La recuperació del radioteatre català a Barcelona després de la guerra. Representació de Canigó, de Jacint Verdaguer, a Ràdio Barcelona (1945)

P esen ació: objec iu de ece ca, co pus objec e d’es udi, on s i me odologia La ece ca que desen olupem s’emma ca en la línia d’anàlisi de la his- ò ia de la adiodi usió exp essada en ca alà du an la dic adu a anquis- a. Com és sabu , aques ègim a exe ci una du a ep essió con a la cul- u a i la llengua ca alanes. Una de les mos es més con unden s d’aques compo amen la cons i ueix la de ogació de l’Es a u de Ca alunya l’any 1938 —quan les opes insu ec es an en a a Ca alunya— i, com a con- seqüència d’aques a p ohibició, la p osc ipció del ca alà de o a mani es- ació pública, incloses la p emsa i la àdio, que són els mi jans de comuni- cació exis en s alesho es. La llengua ca alana només hi apa eixia en comp ades ocasions, espe- cialmen quan es ac a a d’espais olklò ics, i so a la supe isió es ic a de les au o i a s. Du an la pos gue a, el ègim a impulsa una polí ica de genocidi cul u al i lingüís ic que p e eia a acona el ca alà —i qualse ol al a llengua que no os el cas ellà— al clos amilia o a la desapa ició. No a se ins a mi jan dècada dels qua an a que obem alguna escle xa que a pe me e l’ús del ca alà als mi jans de comunicació, a edós del des- 233 Anua i Ve dague 14 - 2006 La ecupe ació del adio ea e ca alà a Ba celona desp és de la gue a. Rep esen ació de Canigó, de Jacin Ve dague , a Ràdio Ba celona (1945)1 Daniel Casals i Ma o ell (Uni e si a Au ònoma de Ba celona) 1. Aques ex s’ha bene icia de les apo acions de les doc o es Ma ia Josepa Gallo é i Mila Sega a. Reg acio al doc o A mand Balseb e les se es ges ions pe con- sul a i ep odui els guions del adio ea e objec e d’es udi, que es oben en ase de ca alogació. Faig ex ensiu el meu ag aïmen , d’una banda, a Te esa San os, ges o a de col·lecció de la UAB, pe la se a e iciència a p opo ciona -me les ep oduccions dels guions de Canigó i acili a -me’n dades elle an s pe a aques eball, i, de l’al a, a M. An ònia Galce an, cap de la Biblio eca de Comunicació, pe deixa -m’hi accedi . 02-Ac es VI col·loqui 27/10/06 11:42 Página 233 enllaç de la Segona Gue a Mundial (1945), un e que a p o oca que el anquisme adop és alguna ímida obe u a amb la inali a d’e i a el seu aïllamen in e nacional i de mos a -se més ole an . Aques gi es a posa de mani es amb can is polí ics dins del ègim i ambé en les polí i- ques impulsades, cosa que, en e d’al es, a a ec a els mi jans de comu- nicació, con ola s pel pa i des del inal de la Gue a Ci il. Així, a se possible l’emissió en llengua ca alana d’alguns p og ames que, a ulls dels eixis es, enien poca impo ància social, i e s com aques s se ien pe p esen a el anquisme amb una alsa ima ge de ole ància. L’objec e d’es udi d’aques a ece ca és cons i uï pel ma e ial his ò ic inèdi ela iu a l’exis ència d’un espai de adio ea e de Ràdio Ba celona, comença el 1945, en què es a ansme e l’adap ació d’ob es ea als esc i es en llengua ca alana. La pa nuclea de l’objec e pe es udia , la cons i ueix l’emissió del p ime adio ea e en ca alà desp és de la gue a ci il a Ba celona: Canigó, de Jacin Ve dague , que a eni lloc el dia 17 de maig de 1945 a la seu de Ràdio Ba celona, so a la di ecció d’A mand Blanch. L’objec iu de la ece ca que plan egem és l’es udi i la econs uc- ció d’un episodi de la his ò ia dels mi jans en ca alà i de la his ò ia del ca alà als mi jans, conc e amen un espai adio ònic