Ramón Turró : l'opció del mètode científic en l'estudi del comportament humà. (Primera part)

RAMON TURRÓ, L'OPCIÓ PEL METODE CIENTÍFIC EN L'ESTUDI DEL COMPORTAMENT HUMA (P ime a Pa ) Josep ROCA i BALASCH* Hom coincideix en assenyala la isiologia i la biologia com a on s de la psicologia expe imen al. A nbdues ciencies ha ien ingu un desen olupa- men impo an des del momen en que es dona ia lliu e a I'es udi de la a es ex ensa» ca esiana, supe an imposicions eligioses i ells i inú ils esquemes explica ius. Aquel1 p océs aboca en un conjun de coneixemen s que posa- en, p og essi amen , en dub e di e en s aspec es del pensamen i la iloso ia adicional amb especial incidencia en o al16 que a e e encia al compo a- men huma. La iloso ia men al o,psicologia, al com ha ia queda de inida pe Des- ca es, ana a pe den inie es en la mesu a que no es dades, p o inen s de la isiologia i la biologia, demos a en la submissió humana a la ma eixa egula- i a que s'obse a a en la es a de enomens de la na u alesa. Els esc i s de Tu ó e lec eixen g an pa de la p oblema ica es able a sob e o en al16 que a e e encia a la isiologia i les se es implicacions psicol6giques. La impo ancia d'aquelles dades es basa a en una mane a d'obse a e in- es iga que enia com a miixi na l'objec i i a i l'e idencia dels e s. Aques s * P o esso de P incipis i Me odes en Psicologia i de Psicologia Expe imen al al Col.legi Uni e si an de Gi ona QUADERNS DE PSICOLOGIA c i e is posi ius o en admi ablemen desc i s pe Claude Be na d (1813- 1878) en la se a In oducció a IJEs udi de la Medicina Expe imen al, llib e del qual Tu ó es éu es& des de les se es p ime es publicacions. Tu ó ou es imoni i ac o del can i que s'ana a ope an en l'explicació dels enomens de l'ac i i a humana més supe io . La se a ob a, en elació a la psicologia, cal en end e-la dins la dinamica del can i his o ic que s'ope a -5ob e o al lla g del segle dinou- en l'es udi del compo amen huma. Pa al-lelamen a la imposició p og esi a de la me odologia posi i a i ex- pe imen al, es cons a a a la ceguesa his o ica da an enomens com la elació de dependencia del e men al espec e del isiologic, la dependencia del compo amen de les pe sones espec e de la se a his o ia d'ap enen a ge i en conc e so gien explicacions na u als espec e a enomens com la olun a , les emocions, e c. Des de la pe spec i a ac ual, Tu ó es p esen a, a egades, com a incohe- en o amb dependencies que ens poden esul a es anyes. Po se , ambé, hom po con eni en la poca sis ema i zació dels emes elaciona s amb la psi- cologia pe o, en enc, que els elemen s del seu pensamen que ens puguin sembla especula ius o siiplemen supe a s cons i ueixen, en de ini i a, pan del p océs eal dels inicis de la psicologia com a ciencia al cos a de la isió cla a d'al es enomens la in e p e ació dels quals s'ha inco po a de ple a la psicologia. La in enció d'aques a exposició sob e el eball de Tu ó elaciona amb la psicologia no és al a que la de dona als psicolegs i als es udiosos del com- po amen humi en gene al, una in oducció a la se a ob a que, si més no, doni comp e d'un eball e . L'acumulació del coneixemen e a un dels objec ius que Tu ó p oposa a a la nos a socie a ; acumulació que supe és el e11 i cíclic cos um d'ano ea la eina e a pe o a una gene ació an e io . Tu ó es igué a l'alcada, cosa ambé a a en e nosal es, dels co en s d'in es igació i pensamen que es do- na en, en el seu emps, a Eu opa. El1 hau ia pogu ésse l'in oduc o alid d'una psicologia expe imen al ca alana que, pe aons his o iques, es oba enca a a a desasis ida i amb la imp esió que cal comen a -la, p ic icamen , de ze o. D'alguna mane a el1 ambé ou íc ima d'allo que in en a a com- ba e. Ramon Tu ó i Da de a néixe a Malg a , l'any 1854 i mo í a Ba celo- na, l'any 1926. Es udia ba xille a a Gi ona i Medicina a Ba celona. La si- uació polí ica el po a a allis a -se en una pa ida de libe als gue ille s con a els ca lins. Acabada la gue a p osseguí els es udis de Medicina, pe o l'assigna u a de Medicina Legal ou l'en ebanc, en no ole -se'n examina , la qual cosa p o oca que deixés uns es udis que no li e en in e essan s. Tu ó ou au odidac a; els ex os que segueixen són un e lex de quin e a el seu a anna: Salía de mi albe gue po la mañana y me di igía a la Facul ad de Medicina; escaso de ecu sos pa a adqui i lib os de ex o, es udiaba con mis compañe os que los enían o en las biblio ecas públicas o pa icula es. Pe o los ex os o iciales españoles me pa ecían cadá e es de lib os, cuando compa ados con las memo ias cien í icas p oducidas en o os países, con los a ados llenos de inspi aciones y ealidades de i alidad, en in, que hubie a deseado encon a . Las Pa ologías Médica y Qui ú gica; la Te apéu ica, Ma e ia Médica y A e de Rece a ... ezumaban ejeces po los cua o cos ados. Las mode nas ideas eu opeas no habían sido inco po adas a los ex os o iciales o,acaso, sólo pa a comba i las. No ue po sis ema que al cae en mis manos a ículos ecien es sob e isiología, bac e iología, inmunología, isiopa ología, química