Noves aportacions a la flora de les comarques meridionals de Catalunya

Acta Bot. Barc., 46: 97-118 Barcelona 2000 NOVES APORTACIONS A LA FLORA DE LES COMARQUES MERIDIONALS DE CATALUNYA Llorenç SÁEZ1, Empar CARRILLO1, Maria MAYOL2, Julià MOLERO3 & Jordi VALLVERDÚ4 ABSTRACT New contribution to the knowledge of the flora of Southern Catalonia (NE Iberian Peninsula) Data about 89 taxa are presented. Arabis nova Vill. subsp. iberica Rivas Mart. ex Talavera, Cistus × nigricans Pourr. and Phacelia tanacetifolia Benth. are new records for the Catalan flora, and 15 taxa (Allium oporinanthum Brullo & al., Apera interrupta (L.) Beauv., Asplenium trichomanes L. subsp. trichomanes, Campanula affinis Schult., Carex sylvatica Huds. subsp. paui (Sennen) A. & O. Bolòs, Epilobium angustifolium L., Limonium hibericum Erben, Melilotus messanensis (L.) All., Minuartia funkii (Jord.) Graebner, Onosma triceros-perma subsp. catalaunica (Sennen) O. Bolòs & Vigo, Orchis palustris Jacq., Orchis simia Lam., Selaginella denticulata (L.) Spring, Stellaria neglecta Weihle in Bluff & Fingerh. and Vaccinium myrtillus L. are new records for Southern Catalonia. Key words: Chorology, Flora, Catalonia, NE Iberian Peninsula. RESUM Es comenten un total de 89 tàxons. Arabis nova Vill. subsp. iberica Rivas Mart. ex Talavera, Cistus × nigricans Pourr. i Phacelia tanacetifolia Benth. constitueixen novetats per a la flora de Catalunya, i 15 tàxons (Allium oporinanthum Brullo & al., Apera interrupta (L.) Beauv., Asplenium trichomanes L. subsp. trichomanes, Campanula affinis Schult., Carex sylvatica Huds. subsp. paui (Sennen) A. & O. Bolòs, Epilobium angustifolium L., Limonium hibericum Erben, Melilotus messanensis (L.) All, Minuartia funkii (Jord.) Graebner, Onosma tricerosperma subsp. catalaunica (Sennen) O. Bolòs & Vigo, Orchis palustris Jacq., Orchis simia Lam., Selaginella denticulata (L.) Spring, Stellaria neglecta Weihle in Bluff & Fingerh. i Vaccinium myrtillus L. suposen novetats per a les comarques meridionals de Catalunya. 1 Departament de Biologia Vegetal (Botànica), Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona. Av. Diagonal, 645. E-08028 Barcelona. Adreça actual: Unitat de Botànica, Facultat de Ciències, Universitat Autònoma de Barcelona. E-08193 Bellaterra, Barcelona. 2 CREAF, Facultat de Ciències, Universitat Autònoma de Barcelona. E-08193 Bellaterra, Barcelona. 3 Laboratori de Botànica, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona. Av. Joan XXIII, s/n. E28028 Barcelona. 4 Jovellanos, 15. E-43201 Reus. 98 L. SÁEZ et al. Introducció El coneixement florístic que es té de les comarques meridionals de Catalunya (especialment la zona corresponent a les Muntanyes Catalanídiques), es pot considerar força bo, fonalmentalment degut a les obres de MASCLANS & BATALLA (1964-72), MOLERO (1976), FOLCH (1980), MASALLES (1983), ROVIRA (1986) i TORRES (1989), tot i que encara existeixen algunes llacunes, tant en l'aspecte florístic com en el taxonòmic. Presentem aquí un conjunt de dades florístiques resultat de les prospeccions realitzades per les Muntanyes Catalanídiques centrals i meridionals en els darerrs anys, informació que complementa una aportació de caràcter florístic d'aparició recent (MOLERO et al. 1996). Amb la intenció de revisar de manera crítica i d'actualitzar el catàleg de la flora de la província de Tarragona establert per MALAGARRIGA (1976), també hi hem incorporat algunes dades que són resultat de la revisió del material d'herbari d'alguns tàxons rars o crítics, la presència dels quals era dubtosa. Les espècies estan ordenades alfabèticament. El nom dels tàxons que han de ser exclosos del catàleg florístic de la zona considerada està escrit en caràcters itàlics. Les localitats s'acompanyen de la indicació de la quadrícula del reticle UTM de 10 km de costat, o d'1 km si s'escau; ometem el fus i la zona de designació (31T) comuns a totes elles. També hem cregut oportú indicar l'herbari on resten dipositats els testimonis que justifiquen les citacions. Catàleg florístic Agrostis capillaris L. FOLCH (1980) assenyala aquesta espècie (sub A. tenuis Sibth. subsp. tenuis) al puig Molló (Baix Camp) a 650 m. El plec que justifica aquesta citació (Coll d'Alforja, CF26, 10-VII-1975, R. Folch & R.M. Masalles (BC 626909) correspon realment a A. castellana Boiss. & Reut. ja que presenta les lígules netament més llargues que amples. Cal assenyalar que a la revisió del gènere Agrostis a la península Ibèrica (ROMERO GARCÍA et al. 1988) no apareix indicada A. castellana de la província de Tarragona, tot i existir-ne a l'herbari general BC els següents testimonis: Ports de Tortosa, els Pous, 1100 m (BC 67296); Muntanyes de Prades, altiplà de la Mola de Roquerola, 1100 m (BC 598813); Plans de Pagès, 1050 m (BC 598814). Agrostemma githago L. Baix Camp: Prades, vora la carretera local que mena a la població, CF27, 940 m, 4VI-1995, J. Vallverdú (BCF). Espècie segetal