Raça bovina marinera

146 C I E N ( I A I·I^ i. i du paíetli ilt* hmis dc raça ma rineni LA IMÇA BOVINA MARINERA I ..-I població bovina denominada raça mari ncra ocupa una pari de la comarca del Giro nès i. per complet, la comarca de La Selva. Aquesta col·lectivitat bovina és molt difereni dels bòvids que !ii han a Catalunya, i els sub ¡ectes de raça marinera són absolutament in cnn fusibles. Sorprèn que una població ben distinta, que ocupa un espai tan pclit, no hagi estai absor vida per una altra col·lectivitat, i que, a través dels segles, el tipus hagi poguí conservar se. No havent se troliat a Catalunya cap fòssil d'aquesta raça i. per altra part, la població res tant circumscrita a uns límits tan estrets, qua si es podia assegurar que a la raça marinera li mancaven aquelles condicions que semillen inseparables de l'indigenat, és a dir, prèviament es podia concloure que la raça no eia autòc lona. Llavors, els orígens de la raça calia cer car los en poblacions bovines més o menys semblants a la marinera. Algunes d'aquestes poblacions eren relativament prop; altres races afines, molt lluny.I,es dificultats residien en sa ber o suposar lògicament de quina manera s'havia realitzat el trasllat, o ço que és el ma teix, d'on provenia la raça que pobla el Gironès i La Selva. I'< :>ut a la volada que ban pres els estudis arqueologies, ha estat possible, ens sembli d'u na manera definitiva, establir l'origen de la ra ca marinera. /. - fx ,'Joofi'rnirs La cuANioi.ORíA d'un toro de quatre anys és: Perfil de la testa lleugerament convex, • Els frontals relativament aplanats, un poc excavats entre mi'.', de les òrbites; goteres—.vasculo-nervioscs rudimentàries; arcades nr]>iiàncs •I1eu!',eraincnl seii tinis; la part superioi presenta una sutura rellevant; tos alt, prominent, formant un ¡oi monticle que de passa clc 2.30 centímetres la línia imaginària <|iu' uneix la part superior dels ossos de les banyes, els quals ossos són circulars, lleugerament aplanats, insertati un poc enrera, ain¡> la punía dirigida lleu^erainenl avall. l'.l diàmetre petit dc les banyes és 4,9 cm 1 el diàmetre gran, 7; la distància entre les puntes de les banyes, 54-5 ''"'• '•<'•> bosses frontals se'm poc pronun ciades; la part terminal dels frontals, quan tquesta ossos n'enclaven entre els llagrimajs i nasals, presenten en llur UlliÓ un.i canal, h'ls frontals s'articulen amb els OSSOS del nas sense depressió 1 amb c'ls ll.i "i imals formant una cresta. La cresta de ['occipital és prominent, continuada pei C I 2 N i 147 tubèrcul del tamam d'una el qual tu- ,.s troba simal en el vèt les d'un n ianglc qui I , |)ase darrera mateix del tus. \<|iiesl tl I., renlà uue munta uns centímetres de la ne de la superfície de l'occipital, es un puc declive en c| forat de l'oc ,1 [ .a distància ipcrior del ra| occipital e, de mm. dels tretor: mida, presa amb cuini "tura del n min; la llarj^rr.i i d'aqt u mm, el (Hi.¡ tam lJ(p. emarcable. units • ' volta ojival. [.;], ell arlieu lar-so amb el II; mal i i maxilar do medi d'una il i, pilli ripalnuiit amb aquest últim ns. Els llàgrima) - i Ma ni e n i deprimits entre els ua ^al s i màtics. I a paí i orbitaria ofereix de les quals la més propera del froii tal e.s moll rugosa i ampla, i la inferior separada de la del |»r medi d'un tall. ni de toro La susdita depre es continua en els woxiltii's supi'i'ioi's,* l'espina de! maxilar és pronunciada, com així mateix la cresta i|ue va de.s d'aquest tubèrcul a la cresta zigomàtica. ipòfisis muntants de