En iquia el baga ge cul u al amb la inco po ació de nomb osos neo- logismes que ha ien de pe me e l’exp essió cul a. Malg a que en aques aspec e les solucions de Ve dague no ossin semp e les més adien s, cal conside a -lo un dels objec ius del seu p océs d’elabo ació (objec iu inclòs en la p e ensió ma eixa de e una ob a cul a de g an olada). AL’A làn ida obem nomb osos noms de la cul u a clàssica g ega i lla- ina: «síl ides», «ha pies», « ú ies», «cíclop», «Hè cules», «Júpi e », Ca les Cas ellanos; Gab iel Bibiloni; Lluís Ma que 255 02-Ac es VI col·loqui 27/10/06 11:42 Página 255 «Home »… En alguns casos, al com hem obse a , l’adap ació dels mo s no és es able a de mane a adequada com en els exemples: «hè oe» (pe he oi), «cisne» (pe cigne), «cada e» (pe cadà e ), «Calpe» (pe Calp), «È eso» (pe E ès), «Ti o» (pe Ti ), «Alpes» (pe Alps), «Rose» ( o ma p o ençal, pe Roine), « opaci» (pe opazi). Desp és de Ve dague D’ençà de l’ob a de Ve dague la e o ma ab iana ha es a la in e - enció que ha in luï més di ec amen en l’elabo ació de la llengua ca ala- na. Podem di , en sín esi, que a eni els e ec es següen s: —Va es abli l’o og a ia de mane a compa ible amb les a ian s dialec- als. Són p ou no ables alguns pun s de la e o ma o og à ica que an esul a polèmics en aquells momen s pe ò que el emps ha demos a pe ec amen àlids. Reco dem, pe exemple, les g a ies dels plu als emenins en -es; les e minacions e bals à ones en -es, -en, -em, -eu; l’ús del díg a -ix- desp és de ocal; la dis inció en e bi , e c. —Va sis ema i za cien í icamen la c eació neològica de mane a con- g uen amb les ca ac e ís iques de la llengua, man enin una llengua genuïna pe mi jà dels neologismes necessa is, o ugin de o a subo di- nació i ap o i an ecu sos p opis. Així ixà o mes com a a « e igen», «ol ac e», «ca a ac a», «sín esi», «pa adoxal», e c., en lloc dels calcs habi- uals a l’època com a a è ig, ol a , ca a a a, sín esis, pa adògic, e c. —Va emp end e una asca se iosa de depu ació lingüís ica. Fab a a insis i semp e, en di e sos esc i s i discu sos, en aques pun que consi- de a a i al si es olien elimina les de ec uosi a s he e ades en la llen- gua quo idiana d’à ees impo an s del e i o i, dis o sions in oduïdes com a conseqüència de la in luència exe cida du an anys pe la llengua espanyola, en an que llengua dominan i llengua d’es a . Pe al de du a e me aques a asca a poua ecu sos de la llengua an iga i, si aques a no li o nia cap p opos a iable, a sabe de i a els mo s d’al es d’exis- en s o c ea -los de nou, e i an la subo dinació. Dins aques a asca, cal ema ca la co ecció de nomb osos mo s que, o i ésse d’ús co en , ebu jà cla amen com a no in eg an s del lèxic accep able dins la llen- gua ca alana, com a a apoia , emplea , despedi , dis u a , pe manèixe , pues o, menos, e c. 256 El p océs d’elabo ació de la llengua ca alana 02-Ac es VI col·loqui 27/10/06 11:42 Página 256 —Va sis ema i za la mo osin axi, onamen an -se en el ca alà con em- po ani. En aques aspec e la codi icació que a es abli s’ap oxima a més (pe aons sociolingüís iques del momen ) al dialec e cen al que no pas a la mo osin axi e dague iana. Fab a p io i za les o mes del ca alà cen- al com a a la 1a pe sona de l’indica iu p esen en -oi en -eixo («pa lo», «segueixo»); el subjun iu p esen en -i(«mos i», «digui», «pa li»); el sub- jun iu impe e en -és, -essis, e c. («pa lés», «pa lessis», e c.)