que es troba en vies d'extinció a les comarques meridionals. Flora de les comarques meridionals 99 Allium ampeloprasum L. Montsià: Ulldecona, rodalia de la població, BE89, 100 m (BCF 43287); barranc de l'Astor, BF80, 250 m, sobre pedruscall calcari, 1-VI-1996 (BCF 43285). Espècie força rara a les comarques meridionals, just coneguda dels Ports de Tortosa-Beseit (TORRES 1989) i del massís de Cardó (FONT QUER 1950). Allium oporinanthum Brullo, Pavone & Salmeri Conca de Barberà: muntanya de Sant Miquel de Montclar, Santa Perpètua, CF6192, 880 m, replans de roques calcàries (L. Sáez, herb. pers.). Tàxon subendèmic, difós pel NW de la regió mediterrània, que forma part del grup d'Allium paniculatum L. (BRULLO et al. 1997). Resta per precisar la distribució d'A. oporinanthum al NE de la península Ibèrica, ja que per al moment només són conegudes unes poques localitats de la Catalunya central −indicades per BRULLO et al. (l.c.)− i que són resultat de la revisió de material d'herbari. Molt possiblement han de ser atribuïdes a aquest tàxon bona part de les citacions d'A. paniculatum del nord de la província de Tarragona degudes a MASALLES (1983). Novetat provincial. Ampelodesmos mauritanica (Poir.) Durand & Schinz Baix Camp: vores de la carretera C-242, en la vessant obaga del coll d'Alforja, CF26, 560 m (BCF 45777). Límit de l'espècie cap a l’interior de les comarques tarragonines. Anagallis tenella (L.) L. Baix Camp: vall de Llèria, muntanyes de Vandellós, CF1838, 380 m, als mulladius de les vores del torrent (L. Sáez, herb. pers.). Ribera d’Ebre: Serra d’Almos, CF14, 360 m (BCC). Espècie no consignada de les muntanyes de Vandellós i rara en general a les terres catalanes meridionals. Anogramma leptophylla (L.) Link Priorat: dos quilòmetres al sud de Gratallops, cap a Falset, sota el pont del riu Cortiella, CF16, 350 m, en encletxes i pradells humits de l'obaga, sobre esquists, al Selaginello-Anogrammetum leptophyllae (BCF 45776). Espècie molt rara a les comarques meridionals (cf. SÁEZ 1997). Anthericum liliago L. Baix Camp: vall de Llèria, muntanyes de Vandellós, CF1837, 150-350 m, a les brolles pedregoses seques, en vessants orientats al sud (MA 592822, L. Sáez, herb. pers.). A les comarques meridionals de Catalunya A. liliago just era conegut de les muntanyes de Prades i zones adjacents (MASCLANS & BATALLA 1972; FOLCH 1980) i dels Ports de Tortosa (TORRES 1989), sempre en zones altes i humides, entre (500)900 i 1130 m. 100 L. SÁEZ et al. Apera interrupta (L.) Beauv. Montsià: cap al mas de l'Amat, BF6515, 1150 m, als prats d'anuals (MA 597396). Teròfit mediterrani de distribució molt dispersa a Catalunya. Ha estat consignat de la serra superior del Vallès, del Berguedà i de la serra de Pinós (CADEVALL 1936), de l’Alta Ribagorça i del Pallars Jussà (FONT & CARRILLO 1988), del Montsec (ROMO 1989) i de la Vall d'Espot (CARRILLO & NINOT 1992). Novetat destacable per a la província de Tarragona. Arabis hirsuta (L.) Scop. Baix Camp: Mola de Colldejou, CF2153, 820 m, a les fissures de les roques orientades al nord (L. Sáez, herb. pers.). Tàxon no assenyalat de la Mola de Colldejou per FOLCH (1980). Arabis nova Vill. subsp. iberica Rivas Mart. ex Talavera in Anales Jard. Bot. Madrid 50: 148 (1992) Conca de Barberà: "In valle el Titllar d.", 650 m, 7-IV-1950, F. Masclans (BC 140077). El material que conté aquest plec fou determinat per F. Masclans com a Arabis auriculata Lam. Els exemplars presenten els trets morfològics característics d'Arabis nova subsp. iberica: indument de la tija constituït únicament per pèls ramificats, síliqües de 4-4,6 mm de longitud i pedicels inferiors del raïm de 7-10 mm a la fructificació. Aquesta localitat configura el límit septentrional de l'àrea de distribució d'aquest tàxon ibero-magribí (cf. TALAVERA 1993), nou per a la flora de Catalunya. Arenaria aggregata (L.) Loisel. subsp. aggregata Baix Camp: muntanyes de Vandellós, CF1742, 670 m, uns pocs exemplars entre les roques de la carena (L. Sáez, herb. pers.). Espècie que no havia estat assenyalada per FOLCH (1980) del territori. A les comarques meridionals de Catalunya aquest tàxon només era conegut de les muntanyes de Prades i dels Ports de Beseit (cf. BOLÒS & VIGO 1990). Arenaria conimbricensis Brot subsp. viridis (Font Quer) Font Quer Aquest tàxon apareix recollit al catàleg florístic de la conca del Gaià (BATALLA & MASCLANS 1950). El plec testimoni a què fa referència aquesta citació (costers sobre el torrent de Querol, 16-V-1948, E. Batalla & F. Masclans, BC 104693) conté diversos exemplars que, segons el nostre criteri, poden ser atribuïts sense dificultat a la subsp. conimbricenis, ja que les plantes no presenten l'hàbit característic de la subsp. viridis (aquesta és una planta biennal, ascendent, amb la roseta de fulles basals ben conservada a l'antesi) i tenen les fulles estretes (de menys d'1,7 mm d'amplada). D'altra banda, LÓPEZ GONZÁLEZ & NIETO (1985) ja apunten