emès en llengua ca a- lana en la més immedia a pos gue a. Aques objec iu se supo a à en dos eixos. En p ime lloc, anali za em els con ingu s i la llengua de la p ime- a e ansmissió de ea e ca alà pe àdio desp és de la con esa bèl·lica espanyola, i assaja em d’es abli els mo ius pels quals es a au o i za i la impo ància de posa -la en an ena. En segon lloc, epassa em sumà ia- men la ecepció i l’e olució d’aques espai pel que a a l’emissió d’ob es en ca alà. La me odologia que segui em espec a les línies gene als de la in es igació quali a i a en his ò ia del pe iodisme i en his ò ia social de la llengua ca alana. Inclou em la ce ca de documen s en a xius públics i p i a s, les en e is es en p o undi a —conse ades en supo analò- gic— a es imonis elaciona s amb l’objec e d’es udi i el buida ge de la bibliog a ia elacionada amb el ema que in es iguem. El conjun de on s de què s’ha nod i aques a ece ca es à in eg a pe aques s ma e ials: 1) els dos guions de les ep esen acions de Canigó que Ràdio Ba celona a posa en an ena el 17 de maig de 1945 i el 10 de juny de 1952, diposi a s a l’Heme o eca de Comunicació de la Uni e si a Au ònoma de Ba celona, cedi s pe la amília d’A mand Blanch; 234 La ecupe ació del adio ea e ca alà a Ba celona desp és de la gue a 02-Ac es VI col·loqui 27/10/06 11:42 Página 234 2) els documen s cus odia s en a xius di e sos (Delegació del Go e n a Ba celona, A chi o Gene al de la Adminis ación del Es ado de Alcalá de Hena es, A xiu de l’O eó Ca alà, en e d’al es) elaciona s amb l’es- pai adio ònic anali za ; 3) els ui olums mecanosc i s (amb ma e ial o og à ic) que con o - men les Memò ies inèdi es del di ec o escènic de Ràdio Ba celona, A - mand Blanch; 4) els es imonis ( ecolli s amb en egis amen sono ) de pe sones elacionades amb els esde enimen s anali za s, com el del locu o i ac o Rica do Palme ola, supe i en del Quad e Escènic de Ràdio Ba celona, que a pa icipa en la ep esen ació de Canigó del 17 de maig de 1945.2 Con ex uali zació his ò ica La llengua ca alana a iu e una de les pe secucions més se e es dels da e s es segles so a l’op essió del anquisme, un o ec que ja ha ia comença en plena Gue a Ci il, du an la qual, a mesu a que les opes insu ec es a ança en, els seus di igen s ana en donan o ma de ma c ju ídic a l’aniquilació idiomà ica, cul u al i social que ha ien dissenya . En e les no mes més con unden s que es an dic a , des aquen la de o- gació de l’Es a u de Ca alunya (publicada al BOE de 8 d’ab il de 1938), una mesu a que a compo a la pè dua de l’o iciali a pe al ca alà, i, en l’àmbi de la p emsa, la p omulgació de la Llei de 22 d’ab il de 1938, una disposició que a o ga a als e ol a s la possibili a de nomena els di ec- o s de les publicacions i de iscali za -ne el con ingu i la llengua que emp a en. A la àdio, el pano ama no a se gai e di e en , a ès que només en a a Ba celona, el 26 de gene de 1939, els eixis es es an ap opia de les dues emisso es de àdio de la ciu a : Ràdio Ba celona i Ràdio Associació de Ca alunya, i an p ohibi -hi pa la en ca alà. A això, s’hi ha d’a egi que els encedo s an ecupe a la idea «d’un se ei nacional de adiodi usió, sob e la base de les emisso es públiques de Radio Nacional de España» Daniel Casals i Ma o ell 235 2. Ag aeixo a Rica do Palme ola que m’hagi ajuda a econs ui l’episodi del p i- me adio ea e en ca alà ep esen a a Ràdio Ba celona desp és de l’acabamen de la Gue a Ci il i que m’hagi p opo ciona ma e ial aluós pe a aques es