Ramaderia a Mallorca ( II ) bestiar caballi

116 La ramaderia de Mallorca n E i. cavall mallorquí, que acabem de descriure, pertany al tipus africà''? No. Es el tipus assiàtic? Tampoc. Un i altre tipus, particularment les respectives varietats berberisques i árabes són les més pròximes al tipus que estudiem, i més encara un armòníc i .secular mestiçatge entre ambdós tipus. Donada la semblança del cavall mallorquí amb els armènies mestiços íissiàtics-africans, un examen superficial de dit animal ens portaria fàcilment a dita conclusió, ja que realment pareix que el cavall mallorquí estigui format de caràcters propis dels tipus assiàtic i africà, de Sansón. , En aquest parescut s'hi pot afegir encara que els moros dominaren i habitaren en la illa més de quatre segles i que les relacions amb el Nord d'Africa no han estat gairebé mai interrompudes. El poble àrabe hauria portat a Mallorca el cavall del mateix nom; les relacions africanes ami) importacions més o menys considerables haurien mixtifïcat el cavall dels antics dominado**. No creiem que hagi succeït res d'això amb la intensitat necessària per a transformar i flesar un tipus. .Les persones versades en estudis d'etnologia .saben prou bé amb quina persistència es mostra, malgrat totes les barreges, el tipus autòcton; com els tipus, un després de l'altre, són assimilats, a la llarga, pel tipus indígena. Cap raó abona el fet de que Mallorca, abans de l'arribada dels primers invasors històrics, trobessin la ,illa amb cavalls » sense, puix cap ossamenta d'èquid cíivallí han revellat les investigacions arqueològiques. Que el cavall en qüestió, sigui autòcton o importat a una època la qual ignorem, el fet és, que la gent mallorquina assenyala un tipus cavallí com el propi i que aquest no s'ajusta a cap de les categories racials establertes pels zootécnica, com, tampoc al d'aquelles poblacions que científicament estan per descriure, com l'andalusa, per exemple. El cavall mallorquí és igual a l'antic cavall català. Aquesta igualtat de tipus presuposa tres* hipòtesis respecte la manera com aquest cavall és *a Mallorca: 1.a, sa introducció per la conquesta del rei En Jaume; 2.", sa introducció abans o durant les invasions històriques i 3.a, mateixos títols autòctons a un i altre cavall, és a dir, que l'ocupació de Catalunya i Mallorca per aquell cavall sigues del pliocènic o del ' . pleistocènic. Les dues primeres hipòtesis no ens satisfan. El rei En Jaume troba cavalls a Mallorca, com n'hi devien trobar altres invasors. Però Suposant que els habitants primitius de la illa, visquessin sense cavalls i que aquests animals hi haguessin sigut, importats, el fet és que el cavall mallorquí és igual a l'antic cavall català. No obstant, ja em decanto per la suposició de que Mallorca, en el quaternari antic, devia tenir una fauna pròpia, fauna igual a la catalana, per quant en la època terciària Atjricullura 117 entVé Catalunya i Balears no existia solució de continuïtat terrestre. Pet consegüent, no h'avent-hi res que provi la no existència, de cavalls a In Ula, ¡considerarem que aquests hi han existit sempre.. . En¡ cas d'anar iM|uivocats, l'errada no1 tindria importància, perquè l'estudi que anem a empéndre és indistinctament .el del cavall mallorquí o català que sóñ, coïa dèíern, el mateix tipus. De les pintures rupestres trobades fins al present en la Nació catalana, en cap d'elles s'hi veu una sola figura d'èquid. Els ossos d'èquid, del pleistocènic,' trobats a Santa Creu d'Olorde no estan en coodlcíonis dè poder-los judicar des del punt de vista racial, com tampoc els queixals trobats en altres excavacions, ni en la que nosaltres practicàrem en la cova del Drac, de Torroella de Montgrí. Mes, el tipus de cavall comú a Mallorca, i Catalunya pròpiament dita s'extén fins a València i sembla que llur bressol és al Pireneu." En les c marques pirenenques franceses, si s'examina superficialment la població cavallar d'aquelles encontrades, hom no hi veu res mést que cavalls miestiços d'anglès de cursa i árabes. Però un examen atent descubrirá que entre,aquestes poblacions hi ha cavalls diferents dels mestices, que són en gi'ossa majoria cavalls de perfil recte, que no tenen )es arcades orbitàries sortints com els del tipus aàsiàtic, ni allisades com les del tipus africà.