Ramaderia a Mallorca ( III ) bestiar caballí

Agiicultura • 143 actitud i les sevesparaules iavoquen una venda extemporània que resulta quasi sempre en perjudici seu, però que la Junta no ha pogut resistir a tantes demandes. Ell suspira tota una bella temporada el cobro de son treball (si tingués el vi o l'oli a casa no se'n preocuparia tant.) I la Junta ha venut i es disposa a repartir el diner que ha cobrat. Per ço, assenyala el dia i l'hora, pregant, com sempre, que es sigui puntual. I efectivament; passada aquella hora (i fins una i dues hores més tard) el Tresorer ha de tancar la caixa veient com. encara falten a cobrar ben bé una tercera part de socis i d'aqueixos, la majoria d'aquells qiu.e tant cridaven que es vengués perquè tan apurats es veien. I així és en tot. Per això el pagès és pagès i d'ell tothom se'n burla. ¿No et sembla, amic lector, que el modo d'ésser teu o dels teus companys (si tu no ets d'aqxieixos) contribueix també d'una manera quasi definitiva al postre estancament? ¿No hi veus en això una porta reclosa que s'oposa al npstre avenç? I per altra part, si bé aqueixa manera d'obrar no fereix a la teva gent en ço que es puguin referir a la teva dignitat, els aborreix i els fastigueja tant, que si no fos el concepte elevadíssim que tenen de la seva obra i un optimisme gran no els fes pensar en l'endemà, l'abandonarien per cansament. Per això pensa que cent homeá que acudeixin el dia i hora que se'ls demana, complint així amb una obligació, lluny de molestar, estimulen i animen, però que un de sol que vagi ressagat, entrebanca moltes vegades tot un sistema. I pensa que la nostra força, com totes, serà definitiva el dia crue l'executem tots i en el precís moment que el nostre cap de colla, amb el braó de sempre, pronunciï el sagramental ¡Ooooo... va! JOSEP M. RENDE La Ramaderia de Mallorca A més a més del cavall indígena, Mallorca produeix cavalls mestiço's. L'Estat espanyol té repartides per la illa unes quantes parades de sementals. Aquests sementals procedeixen del Dipòsit de Saragossa, o de les conserves de cavalleria de la illa. Uns i altres productors, els que no són tarats els manquen qualitats apropiades a la funció reproductora. Sovint ambdós defectes s'ajunten en un sol reproductor. Ultra aquest mancament a la Higiene i Zootecnia hi ha el què afecta als mètodes de reproducció. Hem vist reproductors de perfil recte, longilinis, que el mateix podrien classificar-se entre els orloíf i hispano-hackneis; mesolinis, que podien ésser tinguts per àrabs i andalusos de la varietat petita ; bolonesos i mestizos. Amb l'actuació simultània d'aqiuests reproduqtors únicament ne pot resultar el desordre ètnic i zootècnic. Els mestiços obtinguts són 144 Agricultura animals desgarbats, mal units, desármenles. Aquest desgavell a la comarca de' la Pobla sobre tot és ben manifest. Difícilment aquests animals oferiran els aventatges del cavall mallorquí. L'Estat amb sa tradicional negligència, accentua la desorientació de Ta major part de ramaders mallorquins. En lloc de reconèixer les excellències del cavall indígena, car tothom que sàpiga un poc de zoptècnia així ho confessarà, l'Estat hi ha abocat tot el rebuig del Dipòsit semental de Saragossa i tots.els tarats dels regiments de cavalleria, amb les races més diverses i oposades, amb les aptituts més variades. De suposar mala intenció en lloc d'incompetència a l'Estat, s'hau'ria de declarar que la seva obra li ha sortit perfecta. No es podria fer més malament! La desballestada acció de l'Estat ressurt encara més quan es considera les maneres en què viu i prospera el cavall mallorquí i les exigències que reclamen certs mestiços. - Com diem, les eugassades o guardes d'eugues de raça mallorquina 'li un restat en les grans propietats. El règim que segueix aquest bestiar és simplement miserable. La basn de llur alimentació és la pastura qiue neix en les terres que «reposen». Poc abans del part i durant els primers dies de l'allelftment les eugues mengen un poe de verd. A l'estiu el fort del dia el passen a l'estable, on mengen un poc de palla. A l'hivern estan dia i nit fora, llevat d'un parell d'hores destinades a servir-Íes un àpat de palla.» El gra no el tasten mai; els fencs, tampoc. Afnb aquesta alimentació tan pobre la raça viu i dóna. productes. L'eugua mallorquina és fecunda; excepcionalment queda forra. La guarda d'un son (mas) composta de 12 eugues i 1 somera durant aquests últims cinc anys ha donat 55 productes, és a dir, que l'esterilitat no arriba al 10 per cent (9'1), quan en les comarques tradicionalment cavallines les eugues que no han aferrat, són del 25 al 55 per cent. Afegeigi's que és freqüent trobar eugues de vuit anys que encara crien. Ço que diem no és particular d'un mas, és el cas general. Pocs països hi hauran que tinguin una feconditat caviaUina tan alçada com, Mallorca. Les eugues, el mateix si crien un mulat que un poltre, lacten tres mesos i migi o quatre. Els petits són venuts lletons o als divuit mesos. Amb un règim semblant, amb una alimentació tan miserable no és possible treure millors resultats. Es podrà dir que aquestes eugues, que no costen res de mantenir, donen anyalment la renda neta d'un pollí. Qualsevol de les races nomenades «millorades» posades al règim ordinari de les eugues mallorquines, anirien de dret a la bancarrota, es moririen de fam. Les que arribessin a quedar prenys espoliarien o avortarien, de segur. Els