udi. 02-Ac es VI col·loqui 27/10/06 11:42 Página 235 (Guillame , 2003: 173-174). Amb el nou es a , o es les emisso es de àdio es a en obligades a connec a amb els dia ios hablados —més conegu s com el pa e— de Radio Nacional de España (RNE) pe ansme e la in o mació, al com disposa a l’O d e anquis a de 6 d’oc ub e de 1939. Si les no ícies e en d’abas gene al només es pod ien adia pe mi jà de RNE i així el monopoli de la in o mació equeia en aques a emisso a o i- cial. Els nous esponsables anquis es de la adiodi usió es p eocupa en, ins i o , pe què els p o essionals del mic ò on no pa lessin en ca alà o a de la eina amb la inali a que això no pe judiqués la se a dicció cas e- llana. L’execució de l’esmen a in en de genocidi lingüís ic i cul u al a iu e la màxima in ensi a al lla g dels anys que an segui la i de la con- esa bèl·lica espanyola. No obs an això, la esolució de la Segona Gue a Mundial, amb la de o a dels ègims eixis es i alià i alemany, a deixa sol el nou es a anquis a a Eu opa. Aques esul a a p o oca una c isi en el si del ègim que a obliga a ees uc u acions minis e ials, algunes de les quals ind ien e ec es sob e la censu a. A pa i de la segona mei- a de l’any 1945 es de ec a un can i en la polí ica ep essi a del ègim en ma è ia cul u al i això é e ec es en l’ús de la llengua ca alana. Com epo - a M. J. Gallo é (1991: 232), un in o me del delegado p o incial de P opaganda de maig de 1946, en el qual es epassa a el pano ama de la p emsa, la àdio, la p opaganda, el cinema i el ea e a Ba celona, aconse- lla a l’au o i zació de l’ús de la llengua ca alana «como medio de exp esión li e a ia», pe ò no es consen ien les aduccions (Gallo é, 1991: 235-236). En el ma c d’aques can i de polí ica, malg a que la p ohibició d’usa la llengua ca alana pe sis ia amb igo , algunes au o i a s an sua i za la posició inicial. Aques can i a pe me e la so ida d’algunes publica- cions, sob e o si no s’ad eça en a les masses. L’Església ambé es a bene- icia d’usa el ca alà en publicacions pe iòdiques i emisso es de àdio p òpies a l’empa a del Conco da signa l’any 1952 en e l’Es a espanyol i el Va icà. La emà ica eligiosa, al cos a de la olklò ica, e a una de les que es podien sen i en ca alà a la àdio. En són exemples les e ansmissions sa - danís iques, les celeb acions eligioses i els espais en què es pa la a de eli- gió. N’és un exemple el p og ama La eu de l’Església, emès des de Ràdio To elló a la dècada dels cinquan a (F igola, 1993). Als anys seixan a es a p odui una ce a obe u a maquillada del ègim, coincidin amb la libe- 236 La ecupe ació del adio ea e ca alà a Ba celona desp és de la gue a 02-Ac es VI col·loqui 27/10/06 11:42 Página 236 ali zació i el c eixemen econòmic lliga s als aco ds signa s en e Espanya i els Es a s Uni s d’Amè ica. Una de les mesu es que p e enia demos a un can i a se la p omulgació de la Llei de p emsa i imp em- a de 1966, coneguda ambé com a Llei F aga, a causa del minis e que la a impulsa . A di e ència de l’an e io llei d’aques am, la no a disposició legal no exigia censu a p è ia —pe ò sí pos e io — i deixa a en mans de cada di ec o la esponsabili a de decidi què s’ha ia de publica i què no ha ia de eu e la llum. L’habili a i la alen ia d’alguns di ec o s de dia is i d’emisso es de àdio da an de les au o i a s an pe me e que ce es publicacions in oduïssin esc i s en ca alà a les se es pàgines i que algunes emisso es s’a en u essin a e se i la nos a llengua, amb el isc que compo