Assaig de traducció del mot "drive"

- Lluf S GARCIA SEVILLA - Laboratori de Conducta Potser Hull és el psicoleg que més ha contribuit a la difusió i acceptacid del con cepte de "drive". A partir del seu pensament (Hull, 1943) hem destriat dos sentits semantics del mot "driven. La nostra proposta és que el neologisme "duccib" traduís el "drive" entes com "energlan inespecg fica i total de la conducta, mentre que el mot "motivacib" tradufs el "drive" com a "energia" d'una conducta determinada i/o de terminable per la privacib. La traducci6 del mot "drive" plante ja prrblernes. Les traduccions usuals ("impuls", "impulsi6", "motivaci6") s6n masca connotatives. Per aixo, i degut a i'exigkncia de significacib unívoca al llenguatge científic, el mot "drive" 6s manllevat sovint a llangles, co és, no 6s traduit. ~m~er6, els psicblegs de parla anglesa tamb6 usen el mot "motivation", cosa que complica la traducció perque de vegades l'empren com a sinonim de "drive" i de vegades no. Ens ha preocupat la traduccib de "drive" per esser mot molt usat dins el nostre camp de treball (teories de Hull i d'Eysenck). ~ix& ens ha menat a estudiar el problema de la seva traduccib. D'altra banda, el problenia, per a nosdl tres, no 6s purament lingÜístic, sin6 tambd conceptual. Aixl ens hem proposat distingir entre "drive" i "motivation". El nostre procediment ha consistit en estudiar els Postulats 6 i 7 del llibre de Hull (1943) Principles of Behavior. A.l.- &bit. El concepte d'habit és molar, i Hull el definl 2 peracionalment com una variable intervinent relacionada amb "(1) les condicions antecedents que menen a la formació de l1h;bit, i (2) la conducta que 6s el postefecte o conse&ep cia d'aquestes condicions antecedents persistint dins el cos de l'orgdnisme". La condició antecedent de l'habit 6s el nombre de reforyainents ( 1 les seves variables), i els seus conceqÜents o indicadors s6n l'aniplitud de resposta, la latencid de respos ta, el nombre de RCs a l'extinció, el tenips requerit per a l'ex tlnció, 1 la probabilitat d'ocurrencia ae la resposta. Fins ací tenim una variable intervinent. pero csdevé construccid hii'otetica en redefinir 1 'habit corn "una condició relativament pc~~:drient o organització deixada pcl reforc;anient dlns el siste nla ncrviós de l'animal", i en cxplicitar que "el procés dc re for$.airieiit produeix una connexi6 dins el sistema nervibs mitjan cani la yual una descarrega rccgptora aferent (S) implicada originalment dins un refor~ament 6s capac d'iniciar la descarreqa eferent (r) també implicada dins el creforcament. perb ja que la decc;rrega aferent (S) és iniciada per 11acci6 d'una energia estimuladora (S) damunt el receptor, i ja que la desca rrega eferent (r) en el seu degut curs entra dins el sistema efector, produint una reacció (R), tenim la seqÜ&ncia, L'organització de l'habit esta representada per la flctxa trencada entre els processos neurals s i s. Si canviern aquekta fletxa com a representació de lth?ibit per la iiiés convenient i un xic més apropiada lletra H, tenim la ple na i explfcita notació per a expressar les diverses relacions ii~plicadcs en el concepte de forca d' habit". Aixl SHR 6s observable, molar, i podria pascar per variable intervinent si no l'afegls significació: *SHR = forpa dahabit concebuda com a una relaci6 estfmul-resposta cjrollera o aproxina(1a a ti " S 1< essent "SHR = forca d'habit concebuda com a una relaci6 dln'íimica precisa entre impulsos neurals aferents i eferents". SHR augmenta amb el nombre de reforcaments fins assolir el va lor asimpthtic imposat pel lfmit fisiol&gic sHr. A.2.- "Drive". Aquesta "connexi6", o H és neccesaria perque S r' la resposta s'esdevingui, no basta per a explicar-la. Cal un estat de necessitat per a actualitzdr ,Ar. Per a liull existeix un estat de "necessitat prin~;ria" "yuan falta qualsevol de les comoditats o condicions necess;ries per a la supevivencia de l'individu o de l'especie, o quan aquelles es desvien materialment de l'optim". 