Dany que causa la glossopeda I

. : 44 Agricultura El dany que causa la glossopeda 1 Periódicament, cada vuit, deu o dotze anys, la glossopeda visita la nostra ramadena. A cada e,pizootia d'aquesta mena, el mercat ofereix a l'atribulat ramadel' espL'Cífics que són una enganyifa. 'LEstfut espanyol, que sap perfectament que les mides sanitaríes contra¡ aquesta plaga¡ són completament inútils, cada vegada que apareix la glossopeda amb un castellá d'urdeno y mando, preté impedir sa proprugacíó. Pero, el cert és que, tots els focus primitius glossopedics, en cadar una de ses epizooties, s' extenen pér tot el país com reguel'ó de pólvora, i ni els específics, ni l' accíó de policía sanitarlru espanyola, ni les mides higieniques aconsellades pels professionals poden deturar la invasió i desenrotllament de la glossopeda. Al davant d'aquest fet repetit, innegable, que a I'home pessimista el portaria a plegar-se de braQos i dcixar passar el xafec sortint-ne de la millor manera possible, pot oposar-s'hi un esperit rebel rul fatalisme i plantejar el problema en aitres termes. Primer. Saber si val la pena d'ocupar-se deIs dEúnys que causa la glossopedru Segon. En cas afirmatiu, pI'ocurar la l'esolució, la quau podna intentar-se empíricament í. des del punt de vista científico Tercer. Si lf's proves pe!' a deturar o anorrear l'enfennetat fossin negatives, les perdues 10tals del dany causat per la glossopeda repartir-les entre tots els ramaders. Analitzem el primer extremo Les besUes que pateixen la glossopeda són el bou, el moltó, la cabra i el 'pore. Aquestes quatre especies de hestiar representen a Catalunya, unru valor de prop de 500 milions de pessetcs. En la nostl'á patria, existeixen els següents caps de bestial': Pegsetes 477,782 2':\·78,402 56::í,695 caps ), )} bovins, que valen llanars i porquins, . caprins, que valen que valen . 28G.(i69,200 12S. 920, 100 84.855,750 TOTAL 495.445,050 La glossopeda, segons lru virulencia amb que es desenrotlla, ataca a un nombre més o menys gran de bestial'; la rnortalitat pot ésser molt grossa o peI contrruri reduIda, com succeeix quan transcol're en caracter benigne. A quant pugen les perdues ocasionad es pel' aquesta epizo0tia? Manquen estadístiqlles; no se sap i és difícil compondre un estat que tradlleixi els perjudicis prodults per ditru malaltia. Mentre hi han hagut estables que la mortalitat ha pujat a 60 i 80 per cent, en altres la mortalitat ha sigui d'un 10 ó 20 per cent. En la forma 11eu o 15enigne la glossopeda causa una mOTta:lítat petita. Agricultura La epizoótia marques ran; de 3 Ó 4 per í quatre meso Les perdu per manca de els litres de II quilos de carn duir; les hore havien de fer nalment, el te Atenent le~ calculan t, per del capital que 1000.0úO,úOO de Sembla, qU( val la pena d'o, Mes, una desgr han les que: rnc tenen una ¡mpo tament sofertes. Despres d'Ui pressa a reeons de bestial' éf> se baixa de preus d de porcs grassm n,lenls els pageso s ha cJonat el eas ala estables fos, un temps més o pessímista del re que substHueixin I, bé; si S'hl manca dutant (mI guts normalment Jo crec que ~ tita t igual a la re dues immodiates les perdues tolals capital que repres! Per consegiíen Q? és, la glossopedl nquesa nacional. Davant la imm torpiment per a pr l Els medís per !lliícle. ~~----~""".a:."*~ L' agricultor del tiar i adobar bé ses --~.~'--------- Agricultura Agricultura 30peda visita lercat ofereix ·'LEstrut esntm aquesta a glossopeda gació. Pero, ); una ele ses ., i ni els eslides higieniló i desenrotle pessimista rtint-ne de la J fa tftlisme i Jue causa la qual podría rmetat fossin opeda reparu glossopeda ; especies de O milions de estiar: essetes .669,200 .920,100 .855,750 . 445,050 .roUla, ataca ot ésser molt en caracter tu epizootia? I1n estat que a 60 i 80 per :alitat petita. La epizootia glosopedica, de vuit anys enrera, no ocasiona en certes comarques ramaderes, com Cerdanya, una mortalitrut superior en el bov! de 3 6 4 per cent. En canvi, hi hagueren animals malalts durant tres i quatre mesos. Les perdues, dones, no resulten solament per mortalitat, sinó també per manca de producció. Es difícil de calcular la valor que representen els litres de llet que la glossopeda ha privat de segregar; els milers de quilos de carn de boví, llanar, capriu i porquí que s'han deixat de produir; les hores de treball que s'han perdut del carretejar i 11aurar que havien de fer els bons i les vaques, la valor de les cries, la llana i, finalment, el temps que triga a remuntar-se la totalitat ramadera. Atenent les condicions exposades, crec jo, que 110 sera pa;s exagerat calcnlant, per a cada invasió glossopMica, una 'perdua d'nn 20 per cent del capital que representa la ramaderia, que en el cas present, fóra de 1000.000,000 de pessetes, aproxímadament. Sembla, que aquesta és la manera més grafica de demostrar, que val la pena d'ocupar-se d'una malalUa cansant de perdues tan enormes. Mes, una desgracia maí va sola. Al costat de les perdues palpables, hi han les que molta gent no consideren i que per a l'economia nacional tenen una importancia tant o més gran que la de les perdues immediatament sofel'tes. Dcsprés d'una passa, el ramader queda aclaparat, i nO va pas de pressa a reconstituir el nombre de cape que tenia abans. L'augment de bestiar és sempre corre1atiu a bons negocis: immediatament d'una baixa de preus del bestiar, sobretot en el porquí, rany següent el nombre de porcs grassos és inferior al passat. A un any d'abund~mcia d'aliments els pagesos, pel contrari, adquireixen nous caps de bestiar. M.ai s'lla c10nat el cas que arrun d'una epizootia les baixes que hi han hagut ale estables fossin immedíatament reempla¡;ades, sinó que romanen un temps rnés o menys llurg buides i aquesta buidor reflecta l'esperit pessimista del remader, o la manca de medís per a comprar animals que substitueixin les baixes causades per repizofJtia. 1, bé; si s'ba de comptar tot, aquest trastorn de la Jlroducció, 1!IJ manca durunt una Harga temporada, de la quantitat de productes obtinguts normalment, quina valor represenül? Jo cree que no fóra pas exagerat consignar-hi almenys unru quantitat igual a la representada per les baixes de caps i per les demés perducs immediates durant l'epizootia. Per a cada passa glossopedica, les perdues tota1s a consignar serien, aproximadament, la meitat del capita:l que representa la ramaderia de pen forcat . Per cOJ)seglíent el primer extrem queda demostrat afirmativament, ¡;o és, la glossopeda constitueix una epizootia que causa grans danys a la riquesa nacional. Davant la immel1sitat del mal ningú hauria d'oposar cap mena d'entorpiment per a procurar la disminució de les perdues o sa total extincró, Els medis per a assolir aital resolució seran exposats en un altre m'ticle. M. ROSSELL 1 VILA ['agricultor deu tenir dues grans preocnpacions: aUmentar bé el bestiar i adobar bé ses terres. ---------------~----------------------------------------------------=--==---~--- •