o e apéu ica, publicadas en F ancia o en Alemania, deja a anscu i con uición mis ho as en aquellas lec u as, mien as los lib os de ex o pe manecían ce ados o abie os sólo po b e es minu os, los necesa ios pa a ce a los con un ges o de a iga cuando no de asco. Así un día y o o, e a na u al que al llega al inal del cu so académico y con empla en los p og amas las cosas que yo es aba .obligado a sabe , me die a pe ec a cuen a de que no me hallaba p epa ado pa a su i ningún examen (. ..). Más conc e amen e, leí en los clásicos de la Medicina, sin- gula men e a Hipóc a es y a Galeno, a los iniciado es del nue o sen ido de la Medici- na Claudio Be na d y He ibe o Spence . Más conc e amen e aún, a Ha ey, Maney y Miguel Sewe , medi ando mucho sob e ales lec u as. Llena mi men e de ales conoci- mien os isi aba la sala de au opsias y con emplaba lo que allí se hacía.. . Hablaba con los en e mos que espe aban se admi idos en la$ salas del hospi al o en los dis in os dis- pensa ios. .. Y así pasabg los días ple ó ico de p o undo medi a y en es ado de lige o dige i (Tex basa en con e ses. DOMINGO, 1970, 45-46). Visqué uns anys a Mad id, on publica les ca es a Le amendi (1882, 1883) les quals li dona en nom i ama dins del món medic mad ileny. Jaume Pi i Sunye li o e í la possibili a de eballa en un labo a o i a Ba celona i el1 ma eix, més a d, li acili a eu e un í ol a l'escola e e ina ia de San iago; mig I'obliga en a e -ho. No acaba mai medicina; el coneixe- men impe sonal que el1 p oposa ia es a a, d'alguna mane a, con aposa a í ols i c i e is d'au o i a , so in associa s. 8 QUADERNS DE PSICOLOGIA Els eballs expe imen als sob e bac e iologia, sec eció in e na i immuni- a li dona en p es igi com a cien í ic i el po a en a ocupa ca ecs de espon- sabili a en asques d'in es igació i sani a a Ba celona. La pe sonali a i l'ob a de R. Tu ó ha es a posada de mani es en di e- en s eballs biog ii ics i c í ics. L'ob a de PERE DOMINGO i SANJUAN (1970) és, segu amen , la més coneguda i ex ensa. El llib e é deu capí ols on es ba egen dades biog a iques, comunicacions pe sonals, eculls d'es udis sob e l'ob a de Tu ó, e c. To aixd a que sigui una ob a imp escindible pe al seu coneixemen . En el capí ol dese que ac a de la Filoso ia, s'inclouen ex os dels eballs de CARDONER i PLANAS (1950), JULIÁN IZQUIERDO (1926) i JAUME SERRA i HÚNTER (1927). L'al e au o biog a ic és LEANDRE CERVE- RA. Les publicacions sob e el seu mes e són nomb oses. Di igí la publicació de 1'Ins i u d'Es udis Ca alans Homena ge a Ramon Tu nó. Recull d'es udis sob e la se a ob a (1950). A nbdós deixebles són la on biog a ica més im- po an . P ac icamen o s els es udis an e e encia a les se es dades. Des del pun de is a de bibliog a ia, la del ambé deixeble de Tu ó, ANTONI CAR- DONER i PLANAS (1950) és, po se , la nés sis emii ica i ex ensa. Les publicacions del Doc o Tu ó poden ésse classi icades en dos ipus: Les publicacions de eballs expe imen als sob e els emes esmen a s i els e- balls sob e me odologia, epis emologia i sob e isiologia senso ial i ce eb al, els quals enen un cai e no expe imen al. La eo ia sob e la am com a base del coneixemen s'ha d'emma ca en aques úl im. Les e e encies que es do- nen al inal d'aques eball són les que co esponen a aques a p oducció no expe imen al de Tu ó i que és, p ecisamen , on es oba el con ingu nés elle an de ca a a la psicologia. To el seu pensamen en aques camp es nod í, pe una banda, de les lec u es de Claude Be na d, J. Mulle , Fechne , Helmhol z, Spence , Bain, Wund , Pa lo , W. James, en e d'al es i pe l'al a en o a una se ie d'obse acions i expe iencies pe sonals o almen ma cades pe l'empi isme angles i que el1 c eié o amen a ela en la mane- a d'ésse de la a a lla ina. Aques a p oducció c í ica, de di ulgació i especula i a ensems, ha es a gene almen classi icada chm a ilosd ica degu , mol p obablemen , al seu en ama en el qual la p eocupació epis emoldgica juga un pape mol im- po an . Pe al a banda, s'ha e alua l'aspec e isioldgic d'aques s esc i s i, en alguns casos, s'ha posa de elleu la se a anscendencia de ca a a la psicolo- gia. (PI-SUNYER i BAYO, 1950). Respec e dels eballs d'a aluació ilosd ica, cal ci a el de JOAQUIM SEM- PERE (1965). De e és un glossa i de ex os ep esen a ius del pensamen u onia amb la in enció de dona una isió gene al del seu idea i. Un al e eball és el ja ci a de CARDONER i PLANAS (1950) on la e e encia a la psi- cologia s'emma ca dins l'apa a de Filoso ia amb l'encapcalamen «Fun- cionamen de la ida psíquica, o psicologia; es oba en elació amb la Me a ísica)). Val a di , de ca a a aques es udi i d'al es de cai e iloso ic que, gene al- men , la psicologia és en esa com iloso ia men al i, pe an , es comen a a pa dels eballs isiologics. Els a icles de DWELHAUVERS (1926) i LEANDRE CERVERA (1950) són una excepció. El p ime alo a l'aspec e del me ode ex- pe imen al com a base de la isiologia i la ma eixa psicologia o p enen e enys ins lla o s eda s pe la iloso ia. LEANDRE CERVERA (1950), pe la se a