Llenguatge simbòlic i religió. Anàlisi psicològica

LLE NGUATGE Si MBOL~C i REL~G~O. - HISTORIA DE LES RELTGIONS 1.1Estructura din\amica de la reliyi6 Podem dlr que antigament l'home "naixia" rcligi6s en el sentit que la religi6 s'imposava d'una manera natural i visible, com una fe vital i una evidencia ingenua. La percepcid del m6n obria esponthniament: a l'home la porta del mbs enlll. La filocofia moderna i la cikncia han produit la ruptura d'aquesta fe religiosa natural, de tal manera que actualment l'atencib es focalitza no en el problema de Déu sin6 en el de la religiositat hg mana considerada com un dels grans enigmes de llexistPncia. En una perspectiva histbrica, la religi6 6s una realitat din'mica i evolutiva, com ho s6n la persona i lo cultura. Per aixb creiem que la psicologia concreta ha de tcnlr en coiripte no solament les recerques positives actuals, sin6 toinbc lc8r: dcldeo hiy tbriques, si vol copsar el sentit i l'abast de les actituds religioses de l'home d'avui, els seus dubtes i la seva actitud atea. Les fonts psicolbgiques de la religiG sEn niúltiples: la por, l'esperanqa del m& en11a. la eorpresa i I'asbnta'imant dav-qnl, el misteri del m6n i de l'exist&ncia, el sentit de participacid amb l'univers, 1a.culpabilitat ... De manera analoga i correlativa, el contingut de les vivhncies religioses és també divers: sentimente de dependencia i respecte, de confianca, recerca del sentit de f'existbncia, eentit de proteccib, etc. La psicologia de la religió, tal com nosaltres l'entenem, té com objecte primordial l'estudi de l'estructuracib de l'actitud religiosa o atea, ja que aquesta actitud ks precisament el resultat de tot un procés evolutiu, entés no con l'estudi genbtic que va de la infancia a la vellesa, sin6 com el dinamisme relaciona1 de tots els components de l'actitud religiosa. En aquest treball, voldrfem estudiar especialment un deaquests coniponents que consti.tueixen 'un dels priners passos en l'estructuracib de l'actitud religiosa. L'home Es fonamentalment un &ser perceptiu i imaginatiu. Doncs bé, la percepció del m6n com a ofmbol del in6s enlla, constitueix, al nostra entendreIr el punt d'emergencia da la religi6. Obrint-se al mbn, percebut com la traca del sagrat, O fins 1 tot.de BBu,l'home fa una ~rimerú ex- ~criencia religiosa; uitrapassant-la, ii permetrh .ivaccés a AL tre. 1.2.- L'experiencreligiosa Un hone d' experiencia és el que td el coneixement d'una cosa adquirit per 1'6s i per la pr~ctica:~'ex~eri~cia constitueix l'elhent .empíric i immediat. del coneixement. En psicologia ltexperi&ncia 6s un mode de coneixement que consisteix en l'aprehensiá intuitiva i afectiva de.la significaci6 i dels valors d'un m6n que parla coritinuament a l'home a través dB tota meria de signes. La majoria de no creients pensen que l'home religios 6s el que ha fet una experikncia religiosa 6 per tant ha entaulat un contacte amb el diví. Es veritat, hi ha creients pels quals Déu esdevé una rcalitat el dia que en fan una experibncia directa; la seva pres&ncfa s'imposa irresistiblement en moments de pau, de clarividbncia, o en una situació llmit viscuda com ajuda miraculosa. ~1 com~ de creients, perb, ho ho creuen pas aixl: es malficn de i9experiBncia religiosa que consideren fal.laciosa, fugaO i inestable. La fe, diuen, no pot realment fonamentar-es en l'experibnoiu . Aquesta doble actitud 8s significativa i mtlnifesta l'az bigüftat de 19experikncia religiosa. D'una banda si no s'ha f et cap experiencia religiosa, la ra6 6s incapac de legitimar una opci6 religiosa, i de l'altra, els que l'han feta l'ultrapassen en l'acte religi6s. ~ixb s'explica perqu& l'experi&ncia religiosa 6s a la vegada indispensable i insuficient, penyora de veritat i portadora