Y'nilrrwaxUai • ¡tan molt parades. os i ferei xen particularitats dife rencials. Mida : / aeri, adulta Perfil de la lesla convex. l'.ls frontals presenten el tos prominent, dividit en dos monticles, a partir dels quals s'inicia una forta pendent fins a la ! a in serció d'aquci ti ót gan i és enrera, i son de secció aplanada; llur diàmetre petit amida .:i) niïn i el gran 45. La direcció de les ba1 si comen un cercle tirant cap r. all, de manera que per evitar c|iie la hanya fet is la galta, 8 hïl hagut de -.errar. En algun* i 1111 més que en les femelles 1 bou! la ha se de la banya <>11• 1 < i>. una marcada depre-, sió, la qual 1 i|uè la banya es bellugui. El perí.l del frontal forma una \ allarga da. La part nies exea >.ada dels frontals es troba en llur unió i en el Hoc 1 '>i re ¡ponenl a la línia que uneix la base inferior de la ba ti} a. I 1 súper 1 icio mé - rellevant està en la part superior, inime dialanient dessota del de raça marinera; '!-' uní ios i en la liui.i de lea òrbites. Gotet llis. lamett c total de la testa Ampla 1 " " " :;') I nim ¡eia de la part més enlairada de la testa a la uneix li 'ni 111111. lo net \ ii i ida. I Irbiti del forat orbitari amida ~2 mm i el petit L'articulació del' frontal amh el nasal i el llagrimal é. allisada. El llagrimal té la furnia allargada, lleugerament eun, i!n transvei sal : la piirció orbitaria ofe reix due i un poc rugosa i la in a un poc puuxaguda. En el centre d'aquest os In lia la senyal com si hagués empresona! un os petit, de la fornia d'un nap, é a di is d'uu os wor mià. l·lnasals penetren en el frontal formant un angle molí agut. Estan units en volta oví jal, sens cap de ¡ó o tot el llarg de l'us i de la uniu ami) el seu homòleg. I .es apófisis muntants de 1 nilmini \ iljr, a grau dis d'altra. 148 C I Mides: ENCÍA • 9 13 X 100 I-largada Iota! de la testa 512 111111 Ampiada '" 216 " Distancia de la part més enlairada de la testa a la línia (|iic uneix les arcades orbitàries, 175 mm. Perfil Kls dos gràfics de les fig. 3 i 5, el del toro i el de la vaca completaran la descripció morfològica d'ambdues testes. Index Aplicant en aquesta raça l'índex de COSSAR EnwARüs, el qual nosaltres el creiem aplicable als bòvids, malgrat que l'autor esmentat l'utilitzi solament i>els líquids, i coniíparant-lo amb els índexs dels tipus alpí (raça schwvz) i l>atàvic (raça holandesa), els resultats són els següents: Fórmala de COSSAH EDUANDS Longitud de la cara multiplicat per 100 1.(ilicitud total del crani Amplada de la cara multiplicat per 100 Longitud de la cara Amplada de la caixa cerebral multiplicat per io¡) Longitud de la caixa cerebral RAÇA MAKIXKÜA Torn 37 X 100 Vaca 57 23-5 X 100 37 13-5 X 100 3= 103.846 13 Toro 33 X 100 35 X 100= 08.627 51 22 X '«'0 35 11.5 X 100 = 117.545 RAÇA I IOI.ANDKSA 12.25 X 100= 111.363 11 Toro Vaca 32 X 48= 66.666 22 X 'oox= 68.750 32 12.5 X 100ES I25.00O 34.2 X 100¡— 69.090 40.5 21.5 X 100 34-2 12 X 100 —— ssx 109.000 II Aplicant en aquests cranis l'índex frontal. que nosaltres solem utilitzar, els resultats són1 Amplada dels frontals multiplicat per 100 Longitud dels frontals RAÇA MARINERA Toro 22.0 X 100= KM.52 Vaca 21.0 X 100= 89.61 RAÇA SCUWYZ 23-5 Toro Vaca 23 X 100 23 X 100 -_ 00 : 23 23 RAÇA HOLANOKKA Toro Vaca 22 X 100 21.5 X 100 22.5 - = 97-77 = 62.851') = 104-545 11 RAÇA SCHWVÜ ¡'aca = 66.000 34.5 X 100= 66.990 50 24.5 X IOO ES 74.2.42 51-5 24.5 x 106 m 21.5 Malgrat que la morfologia i les mides estan moltes vegades en desacord, el nostre índex acusa una