Ramaderia a Mallorca ( IV ) bestiar asinal

Agricultura 173 La Ramaderia de Mallorca IV E i.s guaraná de Mallorca són del mateix ttpua que els de Catalunya. Per regla general, non de talla més petita que els de certes coraar ques catalanes. Mes, aquesta regís té la seva excepció. Nosaltres b,em oxidat Individus de l'espèciè aainal que hnn donat: Alçada a la creu l'57 metres Id. a] dora • 1*54 » 1(1. íi hi ;_;rop;i 1*68 » Amplada gropa O'ít » [d. |iii 0'32 H 1"* ÜJjBj ••' fi •ja i kV •m •P §33 .i . T 1 \ • - Però aquestes mides que són d'una somera, com hem dit, constitueixen una excepció. Els millors guarans, entre els corrents, tenen mides ben inferiors.. La mida corrent és: 174 Agricultura Alçada a la creu. 1'39 metres Id. al dors ... 1'39 » Id. a la gropa...' 1'43 » Amplada de pit :.. 0'37 » » de gropa 0'49 » Perímetre toràcic 1'55 » Llargada del cap 0'99 » Ampiada del cap 0'19 » Llargada de les orelles ... .:. ... 0'35 » Mides corresponents a un guara de sis anys. Els guarans de quatre anys premiats en el Concurs de Palma, del *20 de desembre de 1915, tenien: Alçada a Id. Id. Amplada Perímetre la creu... al dors... la gropa. de pit ... toràcic... Primer premi ... ... • 1'46 l'41 l'43 0'36 l'61 metres » ... ... ... » » ... i Segon premi l'47 metres l'44 » l'49 » l'48 » l'64 » Els dos premis primers de les someres midaven: Alçada a Id. Id. Amplada la creu... . al dors... . la gropa. . de la gropa. Primer premi l'4O metres 1'35 • » 1'35 » .. ... 0'56 » Segon premi ... 1'32 metres '. ... ' 1'32 » 1'36 » 0'50 » Acuestes dues parelles poden serviif á& norma pel que es refereix a les mides del bestiar asinal millor de la illa. Les propietats, caràcters i aptituds de dits animals no difereixen em res dels de Catalunya. La producció mular a Mallorca es practica amb guará i euga i semental i somera. Els productors de la primera forma d'hibridació porten el nom de muls equins, els de la segona, muls somerins. La cria de mules, segurament que és tradicional, per més que aquest bestiar no es citi en els pocs documents que hem vis d'abans del segle XVII. En Bosc (1) diu que en 1726, el capità general de la illa exposà al Govern del. Madrid, que malgrat les 3,000 eugues de cria que (i) Op. cit. Agricultura , 175 liL havia a Mallorca, no era possible remuntar el regiment de dragons d'Iistrasburg amb cavalls del país perquè les eugues es donaven al guará. Eu 1859, un document oficial consigna lo següent: «No hay (en. Maleares) depósito del Estado, y la inclinación a servir las yeguas con garañones es tal, por la aplicación que en esta provincia tiene el ganado mular, que sólo cuando faltan buenos sementales de esta clase las destinan a los caballos, exceptuándose de esta regla los criadores inteligentes que oompr'enden las ventajas de los cruzamientos caballares bien entendidos.» (1) . : Les coses, d'aleshores ençà, no ban variat gaire, car la producció mular enrtxe1 els èquids és la més important. Un mulat és sempre venut, sigui la que sigui llur edat,' volum i conformació. NQ. en tot temps es pot dir el mateix, dels altres èquids. La cria de muls constitueix, doncs, una producció econòmicament justificada. ' Les eugues es donen preferentment al guarà; si no aferren, al cavall. Els ramaders troben moltes dificultats per a fer quedar plenes les someres fecundant-les el cavall, en canvi del guarà prenen de seguida. Les someres, al cap de dotze dies d'haver pollinat, les fan cobrir novament. Diem això, perquè qualque autor zootècnic estranger diu, que les someres mentre crien no van calentes. Les someres forres fan treballs do càrrega. Els híbrids, tant si son equins com somerins mamen, com els poltres, solament tres m'esosí i mig o quatre. A Mallorca es desconeix el pixament de sang dels nadons, tan freqüent en les cries del Poitpu i Cerdanya, Els muls somerins són més apreciats que els equins. Respecte; els caràcters distinctius dels muls somerins imuls equins pot consultar-se l'article «Mulo» de l'Enciclopèdia Espasa, article inspirat en les lliçons donades a la nostra càtedra de Zootecnia. La millora dels muls podria obtenir-se, principalment, modificant el règim alimentici. Aquesta modificació permetria obtenir immediatament subjectes més amples—en el mercat són les amplades el què es paga^—i per consegüent de més preu. Les someres que es dediquen a la producció mular, per regla general són petites, i naturalment, no poden donar gran cosa. Però canviar els reproductors actuals per altres de més talla, sens corretgir l'alimentació, la reforma fóra incompleta. M. ROSSELL I VILA Professor de Zootecnia (1) Revista del Instituto Agrícola catalana de San Isidro, vol. X, pàg. 125. Reflexioneu-ho: ¿són els bons o bé els dolents agricultors els que\ assisteixen a conferències, llegeixen revistes ügrícoles o estudien algun assumpte d'agricultura?