la necessitat de realitzar estudis per tal de confirmar l'estatus taxonòmic de la subsp. viridis. Flora de les comarques meridionals 101 Arrhenatherum elatius J. & C. Presl subsp. sardoum (E. Schmid.) Gamisans Ribera d'Ebre: Cardó, cap a la creu de Santos, BF93, 800 m, coster rocós de l'obaga (BCC); Baix Camp: la Mola de Colldejou, CF2153, 700 m, repeus dels cingles (BCC). La distribució d'aquest tàxon a Catalunya és poc coneguda. A les comarques meridionals havia estat citat del sector septentrional dels Ports de Beseit per ROVIRA (1986) i TORRES (1989). Asplenium septentrionale (L.) Hoffm. Baix Camp: Escornalbou, Puigpedregós, Vilanova d'Escornalbou, CF2655, 500 m, a les fissures de les roques esquistoses assolellades (L. Sáez, herb. pers.). Espècie no assenyalada per FOLCH (1980) del territori. Aquesta localitat configura el límit meridional de l'àrea de dispersió de l'espècie al nord-est de la península Ibèrica (cf. SÁEZ 1997). Asplenium trichomanes L. subsp. trichomanes Conca de Barberà: tossal de la Baltasana, CF3377, 1190 m, a les fissures de les roques silícies orientades al nord, vora Asplenium adiantum-nigrum L. subsp. adiantum-nigrum, Polypodium vulgare L. i Saxifraga fragilis Schrank subsp. fragilis (L. Sáez, herb. pers.). Amb aquesta troballa es confirmen les premonicions de SÁEZ (1997), qui assenyalava la probable presència d'aquesta falguera a la zona alta de les muntanyes de Prades. L'exemplar estudiat presenta una longitud esporal (perispori exclòs) de 30,1 ± 1,74 µm i una longitud estomàtica de 40,8 ± 2,61 µm, mesures que concorden perfectament amb el nivell diploide establert per a A. trichomanes (cf. TIGERSCHÖLD 1981; PANGUA et al. 1989; SÁEZ 1998). Al nordest de la península Ibèrica, A. trichomanes subsp. trichomanes es troba distribuït pels Pirineus i al massís del Montseny. Novetat destacable per a la flora de Tarragona. Bifora radians Bieb. Priorat: Cornudella, camps de cereals vora la carretera C-242, CF27, 540 m (BCF 45462). Espècie molt rara a Catalunya, restringida als Ports de Tortosa-Beseit. De manera accidental apareix en punts dispersos de l'Alt Empordà, Barcelonès i Vallès Occidental (BOLÒS & VIGO 1990) i de la Cerdanya (CARRERAS et al. 1998). Novetat per al territori catalanídic central. Biscutella stenophylla Léon Dufour in Ann. Gén. Sci. Phys. 7: 299 (1820) [= B. valentina auct., non (Loefl. ex L.) Heywood in Feddes Repert. Spec. Nov. Regni Veg. 66: 155 (1962)] Monstià: Montsià, la Foradada, BF9201, 680 m, repeus dels cingles (BCC); Serra de Montsià, barranc del Solito, BF9301, 250 m, garriga,(L. Sáez, herb. pers.). Tàxon força rar a Catalunya i de distribució encara mal coneguda en aquest territori, però que sembla comuna a la comunitat valenciana (cf. LAGUNA et al. 102 L. SÁEZ et al. 1998). FONT QUER (1915) va citar B. laevigata var. linearifolia del tossal de Sant Antoni, a prop d'Horta de Sant Joan (Terra Alta). El material dipositat a l'herbari BC permet atribuïr aquelles mostres a B. stenophylla. Per la seva part, ROVIRA (1987) observà aquesta espècie a diverses localitats de l'extrem septentrional dels Ports de Tortosa-Beseit. Pel que fa a quin ha de ser l'ús correcte del nom Biscutella valentina (Loefl. ex L.) Heywood vegeu els comentaris de GARCÍA ADÁ et al. (1996). Campanula affinis Schult. in Roem. & Schult. Baix Camp: la Mola (les Obagues) 500 m, Colldejou, CF25 (BC 627303); penyals orientats al nord de la Mola de Colldejou, CF2153 (L. Sáez, herb. pers.). Malgrat la notable variabilitat que presenta aquesta espècie, el caràcter de la forma de la corol.la −amplament cónico-campanulada, molt oberta− i el característic estil exert permeten separar C. affinis de C. speciosa Pourr. BOLÒS & VIGO (1996) consideren que C. affinis es troba restringida al sector comprès entre el Moianès, l'Anoia i el massís de Garraf, i per tant, la resta de les poblacions de les muntanyes catalanídiques centrals correspondrien a C. speciosa. De fet, el material d'herbari que hem tingut ocasió de revisar procedent de les muntanyes de Prades correspon a aquest tàxon. La presència dels caràcters esmentats precedentment permet assimilar les plantes estudiades procedents de la Mola de Colldejou a C. affinis. Campanula persicifolia L. Baix Camp: vessant meridional del puig Molló, CF2665, 800 m, dins l'alzinar muntanyenc (MA 592830; L. Sáez, herb. pers.). Espècie que ja era coneguda de les Muntanyes de Prades (MASCLANS & BATALLA 1972) i de la Mola de Colldejou (FONT QUER 1920). Amb aquesta cita aportem una nova localitat per a configurar el límit meridional de la seva àrea de distribució. Campanula rapunculoides L. Baix Camp: Prades, a les vores del camí que circumda el serrat dels Tres Pics, CF37, 1100 m (BCF 45757). L'espècie havia estat citada per MASALLES (1983) de la zona septentrional de la Conca de Barberà. Aquesta localitat configura el límit meridional de C. rapunculoides a Catalunya. Carex distachya Desf. Baix