a en llicències com aques a. A la p emsa, la publici a i les esqueles ja ha ien es a els p ime s ex os en què es a ole a la imp essió en ca alà. L’ac uació, pe ò, ha ia de se mol p uden , a causa del man enimen de la p ohibició d’usa el ca a- là i de l’exis ència de la censu a pos e io . Aques a da e a, exe cida amb ucades ele òniques als dia is i a les emisso es, i pe mi jà d’expedien s sancionado s, e a l’eina de què disposa a el ègim pe con inua con olan el con ingu del pape imp ès i del que so ia pe an ena. So a l’amenaça de sancions econòmiques o es pe a les publicacions i pe a les emisso es, que ins i o en podien compo a el ancamen , e en les ma eixes àdios i els dia is els que s’imposa en l’au ocensu a. A la àdio, a mesu a que els anys ana en passan , es a pe me e —o simplemen es a ole a — l’emissió de p og ames en ca alà, o almen o pa cialmen , dedica s a al es ma è ies, com a a la música, el ea e, l’en- senyamen de la llengua, e c. Com a mos es d’alguns dels espais emesos du an la dècada dels seixan a, l’any 1964 a comença el p og ama Radioscope, emès en cas ellà, pe ò en què Sal ado Escamilla inse ia alguna ase en ca alà, un e que a ocasiona amenaces go e na i es de anca- men , que en més d’una ocasió an ins a pe què el ca alà s’hi deixés de e se i . El 1968 la ma eixa emisso a a eme e un cu s de llengua ca alana, un espai que o e ia lliçons d’o og a ia i de g amà ica ca alanes als oien s que no l’ha ien pogu ap end e a l’escola a causa de la ep essió anquis a. El ma eix any 1968 Radio Ju en ud a posa en an ena el p og ama musical de í ol bilingüe Ba celona In e nacional i Ràdio Ba celona a eme e, el 1971, un p og ama de emà ica cul u al, i ula En o es di eccions i di igi pe Jaume Picas (Casals, 2006). A la dècada dels se an a ambé, el 1974, a Radio Daniel Casals i Ma o ell 237 02-Ac es VI col·loqui 27/10/06 11:42 Página 237 Nacional de España Es e e Bassols i Ma ia Ma ilde Almend os an e un cu s de ca alà i en aques a emisso a ambé es an ep esen a adio ea es. El ma eix 1974 Ràdio Ba celona a comença Die a i, un in o ma iu di igi pe Al ons Quin à. El p ime adio ea e en ca alà emès des de Ba celona desp és de la Gue a Ci il Espanyola Desp és d’acabada la Gue a Ci il Espanyola (1936-1939), la p ime- a e ansmissió de adio ea e en ca alà a Ràdio Ba celona a eni lloc a la seu de l’emisso a degana el 17 de maig de 1945, nou dies desp és de l’acabamen de les hos ili a s de la Segona Gue a Mundial. Sis anys abans, anma eix, A mand Blanch ja ha ia e un in en p e i pe ep e- sen a ea e a Radio España de Ba celona —nom que els anquis es an posa a l’an iga Ràdio Associació de Ca alunya—, pe ò la di ecció de l’emisso a s’hi a esis i , segons explica el ma eix Blanch a les se es memò ies. La idea de ecupe a el adio ea e en ca alà i la ia de l’ob a A Ràdio Ba celona, Blanch a ep end e l’any 1941 la idea de e un espai de adio ea e. Engega aques p og ama, només s’hi ep esen a en ob es en cas ellà, pe ò A mand Blanch (Ba celona, 1913-1994), di ec o del quad e escènic de Ràdio Ba celona en e el 1941 i el 1979, enia plani- icada l’emissió d’ob es d amà iques en ca alà an bon pun en so gís l’opo uni a . Aques a ocasió es a p esen a amb mo iu de la celeb ació del cen ena i del naixemen de mossèn Cin o (Folgue oles, el 17 de maig de 1845), una e emè ide a la qual es a dona un g an essò i de la qual an pa la o ça a icles publica s a la p emsa del momen . Hi ha ia dos e s que con e ien la celeb ació dels cen anys del na a- lici del poe a en òp ima pe a l’in en . En p ime lloc, el go e nado ci il de Ba celona, el mili a alangis a An onio Co ea-Véglison, e a el p esi- den del Pa ona del cen ena i del poe a, cosa que e idencia l’ap opiació que el anquisme en a e . En segon lloc, hi e a a o able la condició de eligiós de Ve dague , cosa que p opicia a el is iplau de les au o i a s eclesiàs iques. 