Manera de trobar aliments barats pel bestiar

L'ART^DBL PAGÈS petita senyal de malaltia. Separats convenientment els pollastres de les polles, se senyalaran els caps, segons vagin destinats a ésser reproductors, o ponedors, o a l'engreix, o al caponatge, etc. ELS CAPONS. — Per a obtenir bons capons per a Nadal, cal començar totseguit escollint pollastres vigorosos de quatre a sis mesos. Cal anar amb compte al fer la extracció dels testículs per a fer capons, puix si queda tan sols una petita porció dintre de l'animal, s'hi roprodueix, i d'aquí ve que hi hagi un sens nombre de pollastres que passen per capons i donen visibles manifestacions sexuals, cantant com galls complerts. En el veritable capó, les parts carnoses del cap perden tot el viu color de sang. VARIS: Els pagons (pavos), ànecs, oques, faisans, guiñees i perdius, estan ara en plena producció. A les divuit hores de nascuts dèu començar-se a ensenyar los a menjar, empleant els aliments indicats en el número del mes darrer. Es tindrà molt. en compte que els convé carn i verdura, lo mateix als petits que als reproductors. Els ous de perdiu, que en els boscos es troben abandonats, recullits amb compte, es posaran totseguit a incubar; aniran neixent sense ordre, i poden criar-se sense grans dificultats. PERE PAPIOL FORT Director del Centre d'Informació Avícola CQanera de trobar aliments barats pel bestiar Hem vist que la bondat de l'aliment no es basa en la quantitat; que 100 kilograms de trepadella verda no equivalen pas a 100 de trepadella seca, que la composició química del blat-de-moro es diferent de la composició de la garrofa, i aquesta de la civada, etc. De manera que el valor dels aliments reposa en sa riquesa nodritiva, i, en cap manera, en el pès dels mateixos. Així, mentres 100 kilos de pastanagues contenen 10,14 (1) kilos en principis nodritius (or, plata i calderilla), els.naps ne tenen solament 6,4, el bleda-rava farratger 9,4 i les nyàmares 16,7. La trepadella fenc, és a dir, seca, té 42,74 kilos de principis nodritius per cada 100 kilos de dit fenc; la userda, o (1) Principis nodritius de la pastanaga: Materia acotada (or) O18 Materia hidro-carbonanda i grassa (plaïa) .... 9,14 Celulosa (calderilla) *h 0,2 Total de principis nodritius 10,14 L'ART DEL PAGÈS aufals, 35; l'herba granada, o civada, 29,82; el margall 31,82. I amb les granes passa el mateix: 100 kilos d'ordi contenen 74 principis nodritius; de civada 63,2; i de blat-de-moro S2,5. Amb les dades que s'acaben d'exposar sembla que el natural fóra que els preus que regeixen en el mercat siguessin d'acord amb el valor nodritiu de cada aliment; però això, que seria lògic, no succeeix d'aquesta manera: en el mercat regeixen certs preus que no guarden gaire relació amb els principis nodritius de cada aliment. Nosaltres no podem modificar aquesta anomalia; els fets són com són; però si no la podem modificar, en canvi, ens en podem aprofitar. Sabem, per exemple, que un porc el mateix s'engreixerà amb 100 principis nodritius d'un aliment que, amb 100 d'un altre qualsevol; que el mateix té donar-li blat-de-moro que ordi, que faves, que pèsol; la qüestió és que el porc rebi la quantitat de principis nodritius que ha de menester. Ara bé, quan anem al mercat a comprar gra, el blat-de-moro, la civada, l'ordi, les faves, etc., tenen son preu, i nosaltres, coneixent els principis nodritius que té cada aliment, podem escollir el que ens resulti més barat. Exemple: els preus que avui porta la Fulla agrícola de *La Veu* (26 de juny de 1916) són per a la civada 27 pessetes 100 kilos; per al blat-de-moro 34; per a l'ordi 28, i per als favons, 34. D'aquests aliments, ¿quin és el més barat? No tenim més que dividir el preu de l'aliment pels principis nodritius del mateix: Civada Blat-de-moro 27 ptes. I 63 princip. nut. 