Camp: Mare de Déu de la Roca, Mont-roig del Camp, CF2651, 240 m (L. Sáez, herb. pers). FOLCH (1980) considera dubtosa la presència d'aquest tàxon a la Roca, d'on havia estat assenyalat per SENNEN (1917). D'altra banda, C. distachya no apareix assenyalat de la província de Tarragona a la revisió del gènere de LUCEÑO (1994). La localitat aquí aportada configura el límit meridional de l'espècie a Catalunya. Flora de les comarques meridionals 103 Carex sylvatica Huds. subsp. paui (Sennen) A. & O. Bolòs Montsià: serra del Montsià, barranc de la font del Burgà, CF9202, 500 m als fons d'un barranc. (MA). Novetat per al territori catalanídic S. Centaurea dracunculifolia Léon Dufour Baix Ebre: platja de la Llenya, CF1225, als herbasssars i a les jonqueres halòfils (L. Sáez, herb. pers.). La presència d'aquest endemisme del litoral oriental de la península Ibèrica i del sud-est de França a la zona compresa entre el delta de l'Ebre i Cambrils ja havia estat intuïda per FOLCH (1980). Chamaesyce canescens (L.) Prokh. Baix Camp: Prades, CF37, 940 m, vores del camí que va paral.lel a un camp de conreu i la carretera local que mena a la població (BCF 45853). Novetat per a les Muntanyes de Prades. Cistus × nigricans Pourr. in Hist. & Mém. Acad. Roy. Sci. Toulouse 3: 311 (1788) [= C. × longifolius Lam., Encycl. 2: 16 (1786), pro sp., nom. illeg. (cf. DÉMOLY 1996); = C. monspeliensiss ×C. populifolius subsp. populifolius] Baix Camp: vessant meridional del puig d'en Gulló, l'Aleixar, CF3764 i CF3864, 510 m, a les clarianes de l'alzinar, damunt sauló, 2-II-1997, M. Mayol & L. Sáez (L. Sáez, herb. pers.). Aquest tàxon és, segons DÉMOLY (l.c.), un híbrid freqüent a la natura, possiblement a causa de la seva fertilitat parcial. A la zona on l'hem observat és força abundant C. × hibridus Pourr. (= C. populifolius subsp. populifolius ×C. salvifolius), tàxon que ja havia estat assenyalat del territori per FOLCH (1980). C. × nigricans suposa novetat per a la flora de Catalunya. Coronilla valentina L. subsp. glauca (L.) Batt. Garraf: Fondo de les Oliveres, Vilanova i la Geltrú, CF9096, 200 m (L. Sáez, herb. pers.). Molt probablement naturalitzada. Aquest tàxon no era conegut del territori catalanídic central (cf. BOLÒS & VIGO 1984). Crassula vaillantii (Willd.) Roth Baix Camp: "In arenosis, c. Montroig (Tarragona), c. La Roca", 12-V-1926, P. Font Quer (BC 105210). El material que conté aquest plec justifica la indicació de C. vaillantii a les comarques meridionals de Catalunya apareguda a BOLÒS & VIGO (1984). Malauradament, cap de les darreres síntesis florístiques (MALAGARRIGA 1971; FERNANDES 1997) o corològiques (BOLÒS et al. 1994, mapa n.º 580) recullen la indicació provincial corresponent. 104 L. SÁEZ et al. Crepis albida Vill. Baix Camp: Mola de Colldejou, vessant nord, CF2153, 850 m, a les fissures de les roques, (L. Sáez, herb. pers.). Montsià: la Foradada del Montsià, BF9201, 680 m, a les fissures de les roques calcàries (BCC). Tot i que FOLCH (1980) no assenyala aquest tàxon de la Mola de Colldejou, ja n'havia intuït la seva presència. La mostra procedent del Montsià creiem que es pot referir a la subsp. scorzoneroides (Rouy) Babcock, tant per l’absència de pèls glandulífers a les fulles basals com per el port general de la planta, força més petit i menys ramificat que en la subspècie típica. Aquest tàxon es trobaria aquí en el límit septentrional de la seva àrea. Epilobium angustifolium L. Conca de Barberà: vora la pista que va del tossal de la Baltasana a la font del Mas de Pagès, CF37, 1150 m, (BCF 45781). Novetat destacable per a les comarques meridionals. La localitat aquí aportada configura el límit meridional de l'àrea de dispersió de l'espècie a Catalunya. Les localitats més properes corresponen a Montserrat i al Montseny (NUET & PANAREDA 1992). Cal recercar-la en zones properes. Epipactis parviflora (A. & C. Nieschalk) E. Klein Baix Camp: Mola de Colldejou, vessant nord, CF2153, 650 m, a la brolla, en indrets pedregosos (L. Sáez, herb. pers.). Creiem que haurien de ser atribuïdes a aquest tàxon les indicacions d'Epipactis atrorubens (Hoffm.) Schultz degudes a FOLCH (1980). Novetat comarcal. Erinacea anthyllis Link subsp. anthyllis Baix Camp: muntanyes de Vandellós, cim de la Puntaire, CF1940, 720 m, a les roques de la carena (L. Sáez, herb. pers.). Espècie que no havia estat assenyalada de les muntanyes de Vandellós per FOLCH (1980). Erodium neuradifolium Delile ex Godr. Baix Ebre: prop del barranc de l'Estany, CF1529, 20 m, pradells terofítics (L. Sáez, herb. pers.). E. neuradifolium no apareix recollit al catàleg de FOLCH (1980), tot i que F. Sennen distribuí material d'aquesta espècie procedent del territori que ens ocupa: "Catalogne: Ametlla, voie ferrée, 10-IV-1917, F. Sennen (Pl. d'Espagne n.º 2999, MA 71905, sub E. ribifolium Jacq. ex Pau); Tarragona: Hospitalet, talus de la route, 5-IV-1918, F. Sennen (Pl. d'Espagne n.