1 mes endavant afegí; "Ja que una necessitat, actual o potencial, usualment precedeix o acopanya l'acci6 d'un organisme, sovint Hom diu quc la ncccssitat motiva o "drive" l'activitat associada. Per les caracterfstiques motivacionals de les necessitats, aquesbes s6n consi<lerades com a productors de "drives" primaris". El "drive" (D) 6s definit operacionalmcnt, com una variable intervinent, per les sevss condicions antcccdents (p.e., privació) i per les sevec conseqÜ~ncies observables so bre la conducta. La construcci6 hipotetica hul.1iana de D 6s mes aviat pobra: "Si no totes, moltes de les necessitats Frimi ries semblen generar i abocar dins el corrent sanguini subst;' cies més o menys caracterfstiques, o bé ret;rar-ne una suhstan cia característica. Aquestes substancies (o llur absencia) tenen un efecte f isiolbgic selectiu sobre porcions 1116s o menys restringuides i caracteristfques del cos (p.e., les anomenades contraccions de "fam" del tracte digestiu) on scrveixen per a activar recgptors locals. l...) Sembla probable que quan la sang contenint certes substancies com a resultat d'un estat de necessitat (...), banya les estructures neurals que constituei xen les bases anatomiques de l'habit ( SHR 1, la cond~ct~vitat d'aquestes estructures 6s augmentada mitjanqant una resrsten cia baixada bé el teixit neural central'o al terminal efector de la connexió, o ambdues coscs~. Veiem que D &S un motor irles -- pecífic que enqega circuits especffics ( sHr 1. D'altra tap da, D 6s horneostatic, PO és, augmenta en augnentar la necessitat, increment que reactiva SHR. Si aquesta reactivació 6s seguida de refor~ament no sols augmenta SHR ("llei" del reforcament primari), sin6 que també redueix l'estat de necessitat i per tant D A. 3 .- Potencial excitatori. L'excltaci6 pavloviana esdeve el potencial excitato ri ( ) de Hull, entds oom a "tencl~ncia <le rnncc:ibV i f"oy mulat al seu Postulat 71 '~ualsevol for~a d'hAhit: efectiva ( SiR ) és sencibilitzada en potencialitat de reacci6 ( per tots els "drives" primaris actius en un moment donat dins l'organisme, esscnt la magnitud d'aquesta potencialitat un prl ducte obtiiigut de multiplicar una funciú creixent d' per una funci6 creixent de D". 1 expressat mateniaticament: Per a Hull, E no 6s execucib, encara no 6s conduc S R ta observable, perque SER 6s una ten&&ncia a respondre frenada per una tendencia a no-respondre o IR. La resta d'ambdues tendencies constitueix el potencial excitatori efectiu, o millor potencial de reacció efectiu ( SER ): pero SER encara no 6s estrictament execucib. La cog ducta manifesta o potencial de reacció efectiu momentani, pro ve d' ,E, i d8una for~a oscil. latosia ( O ) que resultaria S R "de l'acció e~~onthniament variable d'un nombre enorme de petits factors ( ckl. lules nerviosea ) , actuant cadascun indcpendent mank augmentcnt o Oiiminuínt la intsnsitat de lea ra~cciono mijan~ades per connexions receptor-efectos". Tanmateix, SER 6s el besa6 i (al plvot da la t~oria hul.linpia (vngl'e flgiifa). B. - POSTULAT 6. Per a Hull tota necessitat genera un "drive", eesent aquest capap d'energitaar SHR. pero sHR pot esser ac tivitat per tots els "drives" actuals a tal1 de "drive" glg bal (D) : "Qualsevol forca d'habit efectiva ( ) és sensi bilitzada en potencial de reacci6 ( SER ) per tots els "drl ves" primaris actius en un moment donat dins l'organisme. Aixo implica la generalitat i no-direccionalitat ( conducta1 ) de D. Honi ha escrit sovint que D seria el motor pero no el tim6 de la conducta. Si la manca o privació de satisfacci6 de neceaeitate vrimhrios oree "drtvee", es deriva de la concopcid hul.liana do SER que l'execuci6 ha d'augmentar en diversificar les privacions de l'organisme (Postulat 7 ). Les proves directes experimentals mes aviat no mostren l'efecte esperat(Franks, '1957; Grice i Davis, 1957; Fechter i Ison, 1972). ~rn~erh la privació no sols enekgitza +a.conducta de l'organisme ans també la dirigeix. Hull (1930, 1931) concebí que un "drive" podia constituir un est%mul; intern, i que aquest estímul-"drive" formaria part de Z'estímul evocador de la resposta. La deducci6 més directa d'aquesta suposici6 Is la possibilitat d'efectuar discriminacions a base de diferents pri vacions, possibilitat que fou confirmada (Hull, 1933; Leeper, 1935; Bolles i Petronovich, 1954). Hull formalitza aquesta teix un estxmul "drive" caracterlstic (S,, 1, la intensitat del qual 6s una funci6 lineal creixent del "drive" en Gesti6. Aix.1, durant