ramaders que han introduït races estrangeres, o han portat a cobrir llurs eugues 'per un semental exòtic, ho han fet amb el propòsit d'obtenir animals de major corpulència i més força, o més velocitat. Però han oblidat efue per a mantenir les qualitats de les races importades, serà imprescindible modificar principalment el règim alimentici. Ben segur que els ramaders amants -dels cavalls forasters, exigents com són, sobre tot els voluminosos, no s'han preguntat de quines qualitats foren capaços els cavalls mallorquins sotmesos a un règim alimentici millorat, el règim mateix que exigeixen els animals forasters per a poder viure. Si algun d'ells provés aquest canvi, veuria com a cada Agricultura lió generació augmenta el volum dels productes, com es millora llur conformació i les qualitats totes. Si, pel contrari, el ramader observa l'evolució dels productes mestiços, constatarà a cada generació una baixa de les qualitats primitives. Aplicant al mateix temps un règim alimontici satisfactori i l'euga mallorquina i a l'euga importada o mestiça els productes de la primera (obtinguts amb semental pura raça mallorquina) a cada generació faran un ascens qualitatiu; els productes de l'euga importada, coberta per no importa quin semental, la seva descendència degenerarà. 12 ffi 13 14 15 lo' 5 17 18 la Marques pertanyents als senyors: 1. De D. Pere Font dels Olors.—2. Del Sr. Marqués de Palmer.— 3. De D. Andren Rubal.-4. De D. Francès Tuyols.— 5. Del Sr. Marqués de Miany.-6. De D. Ramón Orlandis. — 7. De D. Andreu Vert. — 8. Del Sr. Comte de Montenegro. — 9. De D. Ramón Despuig.— 10. De Don Jordi Fortuny.— II. De D.Jaume Vilallonga.—12. Del Sr. Marqués de Campoflanco— 13. De D.Joan Julià.—14. De D. Antoni Salvà.—15. De D. Joan Estades.—16. De D. Gregori Bonet. —17. De D. Rafel Planas de Sant Marti.—18. De D. Marti Mayol.—19. De D. Joaquim Qual. Davant d'aquesta perspectiva l'elecció no és dubtosa. Però a dir la veritat, no, creiem gaire en l'eficàcia del raciocini. No ha pas sigut la base de l'educació tècnica del pagès, com tampoc és la raó qui presideix' els afers de la vida del ramader. . Mirant d'aprop com transcorre la vida pagesa, es veurà que els actes que el pagès realitza depenen del costum o de la còpia amb una tendència marcadíssima a convertir-los cada dia més mecànics. Si un acte nou entra a formar part de la col·lecció d'actes ordinaris, aquest acte serà imitat o copiat, mai o quasi mai enterament nou. Si un agricultor intel·ligent no es fa càrrec del cas del cavall mallorquí, i que les coses continuïn de la mateixa manera, hauran d'ésser els francesos acumulats el què retornarà a son lloc el cavall mallorquí, és a dir, que en tota la illa no hi hagi altra raça que la pròpia. 146 Agricultura Actualment, si les races extranyes gosen de. més fiavor, és perquè els pagesos no tenen experiencia de sa explotació, ni han pogut comparar els efectes d'aquestes aínb els de la raça mallorquina. Quan els pagesos veuran "que amb les eugues mestices no obtenen el nombre de mulats que amb els eugues del pals, quan el mercat a son torn pagui poc aquests subjectes perquè no donaran els resultats dels altres, serà llavors que vindrà una reacció a favor de la ra,ça mallorquina. A Mallorca,, entre els agricultors, no hi haun estat cultural qiie permeti imposar el criteri d'una autoritat actual. Hi ha, com quasi a tot arreu, agricultors ¡un poc instruïts, o el que és equivalent que llurs, idees, no són idees presents, sinó pretèrites, de cinquanta o cent anys enrera, llavors que la idea dominant en Ramaderia era el creuament a outrance. Que s'enraoni amb un ramader «un poc il·lustrat» sobre les maneres de millorar les races i de seguit sortirà amb tal .0 quals reproductors exòtics i la necessitat de creuar-los amb la. raça del pafs. És amb aquestes idees, que els mallorquins criadors de bestiar cavallí, exploten aquesta part de la ramaderia. Per això desjtjaríem que algú capaç d'imposar-se, aparegués entre els ramaders i els fes veure quan equivocats estan amb els mètodes de reproducció que utilitzen. Això últim, és potser un poc difícil. Probablement, abans que les idees cañvíin els fets s'avançaran al raciocini ensenyant als ramaders les bondats de la raça mallorquina i els inconvenients de les races exòtiques. * * * Com apèndix d'aquest capítol, quatre paraules d'heràldica zootecnia. És sabut que en el temps que les rainades ocupaven dilatades extensions i et nombre de caps de cada ramat era gros, els ramaders per a conèixer llurs animals els marcaven amb un ferro roent, que representava una figura, particular. A tot arreu del món on hi han grans ramades, la marca o, senyal persisteix. La petita propietat havent reduït el nombre de caps, i encara aquests siguent estabuláis en sa majoria, la marca ha deixat d'existir. Actualment, a Mallorca, les marques acaben de desaparèixer i gaire bé es pottiir que; no existeixen. Se m'havia dit que la Diputació balear tenia un Registre de les marques, Registre al qual no constava el imm del propietari, sinó la denominació del son. Fetes les averiguacions degudes, se'ns digué a la Diputació que ignoraven el tal Registre. No obstant, hem pogut recollir, gràcies a la diligència del senyor Bosc, Inspector pecuari de Balears le adjuntes marques, les quals1 en sa major part perteneixen al passat. M. ROSSELL I VILA Professor de Zootecnia Són preferibles les treballades de tardor 0 d'hivern a Ics de primavera.