La closa gramatical de l'I.T.P.A. al servei del diagnòstic psicolingüístic

Ouade ns de Psicologia, 1981, 11, 57-71 LA CLOSA GRAMATICAL DE L'1.T.P.A. AL SERVEI DEL DIAGNOSTIC PSICOLINGU~STIC Rose SALAVERT* Jo di BACHS* * Des de a bas an s anys, pe o més enca a des de la eimplan ació de l'en- senyamen del ca alii i de l'ensenyamen en ca alii a les escoles de casa nos- a, els esponsables de la asca educa i a malden en di e en s on s pe a in en a esold e els p oblemes de o a mena que es plan egen en aques camp biisic de l'educació. Dins d'un con ex que sembla se de no mali zació sociopolí ica del país, I'ap enen a ge de la lec u a i esc ip u a de la llengua ca alana en les nos es escoles ha exigi , en un emps ela i amen b eu, posa en sol a el complica p océs cul u al de I'ensenyamen d'una llengua (plans, p og ames, me o- des, o mació o ecicla ge de mes es, e c.) amb o es les di icul a s que aixo compo a. És e iden que la llengua que el nen pa la e condicionada pel seu en o n geog ii ic, cul u al i lingüís ic, i en aques en o n - an malmes a casa nos a- les escoles i els mes es juguen un pape esencial. To hom sap que a la majo ia d'escoles ca alanes la peculia si uació de con ac e en e l'idio- ma ca ala i el cas ellii a a o eix una si uació de bilingüisme amb un ús di- glossic del ca ala. D'aquí e que, si ens si uem en el pun de is a del nen, hau em de econeixe que la complexi a d'aques en o n social -en el *Psychologis In e n, Depa amen d'Educació Especial, Cen al Falls Public Schools, Rl-02863, USA. ** P o esso de Psicodiagnos ic, U. A.B, Bella e a. 58 QUADERNS DE PSICOLOGIA ma c conjun u al que assenyala em més amun - cons i ueix un ama no- able de di icul a s en el lla g cami de cul u i zació que o nen es a c ida a e . Els nens ca alans es oben, doncs, amb se ioses di icul a s a l'ho a d'a on a l'ap enen a ge de llu llengua. Es pe o aixo que c eiem neces- sa i que els medis educa ius disposin, en e al es coses, d'ins umen s ade- qua s pe a e alua ins a quin pun el nen ha adqui i els mecanismes basics de la se a llengua. En e ec e, el diagnos ic de les habili a s i di icul a s lin- güís iques de l'indi idu sembla el p ocedimen necessa i i elemen al pe en- dega l'ap enen a ge d'una llengua. Pe o, a més, si aques diagnos ic a iba a e -se de mane a amplia i sis emi ica, po incidi a o ablemen en l'ela- bo ació de p og ames lingiiís ics pe a o a la població o pe a g ups amb ca ac e ís iques especi iques. No podem oblida , és cla , les di icul a s lin- güís iques que l'ap enen a ge de la nos a llengua plan eja als no ca alano- pa lan s i la necessi a , pa al.lela a l'an e io , d'elabo a pe a ells p og a- mes i me odes d'ap enen a ge ap opia s. Les pagines que segueixen ecullen els aspec es més impo an s d'un e- ball de ece ca eali za al Depa amen de Psicologia de la Uni e si a Au onoma de Ba celona i que ha consis i a adap a al ca ala un dels sub es s més di ícils de alida de l'lllinois Tes o Psycholinguis ic Abili es (I.T.P.A), l'anomena Closa G ama ical. Pensem que aques a p o a po con ibui a la solució del p oblema que plan eja em sua a i, en o cas, a- cili a el diagnos ic d'alguns aspec es de les habili a s psicolingüís iques dels nos es nens (SALAVERT, 1980). Genesi i ca ac e ís iques de 1'ITPA Els p ime s eballs empí ics a la Uni e si a d'lllinois pe a con ecciona un es de diagnos ic de les uncions psicolingüis iques da en de 1961. Els seus au o s, Pa aske opoulos i Ki k, en an una e isió l'any 1965 i la p o a queda de ini i amen es uc u ada el 1969 (PARASKEVOPOULOS & KIRK, 1969). La idea o iginal dels au o s ame icans és cons ui una p o a que mesu i les di e encies in aindi iduals del nen en el camp psicolingüís ic, en oposi- ció a la mesu a de les di e encies in e indi iduals de les ipiques p o es clas- si ica o ies, com són a a les escales d'in el.ligencia de Bine -Simon, Wechs- le o Guil o d. En es udia de quina mane a hom podia inc emen a el desen olupa- men dels e a da s men als, Ki k s'adona que aques s nens mos a en habi- 'li a s i dishabili a s di e en s. D'aquí l'in e es pe a cons ui una p o a, no an pe a classi ica els nens segons llu s habili a s globals com pe a diag- nos ica les di e encies d'habili a s en un ma eix nen. Si el p océs psicologic an complex de l'ap enen a ge d'una llengua posa en joc di e en s ipus d'habili a s men als, és e iden que pode des ia en cada cas pa icula la llacuna o llacunes especí iques ep esen a ia una in o mació d'ines imable alo diagnos ic i, conseqüen men , e apeu ic. Pe a po a enda an aques in e essan p ojec e els in es igado s d'Illi- nois pa eixen del model eo ic p oposa pe Osgood en el camp de la comu- nicació humana. Es ac a d'un model idimensional que in e elaciona les uncions psicologiques que in e enen en la complexa ac i i a de la comu- nicació lingüís ica ( ig. 1). Les es dimensions que p oposa el model en les ac i i a s de comunicació són: els canals de comunicació, els p ocessos psi- colingüís ics i els ni ells d'o gani zació. P& EXPHESSIU PIEOCÉS ORGANITZADOR P~S REmPTm NIVELL REPRESENTATIU NIVELL AUTOM~TIC ~s &uZs Respos a isuaZs mo o a Figu a 1. Model d'habili a s psicolingüíi iques del es d'lllinois (ITPA). 