º 2995, MA 71915, sub E. angulatum Pomel). Resta per establir la distribució de l'espècie al nordest de la península Ibèrica. Fagus sylvatica L. Conca de Barberà: la Pena, pels voltants de la font dels Boixets, CF48, 950 m (BCF 45778). Flora de les comarques meridionals 105 Espècie que aquí és, molt probablement, naturalitzada. A recercar en altres indrets propers. Festuca gautieri (Hackel) K. Richt. Baix Camp: la Mola de Colldejou, CF2153, 700 m, repeus dels cingles (BCC). Confirmem aquí la presència d'aquest tàxon a la Mola de Colldejou, d'on FOLCH (1980) n'havia intuït la seva presència (sub. F. pumila subsp. scoparia (Hack.) R. Litard.). Festuca paniculata (L.) Schinz & Thell. subsp. spadicea (L.) Litard. Ribera d'Ebre: Cardó, cap a la creu de Santos, BF93, 800 m, coster rocós de l'obaga (BCC); Baix Camp: la Mola de Colldejou, CF2153, 700 m, repeus dels cingles (BCC). Malgrat les aportacions florístiques de FONT QUER (1950) i FOLCH (1980), no es coneixia cap indicació segura i amb testimoni d'herbari d'aquest oròfit al sector meridional de les muntanyes catalanídiques centrals. Fumana procumbens (Dunal) Gren. & Godr. Baix Camp: la Mola de Colldejou, CF2153, 900 m, a les carenes de la zona culminal, en indrets pedregosos (BCC). Tàxon no recollit per FOLCH (1980) del territori i que es troba aquí en el marge meridional de la seva àrea de distribució a Catalunya. Galeopsis angustifolia Ehrh. Baix Camp: Mola de Colldejou, CF2153, 780 m als pedruscalls del vessant nord (L. Sáez, herb. pers.). L'espècie no havia estat recollida al catàleg florístic de FOLCH (1980), però GIBERT (1917) va citar d'aquest mateix lloc Galeopsis pyrenaica Bartl., possiblement com a resultat d'una confusió amb l'espècie que ens ocupa. Galium verticillatum Danth. in Lam. Baix Camp: Mola de Colldejou, CF2153, 880 m, als pradells terofítics damunt sòl pedregós, raríssim (L. Sáez, herb. pers.). Es tracta d’una espècie força rara a Catalunya, coneguda de les Muntanyes Catalanídiques centrals i meridionals i dels Prepirineus meridionals (la Noguera) (BOLÒS & VIGO 1996). A les muntanyes catalanídiques centrals G. verticillatum es coneixia de la Tossa de Tivissa (cf. FOLCH 1980) i de Cardó (FONT QUER 1950). Tot i que FOLCH (1980) no va trobar aquesta espècie durant les seves prospeccions, va assenyalar que la presència d’aquest tàxon resultava esperable en altres indrets de les Muntanyes Catalanídiques centrals. En relació amb la presència d’aquesta espècie a la Mola de Colldejou, cal assenyalar que GANDOGER (1886) descriu una Aspera tarraconensis Gand., Fl. Eur. 11: 139 (1886) nom. inval., que podria correspondre al tàxon que ens ocupa, basada en materials procedents de la Mola de Colldejou, ja que a la indicació locotípica és “Hisp. or., Tarragone, La Mola (Bolòs)”. 112 L. SÁEZ et al. D'acord amb el mapa de distribució aportat per SANZ & NUET (1995), aquesta localitat representa el límit meridional de l'àrea de distribució de l'espècie a Catalunya. Phacelia tanacetifolia Benth. Priorat: Cornudella, guaret vora la carretera C-242, CF26, 40 m (BCF 45461). Molt probablement naturalitzada, emprada en altres indrets com a planta mel.lífera. La família a la qual pertany aquesta espècie (Hydrophyllaceae) no consta a la "Flora dels Països Catalans" d'O. Bolòs & J. Vigo. L'únic antecedent a Catalunya seria el material recol.lectat per Ferrer & Molero a l'Alt Empordà, en un camp entre Gratallops i Sant Climent, DG99, 300 m, 4-VI-1994 (BCF 42179). Phytolacca americana L Priorat: Cornudella, vora la pista que va a Siurana, CF27, 580 m (BCF 45955). Nova citació per a la comarca. Piptatherum caerulescens (Desf.) Beauv. Baix Camp: Escornalbou, Puigpedregós, Vilanova d'Escornalbou, CF2655, 480 m, a les fissures de les roques esquistoses assolellades (L. Sáez, herb. pers.). FONT QUER (1950) assenyala aquesta espècie de Cardó i FOLCH (1980) considera probable la seva presència en altres indrets del sistema muntanyós. Potamogeton coloratus Hornem. Tarragonès: Vilaseca, CF4648, 1 m, molt rar a les sèquies (L. Sáez, herb. pers.). Espècie poc freqüent a les comarques meridionals. Quercus canariensis Willd. Baix Camp: Escornalbou, Riudecanyes, CF2555, 500 m, a l'alzinar muntanyenc de l'obaga, damunt substrat esquistós (L. Sáez, herb. pers.). Límit meridional de l'àrea de dispersió de l'espècie a Catalunya. No havia estat indicada per FOLCH (1980) del territori, encara que sí que havia estat assenyalada de les veïnes muntanyes de Prades per MASCLANS & BATALLA (1964). A la zona silícia compresa entre Escornalbou-Coll d'Alforja i les Muntanyes de Prades hom pot observar, generalment de manera dispersa, alguns exemplars de roures que per les seves característiques morfològiques podrien correspondre a estirps originades per introgressió de Q. canariensis, com ara Q. ×viveri Sennen, Pl. Espagne n.° 6654 (1928), Q. × anselmi Sennen, Pl. Espagne n.