banda, p e én posa de elleu la impo ancia de la eo ia sob e la am pe als psicolegs. Man é, pe o, que no és posible als psicolegs pu s (sic) de copca -la dona el basamen expe imen al de la eo ía de Tu ó. -Hom su- posa que l'adjec iu «pu s» equi al a especula ius com a con a i a objec ius o expe imen al-. Ce e a eu possibili a s de connexió en e la eo ia sob e la am i la bio ipologia o, en gene al, la psicologia amb base biologica. En les e e encies que acompanyen aques esc i , hom po oba al es a icles an de c í ica iloso ica com isiolbgica. Pe a una més amplia in o - mació es poden consul a les ob es, ja esmen ades, de Domingo i Ca done i Planas. POSICIONS F'ONAMENTALS DEL PENSAMENT DE R. TURRO No hi ha en els seus esc i s una exposició sis ema ica de les se es opcions iloso iques onamen als. Aixo no ol di que hi manquin dades, sinó més a ia hi ha epe ició i en alguns emes ins i o obsessió. La se a mane a d'esc iu e dóna la imp essió d'ésse la aducció di ec a del discu s men al que, si bé dóna i esa als emes, so in a di icil de segui -los; la munió d'exemples i obse acions, el ca ic e dialogan de la se a exposició, p egun es i espos es, aboquen a esums que so in es con e eixen en eplan ejamen s o ampliacions d'allo an e io men di . Dins d'aques a onica, alguns emes plan eja s cla amen en un lloc, po- den e oba -se dispe sos o ambigus en un al e. Val a di , pe o, que la pe s- pec i a psicologica en la qual hom s'ha posa a es udia Tu ó ha obliga a ixa -se selec i amen en alguns aspec es i aixo ha pogu augmen a la di icul- a comen ada. Pe a l'exposició del seu idea i amb incidencia en la psicologia, he p e e i comen a , en p ime lloc, les idees ilosij iques i epis emoldgiques pe a pos e- 10 QUADERNS DE PSICOLOGIA no men pasa al me ode i desp és a la psico siologia i a la eo ia sob e la am. Hi ha qua e qües ions que, al meu en end e, es a pales que e en mo iu de p eocupació pe a Tu ó: la concepció monis a o dualis a de l'home; el di- lema acionalisme-empi isme. Com un subapa a d'aques ema, la qües ió del coneixemen a p io i i pe úl im el ema polemic del i alisme. Dualisme e sus Monisme Cal di , de bon an u i, que Tu ó es con essa epe idamen , dualis a, o iden i ican -se amb la esi ca esiana: Con a iamen a la esis posi i is a, c eo que el p oblema me a sico exis e. El mundo de lo sup asensible es an eal como el mundo de lo sensible (. . .) en e uno y o o enómeno subsis i á siemp e aquella línea di iso ia que an sabiamen e aza a Desca es. (TURRÓ, 1910). En enc que és impo an posa de elleu aques a c eenca. Hom no po esb ina ins a quin pun aques es a i macions es a en so meses a una posició de e o d'accep ació de la eligiosi a que imp egna a ins els ambien s cul u- als de seu emps. Tu ó, al lla g de la se a ob a, ac a epe idamen de la elació en e el senso i i la men , pe o mai no posa en dub e l'exis encia d'ambdós enomens. Només en un ex un xic osc que ansc iu una con e sa amb Tu ó sembla que aques dub i: Pe o no e quepa duda que un pun o en el espacio lo uni á odo y que alma y cue po de- ja án de se dos cosas dis in as cuando las comp endamos debidamen e y que al unidad end á su pun o cen al en aquello que sea más necesa io a la pe sis encia de cada se . -Y dando al os o un muy humano ges o de humilde en ega acabó- O po lo menos así lo c eo. (DOMINGO, 1970, 314). L'a enc en l'es udi del uncionamen del cos huma -de la isiologia i mol especialmen del e lex- posa sob e la aula el p oblema de la eali a d'ambdues subs ancies, o ob in un camí a la esi ma e ialis a de ensada pe Secheno i els e lexoleg-s ussos. P ecisamen aques ema ou un pun de disc epancia en e Tu ó i Pa lo i Bej e e , al com es a pales en «El Me ode Objec ium i que comen a é més enda an . Aques a concepció dualis a l'apa a, jun amen amb la qües ió de la ins- ospecció, del .posi i ismo que, a o unadamen e, lo in ade odo» (TuRRÓ, . 1882). En el e a ons d'aques a posició hi ha un e ús o al an a la esi espi i- ualis a o idealis a com a la esi ma e ialis a. El ma enalisme i I'espin ualisme coincideixen a p ojec a sob e la qües ió una omb a es- pessa. (TURRÓ, 1916, Edició 1927, 28). Pe aques a aó, passan e is a a o a l'expe imen ació que demos a la dependencia causal del e psíquic espec e del isiolbgic, Tu ó esc iu: En la nos a emp a i a de de ini la na u alesa de la elació que uneix el e psíquic amb el e isiologic, no eni n p e ensió de eno a la esi peno bado a del ma e ialis- me. Abans de o la ecuse n pe me a isica. Reconeixem que exis eix en I'o d e empínc un en able dualisme en e les se ies psíquiques i els endmens isiologics; pe o c eiem que les se ies psíquiques no són pas lo an s; enen un Ilac que les lliga a llu condició causal de la ma eixa mane a que els enomens isics es an liiga s a la condició ex e na que els de e mina. Si en aques pun la qües ió es p esen a osca i de solució di icil, aixd no és degu a que no lliguem el e psíquic i el isiologic d'igual o ma com el iic ela- ciona els enomens sics amb la causa ex e io , en abs acció del concep e me a ísic d'aques a