… Dóna ca a de na u alesa als p onoms en o ma e o çada («em», «e », «es», «el», «ens», «us», «els», «en», e c.). També é en comp e al es a ian s dialec- als, que conside a igualmen co ec es, pe ò p io i za les o mes del ca alà cen al. Desp és de Fab a. Des iacions i incohe ències A pa i d’aques a acció de Pompeu Fab a, l’e olució pos e io ha segui les o ien acions gene als de l’elabo ació e dague iana i les solu- cions de la e o ma ab iana, pe ò amb algunes des iacions que cald ia ema ca : 1) Una de les des iacions ha es a l’hipe pu isme i l’a i iciosi a . Aques a endència es a desen olupa sob e o du an la p ime a mei a del segle XX i a eni una accen uació en e els anys 40 i els anys 60, du an l’època més du a del ègim anquis a a l’Es a espanyol. Aques a és una posició habi ual en pe íodes en què les llengües en p océs de no - mali zació posseeixen enca a una escassa p ojecció social, és a di , que no poden con as a en l’ús social l’ence o el desence de les ies dels seus c eado s. Aques a des iació de ipus pu is a di icul a a l’ex ensió dels usos socials de la llengua pel e que p io i za a aonamen s ilològics pe damun de conside acions e e en s a l’ús social. En e les ma ques d’hipe pu isme podem conside a l’ús exclusiu de o mes de la llengua clàssica que comp en amb equi alen s de la llengua ac ual, com a a àdhuc (en lloc de ins i o ), hom (en lloc de es), ame e (en lloc d’en ia ), quelcom (en lloc d’alguna cosa), dempeus (en lloc de d e /d e a), e c. És un pe i nomb e de ma ques d’a caisme o de so is ica- ció que han ingu en algun momen un ele a alo simbòlic i ep esen- a iu. També po ésse conside a com una mos a d’hipe pu isme o de Ca les Cas ellanos; Gab iel Bibiloni; Lluís Ma que 257 02-Ac es VI col·loqui 27/10/06 11:42 Página 257 so is icació una al a endència que ha ingu lloc en l’ús excessiu de o - mes subdialec als en ex os es ànda ds. 2) Una al a des iació, so gida en pa com a eacció a l’an e io , ha es a el que pod ia anomena -se populisme del ca alà-que-a a-es-pa la ( e e in -se no malmen a algunes zones de llengua pob a i/o in e e i- da), en la qual s’ha nega , en g aus di e sos, l’elabo ació necessà ia de la llengua. Ha es a una eacció con a l’hipe pu isme que s’ha onamen a so in en l’a gumen de la ece ca de l’adequació de la llengua als di e en s usos socials (especialmen desp és del desen olupamen , a inals del segle XX, dels mi jans de comunicació de masses en llengua ca alana). La des iació d’aques a posició adica en el e de con ond e la necessi a de l’adequació de la llengua als usos de masses amb una educció de l’elabo a- ció i amb la pe missi i a da an les in e e ències de la llengua espanyola. La educció de l’elabo ació es onamen a p incipalmen en la negació dels mo s que són més di e en s de l’espanyol com a a ce ca (al cos a de busca ), demana (al cos a de p egun a ), lliu a (al cos a d’en ega ), p e- ga (al cos a de esa ), e c. O ambé els exemples de l’apa a p eceden usa s abusi amen pels hipe pu is es. Aques a endència a nega les o - mes més allunyades de l’espanyol ha po a , ins i o , a ecomana que s’e- i in mo s com a a enguany (subs i uï pe les endències educcionis es pe aques any) o que es