238 La ecupe ació del adio ea e ca alà a Ba celona desp és de la gue a 02-Ac es VI col·loqui 27/10/06 11:42 Página 238 L’au o i zació Tal com acabem d’apun a , el p esiden del Pa ona del Cen ena i de Ve dague e a el go e nado ci il de Ba celona, An onio Co ea- Véglison. Aques a ci cums ància a con ibui , jun amen amb l’habili a del di ec o A mand Blanch, a ob eni l’au o i zació pe ep esen a Canigó. Tal com explica a les se es memò ies, Blanch a ap o i a aques- a si uació pe què el censo , José Pa do, donés el is iplau a l’emissió del poema èpic ca alà. L’alesho es di ec o escènic de Ràdio Ba celona a p esen a l’ob a a la censu a, si uada lla o s a Radio Nacional, ubicada al ca e del B uc de Ba celona. La p ime a sol·lici ud a se denegada i els mo ius epo a s an se que l’ob a es a a esc i a en ca alà i que l’ús del ca alà no es a a au o i za a la àdio. Desp és d’aques a p ime a nega i a, Blanch —que ja comp a a amb el is iplau de les au o i a s eclesiàs iques Daniel Casals i Ma o ell 239 02-Ac es VI col·loqui 27/10/06 11:42 Página 239 (Balseb e, 2002: 123)— a acudi al cap de censu a, que, en un p ime momen , li a ei e a la nega i a, pe ò, desp és que Blanch li eco dés que el go e nado ci il de Ba celona e a el p esiden del Pa ona del Cen ena i de Ve dague , a dona -hi el is iplau, sense censu a cap pa de l’ob a, i a es ampa el segell de la Vicesec e a ía de Educación Popula , pe què es adiés l’adap ació d’aques poema èpic. El podem eu e a la pa supe io de la ima ge de la cobe a del guió. La Vicesec e a ía de Educación Popula de Falange Española T adicionalis a y de las JONS e a un o ganis- me que el maig de 1945 depenia del Pa ido i que el juliol d’aquell ma eix any passa ia a depend e del Minis e io de Educación.3A la mei a in e io , so a del è ol e mell «CANIGÓ», hi podem obse a ambé el segell de la Sociedad Española de Radiodi usión (SER), ens a què pe anyia Ràdio Ba celona. Malg a aques a au o i zació, l’any 1943 la Vicesec e a ía de Educación Popula ha ia denega a Josep Ma ia C uze el pe mís pe edi a Canigó, L’A làn ida i Mon se a , d’aco d amb el c i e i que «p ohibe los idiomas egionales» (Gallo é, 1991: 187). El mo iu d’aques a nega i a e a lingüís ic i come cial, a ès que l’esmen a edi o demana a el is iplau pe publica 3.000 exempla s de cada una d’aques es ob es. No hi ha ia objeccions de con ingu , a ès que l’in o me de censu a diu, en elació amb Canigó, que és un «conjun o de magní icas poesías lí icas en lengua ca alana. Lo más impo - an e», hi a egeix, «es la leyenda Canigó inspi ada en un episodio de la Reconquis a. Desde el pun o de is a de su con enido, nada impide su au o iza- ción» (Gallo é, 1991: 187-189). To i això, al com hem apun a abans e a cla que els anquis es ha ien in en a una ap opiació de la igu a de Ve dague l’any del seu cen- ena i, com ho demos en la p esidència i l’o gani zació dels ac es com- memo a ius del naixemen , a més de la quan i a de pape imp ès que se li a dedica als p incipals o a ius de Ca alunya. Com apun a Gallo é (1991: 157-158), l’any 1941 s’ha ia au o i za una edició de les ob es