° 6807 (1928), etc. Alguns d'aquests tàxons d'origen híbrid ja havien estat indicats per MASCLANS & BATALLA (l.c.) de les Muntanyes de Prades. Ranunculus parviflorus L. Montsià: vessant meridional del Montsià, a la font del Burgà, CF9202, 370 m, pradell humit vora la font (BCC). Flora de les comarques meridionals 113 Planta de distribució atlàntico-mediterrània que apareix a Catalunya cap a les comarques litorals del sector NE. Del Baix Llobregat cap al sud només es coneixia amb certesa dels Ports de Tortosa (cf. TORRES 1989) i del Priorat i la Terra Alta (cf. MOLERO et al. 1996). Rhamnus pumilus Turra Baix Camp: muntanyes de Vandellós, vessant nord de la Puntaire, CF1840, 680 m, a les fissures de les roques (L. Sáez, herb. pers.). Novetat per a les muntanyes de Vandellós. L'èspecie era coneguda de Cardó (FONT QUER 1950) i del nucli de Llaberia-Colldejou (FOLCH 1980). Ribes uva-crispa L. subsp. uva-crispa Priorat: Scala Dei (Tarragona), Barrera, s.d. (MA 53469). A les comarques meridionals de Catalunya aquest tàxon solament era conegut de la Conca de Barberà d'on el va citar MASALLES (1983) basant-se en material recollit per Batalla i Masclans l'any 1947. No hem pogut retrobar l'espècie en les diferents prospeccions realizades els darrers anys. Rosa arvensis Huds. Baix Camp: Prades, als voltants del barranc de les Comes, CF37, 1040 m (BCF 42589). Novetat per a les Muntanyes de Prades. A les comarques meridionals de Catalunya aquest tàxon solament era conegut de dues localitats de la zona alta dels Ports de Tortosa-Beseit (TORRES 1989). Sanguisorba minor L. subsp. minor Baix Camp: Mola de Colldejou, vessant nord, CF2153, 900 m, als pradells de la zona culminal (BCC). Al territori comprès entre les Muntanyes de Prades i els Ports de Beseit S. minor subsp. minor només es coneixia de Cardó (cf. FOLCH 1980; BOLÒS & VIGO 1984). Saponaria officinalis L. Alt Camp: Alcover, vora la carretera C-240, CF47, 230 m (BCF 43033). A la Catalunya meridional l'espècie només era coneguda del Baix Ebre (BOLÒS & VIGO 1990). Saxifraga fragilis Schrank subsp. fragilis Baix Camp: Mola de Colldejou, vessant nord, CF2053, 800 m, a les fissures de les roques orientades al nord (L. Sáez, herb. pers.). Efectivament existeix a la Mola de Colldejou, d'on havia estat assenyalada per GIBERT (1917) i FONT QUER (1920), bé que no hi fou retrobada per FOLCH (1980). 114 L. SÁEZ et al. Selaginella denticulata (L.) Spring Priorat: dos quilòmetres al sud de Gratallops, cap a Falset, sota el pont del riu Cortiella, CF16, 350 m, en encletxes i pradells humits de l'obaga, sobre esquists, al Selaginello-Anogrammetum leptophyllae (BCF 45776). Espècie desconeguda del migjorn de Catalunya (cf. SÁEZ 1997) i novetat per a les comarques de Tarragona. Senecio lividus L. Baix Camp: Escornalbou, Vilanova d'Escornalbou, CF2555, 500 m, molt rar als pradells terofítics calcífugs, en replans de les roques del Bundsandstein (L. Sáez, herb. pers.). Localitat que representa el límit meridional de l'espècie a Catalunya. Silene saxifraga L. Baix Camp: Mola de Colldejou, vessant nord, CF2153, 900 m, a les fissures de les roques orientades al nord (BCC); Montsià: Montsià, la Foradada, BF9201, 680 m (BCC). Espècie que no havia estat consignada de la Mola de Colldejou (cf. FOLCH 1980) ni tampoc del Montsià. Solanum linnaeanum Hepper & Jaeger Baix Camp: entre el barranc de Mala Set i la vall de Llèria, muntanyes de Vandellós, CF2036, 40 m, molt rar a les clarianes de la brolla (L. Sáez, herb. pers.). Alt Camp: Alcover, vora la carretera C-240, CF47, 220 m (BCF 45956). Espècie no assenyalada per FOLCH (1980) del territori i nova per a la comarca de l’Alt Camp. Solidago virgaurea L. Baix Camp: Mola de Colldejou, CF2153, 800 m, als replans de roques ombrívoles del vessant nord (L. Sáez, herb. pers.). Queda així confirmada la presència d'aquesta espècie a la Mola de Colldejou, d'on havia estat citada per GIBERT (1917) i després posada en dubte per FOLCH (1980). Stellaria neglecta Weihle in Bluff & Fingerh. [≡S. media (L.) Vill. subsp. neglecta (Weihe) Gremli] Conca de Barberà: vall del Titllar, per sobre de la casa forestal, CF37, 570 m, en un herbei humit vora la pista (BCF 45774). Novetat per a les comarques meridionals de Catalunya i per a la província de Tarragona. Tanacetum balsamita L. Baix Camp: la Mussara, mas de l'Abelló, CF36, 940 m (BCF 45779). Naturalitzada, emprada antigament com a medicinal. Flora de les comarques meridionals 115 Thalictrum minus L. subsp. valentinum (O. Bolòs & Vigo) García Adá, G. López & P. Vargas in Anales Jard. Bot. Madrid 52(2): 216 (1994) [≡T. foetidum L. subsp. valentinum O. Bolòs & Vigo in Butll. Inst. Catalana Hist. Nat. 38: 65 (1974)] Baix Camp: la Mola de Colldejou, CF2153, 900 m, a les carenes culminals (BCC). Tàxon no recollit al catàleg de FOLCH (1980). Segons BOLÒS & VIGO (1984), a Catalunya aquest tàxon solament era conegut de la Mussara i dels Ports de Beseit, on és una planta raríssima. Per contra, BOLÒS et al. (1994, mapa n. 490) només consignen