enunciï a ecu sos es ilís ics com a a el que pe - me l’ús adequa de l’ad e bi adés, ambdós elemen s p esen s en un nom- b e impo an de pa la s. La pe missi i a en e s l’espanyol és ma cada pe la ecomanació de l’ús de mo s com a a ap eci, biombo, caldo, dis u a , ba co, bodega(celle ), calbo, despedi , ma xa (ana -se’n), nò io, pues o, i en- da, e c., eculan en un p océs de depu ació ja a ança en emps de Fab a. 3) Una e ce a des iació, elacionada amb l’an e io , ha es a la des- o ien ació en la c eació neològica. Els neologismes s’han elabo a , en un nomb e excessiu de casos, pe mi jà del calc de la llengua espanyola, és a di , sense segui el c i e i de Fab a d’ap o i a al màxim els ecu sos lin- güís ics p opis del ca alà. Són exemples de neologismes c ea s pe un p o- cés més o menys in ens de calc de l’espanyol mo s com a a: o migó, co xe, cangu , billa ,condó,a o a (en co eu elec ònic), ensa , ca il (en ci cu- lació ià ia), o onda, ca pa, pau a,solapa ,b úixola,cin u ó,ma a-segells, acuna, e c. En alguns casos el calc no es onamen a en la o ma sinó en l’ús, que és calca de l’espanyol com a a en casos de doble s del ipus de con amina- 258 El p océs d’elabo ació de la llengua ca alana 02-Ac es VI col·loqui 27/10/06 11:42 Página 258 ció/pol·lució, in es igació/ ece ca, pel·lícula/ ilm, èxi /succés,in e can i/bes- can i,con es ado / esponedo ,in e i /in es i (en economia), e c. Fins i o en di e sos mo s he edi a is p ou consolida s, el calc ha e on olla usos dis in s ben an ics com a a els dels doble s go / as, pal/bas ó, ocell/moixó,eixuga /asseca , e c. En alguns casos s’han adap a ce s man- lleus amb una accen uació a bi à ia, com a a xò e , xàndal, dièsel, e c. Només en uns exemples escadusse s com a a sida ( emení), ba u e ,ce ca (en in o mà ica), e c., la llengua ca alana ha aconsegui , al lla g dels da e s decennis, d’es abli pa cialmen o mes de c eació in e na de mane a au ònoma en e s l’espanyol. Obse acions i pe spec i es La e lexió en o n de la pe ja e dague iana i ab iana ens hau ia de pe - me e d’acaba de mane a cohe en l’ob a d’elabo ació de la llengua ca ala- na, ja que cal an sols posa -se en el camí essa pels il·lus es p ecu so s esmen a s i segui pe sec o s impo an s de lingüis es i d’esc ip o s. Això old ia di , a pa e nos e: 1) Elabo a la llengua o man enin el con ac e amb la llengua pa lada i a, en enen aques concep e com el co pus o al exis en i suscep ible d’ésse ac i a . S’hau ia d’e i a , pe an , de cau e en l’a i iciosi a i cal- d ia ecó e a l’exp essi i a quo idiana, al com es a e en l’elabo ació e dague iana i ab iana, e i an de edui -la als baga ges pob es i in e e i s de les zones en què l’ús de la llengua és més a ebli . Ve dague onamen a la se a llengua en la pa la de la Plana de Vic. Fab a a semp e més enllà del pa la es ic amen ba celoní de l’època. Tan l’un com l’al e en i- queixen el seu epe o i lexical amb les apo acions de pa la s mol di e- en s. Aques pun ens sembla bàsic si olem conse a la genuïni a i no cau e en una llengua excessi amen in e e ida. 2) Ap o i a al màxim els ecu sos que o e eix la llengua pe a l’elabo ació de neologismes ob ingu s pe expansió semàn ica, és a di , c ea s pe ampliació del signi ica o pe de i ació de mo s exis en s en el epe o i gene al de la llengua, en lloc d’in