com- 240 La ecupe ació del adio ea e ca alà a Ba celona desp és de la gue a 3. En aplicació de la Ley de 20 de mayo de 1941, el 22 d’aquell ma eix mes els Se eis de P emsa i P opaganda del Minis e io de la Gobe nación e en ans e i s a la Vicesec e a ía de Educación Popula de Falange Española T adicionalis a y de las JONS, que en a eni el con ol ins al juliol de 1945. A pa i d’alesho es aques es compe- ències passa en al Minis e io de Educación, conc e amen a la Subsec e a ía de Educación Popula , c eada pel Dec e -llei de 27 de juliol d’aquell ma eix any (Gallo é, 1991: 219-221). 02-Ac es VI col·loqui 27/10/06 11:42 Página 240 ple es del poe a de Folgue oles, semp e, pe ò, que aques es ossin imp e- ses «con las o og a ías del p opio Ve dague po el alo de ipo ilológico que es o puede ene » (Gallo é, 1991: 158), una decisió que mos a, a pa de l’oposició a la e o ma ab iana pe pa dels e ol a s, la olun a de « abeja -se en la de o a de la socie a cul a ca alana i ole -li e eu e que allò que queda a del seu p ojec e e a una ca ica u a» (Gallo é, 1991: 158). Amb l’al·lusió maliciosa a las «o og a ías», a més, el censo posa a en e idència la olun a de ansme e una ima ge de desga ell —i no d’uni- a — en l’o og a ia ca alana, al com em a no a M. J. Gallo é. I és que les au o i a s anquis es conside a en excessi a i p o ocado a l’ob a de codi icació d’una llengua que, en la se a opinió, no ha ia de eni usos o - mals, com ema ca aques a au o a. A més, els eixis es c eien pe illosa la ixació de l’o og a ia, de la g amà ica i del lèxic que ha ia du a e me des de inals del segle XIX Pompeu Fab a i que, so a els auspicis de l’Ins i u d’Es udis Ca alans (IEC), ha ia no ma i i za i mode ni za la llengua ca alana du an el p ime e ç del segle XX (Sega a, 1998). La llengua dels guions Als guions d’aques p ime adio ea e, elabo a s pe A mand Blanch, es espec a la no ma i a de l’Ins i u d’Es udis Ca alans, ap o ada, bàsica- men , du an el p ime e ç del segle XX. No obs an això, hi ha p esen s elemen s lingüís ics —sob e o de mo ologia— d’abans de la e o ma ab iana. Són o mes p òpies de l’època en què el ex a se esc i . Quan a l’o og a ia, en el guió adio ònic de Canigó s’hi obse a el seguimen de les no mes o og à iques de l’IEC ap o ades el 1913. Com es po eu e en la plana ep oduïda a la pàgina següen , es de ec a l’ús ab ià del guione pe desaglu ina les o mes plenes dels p onoms ebles del e b («sen i - hi», « e -se’n», «puja -hi», «o e in -li», «acos a -se»…). Segons M. Sega a, aques a a se «la inno ació més de onan del sis ema o og à ic» que Fab a a adop a a l’Ensayo4i que a se seguida pe L’A enç (1985a: 271). D’al a banda, la desinència del plu al dels subs an ius i dels adjec ius emenins que apa eix al guió de Canigó és -es(«onades», « end es»…, p. 7), i -es i -en pe a les desinències à ones de la segona del singula i de la e - Daniel Casals i Ma o ell 241 4. Pompeu FABRA (1891). Ensayo de g amá ica de ca alán mode no. Ba celona: L’A enç. 02-Ac es VI col·loqui 27/10/06 11:42 Página 241 se el di ec o gene al de Cinema og a ia i Tea e qui hi a dona el is i- plau, al com eco da el go e nado ci il Ba ba He nández, successo de Co ea-Véglison, a les se es memò ies: O o a ance en es e sen ido lo cons i uyó la eposición de ob as ea ales de la li e a u a ca alana. Al e ec o, el di ec o gene al de Cinema og a ía y Tea o me comunicó que au o izaba las ep esen aciones en lengua ca alana siemp e que se cub iesen los ámi es eglamen a