causa, a la mane a ambé de com el isioleg encadena els e s biologics en abs acció de o p incipi i al, de o a mena d'espen i al. (TURRO, 1916, Edició 1927, 28). Hom po eu e en aques ex un e ús a so i -se de l'esquema me odolo- gic pe o, de e , es ac a a d'una accep ació ideologica que con igu a a un ipus pa icula d'en ocamen cien í íc. Quan Pa lo i Bej e e in odui en no es explicacions del compo amen sense e e e encia al psiquisme, com a al, Tu ó s'hi oposi, o quali ican d'es e il el seu- pa adigma pe a comp end e la se ie de endmens psíquics els quals, segons ell, e en d'una ampli ud supe io a l'explicable pe condicionamen . Racionalisme-Empi isme Si bé el D . Tu ó ha ia accep a el dualisme ca esia, la se a oposició al acionalisme ou o al. Amb aixo segueix els empi is es anglesos: accep ació del dualisme, pe o e ús de la aó sense expe iencia. En la in oducció a la ~Filoso ia C í ica», edició cas ellana, plan eja la qües ió en aques e mes: o la in el-ligencia con o ma la eali a o la eali a con o ma la in el-ligencia. No cal di que Tu ó es mos a dicididamen pa idan de la segona asse- e ació. En base a aques dilema a una di isió en e els iloso s al lla g de la 12 QUADERNS DE PSICOLOGIA his o ia i ajun a pe una pa Desca es, Kan i la « a a gemanican i pe l'al a ul'espe i g ec eenca na en l'anima de la aca lla inan. (TuRR~, 1924, 46). ~ is a il, l'escolas ica i Balmes han es a , segons ell, ep esen an s des a- ca s de l'opció empi is a. En un al e pun diu: con Desca es se inicia la comen e subje i is a con sólo concebi que la in eligencia un- ciona a la in e sa de como se habla en endido siemp e; más a de, con la in e ención de Kan , el mismo p oblema se plan ea bajo o o aspec o, el aspec o lógico del conoci- mien o. (Tu nó, 1924, 45). Enlloc co n a la C i e iologia de J. Balmes i a La Disc@12'12a Men al plan eja an cla amen la se a concepció empí ica de l'home. Aques a concepció es conc e a a, co n eu em, en l'explicació del uncionamen dels sen i s, de la in- el.lig2ncia i de la ma eixa pe sonali a dels indi idus i dels pobles. Aquí po - em, co n a mos a, dos ag nen s, cla s i ep esen a ius de di a concepció: l'espe i kan ii diu: pensa co n ulguis, ca po es en on si l'ac i i a pu a que e pe me e -ho i es no po ni deu coacciona la libemma expansió. L'espe i A is o 2lic, en can- i, diu: Pensa co n de~, pe que el eu pensamen és condiciona pe quelcom ex ínsec al qual s'ha d'emmo lla si ols pensa bé. Si no ho as així ambé pensa as, mes lla o s se as co n l'ocell que s'és pe du : ambé ola, pe o no sap on és. (Tu nó, 1912, 181). . . . ni las cosas ni los homb es son como los sabios los conciben o como los imaginan los de an asía a eba ada, sino aquellas y és os son' como Dios o Na u a los hizo y a ello hay que a ene se po se lo p incipal y no a la doc ina que los mues a como debie an se a , juicio del p eopinan e. (-4, 1924, 108- 109). Més enlla de la p eocupació epis emologica hi ha el e d'una de e mina- da concepció de l'home i del pe qu? del seu compo amen . De ca a a la psi- cologia, on I'objec iu consis eix a busca el pe qu? del compo amen , é una impo ancia cabdal el e de quina sigui la concepció des de la qual s'anali zi el compo amen ja que po so gi , basicamen , una posició acionalis a i una al a empi is a. Així les coses hom pod ia pensa que la solució és segui cadascú el seu camí. Pe o Tu ó s'an icipa a la comodi a d'un plan ejamen co n aquell. Pe a ell, la posició empí ica no és una c eenca o una concepció ap io is a, si- nó el esul a de l'expe iencia humana acumulada. L'expe iencia és la imposició, que no podem modi ica , que no po a macula de peca , que semp e es e- pe eix de la ma eixa mane a dins les ma eixes condicions (. . .) l'ob a de la pensa humana és an més o a co n nillo s'ajus a a ~o que des de o a li e imposa (TuRR~, 1918, 81). RAMON TURRÓ: EL METODE CIENT~FIC 1 COMPORTAMENT HUMA 13 No es ac a, pe an , d'una opció con a una al a, sinó de la supe ació de p e eses explicacions pe explicacions basades en e s demos a s o de- mos able~. La concepció empí ica es di e encia de la acionalis a en que men e en aques a els p incipis són en e ec e p incipis, pos ula s a p io i, els p incipis de la posició empí ica són el esul a de l'expe iencia humana, la qual és, ensems, inspi ado a de la me odologia expe imen al*. Lo p opio cabe deci de los p incipios de la ciencia expe imen al; mi ándolos bien no son p incipios sino esul ados (TURRO, 1924, 82). Pe a Tu ó, el posi i isme de la ciencia expe imen al és una con inuació del c i e i empi is a, al ni el1 me odologic, i en aques sen i diu que Claude Bema d desen olupa un me ode que ja ha ia es able in ui i amen Bacon: l'obse ació, l'e idencia de e s i la inducció pe aconsegui coneixemen (TuRRÓ, 1882). En el discu s «La Disciplina Men al*, Tu ó acaba amb aques es pa- aules: También end á pa a nues a época el desengaño en el alo del juicio pe sonal y con él la nue a enseñanza que ha de cu a le del g a e mal que padece (TURRÓ, 1924, 109-110). Ul a les possibles in luencies de la si uació