- Aquest cavall és del mateix tipus que el mallorquí.. Més amunt d'aquestes comarques pirenenques, ja hi ha l'auverjúà,. de perfil convexe; l'autòcton de la camarga, de perfil còncau i el del Poitou, de perfil recte, menys en el front que és bombat i de cara llarguíssima. El Pireneu català, doncs, seria al centre, el bressol d'una raça de cavalls, na descrita encara per mingú, l'àrea geogràfica de la qual estaria limitada al Nord per les poblacions cavallines citades, a l'Oest, pel poney de Navarra i al Sur pels cavalls d'Andalusia, és a dir que comprèn una zona limitadíssima de territori no català, però s'extén per tota la Nació catalanas. La presència d'aquest cavall dat» dels primers temps. En el Mas d'Azi), prop de Lourdes, entre altres objectes del final del pleistocènic s'hi trobaren una estatueta d'ivori representant un' èquid, que dit sia de passada, no és un cavall com pretenen els arqueòlegs sinó una euga, i un gravat en banya, .de reni, que segons els arqueòlegs, és una testa de cavall renillant. No, el cavall que renilla no ajau les orelles, sinó que les dirigeix en avant; aquesta testa, probablement, retrata l'animal al moment d'abeurar-se. Doncs, bé; aquesta testa i la figura entera retratem justament el cavall mallorquí, català, pirenenc, azili'à, com es vulgui, però diferent1 de totes les categories racials establertes. La identitat del tipus cavallí d'ambdues vessants pirenenques, més ben dit, l'existència d'un mateix tipus, ve reforçant aquest argument pel fetde que ep aquesta nmteixa àrea geogràfica.hi ha un altre èquid especial, exclusiu del mencionat territori, que és l'ase dè raça catalana. En efecte, el mateix tipus asinal es troba a Foix, a Vich i a Palma. I aquest ase existia ja en el quaternari antic, segons, un gravat, classificat d'ase per nosaltres. Certament, que des dels milers d'anys enrera que representen les mencionades troballes arqueològiques fins, al present, la població cavallvna podria haver-se modificat, conseqüència d'introduccions estranyes 118 Agricultura realitzades en el transcurs del temps. Però, en confirmació de la tesi exposada, que els elements estranys són assimilats a la llarga per la raça autòctona, trobem la identitat craniològica entre aquelles dues. figures azilianes i e'ls .subjectes vivents. Podríem afegir encara que és molt probable que el tipus no hagi sig-ut modificat essencialment durant el transcurs dels segles. Dos testimonis, els únic* que coneixem, parlen a favor nostre; ambdós són del segle xv, un literari, altre subjectiu. El rei N'Anfós manà al noble Manuel Diez que escrigués un Llibre de Marescaleria, la qual obra és un resum, dels coneixements d'aquella època, el mateix de medicina que d'hipologia. Durant dos o tres segles el Llibre de Marescaleria fou el breviari dels marescals, puix a més de les vàries edicions catalanes, se'n coneixen onze de castellanes. En Diez, en parlar de les qualitats i belleses que deu tenir el cavall, qualitats evidentment copiades del natural dels millors exemplar de l'època, diu com segueix: De la bellea quel cauall deu hauer. Lo cauall deu hauer lo cap molt sech e descarnat: e lo front ample: e los hulls grans e èxits per a fora: e les celles planes e no gens grosses: en lo sobrehull inflat e rebotit per a fora: les orelles curtes e agudes e dretes e no gens penjades: les barses primes e molt feses e gran fren