la practica reforgada l'organisme no condiciona just R a S sin6 tanbe a S,, formant-se H R, cosa que explicarla la direccionalitat del "drive". Veiem, doncs, que sota el concepte de "drive" hul1tA a1ainaguan duaa tunciené diatineas8 L'anargitarnt i la gui& dora. Hebb (1949, 1955) i Kimble (1961), entre dlaltrea, consl_ doraron m60 profitBe BIU~O~PZ lea duo8 fuhatonl~ com a proaaseos aepssats. D1altra banda, Le oonetruoo&d hipoeitioa hu5.Liana de D diferencia clarament lee dues funcions. El *drivem-enef gitzant seria una substancia "més o menys caracterfstica" que banyaria "les estructures neurals (. . .) bases anatoniques de l'habit; el "drive" aixl caracteritzat 6s un 'concepte més aviat central. Per contra, SD és rnés bé periferic: "p.e., le's anomenades contraccions de 'fam' del tracte digestiu". Amb aquestes construccions Hull, en realitat, intenta fer compatibles les coicepcions del "drive" central amb la periferica-re ceptora ("fam" = contraccions estomacals, "set' = gola seca, etc.) . Hull aprofita ambdues concepcions per a explicar les dues funcions molars del "drive". . Justament l'any de la publicació dels Frinciples, Morgan (1943) acabaanb la hipotesi peri'f&rica del "drive" i crea el concepte d' "estat motivacionúl central". Dine el camp psicol~yic, Hebb (1949) comenF; a introduir la concepcid de "drivei-energitzant com a 'procés central aut6nomn, anomenant aixf aquells processos centrals que segons Hilgard i Marquis (1940) "semblgn relativ.ament. independents dels estímuls aferents". Lo "estat motivacional centraln de Morgan &S per a Hebb un "procés central autonom": Ara 6s moment de traduir el mot hul. lia "drive". Hull iisa conLsinhnims "drive" i' "rnotivation" amb forta prg f erencia pel primer. , Hebb (1949), que només usa el mot "motivation", re marca que "el terme lmotivation-' fa referencia a dues qüestions distintes: (1) ¿Per que un animal és actiu d'alguna manera, i (2) per que l'pctivitat pren una forma particular?. Evidentment, (1) 6s la qÜegti6 fonamental. Realment, la psicologia moderna usualment es ref~reix a (2) encara que l'escriptor que usa el terme sovint pembla parlar d' (1) > .Nota que (1) 6s conducta guantitativa, (2). conduc ta qualitativa, ,i que qualsevol conducta' distinta d'altra (qua- litat) sempre implica una certa quantitat. En termes hul.lians, (1) seria en tant que E, i (2) seria SER en tant que S - R. (1) i (2) són molarment inextricables, per aixh Hull intenta explicar el0vigor i la direcció de la conducta a partir d'un concepte unitari: "el drive". pero el "drive" hul.li3 6s basicament vigoritzant, enerqitzant, de la conducta. En aquest sentit la millor traducció seria "energia" de la con ducta. Pero "drive" és mot d'Gs general dins la psicologia en angles, i fins i tot en aquesta llengua cal que l'escriptor indi qui, d'alquna forma, si fa referencia al cara9terfstic "drive" hul.lia, perque 6s una vertadera creaci6 conceptual sota un nom molt usat. Hull mateix hagué d'especificar-ne el sentit qualque vegada: "~ixo implica fins a un cert punt la natura indiferenciada del "$&&xs" en general, continguda en el conceptc fre~ di: de ."lfbido". Tanmateix, aixo no presuposa de cap manera la dominancia de qualsevol 'drive", tal com el sexe, sobre els altres "drives". (Els subratllats s6n nostres, Noti's el sud ti1 joc sernantic de "drive"). Per tot el suara esmentat, proposam traduir el "gilyg' hul.lia pel mot "ducci6", mot no usat encara que amb diver -- ~os compostos en Gs (inducci6, conducció, etc. , de siqnificaci6 etimoloqfca ("ducere" = "dur", "portar") semblant a la idea de "to drive", i amb un derivat notable: "conducta". El mot "motivaci6", pel seu significat i Gs lingÜístic, traduiria els "altres" "drives" hul.lians (sexe, etc.). En general, "duccci6" expressaria la idea de "drive" en tant que activador (E) de la conducta (Post~lat 7 ) i "motivaci6" en tant que ti m6 d'aquesta ( S4 ) (Postulat 6 1. D - CLOENDA . Vist tot l'anterior i remarcant la necneeitat d'un lleguatge unlvoc en cidncia, proposam una traduccid doble del mot "drive" seqons el significat. D'una banda, el neologisme "ducci6" traduiria el "drive" entes com "enerqia" inespecl fica i total de la conducta, sota un aspecte fonamentalment quaE