social i polí ica i el ma eix e de la p ime a gue a mundial, el seu desig -que és ala nue a enseñanza,- és una opció pel coneixemen impe sonal, basa en els e s i que pe me és l'acumulació; la qual cosa anscendeix la si uació i el o en que a ésse di , pe a con e i Tu ó en un a anca de l'obje i i a i la in es igació expe i- men al en isiologia i psicologia al nos e país. L'Inna isme L'opció empi is a de Tu ó el' a po a al e ús dels concep es inna s. Aques a qües ió de les idees inna es e a cabdal en la discussió en e aciona- lis es i empi is es. De e , pe o, Tu ó no po a el ema a la discussió sob e l'exis encia de la idea inna a de Déu o de l'anima; enca a que nega el ca ac e * Sob e aques a úl ima asse e acióTu ó dedica una bona pan de la in oducció a la .Filo- so ia C í ica*, esc i a exp essamen pe a l'edició en cas ellP i en ella, a mes, es oben els plan- ejamen s més clan espec es de les posicions empi is a-expe imen al i l'an esi acionalis a de Kan . 20 QUADERNS DE PSICOLOGIA minisme no és, com deia Tu ó, un p incipi sinó un esul a . Un esul a de ' l'eapenencia humana. Desca es aplica a aquell concep e de egula i a o de- e minisme a la ma e ia -el cos hum2 inclos- i la compa a a a un ello ge que Déu que ha ia posa en ma xa i unciona a doncs de o ma p ees able - a. El mo mecanicisme so gí del model que s'emp i pe a il-lus a aquell pnncipi. Desca es, pe o, pensa a que la men ac ua a o a d'aquell o d e; la conside a a au onoma. Els in es igado s pel «camí del cos~, a en ana acu- mulan dades que demos a en la egulan a dels ma eixos enomens suposa- da nen so a la inicia i a de la men . En base a les e idencies ob ingudes es plan eja a quina e a la na u alesa dels enomens supe io s com l'in elalec- ual. És p ecisamen ací on Tu ó apo a una isió a iscada pel momen en que el1 i ia. Fonamen em, doncs, la necessi a Iogica en el suposi que I'acció ex e na segui i ac uan damun del sen i de la mane a que ho éu en ésse es able a I'expe iencia i en el suposi que la unció senso ial segui & eaccionan uni o memen , és a di , que la onamen em en els ma eixos elemen s que an possible la unció in el.lec i a. Aix6 que anomenem in- el.li@ncia no és ni osa ni és olun a , ni quelcom e icienbque c ei in el.lecció; la in- el.li@ncia és un enomen i com o enomen esul a de les condicions que el de e minen (TURRO, 1912, 166). El de e minisme, pe an , aba ca o s els enomens; ins i o allo que es pensa a que e a una quali a de la men és anma eix el e lex d'allo ex e io ; la necessi a logica e lex de la egula i a uni e sal. Tu ó po a la qües ió del de e minisme a una conclusió e ulsi a i pole- mica: Quienes dispongan de los eso es que hay que pone en juego pa a mo e la in eligencia humana, esos han sido, son y se án los amos del mundo (TIJRR~, 1924, 67). Una conclusió com aques a e ela la cohe encia i agudesa del pensa nen de Tu ó. h a di , si s'amba a la conclusió que els enomens men als es an so mesos a la ma eixa egulan a , deixan a pa la complexi a , que la es a de enomens de la na u alesa, aixo ol di que coneixen les a iables que els egulen, que els de e minen, n'és posible el con ol. Tu ó deixa l'a e aci, sense ap o undi en les implicacions d'aquella a i mació. Una egada més, pe o, es eia essó d'un ema polemic, que ho comenca a lla o s a ése i que, pos enonnen han ac a en e d'al es Be and Russell i B.F. Skinne . Les no el-les Un mbn e& de Huxley i 1984 d'O wel1, o en la aducció li e a ia de la ma eixa p eocupació de Tu ó. Causes P ime a i Segona Una al a ca ac e ís ica del me ode expe imen al és el e ús a explica el pe que dels pe ques. Re Us que no és al a cosa que impo encia. Hom sap que els cossos cauen pe que hi ha una o ca que els a eu. Pe o pe que aix6 é8 així la ciencia no ho po con es a : El p oblema de la ciencia no es á en a e igua la esencia ín ima; el quid de donde el e- nómeno p ocede, sino simplemen e en de e mina las condiciones que p esiden a su apa ición y nos en e an de su modo de se (. . .) La sensación se dice hoy, es un p oduc o de la ecep ibilidad del espí i u. Noso os espondemos que la sensación es un hecho cu- ya causa p ime a igno amos pe o cuyas condiciones se pueden de e mina . Reco demos el dicho de New on: ano da p uebas de se homb e de ciencia quien se de ana los sesos en busca de las causas p ime as (TuRRÓ, 1882, 1883. An. 1). ' L'a an a ge de la ciencia és que pe me coneixe millo la na u alesa; pe me , en conseqüencia p edi i ins con ola enomens pe o no pe me ana més en112 dels e s pe a cons ui eo ies que expliquin, a la egada el pe que de les elacions obades. El cien í ic, com ja hem is , es nega a ésse me a uic. To i amb les possibili a s d'adqui i més amplis i p o unds CQ- neixemen s sob e la na u alesa, la limi ació segueix essen la ma eixa. Causes inals Res no'hi ha més oposa a un c i e i expe imen al conec e que el pun de is a eleolo- gic. (...) W. James ha di que el ca ic e dis in iu dels enomens psíquics és la inali a . El ma eix hom deia dels enomens ex e ns quan no e en es udia s pe llu s o ígens causals. To