major diferenciació sexual a favor de la raça marinera. El mascle i la femella són dolicocèfals. La dolicocefàlia és més pronunciada en la vaca. El caràcters morfològics de la raça marinera són com segueixen: Cos allargat i cilíndric en els toros; un poc estret en les vaques. Kn els toros els davants són fornits; C 1 E N C ] \ 149 L i,;,, ballei la creu mi por alta ; l'es n-illl.'i fornida; la linca rlurso lombar quasi recta; la •na insertada alta; el bastant fornits En , ,, ,i. L·I coll api iin.ii. l,i creu alta i tallant, le luillcs aplanades; cl dors un poc ensellat; la insci ••, ,\r la rua alta f' I camatpe en un i all i forl > aplomat. El ventre un xic all de El pelat] iés 'i men; ;at amb Ics extremi •als blani|iiinose • al p' lal alatzà. El pelat(j L·II molts ub partícula rit.il ' què, estanl ben ' i'i eixats, pre men; com plctanv ni depilades. Les parpelli Hmmateix la zona del voltant dels ulls. La pell i unim .cl ISC pigmentado. I1 ornis, pcúlles i de color de manti ga En «-I toro Ics mides, promig, són : al cada a la creu, t.38 : alçada a la mcitai del dors, -la, I.50; .Ull plaïa ilc Ics anques, 0.58; perímetre to • 2 40; perímetre 1 •„. 3 ( ,.,,,, de 101 de l.i canyella, 0.25. Mine ¡ nh reixen Ics següents mides: alçada .1 la creu, 1.40 melic; alçada a la meitat del dors, [.36; ida, 1.511; perímetre toràcic, i.H|; perímetre de 1 ella, (l.J I . aptituds lleteres nu eslau desenrotlla des; les vaques na produeixen més llei que peí "11 vedell 1 encara a causa de l'alimentació pav simoniosa a què estan sotmesos, els vedells en pobrement. N'u obstant, quan algun iplar va ben alimentat respon perfecta ment al.s efectes d'nu regular desenrotllament, El toro que il·lustra aquesl treball, que es enneà a quatre anys justos, pesa 540 quilos net. I .a caní d'aquestn raça ús bona; la libra és prima; els muscles s'impregnen bé de gras sa i el seu aspecte rosal contribueix a poder la considerar com a una caní <lc primer ordre, ptituds principals de la raça marinera són per al treball, I es \ aques a més de la cria anyal realit zen tota mena de treballs agrícoles, El i I»IUS són ex ceH< nis. I.11 primer lloc, aquests ani mals creixen fins a vuil anys; llur talla moltes vega des és superior a 1 .do metres, 1 la seva explotació du ra deu i dot z e I ,a docilitai. la voluntat pel tre ball, la resistència a la calor 1 a la fa diga fan de la ra ça marinera U 11 a coHectivitai forta meni apreciable. I 'àrea (jcogràj 1 ca de la raça nia riñera comprèn la part oriental de la enmarca del ( ül'i 1 ncs i per enter la le I.I..,I mnrinu pei iil ' com a r c a*<le I ,;i Selva. Aquesta raça es podria dir que queda enclosa entre els rius Ter 1 Tordera, el mar 1 els massitis de Uocacorva i Montsoriu. I .a població bovina que manté el dit territo ri, cnn'preneni lii els mestissos que seguramenl s'apropen als dos terços del cens, és, aproxima damenl. de vint i cinc mil caps. II. - l'oh l'arious borincs si-mbla nts tt la t-ava iiunituitr. Vlgunes poblacions bovines tenen nua certa lemblança amb la raça marinera. Probable ment, si aquí ¡t bagues esiai coneguda, 150C I E N C I-A els zootècnics l'haurien inclòs en una de llurs ficacions, puix que les característiques de la raça marinera són Ics d'un bòvid convexilim, de banyes de serem el·líptica i |ielatge ros ii alatzà. Aquests caràcters són fortament sem Mants ami) els d'altres vares, algunes de moll llunyanes i altres relativament pròximes, com lis races Uemosi na i garonesa. \ Rússia i a Turquia assiàtica, diu el professor I )ECHAMBRE ( I ), existeix una iaia bovina moll sem blani a la raça llemosina, i mi x que en posseeix l'as- ¡leete general, com així mateix el pe latge, Poblacions bovi nes semblants es troben a Alema n y a , conegudes amb el nom de ra ees de Main. 1 ,imburg i (il.in. A la ( .ran LJrc tanva i Irlanda es iinlia la raça [-on ghorn de la qual W. I IOUSMANN (J> en tractar del seu origen i descrip ció, diu com se ;>ueÍN : " E I I. o n i) li a r li i !