odui abusi amen calcs i manlleus. Exemples de mo s ben o ma s se ien ad eça (en in o mà ica), odolamen (en mecànica), eixugado (de cabells, e c.), e c. Ca les Cas ellanos; Gab iel Bibiloni; Lluís Ma que 259 02-Ac es VI col·loqui 27/10/06 11:42 Página 259 3) Red eça , en conc e , el p océs de c eació neològica supe an la dependèn- cia d’una sola llengua (l’espanyola) i o ien an -lo e s solucions més con- g uen s amb la llengua ca alana i més d’aco d amb els usos més uni e sals. És àcilmen comp o able que les solucions més acos ades a les de les llen- gües més elabo ades en la inno ació neològica, alho a que esul en més uni e sals, so in s’ajus en més a l’es uc u a del ca alà que no pas les ixa- des seguin l’es uc u a de la llengua espanyola. Això Fab a ja ho ha ia obse a i pe aques mo iu a p e e i , semp e que os possible, aplica aques c i e i pe c ea neologismes especiali za s, la qual cosa pe me ia ixa una e minologia ca alana mode na no subo dinada i uni e sal. Així, pe exemple, una olun a de man eni una iden i a lingüís ica més sòlida hau ia e i a o migó i s’hau ia decan a pe cimen o hau ia p e e i una o ma més es esa en l’ús in e nacional com a a conc e o be ó; hau ia p e e i au o en lloc de co xe; hau ia de i a cangu u,billa d icon- dom, en lloc dels calcs cangu ,billa icondó; hau ia c ea ensaïmada o a cuada o a ence clada o alguna al a p opos a imagina i a, o bé hau ia p e e i la o ma més es esa d’o igen anglosaxó a , en lloc de la o ma espanyoli zan a o a; hau ia dona p e e ència a gi a o i, dis ibuïdo (ci cula ) o simplemen odona, en comp es de di ond e un calc an poc sugges iu com o onda, e c. 4) P ossegui l’es o ç de selecció mo osin àc ica, o endin a edui -ne la a iabili a i eballan , en o cas, pe e la a iació exis en accep a- ble a eu del e i o i. El g au d’homogeneï a ac ual en aspec es mo o- sin àc ics és o ça g an, pe ò la agmen ació d’aques es ca ac e ís iques en àmbi s egionali za s i es ancs di icul a l’homogeneï zació i l’in e can- i lingüís ic. Pe mi jà de l’ensenyamen i de la uni a de me ca lingüís- ic i cul u al cal aconsegui l’in e can i no mal de ma e ials (llib es, ilms, e c.) e s en les di e en s a ian s. Mol es de les p opos es esmen ades ja es po en a la p àc ica en alguns dels cen es d’elabo ació de la llengua, pe ò el que es oba a al a és una cohe ència de conjun i una olun a cla a de segui de mane a explíci a uns c i e is semblan s als enuncia s. En el momen ac ual de pugna pel ple ús social de la llengua ca alana, co espon a la comuni a ca alanopa lan do a -se d’un ins umen lexi- ble i p ou elabo a pe abas a o s els àmbi s de comunicació i d’exp es- sió, i capaç ambé de compe i amb les g ans llengües de la cul u a i de la 260 El p océs d’elabo ació de la llengua ca alana 02-Ac es VI col·loqui 27/10/06 11:42 Página 260 in o mació. A la nos a mane a de eu e, una e lexió su icien en o n de l’ob a de Ve dague (pa icula men en el iple eix que hem comen a : ecu s a la iquesa de la llengua o al no in e e ida; supe ació de la ag- men ació dialec al en compa imen s egionali za s; i elabo ació cul a) hau ia d’in lui de mane a sensible en la ecupe ació dels c i e is o ien a- do s del p océs d’elabo ació. Ca les Cas ellanos; Gab iel Bibiloni; Lluís Ma que 261 02-Ac es VI col·loqui 27/10/06 11:42 Página 261