é una i quan igno em com o és de e mina pe la se a causa. És la igno- ancia d'aques a causa o iginal la que ens po a a imagina una endhcia o una causa i- nal en una con e encia eleologica pu amen il.lu& ia (-6, 1916, Edició 1927, 44). No hi ha g an cosa a comen a en un ex an cla i que e lec eix una al a de les ca ac e ís iques del me ode expe imen al i de la ma eixa concep- ció de e minis a. El e signi ican de ca a als psicolegs, és l'apa ició del nom d'un psicoleg eminen * com a exponen de la o mulació eleologica. Tal e a el ebuig de Tu ó a aques es o mulacions, que quan esc i ia la pa aula « endencia? ho eia, en gene al, en e come es. * W. Jqes (1842-1910). Figu a cabdal en els inicis de la psicologia de EE.UU. 22 QUADERNS DE PSICOLOGIA El concep e d'ins in Pa dels a gumen s de Tu ó a a o del me ode expe imen al so geixen en els seus esc i s co n a eplica o c í ica a les o mulacions de base subjec i is- a o acionalis a. Aques és el cas del concep e d'ins in i que el1 ebu ja co n a explica iu de la selecció d'alimen s no és pe coneixemen inna o ins in iu que es coneixen les coses alimen oses, sinó pe I'ob a de I'ap enen a ge (TURRÓ, 1912, 82). Quan diem que mengem pe ins in , que l'ins in ens a isa de si un alimen és nociu, e c., pa lem pe pa la , pe que aix6 al an co n di que no sabem pe que iem els ali- men s o pe que sabem que aques o l'al e són nocius (TURRÓ, 1912, 61). En l'explicació de l'o gani zació i uncionamen del sen i , Tu ó insis eix en el seu e ús d'explicacions pe «causes obscu es~, o pe suposades conduc es he edi anes que l'únic que an és escomb a el p oblema so a l'al omb a, co n es diu ulga men . La in ospecció Aques ou un dels emes als quals Tu ó dedica més pa aules dins la oni- ca de la c í ica a ac uacions no expe imen als. La c í ica posi i is a a la in ospecció es onamen a a en la incompa ibili a d'ésse obse ado i obse - a , ja que aix6 anulala a 1'objec i i a .de la ma eixa obse ació. Pe an , ca- lia busca al es o mes d'es udi. La psicologia de Wa son, coneguda co n conduc isme, ambé s'anomena, inicialmen , psicologia de l'al e, p ecisa- men pe aques c i e i posi i is a que exigeix I'e idencia dels e s pe a a i- ba a l'aco d i l'acumulació. Tu ó no es mani es a sob e aques pun . És més, el1 no desca a mai la possibili a de segui emp an la in ospecció en psicologia. C i ica algun aspec e de la in ospecció. Tal co n es po eu e en «El Me ode Objec iu,,, deixa la possibili a a una in ospecció desc ip i a que pugui e lec i el e isiologic en la consciencia. El no e ús me odologic de la in ospecció i el seu c i e i posi i is a donen comp e d'una de les o iginali a s del pensamen u onia Véase, pues, si es de impo ancia capi alísima pa a el isiólogo, la desapasionada y leal aplicación del análisis subje i o pa a la in es igación del uncionalismo ce eb al. Augus- o Comp e, al epudia lo como inú il y ano, desconoció, no sé si deci a sabiendas, la oz de la expe iencia; pues, ¿quién puede duda de que el hecho subje i o es un hecho an posi i o y e az como lo son los que las manos ocan? (TuRRÓ, 1882, 1883, A . 11). La u ili a de l'an5lisi subjec i a, doncs, é el seu ona nen en la concepció isiologi zan de Tu ó. El e isiologic és l'an eceden i el e psicologic el sub- seqüen . Pe a es udia el e isiologic calia aplica la me odologia expe i nen- al, pe o calia que os compli nen ada pe la in ospecció. Aques a o mulació en a o almen dins la logica dels psico ísics. És coneguda la desg acia de Fechne , que es pos5 a con empla el sol pe a e una analisis subjec i a de les sensacions i es igué es anys cec. Tu ó, a l'especula sob e el dolo , en els «Apun es sob e la isiología del ce eb o» es basa en un eball de Riche *, en el qual aques es col-loca a unes pinces i anali za a les sensacions que ana a enin en passa el emps. En «El Me odo Objec iu* ci a el eball de Blix", en el qual aques descob í les di e en s sensibili a s pe i e iques - ed, p essió, dolo , calo - mi jancan «la noció apa eixen a la cons- ciencia, amb la eacció a cadascuna d'aques es sensibili a s especí iques* (TuRRÓ, 1916, Edició 1927, 47). P obablemen aques s eballs jus i ica en l'accep ació de la in ospec- ció, o apa an -lo dels esquemes de Bej e e i Pa lo : No en cas de I'obse ació de I'elemen psíquic, W. Bej e e exclou de la se a psicolo- gia objec i a la e i a psicol0gica. No es ac a ací de sup imi aques a obse ació amb el p e ex que I'expe iencia ha demos a a bas amen que els enomens psíquics ens són impe ec amen conegu s quan són es udia s des del pun de mi a pe sonal o pu amen in ospec iu. El que manca -i aques és el p oblema del me ode- és de i- xa pe enda an les condicions en les quals aques es udi ha d'ésse e ec ua (...) Aques a és la qües ió p imo dial que demana una solució. Sup imi I'obse ació dels enomens psíquics pe que no po a a conclusions accep ables uni e salmen , pe aó de la mane a pe sonal com aques a obse ació és p ac icada, se ia an poc I6gic com enuncia a emp end e un ia ge ins a un ce lloc amb la sola excusa que el camí pe ana -hi no es a aca (TuRRO, 1916, e sió 1927, 48-49). Tu ó no p oposa cap mane a conc e a de e el camí en l'analisis subjec- i a. Sembla demana una ins ospecció en enada, a la mane a de Tichene *, pe a esold e aques a qües ió. P oposa, en aques sen i , «una * Cha les Riche (1850-1935). Fisioleg, p emi Nobel de Medicina I'any 1913. C ea el con- cep e d'ana ilaxi co esponen a un ema que ambé es udia Tu ó. * * Blix i Goldshei de , pe sepa a , e en el ma eix descobnmen du an I'any 1883-1884 (BORING, 1978, 114). S- * Tichene (1867-1927), deixeble de Wund i po ado al EE.UU. de les idees expe imen- alis es d'aquell. 