<• l;i vella Angla terra i Irlanda té característiques remarcables, encara i|iie el seu ori gen és desconegut. M tamam i el caràcter general d aquests bovids, les llargues banyes i d pes <U' ('osamenta i el desconeixement dels seus antecessors de 150 anys envera, són arguments en contra del seu origen anglès. 6s un convencinieul popular creure c|ue a'iiu'st bestiar procedeix del continent europeu; però, és aquesta una qüestió a debatre, igual que l'escatir si els caràcters actual: de la rac.K són els mateixos (|uc posseïen els antecessors algunes centú irera, ja sia que procedissin de Ics ill< tàuiques o del ('ontinent. Això va i liat per BAKKWF.LI utilitzanl el seu propi sistema. No obstant. ris caràcters del l.nnuhorn ja havien estat descrits ilnna manera barroera abans (l<' BAKKWEU \ h lamia i oest d'Anglaterra, pern principalment en 1 i /una que comprèn el tsorth Nancashire i cl Sur Wertmoveland i gairebé la totalitat del districte de Craven de Vorkshire, la raça del Loníjhoiii , ell es eai actei i! segons les antigüe descripcions, per 1. gropa senzilla, magra, pell gniixu Ma. priucipalmeui c! iiriii del ei'11. i rotll.iincni lent i nu viments pausats. I i vac|ucs són general ment boniques ; gral llur gros ta inain són lletei • bé llur llei és pobr¡ en grassa, l'ius a l.i primel a meitat de lli darrera centúria s'e> piulà en els esmen tais departaments hi raça / onyhorn p c I ilcilile fi lleter i en greix. També a Mid daud * ounties ses tabli la cria d'aque; I bestiar en gran i i la i amb cl mateix objecte. Al tacte, la súper i ície magra dels í.on ijhorns de I lislili iinilrnta ; nau i opulcnt:i ; la de le: inri-, gra i Crani de vaca de raça mai Inci a; da* an( (i) DIXHAMBKE, Traité de Zootcchnie: Les botins, pàp (_>) W. HOUSMANN, Brecds and management, pàg. 70 i següents, era dura i ma sa. I .a forma ;ra la d'un barril allargat pels extrems; de caderes amples, amb poc marcada prominencia dels ossos pclvians, no obstant, en els últims aiiys de la cria de BAKKWEU adquiriren la tendència cap a la Forma de coi \uiet duiliituí) amb enormes mases de ,nnpix da muní les anques i part alta de les cuixes. Ris llums creu rectes, ben farcit: darrera les espatlles, el col llar;.' i li. sinsr pell perduda, testa fina i llisa i ba nyes llargues, dirigideï cap avall i en ferradura i di coloï fortament grogós. Aquestes caracteristique permeten contrastar a(|uesta raça de l'antic i nu es tudiat I niiiihiini. El color de Loughorn és variable. El principal co CIENCIA¡51 lor era cl roig mostrejat de taques blanques, però (ambé lii havia roig amh neprc, jroi amb blanc i .,11,-,-s combinacions i contrastos. L'esquena blanqui nosa ,i i., ratlla blanca damunt l'espatlla, són força corrents. URUIIS animals tenen blanquinosa la part alta de Ics cui> I.,•., races que s'acaben d'anomenar és molt possible que no ha gin tingui mai cap mena de relació amb la raça mari nera, no sols per q u è , geogràfica ment, les su.sdtte: col·lectivitats bovi nes són molt llu nyanes, sinó tam bé [)er no haver existit tràfec mer