d'il.lusions. Algunc aut0r.s contemporanis s'han okupat' d'aquesta qüec ti6 .i cau .fora del noctre propbsit de parlar-ne en aques.t escrit. Direm només que la Eenomenoiogia de la religi6 ha descrit i aprofundit l'experiencia religiosa fonmentaf a partir do, l'obra claseica de Rudolf Ottoi "Das Heilige". La noatta 'recerca experimental es situa precisament en la lfnia d'aquest autor, de G. van der Leeuw, de M. Ellade, 1 d'altres que han confribu~t extraordin\ariament a pg sar en clar l'especificitat i originalitat de l'experiencia del sagrat. ~oldrfem afegir unes paraules sobre la relacid entre experiencia religiosa, tal com l'entenem aqul, i experiencia cris tiana . Es tracta, en efecte, de dos tipus especfficament diferents d'experikncia. Podem dir que l'experi'encia religiosa és la base estructural (no necessariament cronolbgica) de la fc cristiana i constitueix la matriu religiosa original investida per la Revelació. Entre la religiositat natural i la Revelacib no hi ha manifestament solució de continuitat, pera seria inútil que D6u parles si l'home no fos capac d'escoltar-10 i com~rendre'l. perquk 1,home sapiga reconeixer per la fe el Verb intemporal, sembla indispensable que pugui con'eixer ~r'eviament algunes traces de Déu en el nostre m6n temporal, encara que sigui a les palpentes de la seva intuici6 i afectivitat. Només pot buscar-se a Déu en la psraE la histbrica quan aquesta s'ha pressentit l'alquna manera. ~er% es evident que el caracter espontani, inunediat i intuitiu que caracteritza l'experi&ncia religiosa pot tanbe trobar-ee en i'experibncia cristiana. mfoni, ROS-~arb'B a lo ptcagunta "quin lliyam hi ha oritre la seva Pd i la eeva vida professionaln .contesta: "Moltes vegades la prof easi6 (un concert, per exernp\e) , t 'eleva -i 'esperit.. . Unes C.P. -38. Creiem que aquest testimoni pot ser un exemple del que acabem de dir. Diguein finalment, que tant en l'e~~eri~~ticia religiosa natural com en la cristiana es produeix una revelacib, gracies a una mediacid simb'olica, i en totes dues hi ha sovint un profund trasbals afectiu. ~erb aixl com la primera es fa mitjan~ant els signes naturals, reveladors del misteri diví present en la vida 'i en el mbn, la segona es fa per mediaci6 de signes hist'orics d'un Déu clarament personal. 1.3.- L1experi&ncia religiosa en les civilitzaclons arcalques La pezcapcid del m6n pak dosvctllar dones sn el cor da l'honie un seguit de resson>ncies que expliquen el sorgiment de 1' experiencia religiosa. Pero la subjectivitat humana esti sotmesa continuament als canvis de llenguatge i a les relacions home-societat; d'aquí ve que l'experiencia religiosa s'incrigui necessarianent en la tradicib cultural. Els coneixements més importants els devem a l'etnologia, la sociologia i la hist'oria de les religions que ens han fet coneixer a través d'innonbrables estudis la dimensib existencia1 de l'hone religids de les societats primitives. L'home primitiu, en efecte, habita un un$vers que li m: nifesta espont>nianient el sagrat. Aquest li apareix com quelcom "d'altre", com una realitat que ultrapassa el m6n que l'envolta i es distingeix radicalment del La volta del cel que cobreixamb la seva immensitat tot el que es mou 5 respira, la terra que infanta i nodreix els vivents com una mare universal, les muntanyes que s'enlairen vers l'altura majcstuosament; l'ordre, l'harmonia i la perman\encia dels ritmes cbsmicre que presidoixen el eoP i la llunai 1'~fgua en ale brollsdors sictesiosos i inesgotables de les fonts, en els torrents i rius, inflats de tantes virtualitats; 11airi3s penyal indestructible; l'arbre vigords que es segenera constantment.. . . Heus aqul per l'home priniitiu la grandiosa mansi6 de la divinitat. El sagrat es manifesta