24 QUADERNS DE PSICOLOGIA ce a mane a d'obse a que s'imposa a o s com una disciplina comuna» (Tu nó, 1916, Edició 1927, 49). Un cop aconseguida una in ospecció disciplinada, la unció que li a ibuya Tu ó e a pu a- men desc ip i a. Aques examen -in e io - ha es a p ac ica des de di e en s pun s de is a. Men e els uns s'han p eocupa , sob e o , d'obse a com els es a s psíquics es succeeixen segons llu semblanca, llu s con igüi a , llu associació, d'al es han p e en conside a -los ag upa s segons els elemen s que els composen, ce can de eu e com s'edi ica la ida psíquica complexa. To s, no con as an , han enume a llu obse ació segons un c i e i na u alis a; se ia an injus de nega o a alo a la ciencia així cons i uida com de nega la alo de la mine alogia, que di e encia o iden i ica els ca ac e s amb els quals, es p e- sen en els cossos en la na u a. La alo eal d'una ciencia aixi cons i uida és pu amen desc ip i a (TuRRÓ, 1916, Edició 1927, 19-20). Allo que Tu ó c i ica a de la in ospecció e a la se a p e ensió explica i- a, p e ensió que no enen els psicolegs empi is es sinó ((escoles ilos6 iques que sos enen que, pe l'expe iencia in e na, hom pe cep d'una mane a im- inedia a el lla~ causal que egeix la successió de ce s enomens psíquicsn (Tu nó, 1916, Edició 1927, 21). Ciencia i A Hom po oba a i macions isolades sob e el me ode expe imen al en p ac icamen o s els esc i s als quals em e e encia. Pe exemple, la se a opi- nió -que és la de Claude Be na d- sob e la inu ili a de les ma ema iques si els plan ejamen s d'in es igació són e onis (TuRRÓ, 1883). Pe o, de e , els emes exposa s són aquells als quals Tu ó hi dedica una majo a enció. Ul a aques s aspec es conc e s i limi a s a la me odologia cien í ica, Tu ó p e én una mo al i un o denamen d'al es em'ed elaciona s amb el coneixemen i basa en la concepció que so gia de la ciencia i els p incipis -o millo esul a s - que l'acompanyen. So geix, pe exemple, una mo ali a que consis eix en accep a i espec a ales limi acions que pe na u a li o en imposadesn a l'ac i i a in el.lec i a. En el discu s La disczplzna men al, hom po oba -hi o a una se ie de consi- de acions sob e la llibe a , la impe sonali zació i humili a en l'home de ciencia. En un al e lloc, als ((Dialegs sob e coses d'a i de ciencia» (TuRRÓ, 1925), pa la de la complemen a ie a del e cien í ic i del e a ís ic. El p i- me p e én explica els endmens i eu e'n conclusions uni e sals o lleis; el se- gon p e én desc iu e o ep esen a la eali a . El món de la ciencia és el món de les comp ensions gene als, el món de les coses belles és el de les in uicions sensibles (TuRRÓ, 1925) Compa a l'explicació que de l'eco a el pas o , com a símbol d'ingenui a , amb l'a is a, pe qui? ambdós p enen les coses al com les ep esen en, no al com són ealmen . «La de ia uni icado a» de la ciencia a més en112 de les ep esen acions pe a ce ca l'explicació dels enomens. D'alguna mane a, Tu ó a en end e que la ep esen ació és p imi i a i i acional, men e que l'explicació Es un es adi e olu iu pos e io , acional. Aixd no obs an , el1 c eia necessa i l'equilib i en e ambdues ac i i a s, les quals són legí i nes i compa- ibles en cada indi idu. BAIN, A., The emo ions and he will, Lond es, 18652. BARBANY, J.R., GRANADOS, E., «Rece ca en medicina bisica du an la Mancomuni a i la Ge- ne ali a , en el llib e La ece ca als PaiSos Ca alans, Ba celona, Fdi a pel sec e a ia de 1'Ambi de Rece ca del Cong és de Cul u a Ca alana, 1978. BECHTEREV, W., La psicologú obje i a, Buenos Ai es, Paidos, 1953 (la ed. en us, 1913). BELLIDO, J.M., «La ob a pedagógica de R. Tu ós, Re is a de Hipene y Sanidad Pecua ias, 1926 (oc ub e). BERNARD, C., In oducción al es udio de la medicina expen'men al, Buenos Ai es, El A eneo, 1959 (la edició en ances, 1865). CARDONER i PLANAS, A., «Es udi c í ic de l'ob a cien í ica de Ramon Tu ó , Homena ge a Ramon Tu ó. Ba celona, Ins i u d'h udis Ca alans, 1950. CARRERAS ARTAU, T., Médicos Filóso os Españoles del S. XIX, Ba celona, I.E.C., 1952. CERVERA, L., *El Doc o Ramon Tu ó , Re . de Ve ekz&zk, 1926a. - La nos a gen . D . Ramon Tu ó, Ba celona, Quade ns Blaus, 1926b. - «No as pa a una biog a ía y bibliog a ía de R. Tu ó , Re is a de Higiene y Sanidad Pecuank, 1926c, Tomo XVI. - «El Doc o Ramón Tu ó», Ba celona, A chi o Médico-Biog á ico, 1927. - «El Doc o Ramon Tu nó», Galena d'occi ans il.lus es, La Medicina Ca alana, Ba celona, 1934. - «Els p oblemes de les ape encies , Homena ge a Ramon Tu ó, Ba celona, I.E.C., 1950. DOMINGO i SANJUAN, P., Tu ó, homb e de ciencia medi e áneo, Ba celona, Ed. Pa ic, 1970. DWELHAUVERS, G., «Las ideas ilosó icas de Tu ó , Re . Ve e zhana de Españu, XVIII, núm. 6, 1926. 