ios es ablecidos con ca ác e gene al pa a o a clase de ep esen aciones. (Bene , 1995: 379) To nan a la àdio, en una p ime a època la pe iodici a amb què es ep esen a a una ob a en ca alà a se i egula . Desp és, cada mes se n’e- me ia una en ca alà i es en cas ellà. La segona se mana d’agos de 1948 es a e la p ime a g an se mana del adio ea e. Cada ni s’hi ep esen- a a una ob a di e en i la llengua ca alana ambé hi a eni cabuda. El dia 12 d’agos es a eme e Te a baixa, d’Àngel Guime à. Sabem, pe un guió de Blanch que a se i pe a l’ocasió, que el 10 de juny de 1952 es a o na a eme e Canigó a Ràdio Ba celona en commemo ació del cin- quan è ani e sa i de la mo de Ve dague . Segons les dades que epo a A mand Blanch a les se es memò ies, l’any 1953, segons la e is a Ondas, l’ob a més seguida de les emeses en ca alà a se Els sa is de Vila is a, de San iago Rusiñol. El 31 de ma ç de 1954 es a es ena a Ràdio Ba celona la comèdia La Pepa maca, de Cecília A. Man ua. En aquella ocasió, el epa imen a se : Ac iu/ac o Pe sona ge Ac iu/ac o Pe sona ge Enca na Sánchez Pepa Isid e Sola Joaquim Rose Caballe Agnès Fe an Pa és A i Be omeu Amanda Camps Rose a Joseph Llassa Me Isabel Monas e io Sisca Daniel Jana iz Doc o Baldome o Ca men Illescas Doña Soli a Miquel Viadé Senyo Climen Glò ia Roig Be a Mà ius Beu Ramon La ep esen ació de adio ea es en llengua ca alana a con inua a Ràdio Ba celona du an la dècada dels cinquan a. A la aula que hi ha a con inuació indiquem les p incipals ob es ea als emeses du an la sego- na mei a de l’esmen a decenni, de les quals em cons a el í ol, l’au o i la da a d’emissió: 248 La ecupe ació del adio ea e ca alà a Ba celona desp és de la gue a 02-Ac es VI col·loqui 27/10/06 11:42 Página 248 Ob a Au o Da a d’emissió El pa i blau San iago Rusiñol 10 d’oc ub e de 1956 Mi eia F ede ic Mis al 26 de desemb e de 1956 Co ona d’espines Josep Ma ia de Saga a 31 de juliol de 1957 El po de les boi es Tàpies Vend ell 26 de no emb e de 1958 Poema de Nadal Josep Ma ia de Saga a 24 de desemb e de 1958 La illa del ca mesí Josep Ma ia de Saga a 28 de gene de 1959 Plaça de San Joan Josep Ma ia de Saga a 24 de juny de 1959 La dida Se a í Pi a a 26 d’agos de 1959 Ma ie a cis elle a Sal ado Bona ia 30 d’oc ub e de 1959 L’èxi social del adio ea e de Ràdio Ba celona a mo i a el nome- namen d’un di ec o adjun del Quad e Escènic, Jaume Picas i Guiu (Ba celona, 1921-1976), que ambé a esc iu e guions pe a di e sos p o- g ames d’aques a emisso a. Més enda an , enca a du an el anquisme, Picas eali za ia i p esen a ia un espai dedica a la cul u a d’ac uali a , que es deia En o es di eccions.8Es an edac a di ui guions d’aques p og a- ma, que es a comença a eme e el 3 de eb e de 1971 i, segons l’alesho- es cap de p og amació de Ràdio Ba celona, Manuel Ga cía-Te án, es a man eni en an ena du an poques se manes ins que les au o i a s de la Delegación P o incial de Ba celona del Minis e io de In o mación y Tu ismo en an p ohibi l’emissió.9A pa de les al es emà iques ac ades, Jaume Picas hi a en e is a di ec o s, ac o s, p omo o s, c í ics i es u- diosos del ea e (Casals, 2006). Conclusions Com a conclusions de l’es udi sob e la p ime a emissió de adio ea e en ca alà a Ràdio Ba celona des de l’acabamen de la Gue a Ci il espa- nyola, cons a em que la ep esen ació del poema èpic Canigó, de Jacin Ve dague , el 17 de maig de 1945 a Ràdio Ba celona: Daniel Casals i Ma o ell 249 8. En aques s momen s, es em p epa an un es udi i una edició dels guions del p og ama adio ònic En o es di eccions, de Jaume Picas (1971). 