a través d'aquestes realitats. El cel, la terra, el sol. . . sÓn hierofanies perquk menif ecten "quelcom d'altre" -el sagratal que en fa l'experiencia. Tota la natura es revela al primitiu com sacralitat cósmica. El primitiu viu immergit en un univers on natural i sobrenatural s6n inseparables i on la naturalesa manifesta sempre quelcom que la transcenceix Un arbre, una pedra, una font... poden ser manifestacions del sagrat. El primitiu adora aquestes reaiitats no en ellec. mateixei, com pretenia la hisotesi naturista ,vers la fi del segle passat, sin6 en quan s6n hierofanies, 6s a dir, perque aquestee realitate revelen quslcom que no 6s ni arbre, ni pedra, ni font, sin6 "el sagrat", "l'altre". Tots ele historia- %ore de Los rellqlono eetan avui B'aaord eobro aqunst punt. La nptg ralesa juga un paper considerable en totes.les religions. pero el. que s'adora no 6s mai la natural.esa o el fen'omen'natural, sin6.la pujanca que li és inherent o sub3acent. ~oldríem ara, en l'apartat que ve, donar un exernple de hierofania c6smica per tal de comprendre com el sagrat es revela al primitiu.a.través de les mateixes estructures de la naturalesa. No cal dir que la idea de naturalesa que té l'home primitiu est> molt lluny de la que té l'home modern. La ciencia ha introdult la noci6 de llei, i ha posat de relleu l1oposici6 entre naturalesa i ciyilització; l'urbanisme i la tecnologia d'altra banda, han pros perat al marge de la naturalesa, una naturalesa, que darrerament l'home sembla voler recuperari salvar.... 1.3.1.- Un exemple de hierof ania c6smfca: Epifanies lunars. Com -acabem de dir, creiem que la consideracid dl.una hierofania cbsmica p~t'il.lustrar de forma par~digm;tica la sa'- cralitat viscuda per l'home primitiu, E~collirn l13e upifaniea lunare pokque sdn grecisament Los que nhb m8s dificultat arriba a captar l'home : modern, el qual ha perdut davant. del devenir c?smic, regit pels ritmes lunars, la sorprenent espontaneitat del prirnitiu. La considerable rñquesa del simbolisme lunar que havia fot possfble les primeres síntesis antropocbsmique~ de .lVunivers s'ha dissipat des de que l'home ha arribat per altres camins i seguint nous models a una nova visi6 del cosnos. Estem convencuts que en principi la cihncia positiva no evacua per l'home religi6e l'estructura simD6lico-sacra1 de la naturalesa. Nogensmenys, hi ha certes hrees, com aquesta de les hierofanies lunars, on la interpretacid científica sembla haver desarticulat radicalment l'es tructura del simbolisme arcaic. Ho comprencirem de seguida, examinant en una an\alisi breu les múltiples valoracions religioses amb que l'home ha investit aquest fragment de l'univers. La liuna, en efecte, contrhriament al sol que permaneix sempre inalterable, es un astre que tb un "devenir". Creix, decreix i desapareix en la fosca, per tornar a n'eixer de nou i continuar eternament el mateix devenir cfclic. ~racies a aquesta periodicitat il.limitada la lluna es'devé l'arquetipus de tot allb que en els diferents plans cosmics té un ritme i un devenir: la pluja i les marees, la sembra i la vegetaci6, la fertilitat i la fecunditat..... La lluna es revela, a més, en el model dual de l'apareixer i desaparkixer que troba fhcilment analogies en el mbn animal, que l'home arcaic interpreta com noves epifanies lunars. Així el cargo1 que treu i amaga les banyes o surt de la closca per tornars'lii a ficar; l'bs, introbable a l'hivern, apareixent a la primavera; la granota que s'infla, s'amaga sota l'algua i torna a sortir; la serp que muda la psll i per tent de "~mmortal" en regenerar-es periodicament. El mateix pot dir-se del llamp, la llum del qual fa pensar en la de la lluna i anuncia la pluja que aquella controla..... Aquestes