26 QUADERNS DE PSICOLOGIA DWELHAUVERS, C., ~Ramon Tu ón Au Ja din de l'ln an e, 1924, núm. 2. FONTRODONA, M., *El D . Ramón Tu ón, Anales del Colegio O icial de Ve en'nanos, núm. 290, 1968. - .Los abajos y los días de un ca alán de ib a. El D . Ramón Tu ón, Des ino, 1968, S. XXXI. GONZALEZ, P., aRamon Tu ón, Annak de Ciincies Midiques, num. 8, Ba celona, 1927. IZQUIERDO ORTEGA, J., *La ob a ilosó ica de Ramón Tu ón, Re . de Hipene y Sanidad Pe- cuan0s, Tomo XVI, 1926. ORIOL ANGUERA, A., *Tu nó, es eces p o e an, Ci cula del Col. legi O icial de Ve enhani, 1955. PAVLOV, I.P., Ac i idad nemosa supe io , Ba celona, Fon anella, 1973. - F iiologia y psicologíu, Madnd, Alianza Edi o ial, 1976. - Re exes condiciona s i inhibicions, Ba celona, Ed. 62, 1967. PI i SUNYER, A., La unidad uncional, Ba celona, Minena, 1919. PI-SUNYER i BAYO, J., *La isiologia en l'ob a de R. Tu ón, Homena ge a Ramon Tu ó, Ba - celona, I.E.C., 1950. RIERA, J., Ideal ime iposi imime en la medicina ca alana del S. XIX, Ba celona, I.E.C. A xius de la Secció de Ciencies núm. 53, 1973. ROSES i CASCOIGNE, M., áEls o ígens del coneixemen ' de R. Tu ón, Homena ge a Ramon Tu ó, Ba celona, I.E.C., 1950. SEMPERE, J., Idea i de Ramon Tu ó, Ba celona, Ed. 62. An ologia Ca alana núm. 18, 1965. SERRA H~JNTER, J., ala ac e ís iques onamen als de la iloso ia d'en Tu ón, Monog a ies Mi- diques, núm. 12, Ba celona, 1927. SECHENOV, I.M., Los e ejos ce eb ales, Ba celona, Fon anella, 1978 (la ed. en 1863). SPENCER, H., P incipios de Psicologíu, Ed. La España Mode na, Mad id, 1870. TARRUELLA, J., aEl ~ o esso Ramon Tu ó, EL MESTW. Annak de ciencies medipues, Ba ce- lona, 1923. TURRO, R., *La ó mula de la ida del D . Le amendin, El Siglo Médico, Mad id, 1882. - *La ó mula de la ida. (Rec i icación al D . Le amendi)~, El Siglo Médico, Mad id, 1883. - *Apun es sob e isiología del ce eb on, El Siglo Médico, Madnd, 1882-1883. - *Dualismo Ce eb al., Gace a Médica Ca alana, Ba celona, 1884. - *Las ue zas isicas y la ue za psíquica*, Gace a Médica Ca alana, Ba celona, 1885. - aPsychologie de l'equilib e du co ps humainn, Reme de Phylosophie, Pa ís, 1908. - .La in uición sensible según la doc ina escolás ica y la pe cepción sensible de Helmhol zn, Cul u a Española, XVI, 1909. - aEl p oblema clínicon, Remi a de ciencias médicas de Ba celona, XXXVI, B, 1910. - O ígens del coneixemen : la am. Ba celona, Socie a Ca alana dlEdicions, 1912a. - La cdenologza de J. Balmes, Ba celona, Socie a Ca alana d'Edicions, 1912b. - 0njp.s de les ep esen acions de l'espai ac il, A xius de 1'Ins i u de Ciencies. Ba celona, 1913. Edició u ili zada Monog a ies Mediques, núm. 60, Ba celona, 1932. - .El Me ode Objec iun, Reme Philosophique de la F unce e de l'E ange , Any XVII, 1916. Edició u ili zada: Monog a ies Mediques. núm. 12, Ba celona, 1927. - aL'hima i la llenguan, La publici a , 17 oc . 1917, Ve sió u ili zada: L. Ce e a, La nos a Gen , Ba celona, 1926, 63-68. - La base ó ica de la In eligencia, Mad id, Publicaciones de la Residencia, Se ie la, ol. IV, 1918a. - uFiloso ia C í ica», Ba celona, Enciclopedia Ca alana, núm. 4, 1918b. Edició Cas ellana, Madnd, Ed. A enea, 1919. - La discipliw men al, Madnd, Publicaciones A enea, 1924. Hi ha una e sió ca alana de L. Ce e a, Ed. Ba cino, 1929. - uDiilegs sob e coses d'a i de ciencia,, Reui a de Ca alunya, Ba celona, 1925. Hi ha una e sió en cas elli: T es diálogos sob e la iloso i de la es é ica y la ciencia, Buenos Ai es, Ed. Pe iplo, 1951. VICENS, T., ~L'ob a ilosd ica d'un cien í ic. Ramon Tu ó~, L'A enc, núm. 20, Ba celona, 1979. RESUMEN En es a p ime a pa e del a ículo1 hemos in en ado da una isión de los p incipales emas que p eocupa on a Ramón Tu ó sob e la concepción de los enómenos humanos, de su c i e io de lo que de inía a la ciencia, y de có- mo podía aplica se al es udio de dichos enómenos. En la segunda pa e p esen a emos aspec os más conc e os elacionados con la explicación del compo amien o, ag upándolos en dos campos de in e- és: la psico isiología y el ap endizaje. El úl imo ema se o ien a a mos a la opinión de Tu ó sob e Wund , los e lexólogos usos y su pe sonal elación con A. Bain y H. Spence . ABSTRACT In he i s pa o his a icle we ha e ied o expose Tu o's p incipal hemes o in e es conce ning he concep ion o human phenomena as well as his de ini ion o science and how i can be applied o he s udy o hese phe- nomena. In he second pa we will gi e mo e conc e e aspec s o he explana ion o beha io , g ouped in wo ields o in e es : psychophysiology and lea ning. The la e heme is mean o show Tu o's opinion on Wund , he Russian e- lexologis s and his pe sonal ela ion wi h A. Bain and H. Spence . 1 La segunda pa e del a ículo se á publicada en el p óximo núme o de QUADERNS (N. de la R.).