cantívol d'animals, excepte [>el J..on- (ilioiii, puix que, segons el comte de GASPARIN, abans del sigle XIX hi hagueren importa dons l reqüents de bovins garonesos a Anglaterra per tal de millorar les faces britàniques, A l'a I ira banda del Pireneu, amb l'antiga Aquitània i aiinli toies les co marques que ac tualment composen el Migdia francès, Catalunya ha mantingut relacions etnològiques, polítiques o comercials des del temps més amic. N"o tindria res d'ex trany que les [X)blacions bovines d'una i altra vessanl del Pireneu tinguessin un mateix ori gen, l'd bestiar del mateix tipus del llemosí, SANSÓN (3) hi afecta una a rea geogràfica i|'|(' no depassa d'una petita porció del Migdia de ¡. assignant per bressol de la raça la conI Ig 5 Ci•un de 1 •( .1 de 1 aça maiInera; pcilil ca del Garona. A aquest punl d'obir, Mi. IH. CHAMBRE (4) objecta el (|iie segueix: "El nom rlonal per SANSÓN de Ros iimnis Aqui tauicus no es pol conservar, puix que la seva dis persió. actual fa inacceptable la idea que aquest tipus hagi pogut néixer, exclusivament,' en les vores del Garona, en l'antiga provincia d'Aquitània, Malgrat la riquesa de documents prehistòrics trobats en Ics conegudes cions de I >ord igne 1 els seus afluents, no Ml dels bòvids primitius d'aquesta re •.i'' un's que docu ments insignificants. del temps quaternari solament posseïm dos incissius de bòvid de gran talla, trobats a I .augerie-basse, p e r Ics quals dents es pro va l'existència <!<• l><> vins ni l'aiguabar reig de la Garona ; I )(ml<." iir I )e manera que DECHAMBRE agru pa totes les col·lectivitats bovines de caràcters semblants i és per això que, a més de Ics races bovines franceses 1 a mes de les d'A quitània, hi com pren la femeUpa i altres. Quant a les estrangeres hi en clou les ccnvexilinies i russes d'Alemanya, al gunes d'espanyoles, portugueses i d'altres països; de manera que aquest grup ocupa una extensió considerable, però amb marcades so lucions de continuïtat. |a hem dit que la raça llemosina és la que més s'assembla a la raça marinera. La garo tiesa es troba en el mateix cas. Si la raça ma riñera ha de tenir alguna concomitància amb altres races es pussililc que aquesta existixi A. SANSÓN, Traite de Zoologie, vol. IV, (.1) DECHAMBRE, Op. cit., pàff. 284, 152 C 1 K NCIA ami: les races que viuen en llocs pròxims i no amb les allunyades. La raça llemusina a principis del segle passat responia a la descripció següenl (,5): '• fta talla deis bous del 1 .le niosí difereix poc de la deis bous de l'Auví rnia. i !om en aquesta rai;a. les vaques són més petites que els máseles; el pelatge és groc clar, de vt gades ros o de color de ps lla; la testa és allargada, le • banyes son més llargues de Us que Ordinàriament es veuen en les races cultna . des. els quals òrgans sovint es caragolen de manera que la punta està dirigida cap avall i de costat, la qual <lirecció obliga a amputar una de les dues per tal de poder col·locar el jou. Les espatlles SÓn amples i la creu poc sortint. Aquests bos són ions i valents. ( ompeteiicen a m b els bovius anvcrnians anant a treballar en una gran part de (ñ) I >l·i IIAMHKK. ( Ip. cít., j>;ï França; se'ls troi'i)j, 7. Rico de Olu MAR MEDITERRÀNIA ; d \te.i gcogràSo de 1<I rsçfl ncrincri lia, sovint, * • 11 els prats del Poitou i «li1 Norman dia, d'on fan cap després a l'escorxador de la capital." Kn i H56. VÍCTOR Bo RIE (0), diu que la raça llemosina té generalnienl el color de [romjenl "color de grans de Mat"; que les formes són ben equilibrades, el dorsi horitzontal, cl pit un poc estret, costelles cilíndriques, els darreres amples, el ventre un puc voluminos, el ossos pedts, la tes ta lleugera i elegant; les banyes primes i llargue: les quals es dirigeixen lateralment i es contorne gen un poc. Actualment, ((>) Journal d'Agriculturc pratique, tom. VI, i>à«. 