mdltiples hierofanies no fan mes que revelar en una sorprenent periodicitat la sacralitat de la vida que es repeteix rltmicament. El pag$s de casa nostra que segueix a la televisi6 el mapa del temps i les previsions meteoroibgiques, creu que "den; plour> perquh la lluna ha canviatn; quan sembra amb lluna nova, i recull quan la lluna minva, continua en el fons respectant els rftmes c\oernics, plena antigament de cacralitat. Jo em pregunto si no podria endevinar-se la trilogia lluna-aigua-vegetaciá, en agueets "resol1 e" que en algunes contra dor encara se preparen a bne@ dtaiguardankr horbea boeaanee i al- -tres ingredients, en una mesurada proporció que cada pagesa sap i guarda gelosament. Posats "a sol i serena" durant un nombre determinat de dies i nits és corn adquireixen forca i virtut. Potser ens trobem sense saber-ho, davant les traces encara vives d'aquells licors divins, corn el coma indi o l'haoma persa, que conferien immortalitat als que en bevien. La fertilitat dels animals, de les plantes i fins de la dona, esth sotmesa a la lluna. Les banyes dels braus que caracte ritzen les grans divinitats de la fecunditat no 6s altra cosa, corn ha demostrat C. Hentze, que la imatge de la lluna nova. La serp, que es transforma i es regenera com la lluna, distribueix també fertilitat, com en s6n testimoni moltes tradicions i creences. El carhcter f&l*llc dtaquest reptil, corn explica Crawley en els seus treballs d'etnografia, no n'exclou pas el cai-&ter lunar, ans be el confirma. En un pla rnet>f%sic, la lluna revela a l'home-religiós que la mort no 6s definitiva. Lthome ressucitara corn la Iluna. absent del cel durant tres nits i reneixent el quart áin. En molts, mites la 1luna"es manifesta corn una inmensa aranya, mestressa de vida que fila i debana els destins humans. Si no vaig errat, ordir (que vol dir teixir i tamb& maquinar coi era algt) deriva d'un verb indoeuropeu (rodar), del que deriva tambg en alomany antic w- (dnet9) S Wl+c (Pilotsa). Resumint, podrfem agrupar les hierofanies lunars que acabem d'examinar a ltentorn dels següents temes: fertilitat, re generacib per.ibdica, mort i resurrecció, temps f destf, canvi, du? lisme. Clourem aquest apartat nmb M. Ellade, do1 qual som tributaris de moltes idees expressades aquL: "La lluna revela a l'hc me la seva condició humana... l'home s'emmirnlla i es retroba en la vida #de la lluna,.. que regeix alhora la mort i la fecunditat, el drama 6 la iniciacib". 1.4.- ~'ex~eriencia religiosa de l'home a'avui Acabem de veure que una de les caracterfstiques essencials de la religiositat primitiva 6s la preshncia simbblica del sagrat. En un'mbn carregat de sfmbols, l'home fa del sagrat una experiencia existencia1 immediata. El problema que ens preocupa ara 6s de saber si l'experikncia religiosa és possible en el m6n d'avui. ~oldriem saber si l'home encara troba en el m6n traces i signes de Déu. Ens preguntem si la naturalesa esta realment desacralitzada per l'home immers en un mbn cada vegada m&s autbnom i tecnificat. ¿Es veritat que l'home modern ha pordut definftivament la sensibilitat pel eagrat cbsmic, tan extraordinariament vigorosa en el primitlu?. Creiem que aquests interrogants Gnicament poden ser contestats per l'bme en el marc de la seva vida de cada dia. No ignorem la dificultat que presenta per l'investigador qualsevol intent de penetracid en la fortalesa secreta da la conccibncia religiosa. En cap altra esfera, exceptuant potser la de la sexualitat, l'home es mostra tan geids i reservat com en aquesta de la seva vi da religiosa personal. Tal vegada 6s aquesta la ra6 que explica la quasi inexistbncia de recerq-les pocitives en aquest camp de la realitat humana. ~erb exisircix una altra ra6 mes fonamental i voldrfem aprofitar l'oportunitat que ens ofereix "Cuadernos de PsicologZa" per a dir-ne una paraula. Els psicblegs, en general, no s'interesen per la Psicologia religiosa. Examinant els plans d'estudi i els camps drinterks de la Psicologia a les nostres universitats, no hi trobem cap traca de Psicologia religiosa. Sembla com si la religi6, considerada com a pur contacte de llhome amb un Absolut - real pels uns, imaginari pels altresno participes de cap manera a l'entreilat hum'a que estudia la psicologia. Sembla, d' altra banda, corn si 1 ' estudi psico~&gic del fenhnien re1igiBs no pogti&e ter-se scensa, reduir la ealLígí6 a la 801. dSmonei6 humana, Loa evitenc i'intruarib d'sle~lant~ "t~anmaendent~' que alienarden la psicologia. No creiem que la religid mereixi aquest tractc ni que la psicologia guanyi rés en despreciar o ignorar aquesta parcela de l'existencia humana. Es sorprenent de constatar d'una banda, el gran inter6s de l'antropologia i sociologia pels sSrnbols, ritus i llenguatges religiosos, i de l'altra, la manca quasi total de recerques de psicologia religiosa. Estem conven~uts qiie en el llarg can$ que la pslcologia té encara al davant, no pot oblidar l'estudi del comportment religibs, si no vol exposar-se al perill d'una visi6 parcial del fenkmen humh. El geni de Freud no anava errat quan orientava progresivament les seves recerques cap al problema complexe de la conecxib entre religid i psicologia. Creiem que la millor manera de cloure aquest parentesi 6s d'oferir una petita mostra d'una investigació que.portem a terme des de fa bastant temps en el camp de la psicologia religiosa, i que cau de ple en la problem\atica que plantejavem en els apartats anteriors i al comencament d'aquest. Focalitaaren doncs la nostra atencid sobre el tema de la mediacid sirnbblica de' la naturalesa en la religiositat de l'home d' avui . Alguns resultats parcials de la nostra recerca emplrica ens motivaran a acabar amb una reflexid antropol~gica sobre la qÜesti6 de la verticalitat i horizontalitat en el llenguatge simbblic sobre Déu. 1.4.1.- Metodologia i mostratge L'estudi del valor simbblic religids de la naturalesa, el realitzem a partir d'una llista de 70 símbols (1) que presenten a cada un dels individus que participen a l'enquesta. Li demancm de Considerar-los un a un 1 dir-nos en quina manera aquests slrnbols el ten pensar oopontkfiiament en D$ui ~l aoetat de cada efmbol hi ha una omoal#~ uni8inienaionaL davldXda an 7 grau*, i el final le lletra D (DBui). Per exemplet C.P.- 49 bis Caillois, R. Eliade, M. -Frazer, J.G. James, E.O. Otto, R. Van der Leeuw; G. Vereote, A. La poétlque de ltespac6, P.U.F., Paris 1967. Les dieux et les hornmes,laisonneuve, Paris, 1948. Lthome et le sncré, Gallimard, Paris, 1963. Traité d'histoire des religions, Nouv.6d. Bayot, Paris, 1970. Trad. esp.: Tratado de la Historia de Las Religiones, Instituto de Estudios Políticos, Xadrid, 1954. Lc sacre et lt? profane,P).rJ.l?., Paris, 1965. The Vorship of Nature, Macmillan, London, 1926. The Worship of the S-e-God, Tje Atnolne Press, Univerni ty, of London, 1963. 33s F!eilice, Biederstein, Bíiinchen, 1947 (1917'). Trad. esp.: Lo =to. Lo racional y lo irracional en la idea de Dios,Revista de Occidente,F.Iadrid. 1965'. A d.yxmic Psycliolo~ of Relicion,tIarper & Row, trew York, Evannton & Losdon, 1968. La religion dms son essence et oec manifestations. Ph6nombnologie de la religion, Payot, Paris, 1970. Trad.esp.: Fenonenologfa dc la rc.li~i&n, F~Exico, Pondo de Cultura i?conbrnico, 1964. Ps:icholocie religicuse, Dessart, Bruxelleo, 1966. Trad.esp.: Fsicolo~fa religiosa, Tauma, lt!adrid, 1970. Verticalitt? et horizontalitd dans le langage symbolique de Dieu, in Lumen Vitae, x, 9-32, Bruxelles, 1970.