localitats dels Ports de Beseit. Creiem presumible la seva presència a la serra de Llaberia. Thymelaea passerina (L.) Coss & Germ. Priorat: Cornudella, camps de cereals del Mas de L'Argany, CF27, 770 m (BCF 43032). Espècie força rara a les comarques meridionals. Vaccinium myrtillus L. Baix Camp: Prades, voltants del serrat dels Pics, CF37, 1085 m, a una obaga de Pinus sylvestris i Quercus pyrenaica (BCF). Espècie bòreoalpina que troba les seves localitats més properes al Montseny (BOLÒS et al. 1986) i la massís de Penyagolosa (VIGO 1968). Novetat destacable per a la flora de la província de Tarragona i per al territori catalanídic central. Veronica tenuifolia Asso Montsià: Montsià, la Foradada, BF9201, 550 m, en repeus dels cingles (BCC). Novetat per al Montsià. Creiem esperable la presència d'aquesta espècie en algun indret dels Ports de Tortosa-Beseit, d'on no ha estat consignada per TORRES (1989). Viola rupestris F.W. Schmidt subsp. rupestris Baix Camp: la Mola de Colldejou, CF2153, 840 m, a les carenes (BCC). Espècie que no havia estat consignada del nucli de muntanyes de LlaberiaMola de Colldejou (cf. FOLCH 1980). Zannichellia palustris L. Ribera d'Ebre: Plana de Sant Jordi, CF1534, 120 m, en una bassa temporalment inundada (MA 597401). Espècie no assenyalada per FOLCH (1980) del territori. 116 L. SÁEZ et al. Bibliografia AMARAL FRANCO, J. & ROCHA AFONSO, M.L. 1968 - Distribuçao de zimbros e pomóideas na península Ibérica. Collect. Bot (Barcelona) 7: 450-481. ARÁN, V.J. 1996 - Contribución al estudio florístico de la zona costera del Bajo Maestrazgo (Castellón). Fol. Bot. Misc. 10: 47-55. ARNOLD, J.E. 1996 - Notas para una revisión del género Oprhys L. (Orchidaceae) en Cataluña, II. Fol. Bot. Misc. 10: 85-105. BATALLA, E. & MASCLANS, F. 1950 - Catálogo de plantas observadas en la cuenca del Gaià (Tarragona). Collect. Bot. (Barcelona) 2: 343-429. BOLÒS, O. 1951 - El elemento fitogeográfico eurosiberiano en las sierras litorales catalanas. Collect. Bot. (Barcelona) 3: 1-42. BOLÒS, O. (X. FONT & X. PONS, col.lab.) 1998 - Atlas corològic de la flora vascular dels Països Catalans. Primera compilació general. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona. BOLÒS, O., FONT, X., PONS, X., ROMO, A.M. & VIGO, J. 1993 - Atlas corològic de la flora vascular dels Països Catalans. Vol. 3. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. BOLÒS, O., FONT, X. & PONS, X. 1994 - Atlas corològic de la flora vascular dels Països Catalans. Vol. 4. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. BOLÒS, O., NUET, J. & PANAREDA, J.M. 1986 - Flora vascular del Montseny. In Patrimoni Biològic del Montseny: 41-92. Diputació de Barcelona. BOLÒS, O. & ROMO, A.M. 1991 - Atlas corològic de la flora vascular dels Països Catalans. Vol. 3. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. BOLÒS, O. & VIGO, J. 1984, 1990, 1996Flora dels Països Catalans. Vol. 1, 2, 3. Ed. Barcino. Barcelona. BRULLO, S., PAVONE, P. & SALMERI, C. 1997 - Allium oporinanthum (Alliaceae), a new species from the NW Mediterranean Area. Anales Jard. Bot. Madrid. 55(2): 297-302. CADEVALL, J. 1936 - Flora de Catalunya. Vol. 6. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona. CARRERAS, J., CARRILLO, E., FONT, X., MASALLES, R.M., NINOT, J.M., SORIANO, I. & VIGO, J.- 1998. Les comunitats segetals de la Cerdanya. Consideracions generals sobre la vegetació medieuropea de la Classe Secalietalia a Catalunya. Acta Bot. Barc. 45: 391-404. CARRILLO, E. & FONT , X. 1988 - L’aliança Alysso-Sedion albi Oberd. & Th. Müller in Th: Müller als Pirineus centrals i orientals. Monogr. Inst. Pir. Ecol. (Hom. a Pedro Montserrat) 4: 469-481. CARRILLO, E. & NINOT, J.M. 1992 - Flora i vegetació de les valls d'Espot i de Boí. Arxius Secc. Cièn., XCIX/1. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. CURCÓ, A. 1992 - Primera aproximació a la distribució de les espècies del gènere Limonium Miller al delta de l'Ebre. Butll. Parc Natural Delta de l'Ebre 7: 32-37. DELFORGE, P. 1994 - Guide des orchideés d'Europe, d'Afrique du Nord et du ProcheOrient. Delachaux et Nestlé. Lausanne. DÉMOLY, P. 1996 - Les hybrides binaires rares du genre Cistus L. (Cistaceae). Anales Jard. Bot. Madrid 54: 241-254. ERBEN, M. 1978 - Die Gattung Limonium in südwestmediterranean Raum. Mitt. Bot. Staatssamml. Munchen 14: 361-631. ERBEN, M. 1993. Limonium Miller. In Castroviejo et al. (eds.) Flora Iberica. Vol. 3. Real Jardín Botánico, CSIC. Madrid. FERNANDES, R.B. 1997 - Crassula L. In CASTROVIEJO, S. et al. (eds.) Flora Iberica. Vol. 5. Real Jardín Botánico, CSIC. Madrid. FONT QUER, P. 1915 - Una excursió a la Catalunya transibèrica. Treb. Inst. Catalana. Hist. Nat.: 9-35. FONT QUER, P. 1920 - Contribució al coneixement de la flora catalana occidental. Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona 5: 193-233. FONT QUER, P. 1950 - Flórula de Cardó. Barcelona. Flora de les comarques meridionals 117 FOLCH, R. 1980 - La flora de les comarques litorals compreses entre la riera d'Alforja i el riu Ebre. Arxius Secc. Cièn., LX. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. GANDOGER, M. 1886 - Flora Europae terrarumque adjacentium sive enumeratio plantarum per Europam atque totam Regionem Mediterraneam cum Insulis Atlanticis sponte crescentium novo fundamento instauranda. Vol. 11. Paris. GARCÍA ADÁ, R., LÓPEZ, G. & VARGAS, P. 1996 - Notas botánicas sobre la flora vascular del centro de la Península Ibérica. Candollea 51: 373-380. GIBERT, A.M. 1917 - Notes fitogeogràfiques de qualques encontrades de la Catalunya occidental. Butll. Agrup. Excurs. 22-23: 5-21. Reus. KRESS, A. 1997 - Primula L. In CASTROVIEJO, S. et al. (eds.) Flora Iberica. Vol. 5. Real Jardín Botánico, CSIC. Madrid. LAGUNA, E., CRESPO, M.B., MATEO, G., LÓPEZ, S., FABREGAT, C., SERRA, L., HERRERO, J.J., CARRETERO, J.L., AGUILELLA, A. & FIGUEROLA, R. 1998 - Flora endémica rara o amenazada de la Comunidad Valenciana. Generalitat Valenciana. Conselleria de Medi Ambient. LÓPEZ GONZÁLEZ, G. & NIETO, G. 1986 - Apuntes para un tratamiento taxonómico del género Arenaria L. en la península Ibérica y Baleares. Anales Jard. Bot. Madrid 42(2): 343-361. LOSCOS, F. & PARDO, J. 1863 - Serie inconfecta plantarum indigenarum Aragoniae praecipue meridionalis. Dresde. LUCEÑO, M. 1994 - Monografía del género Carex en la península Ibérica e islas Baleares. Ruizia 14. MALAGARRIGA, H.T. 1971 - Flora de la provincia de Tarragona. Instituto de Estudios Tarraconenses Ramón Berenguer IV. Diputación Provincial de Tarragona. MASALLES, R.M. 1979 - Dades per a la flora de la Conca de Barberà, Fol. Bot. Misc. 1: 25-30. MASALLES, R.M. 1983 - Flora i vegetació de la Conca e Barberà. Arxius Secc. Cièn., LXVIII. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. MASCLANS, F. 1966 - Flora del Segrià i l’Urgell a la plana occidental catalana. Arxius Secc. Cièn., XXX. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona. MASCLANS, F. & BATALLA, E. 1964 - Flora de los montes de Prades. Collect. Bot. (Barcelona) 6(3): 485-533. MASCLANS, F. & BATALLA, E. 1966 - Flora de los montes de Prades. Collect. Bot. (Barcelona) 6(4): 610-695. MASCLANS, F. & BATALLA, E. 1972 - Flora de los montes de Prades. Collect. Bot. (Barcelona) 8: 63-200. MOLERO, J., SÁEZ, L. & VALLVERDÚ, J. 1996 - Noves aportacions al coneixement florístic de les comarques meridionals de Catalunya. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. 64: 61-71. NOGUÉS, A. 1923 - Apuntes para la flora tarraconense. Bol. Soc. Ibér. Cienc. Nat. 22: 177-218. NUET, J. & PANAREDA, J.M. 1991, 1992 - Flora de Montserrat. Vol. 1, 2. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona. PANGUA, E., PRADA, C. & MARQUINA, A. 1989 - Las subespecies de Asplenium trichomanes L. en la Península Ibérica e Islas Baleares. Bot. Complutensis 14: 87108. PIGNATTI, S. 1962 - Note sulla sistematica delle specie iberiche di Limonium. Collect. Bot. (Barcelona) 6: 293-330. ROMERO GARCÍA, A.T., BLANCA LÓPEZ, G. & MORALES TORRES, C. 1988 - Revisión del género Agrostis L. (Poaceae) en la península Ibérica. Ruizia 7. ROMO, A. 1989 - Flora i vegetació del Montsec. Arxius Secc. Cièn., XC. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. RIVAS MARTÍNEZ, S. 1969 - Vegetatio Hispaniae. Notula I. Publ. Inst. Biol. Apl. 46: 534. ROVIRA, A.M. 1986 - Estudi fitogeogràfic de les comarques catalanes compresses entre els Ports de Beseit, Riu Ebre i els límits aragonesos. Tesi doctoral (inèdita). Universitat de Barcelona. 118 L. SÁEZ et al. ROVIRA, A.M. 1987 - Aportacions a la flora de les comarques transibèriques. Collect. Bot. (Barcelona) 17(1): 97-105. SÁEZ, L. 1997 - Atlas pteridològic de Catalunya i Andorra. Acta Bot. Barc. 44: 39167. SÁEZ, L. 1998 - La Pteridoflora de Catalunya i Andorra. Estudis taxonòmics i biogeogràfics. Tesi doctoral (inèdita). Universitat de Barcelona. SÁEZ, L. & SOLER, J.X. 1998 - Fragmenta chorologica occidentalia, 6611-6620. Anales Jard. Bot. Madrid 56(1): 142. SANZ, H. & NUET, J. 1995 - Guia de camp de les orquídies de Catalunya. MontblancMartín. Barcelona. SENNEN, F. 1911 - Note sur la flore de Benicarló, Peñíscola, Sta. Magdalena, etc. de la province de Castellón de la Plana. Bol. Soc. Aragonesa Ci. Nat. 10: 131-143, 162-180. SENNEN, F. 1917 - Una semaine d'herborisation dans les garrigues de Tarragone (du 3 au 11 avril 1917). Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. 17: 62-70. TALAVERA, S. 1993 - Arabis L. In CASTROVIEJO, S. et al. (eds.) Flora Iberica. Vol. 4. Real Jardín Botánico, CSIC. Madrid. TIGERSCHIÖLD, E. 1981 -The Asplenium trichomanes complex in East central Sweden. Nord. J. Bot.1: 12-16. TORRES, L. 1989 - Flora del massís del Port. Diputació de Tarragona. VIGO, J. 1968 - La vegetació del massís de Penyagolosa. Arxius de la Secció de Ciències XXXVII. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Rebut / Received: IX-1998