448. CIENCIA 153 els caràcters principals no han nas variat. I >ECn wi BRE (7) diu que el Hemo 5Í millorat, té les banyes aplanades, inseries darrera t.| tos, lleugerament dis posades en espiral, amb la punta dirigida amunt, en tora i enrera. Pelatge ros, ,!< ., del I n imenl clar al fromeiit bru i sense pignientació al morro, |>arpe lles, \ ullant de l'aiins, de la vulva i a la mucosa bucal. I.ÍI raça garonesa del mateix tipus raciològic que la llemosina, el professor I >ECHAMBRE (8) la descriu així: "l.es banyes si'm completament aplanades, plan. tades darrera el tos 1 dirigides vers els cosíais de la icsta. Per consegüent, pertanyen al tipus trochoccrus banyes el·líptiques i en forma de roda." II banyes en forma de roda, la qual forma és un dels atribuís característics del bòvid garonès. (Juan les ,\ la meitat del segle passat, E. DE DAMPIER ban·ves s6n llar8:ues la puma ^^ a clavar se a la gal ,.,, (()) anotava ,|ll(. |a r;u;a garonesa era de forta i això comporta, necessàriament, l'amputació dels ,, . . . . ... ,, , ,, . ta talla, de vegades aml> la testa emmascarada, chts òrgans. Mires vegades, per un lleuger moviment .1, i-rs,,-,, la puma es decanta cap a.sota i enfora, la lll( el cos (l(' color de lll;" ""ll1 clar ' 'mi1' |j;i I11 r.iI disposició s'ohserva preferentment en les va nyes moll llargues, I II:, 9 Raça Longbora ques velles. La característica, podria ésser enclusa en aquests quatre mots: raça voluminosa, rossa, de J I ,,; • Raça lli'i ' ) ((p. cil., pàff, 298, (8) ()]). cit., pàs. 309. (0) Journal d'A&riculturc pratique, auj pàg. 78. 154C I E N C 1 \ l'ig in Raça Garoneaa. VedtHa de raça garonesa i HÉCTOR GKORGE, en un article aparescul en el Journal d'Agriculturc fratiqitc, 2 de novem Ijre de 1893, insisteix en què la raça garonesa és rossa, que tots els subjectes purs, sens ex cepció, tenen el morro, les parpelles i el voltani de les obertures naturals d'un color rosat. Pe rò aquest autor, en quant a la direcció de les banyes, repeteix la creença <le S.WSON, el qual admet que llur desviació és deguda a la dispo sició particular de les menjadores d'algunes establies garoneses, cosa completament inacceptable. I .a ([omissió del ! lord Rook, que actualmen funcionant, comuna als dus departaments de I -<>t i ( jarona i Tarn i < iai ü na, defineix els caràcters de la raça garonesa amli els següents mots: "Talla alta i forta corpu lència. Pelatge froment, sfn se tfii [lies blanques, neg [1 isques; generalment de color més clar cu el dors i les altres región superioi del rus. Testa de mitjana Ion gitud, de pel dl 1 ecte i ?ro guenques, de direcció horil zontal n M caigudes, i <lr secció el·líptica ;i l;i base, 1 llei es quasi blanques morro, la vulva, amis i mucoses de color rosal sensi taques obscures. Absència de pels negres en el tupè, parpelles, cua, orelles i òrgans genitals. L'interior de Ir-- cuiices 1 egularnicnl blanc. lis indubtable que entre les col·lectivitats bo vines nues o menys parescudes, les races llemo sina i garonesa són les que més semblança ofe 1 eixen ami) la raça marinera. M. R( )SSELL 1 VILA (. leaharà) iiü a l'H IV garonta Fií. II im d <le raça marine 1 ¡1, 1 >r cniiat cn cl primci Concun•