Parc de Barcelona, centre reproductor d'animals de llavor

4 L'AWT DEL una vedada al dia; però si es tenen femelles ben dispo&adeSf pot acoplarse tlues vegades. Durant la gestado, els únics cuidados que s'han de tenir, cotjsi&tcixcn en un:» alimentació abundant; canviar el jaç, o niu, vuu 0ÍC5 itelM «i«*i P;<ti, i allunya eh» «ossosi rot e! que pugui fer perdre la quitiut. Si noeste la i -tum de donar beure all conill», caJ piuporcinnar atgua a le» femelles en el moment dc¡ p¡»rt, dones, moltes vegades suoceeix que es beuen Ja Síinjr de llurs lilis rec Apagar la MM ardentn <JUfi ds íirtna. la. fobre; amh la IJenjr»** seca ran signar ais peüís, menircs el* alleten, fcm-los saltar la pell fina; a.ijïi en moren molí* totju&t nats. Fins després del q«Mi dia del naixement, cal respectar la íranquilítat de í.i niadu. abstt;nint-se tlr renmureel nio» ni oomptar els petits^ ni tan sol* treure els moren, .; I'ÍTUII n'hi hapucs; de vedades en heix al|yun do mo¡ - é» weliÍÉl desprís. Al quart dia, t-4 precís comptar els peiíïs per a fer les anotación* nents, i, si al mateix ïemps pareixen Altres conilles, poden repartir-se'ls els petitsd<.>nant-netantü a ï'una com a r&Jtr¡»; aniJtnenant-se aqaesiA operació tadotnió. Per a facilitarla es ddna una mica de verd a ta mare per a que surti del niu; allavoi1* so reparteixen ela peht&, sí convé, Mft retirant ftl<» rff quJtti'H ÍJU*, de venudes, surten en le* coniHades nomhroises. Es recomana que cada femella no CtU mCs de vuit petits, *i no es vol que es perjudiquin la mare i els filis, Vmimpdá dona sempre bons resultats mrnir** es faci amb tes degüdes precaucions, i per la mateixa persona que cuida habitualment el bestiar. En el i-¡«*> d'abart, o de que lu mare abandoni ets petits, cal acoplar-la tot seguil, que Ja ho pendra. tils peiies 5.e separen tir ta mur* quwn tcncn de *¿* st vulc 5C[m.ines; deu dies abans, U femella s'acopla amb el mascle i acostuma i anar béPBRE PAJ-ÍOL FORT Dlrcrtnr rfíl Crni tt Jlníwm*c)6 ArlnaU £1 Pare de Barcelona, Centre productor d'animals de llavor En VAwtart de JlJ/T de la /unia d( QftMflftf Vatvralst de tornuit pe» Jo& (TOMOI volums, ^xxe acaben de sortir, hi hem llegit un ProjKttda fuiut-i ttr9eÍ9, del qual, per la importancia que té per a la Ramaderia, ens puardarem pla bé de no dir-ne re*, Bs íraiiïi, entre allrrïft q«H"itians (IB CiCiot'iís Nnluials — i aquestes lutalnient interessen a rAffricultura-, dt? modificarradJíaFmeni el Parco Jardí Zoolòyic, dividim-lo en Iftt secduns: l.:i, Z*oh>citia; 2,\ A<iittta< {mió, •;.', kliogiw'a. La primera secció, la /notecnia, compendià tota mena d'unimals, petit* o grossos, que de costum es tenen, o bé es poden explotar, en les ca&cs de pagès. La d'Aclimatació s'ocuparà de les qüestions generats referents a L'ART DEL PAGÈS 5 les feres, les grans serps, les aus i tots els animals estranys. I per fi, la secció d'Ictiogènia tindrà compte de la cria dels peixos per a repoblar els rius, llacs i estanys de Catalunya. D'aquestes tres seccions, la més interessant per al ramader, és, indubtablement, la de Zootecnia. El Parc és un lloc on, les persones que van de tant en tant a Barcelona, difícilment deixen de passar-hi un matí, o una tarda, parant-se, sobretot, en la Col·lecció zoològica, de manera que davant les instal·lacions allà exposades hi passa tot Catalunya. Els pagesos, si bé admiren els lleons i tigres, no s'hi fixen gaire; s'aturen més estona mirant els conills, gallines i oques, i això és molt natural, car el que més interessa són les coses amb què un hom es guanya la vida. Ara per ara, fora dels susdits animals, no n'hi han d'altres propis de la masia, però els que s'hi veuen són de bona mena: l'oca de Tolosa, el gall del Prat i el de Sant Colgat, els conills d'Angora, etc. El Director de la Colleció zoològica, el difunt senyor Darder, havia ben escollit les races d'aquests animals, ja que ell sabia molt, i la seva saviesa era, de més a mes, afinada per una llarga experiència. Mantes vegades havíem sentit dir al senyor Darder, que desitjava que a cada mas hi haguessin mitja dotzena d'edredons (espècie de cotxa en la qual, en comptes d'haver-hi llana entre les dues teles, hi ha plomissó d'oca), substituint les flassades de borra o cotó; que l'oca, explotada racionalment, tant sols amb la ploma pagava sobradament els gastos, essent la valor de la carn la ganancia neta. Volia així mateix canviar l'actual raça de conills, la pell dels quals no val gaire, per altres races en què solament la pell de cada animal es ven