34 ptes. |_81 180 0,42 ptes. 160 0,41 ptes. 54 79 Ordi Favona 28 ptes. |^4 34 ptes. \]0_ 580 0,37 ptes. 60 0'48 ptes. De manera que, dels quatre aliments que serveixen d'exemple, l'ordi és el més barat, després el blat-de-moro, la civada, i, per últim, els favons, que és, dels quatre, el més car. ¿Correspon això als preus del mercat? No; perquè veiem que l'aliment de més baix preu és la civada, després l'ordi, i el' blat-de-moro i els favons que són al mateix preu. Un ramader que desconegui el valor nodritiu dels favons i del blat-demoro, anant ambdós aliments al mateix preu, potser tant s'estimarà comprar l'un com l'altre; però el que compri blat-de-moro hi guanyarà, puix mentres els favons solament tenen 70 principis nutritius per 100 kilos, el blat-de-moro ne té 82, és a dir, que hi ha una diferencia de 12 principis nodritius a favor del blat-de-moro, i aquesta diferencia és la raó de que el principi nodritiu del favó valgui 48 cèntims, mentres que el del blat-de-moro solament ne costi 41. Mes, en el cas que dèiem de l'alimentació del porc.volguent engreixar-lo amb un dels quatre aliments citats, el més barat de tots és l'ordi, que el principi nodritiu costa 38 cèntims, és a dir, 3 cèntims més barat que el principi nodritiu del blat-de-moro. Per consegüent, el ramader que conegui la composició química digestible dels aliments, pot, evidentment, alimentar L'ART DEL PAGÈS 9 molt més barat el bestiar. No cal dir que aquestes operacions aritmètiques s'han de fer cada vegada que es vulguin comprar aliments, ja que els preus del mercat són rariables; com també s'ha de dir que el problema és aplicable a tota mena d'aliments. Però fins aquí nosaltres hem considerat la suma total dels principis nodritius i no la qualitat dels mateixos, perquè podria donar-se el cas de que es tingués a la masía, o mas, aliments rics en plata, com, per exemple, el blatde-moro i la bleda-rava, i s'haguessin de menester aliments rics en or, com succeeix en tota explotació lletera. Llavors, ¿podríem seguir les mateixes regles observades fins ara? No; perquè el que s'ha de menester ara és or, i, per consegüent, tant sols tindran valor els aliments rics en aquesta substancia. Se recordarà que els aliments concentrats rics en or, entre les granes, són els favons, els pèsols, les vesses, etc., i dels turtós quasi tots ells; en canvi, les granes de cereals ordi, civada, blat-de-moro, són pobres en or. Doncs bé, en aquest cas, se desprecia la plata i calderilla dels aliments per a tenir en compte únicament l'or. Exemple: els favons van a 34 pessetes els 100 kilos; el turtó de coco a 25, i el de cacauet a 27; l'ordi a 2S. ¿Quin d'aquests aliments ofereix la M. A., o or, més barat? Favons Turtó de coco 34 ptes. 122 princip. nut. or 25 ptes. |J^ 120 l'54ptes. 090 1'56 ptes. 100 Í00 12 4 Turto de cacauet Ordi 27 ptes. |_46 28 ptes. |_6 400 0,58 ptes. 40 4'66 ptes. 32 .40 Acabem de veure que mentres l'or dels favons ens costa 1,54 pessetes, el de l'ordi 4,66; i en els turtos, el de coco quasi tant com el dels favons, mentres que el de cacauet se'ns ofereix a 58 cèntims. I això cal tenir-ho present, perquè els animals joves posen carn exclusivament per l'or dels aliments i no per la plata i calderilla; per cada litre de llet que produeix una vaca s'han de menester 70 grams d'or; i, per últim, la plata i la calderilla no es transformen en or, mentres que l'or pot suplir el paper de la plata i de la calderilla. Però quan se tracta de comprar aliments que hagin d'ésser rics eh plata, no s'ha de considerar aquest principi nodritiu sol, com s'ha fet amb l'or, sinó que aquest s'ha d'afegir a la plata, talment com en el primer exemple. M. ROSSELL I VILA Professor a la Escola S. d'Agricultura de Barcelona (De l'obra Alimentatió del bestiar, que acaba de publicar)