9. El da e guió del p og ama En o es di eccions é da a del 16 de juny de 1971, segons cons a a la p ime a pàgina d’aques documen . 02-Ac es VI col·loqui 27/10/06 11:42 Página 249 1) és la p ime a mos a de adio ea e en ca alà emès pe una emisso a ba celonina desp és de l’en ada de les opes eixis es a la ciu a el 26 de gene de 1939;10 pe an , es po di que ma ca una i a en la ecupe ació del ea e exp essa en llengua ca alana; 2) anuncia a un ímid can i de polí ica en la ep essió cul u al del ègim anquis a a edós de la esolució de la Segona Gue a Mundial; 3) és p è ia a l’au o i zació que el ègim concedi ia, l’any 1946, pe a la ep esen ació a Ba celona de ea e come cial en ca alà; 4) cons i ueix una mos a de l’ap opiació dels anquis es de la igu a de Jacin Ve dague en la celeb ació del cen ena i del poe a de Folgue oles, una e emè ide que a in lui en la ia de l’ob a pe ep esen a ; 5) segueix, en els guions, la no ma i a o og à ica de l’Ins i u d’Es udis Ca alans i espec a les solucions mo ològiques, nominals i e bals, i lèxiques e dague ianes. Bibliog a ia consul ada BALSEBRE, A. (2001). His o ia de la adio en España. 2 olums. Mad id: Cá ed a «Signo e imagen», núm. 66 i 68. BENET, J. (1995). L’in en anquis a de genocidi cul u al con a Ca alunya. Ba celona: Publicacions de l’Abadia de Mon se a , «Biblio eca Aba Oli a», 150. CASALS, D. (2006). «El ca alà a la àdio du an el a do anquisme. Ap oximació al p og ama “En o es di eccions” (1971) de Ràdio Ba celona». Llengua & Li e a u a, núm. 17, p. 103-134. FERRANDO, A. i M. NICOLÁS (1993). Pano ama d’his ò ia de la llengua ca alana. València: Tàndem. FRANQUET, R. (1986). His ò ia de la adiodi usió a Ca alunya (del naixe- men al anquisme). Ba celona: Edicions 62. FRANQUET, R. (1994). Ràdio Ba celona. 70 anys. Ba celona: Col·legi de Pe iodis es de Ca alunya. FRANQUET, R. (1999). His ò ia de la adiodi usió a Ca alunya. Ba celona: Gene ali a de Ca alunya. 250 La ecupe ació del adio ea e ca alà a Ba celona desp és de la gue a 10. Quan a la ecupe ació del ca alà, les emisso es locals —d’abas més eduï — an eni més llibe a g àcies a les elacions en e l’Església i l’Es a espanyol. 02-Ac es VI col·loqui 27/10/06 11:42 Página 250 FRIGOLA, E. (1993). «La ep esa de la àdio en ca alà». Annals del pe io- disme ca alà. 70 anys de àdio. Ba celona: Col·legi de pe iodis es de Ca alunya, p. 86-95. GALLOFRÉ I VIRGILI, M. J. (1991). L’edició ca alana i la censu a anquis a. Ba celona: Publicacions de l’Abadia de Mon se a , «Biblio eca Aba Oli a», 99. GUILLAMET, J. (1994). His ò ia de la p emsa, la àdio i la ele isió a Ca alunya 1641-1994. Ba celona: Edicions La Campana. GUILLAMET, J. (2003). His ò ia del pe iodisme. No ícies, pe iodis es i mi - jans de comunicació. Bella e a, Cas elló de la Plana, Ba celona i València: Uni e si a Au ònoma de Ba celona, Uni e si a Jaume I, Uni e si a Pompeu Fab a i Uni e si a de València. SEGARRA, M. (1985a). His ò ia de l’o og a ia ca alana. Ba celona: Enciclopèdia Ca alana, «Les Naus d’Empú ies, Timó», 1. SEGARRA, M. (1985b). His ò ia de la no ma i a ca alana. Ba celona: Enciclopèdia Ca alana, «Biblio eca Uni e si à ia», 2. SEGARRA, M. (1998). Pompeu Fab a. Una biog a ia. Ba celona: Edicions 62. TUSELL, J. (2005). Dic adu a anquis a y democ acia, 1939-2004. His o ia de España, XIV. Ba celona: C í ica. Daniel Casals i Ma o ell 251 02-Ac es VI col·loqui 27/10/06 11:42 Página 251