a sis i vuit rals. En fi, el senyor Darder, per una acció constant en els centres de cria d'aviram, pensava transformar les races actuals de gallines per altres més ponedores, i les de pollastres per altres amb major pes. En el Projecte de referència, la Junta de Ciències no senyala l'extensió que ha de tenir el servei zootècnic — i en això potser ha fet santament —, car, per la nostra part, creiem que la secció de Zootecnia ha de compendre tots aquells animals que poden ésser d'immediata utilitat al ramader, no concretant-se solament als animals de corral, sinó que també s'hi haurien d'incloure representants d'aquells grups que estan en perill de desaparèixer, i la-pèrdua dels quals fóra irreparable. Avui, quan un ramader ha de comprar una cabra lletera, un toro per a vaques de llet, o un verro, va sempre amb la por al cos, ja que ha d'anar a raure amb negociants que són de bona o de mala fe. Si són de bona fe, no podran assegurar la bondat de la bèstia com a llavora, car la manca de mètode en la reproducció, i la falta de llibres registres o genealògics, els impedirà assegurar la; si, pel contrari, el negociant va per a enganyar, sovint el pagès es troba que li han donat gat per llebre. Doncs, no; això no ha de passar més si la Junta de Ciències vol. La secció zootécnica del Parc, podria convertir-se en planter d'excel·lents reproductors. Un bon reproductor és un filó d'or. La història de la ramaderia estrangera n'és plena d'exemples. Tothom pot comprovar la influència dels verros importats d'Anglaterra per la Cambra agrícola de Vic: la comarca vigatana és la que té millor 6 L'AKT DHL iV.fe* bestiar porqui de Catalunya, i allí van a comprar gent de tot arreu, inclòs de comarque» espanyoles. En les espècies cabrina i bovina, a l'adquirir femelles joves, mai se sap si donaran tant o quant de llei; si el loro engendrarà botis vedells, etc. La raçu catalana de guuraris, aquests animals que per a la producció de mules s'exporten a les quatre parts del món, ara mateix s «canen de perdre. El Rei d'Espanya ha protegit la cabra muntanyesiít de Castella, Ui qual espècie estava a punt de desaparèixer. Mult més important que aquella cabra ús el quitrà, i, per tant, no s'ha de permetre que la raça continuí en degeneració per avarícia d'uns i per negligència d'altres, perdent-se un important mercat. La reronstitució del tipu es podria realitzar al Parc. Heusaqut un petit esbós del que es podria fer en la secció zootécnica. I rinjfui's en compte una cosa: totes aquestes noves instal·lacions, de moment un poc costoses, ui cap de pocs unys es convertirien en una font d'ingTessos. Això pel que respecta al Parc zoològic. Mes si es considera el benefici que es produiria a Catalunya, aquest és incalculable. Cada un dels reproductors eixits del l'arc podria devenir el cap d'una nissaga selecta, i en pocs anys, la. Junta de Ciències i els ramaders de Catalunya podrien dir: tant» reproductors eixits, altres tants regeneradors de la nostra Ramaderia; Catalunya sha convertit en l'Anglaterra de la Iberia. la es veuria com als encanes del Parc hi acudirien tots aquells ramaders que volguessin comprar reproductors de primera. Els ramaders hi anirien confiats perquè sabrien que l'objecte primordial de la Junta de Ciències Naturals no ¿a el de guanyar diners, sinó el d'escampar reproductor» excel·lents i de resultats segurs; en una paraula, determinar la creació de riquesa.M. RossRi.i. i VILA Dues tares dels agricultors Els nostres agricultors, tant els qui tot l'any treballen dirigint les expia* tacions, com els qui només de tant en tant es munien de que són prupieíaris de terres i «llavors volen posar mà en les coses del camp, tenen dues tares, les quals són causa de que els seus treballs i els seus esforços no siguin profitoses com deurien. La una es que, quan emprenen alguna millora, quasi be oempra la íao només a mitges. L'altri» és que «enen mes aficid a provar coses noves, deseo* negudes al país, que no pas a millorar ics que ja leñen, u les que ja fan. Aquestes maneres de procedir deuen canviar-se. Enlutes les indústries, els objectes que es fabriquen no poden üorur bt'ti poliu i acabats si no *h fa tot el que cal, començant per triar I* primera matC-iía. després nbruui·la, després pintant-la o tenyint-la; perquè si la primera matèria es dolenta, tot el que es taci per a obtenir-ne objectes bons és en va; i si no es fan Ics operacions ennveniems per a que la pruttéffc malferia es tuu&ervi, encara «¿ut sigui bona, tampoc es fabriquen objecte* bons.