de la huna a l'altra: en les galtes poca carn: ^Ies narils molt amples e que dins li veje hom vermellor: la boca ben fesa e lo morro dejus pus larch quel de damunt e abj poca carn: lo coll deu ésser prim, e voltat per amunt ample vers les spatles • que vaja aprimant fins al cap e quara sia al cap que sia molt, prim: los clins no molt larchs ne spessos e que sien blans e prims: e que haia les spatles amples e largues e formades de carn: e les pits amples e èxits per affora e redons ab canal per mig. Lo golles ample mostrant departiment de les espalles: E lo sellar o dos curt e pla e no sia soltat per amunt ni per auall: e lo llom, haia pla e ample e acanalt: les cotelles haia amples e largues: lo costat redó en botin : lo ventre rodó e gran pero amagat dins les costelles amesuradament: Les yllades grans yllades grans e amples a les anques amples e planes e queu com caigudes ab canal pel miig e gran tret de un a un: les cuxes grosses e targes ab molta carn baix e dins e defora: cua baixa e ferma ab gros mascle e prou cabells larchs fins a terra en que per nengunes esperonades no la moga. E . que la porta streta dins les cuxes. E' lo ses haje exít be per affore : le*s guarres largues e dretes'e amples: los braços ab grossos brahons: E les genolls amples e descarnáis e plans: les canyelles dretes e amples e sens nenguna carn mostrant les nirvis y venes: lo travador molt curt '•& ab molts cabells detrás: los braços quan lo cavall stia junt sien molt pus amples de huñ a altre damunt ver lo» brahons que no davall vers les mans. Les corones prim.es e peloses. E les mans lises e negres grans e redones e de part de dins molt ffondes e descarnades: lo talo> ample e pla. Com, s'acabe de veure, resulta que l'animal descrit és el cavall català, mallorquí, pirenenc, azilià, es a dir, el cavall objecte del nostre estudi. L'altre testimoni, és una calavera que formava part dels «carquinyolis» del convent dé Les Puelles, construit al segle xv, el qual edifici fa- Agricultura poc temps gue fou enrunat. El caràcters d'aquesta calavera concorden amb la descripció feta del crani del cavall mallorquí, que hem donat més amunt. En resum, ami) el què s'acaba de dir, creiem: que n'hi ha prou per •a deixar ben establerta unia nova categoria racial. M. ROSSELL I VILA Cap del Serveis de Ramaderia Adobs de la vinya R ESULTAT de les experiències en el Camp Experimental de Tivissa l'any vitícola 1920-21. Está situat aquest Camp en la partida coneguda amb el nom de «Campos», la seva plantació es feta a base de Rupestris Lot i empelt la Carínyena; té 5 anys de plantació. Kl promig de 3 anàlisis de mostres de terra del Camp dóna: Anàlisi físic Terra grossa i pedres 36,33 % Terra fina: Humitat 1,46 % Matèria orgànica 075 % Calcari 25,08 % .Sorra... 26,13% Argila 10,31% Anàlisi qicívvic Torra fina: Nitrogen total 0,51 % de terra natural Àcid fosfòric anhidre total ... 0,42 % » » » Potassa anhidre soluble en àcid nítric concentrat ... 0,96 % » » » £>e l'anàlisi físic deduïm que és un terreny de naturalesa silicio-calcari-argilós, pobre en materia orgànica. ' • Observat l'anàlisi químic, es deu considerar aqueixa terra dintre la categoria de pobre en elements nutritius. • • Experiinñes d'engwmy..—Com en anys anteriors, es prosseguirà l'aplicació individual d'adobs minerals* i orgànics, així com d'un adob mineral complert, amb l'objecte d'observar els resultats en l'augment de collita, i després baix el punt de vista econòmic, que és el que més interessa al pagès. Els adobs orgànics i minerals, a extíepció del nitrat, foren aplicats a la,tardor en llaurar, i el nitrat'fou escampat als volts de cada soca a la primavera. Es seguí el sistema d'adobat per rengles, adobant al peu de la soca. Els rengles adobats, així com les quantitats empleades i llur cost per hectàrea .es troben en la següent taula: