Tortosa ramadera

llei aconsella preferentment el sistema d'enviar contra la llagosta, perquè se la mengi, tot el «ganado de cerda», que pugui trobar-se—un exèrcit de llagostes— «si este medio fuera aceptado por los dos propietarios del terreno y del ganado». Quan s'han fet tots aquests estudis i oficis i edictes i recursos i propostes, s'està d punt de. començar els treballs d'extinció. Però, aleshores es troben que «no hay fondos», i se'n demanen al Ministeri, x aquest contesta que «no hay consignación», i es comença a instruir un nou expedient per a «solicitar un crédito extraordinario», en el qual s'ha de demanar informe «a la^ Dirección General y a la Asesoría y al Consejo de Estado». Mentrestant han passat set o vuit o nou mesos i la llagosta ja ho ha envaït tot i, com la d'Egipte, no ha deixat verd ni en els arbres ni en les herbes... I cada any es repeteix el mateix. Jo vull proposar «al Ministro del ramo» un procediment segur perquè la llagosta no pugui envair ni un pam més de terreny : aixecar davant d'ella una muralla amb totes les Reials Ordres i les Circulars i els Edictes i els expedients que s'han dictat o instruït. Seria tan llarga i tan alta i tan gruixuda, aquesta muralla, que a la llagosta li seria completament impossible passar-la.J. VALIJÏS I PUJALS Tortosa Ramadera D EL Penedès avall la Ramaderia és absent; tot el Penedès i Camp de Tarragona, llevat de qualques engreixements de porcs i de la cria d'aviram i conills, el demés bestiar és de peu. rodó i de treball. Però en arribant a la comarca de Tortosa els conreus, presentant certa variació, donen cabuda a les explotacions ramaderes. La comarca de Tortosa, en múltiples aspectes no ha pas marxat a l'uníson de Catalunya. Això, potser, perquè, com ha dit fa poc el savi cronista de la ciutat de Tortosa, En Mestre i Noé, els; tortosins no són catalans ni valencians, però en ramaderia han sigut sempre, evidentment,- espanyols. Espanyols, perquè en la comarca de Tortosa hi havia importants explotacions de toros de lidia; espanyols, perquè els cavalls que es criaven eren de sella; espanyols perquè fins fa poc el mul era l'únic animal de treball; espanyols, perquè el sistema d'explotació dels animals era extensiu; espanyols, perquè la ramaderia poguent ésser la principal font de riquesa constituïa una explotació el balanç de la qual era nivellat amb les despeses, o bé els beneficis eren reduidíssims. Trenta ánys enrera a les altres comarques catalanes la ramaderia no tenia pas gaire importància, mes així que el sentiment de catalanitat començà a renàixer, la ramaderia s'anava transformant i en aquests últims anys, precisament de forta actuació nacionalista, de marcada i neta catalanitat, la ramaderia es troba en vies d'assolir el perfecciona- 344 Á gricultxíra mient desitjable, des dol punt, de visin, econòmic, que és el que ena interessa tant com a ramadera, com per la riquesa de la pàtria, Mentre es le majaría de tes comarques catalanes l'esperit de ca talanitai restava ensopit, elsvcriadors de cavalls produïen poltres <|ne »<> es podien vendre fins als quatre anys i raig; no es produïa ni una sola yaca Hetera; e] pes dels bovins destinats a l'escorxador era dels més ínfims; els bestiar llaner poca cosa valia i el bestiar porqui no wa més «lile nu sac de mal profit, és a dir, aquestes comarques guardaven certa u-Mil·latiea a Mili l'art nal ruma iva de Tortosa. Jo no sóc qui per discutir si els tortosina han d'ésser això o allò; .•m. concreto afer notar que el progrés material duo poble, sigui el que Rigui, estè mogui per una, forta idealitat, sense la qual cap riquesa pot n H ,1 i .ispectti del Connirs tjc l'orlnsn crear-ae i diflcilmeni es conserva l'existent. I els ideals per a sembrar riquesa han d'ésser dinàmics; un ideal pretèrit, un ideal desnaturalitzat, un ideal autòcton, però exangüe, no tenen potencialitat creadora. Jo crec que solament l'ideal que ha determinat com una minúscula prova de sa vigoria la Mancomunitat transportat a la comarca de Tortosa pot desvetllar i centrar energies productores. Els tres Concursos de bestiar que lii poita realitzats la Mancomuni tat són una prova de les seves intencions. Però això no és prou. Caldre fer compendre als tortosina tots els aventatges d'una instrucció agri cola. i ramadera; caldrà dotar-los d'aquella educació agro-pecuària que fa possible les obres de conjunt, tot permetent valorar les obres i les accions col·lectives. Serà necessari dir als ramaders i als agricultors tortosins que les poques eugues que tenen s'han de multiplicar i que han d'ésser del tipua descrit en el programa del Concurs davalli tot just celebrat; que els que A i/ricnlliirii. 545 mi es f.-icin càrrec de dit programa, que vágin a mirar l'euga que en e] Concurs d'enguany obtingué el primer premi. S'haurà d'explicar de quina manera la comarca de Tortosa pol amb animals treballar les seves terres, sorlint el treball de Cranc. Caldre Iniciar ala tortosina en l'engreixameni de vedells, d'ovelles i \; 11 . Amb i'l bestiar porqui s'hauran d'iíitroduir fortes modificacions. líl tipus porqui deu transformar-se cap ej tipus del verm premial amb 350 pessetes en el darrer concurs. Els engreixanients s'hauran de feT més ràpidament. En tota la comarca de Tortosa sobretot hi. part de reg'adiu, caldrà inaugurar una sèrie de conferències pter a repetir-lea al cap de poc !• II;1,-! |i|riin;t aik'M pi ¡II1LT IIiM temps tractaní de totes aquelles qüestions que Immediatament puguin Interessar al ramader, com són per exemple: races, alimentació, higiene, malalties, explotacions comparades, etc., etc. I'ls ¡i dir, caldrà, anar :i trobar el pugí's allí on si^ui, a.l caf(\ a In plaça a la Bori Ida de missa, a I Sindicat, —*í és que s'hi acosta —, per a que escollí la paraula de tictíics, per a que céflexioni sobre les mateixes, per a situar-lo en fi, so el Hoc que més bé, més bo, més barat i amb rnéw I»1 nefici pugui produir. Nu; no es put consentir que mentre totes les comarques de Catalunya vagin preparant el seu esperit a la flexibilitat que dóna una educació tècnica per adaptar-sc ràpidarm'nl a les situacions rruninmqi. aventatjoses resti una comarca, malgrat sigui la de Tortosa, que conti nuï actuant isoladament en perjudici dels seus propis interessos. 346 Agricultura .Ini ne dubto pas de què qualsevol tortosi que escolti les raons que li exposin els conferenciants, que el deixin absolutameni Indiferent. CJna comarca com la de Tortosa, on les valors individuals aón Indiscutible meni preciares, posada en condició d'actuar ho tarà tan bé com la pri mera. Vorro de tíos anys premia! ;imh 390 pessetes en el Concurs ik" Tortosí i quan als tortosina se'ls hagi ivt veure La possibilitat de que amb els sens productes ramaders poden alia.st.ir a ni.i'S do les llurs Q6i les pinces de Tarragona, Reus i altres del Camp, quan hauran comptal que alguns conreus poden ésser sulisi.ilnits per farratges amb positiu benefici, quan se'ls hagi demostrat qué iuclús certes explotacions rama' deres poden realitzar-se independentment de l'agricultura, Tortosa d'aquí pocs anys devindrè un dels centres ramaders mési Importants «i i <:n I; i! 11, i \ ; i. M. ROSSELL 1 VTLÀ Professor de Zootecnia a l'EsCOl» Superior d'Agricultura l'tigesos: AoiiK'.ri/rriíA es la vostra Revista, is la '/'"' defensa els in, teressos agraris de Catalunya, Subscriviit-vos-hi i feu subscriure els vostres amics per assegurar la seva vida, Escavypeu-la, feu-la conexer. Necessita el vostre avui moral i econòmic.