60 QUADERNS DE PSICOLOGIA Els canals són les ies de la in o mació humana, en les quals s'han de con- side a an les modali a s d'imp essió senso ial (en ada) com les o mes di- e ses d'exp essió de espos a (so ida). Teo icamen exis eixen mol s canals de comunicació, pe o si adme em que les o mes sensi i es d'en ada més impo an s són audi i es i isuals, men e que les més impo an s de so ida són ocals i mo o es, ind em qua e canals p incipals de comunicació: audi iu- ocal, audi iu-mo o , isual- ocal i isual-mo o . De e , 1'ITPA in- co po a només els canals audi iu- ocal i el isual-mo o pe que són els que p esen en di e encies més no ables pel que a al desen olupamen en l'esca- la d'eda que es ableix el es . Quan als p ocessos psicol6gic.s d'adquisició i ús del llengua ge, se'n consi- de en es de onamen als: ecep iu ( econeixemen del que hom eu o sen ), exp essiu ( espos es e bals, ges uals o mo o es) i d'o gani zació (p o- cés in e medi en e ecepció i exp essió, que implica la manipulació in e na de pe cepcions, concep es i símbols lingüís ics). Finalmen , en e els ni ells d'o~gani zació que de e minen el g au de un- cionamen del sis ema de comunicació de l'indi idu, I'ITPA en conside a dos: el ni ell de ep esen ació, que inclou la u ili zació de símbols, i el ni ell au omii ic, en el qual els habi s de uncionamen són poc olun a is pe o mol o gani za s i in eg a s. D'aques model p oposa pe PARASKEVOPOULOS i KIRK, d'aco d amb la eo ia de la comunicació d'osgood, se'n de i en jus amen els do ze sub- es s de I'ITPA, dissenya s amb el p oposi de mesu a habili a s especí i- ques i que es poden eu e ep esen a s g a icamen en la igu a 1. D'aques esquema cal des aca que les pa s omb ejades indiquen uncions no a a- luades pe 1'ITPA (p ocessos ecep ius i exp essius au oma ics). Del ni ell de ep esen ació, 1'ITPA n'es udia la ecepció audi i a i la e- cepció isual, l'associació audi i a- ocal i l'associació iso-mo o a, l'exp es- si6 e bal i l'exp essió manual (en o al 6 sub es s). Del ni ell au omii ic ( asques no simboliques), I'ITPA en mesu a dos aspec es: l'habili a pe a epe i una seqüencia d'es ímuls isuals o audi ius (2 dub es s) i l'habili a pe a econeixe la uni a comuna d'una expe iencia, quan només es coneix una pa del o . Aques a és p ecisamen l'habili a que denominen closa («closu e» en angles), la qual inclou es es s en el canal audi iu- ocal (closa audi i a, combinació de sons, closa g ama ical) i un es en el canal iso- mo o (closa isual). En o al, a ni ell au omii ic, ambé sis es s. PSICODIAGNOSTIC 1 BILINGÜISME: LA CLOSA GRAMATICAL DE L11.T.P.A. 61 La closa g ama ical El e me closa (compleció, ancamen ) de i a de la denominació ges al- is a ((clozen i aplicada al llengua ge es e e eix a l'ap i ud del nen pe a e ús de les edundancies del llengua ge o al en el p océs d'adquisició d'habi s e bals i a l'habili a pe a maneja la sin axi i les in lexions g ama icals. La des esa a comple a les pa s omeses d'una exp essió e bal s'explica segons els psicolingüis es (OSGOOD, SEBEOK i DIEBOLD, 1965) pe que el co- di icado que p odueix un missa ge i el decodi icado que el ep enen sis e- mes d'habi s seman ics i g ama icals mol semblan s; en aques cas el deco- di icado se a capas de p e eu e i d'an icipa allo que el codi icado agi a p odui . Si els dos memb es de l'ac e de comunicació compa eixen associacions comunes i endencies cons uc i es comunes, cadascun d'ells se a lla o s capac d'an icipa la e bali zació de l'al e. S'espe a que aques au oma isme audi iu- ocal hagi es a adqui i de ini- i amen a una mi jana d'eda de 10 anys. És a di , no malmen , un nen de 10 anys ha d'ha e assimila les o mes basiqoues de la se a llengua de mane- a que pugui e -ne un ús au oma ic. Aques es idees són les que an p esidi l'elabo ació del sub es o iginal de la p o a ame icana. Cons a de 33 í ems. Cadascun es a o ma pe una a- se incomple a que es p esen a e balmen , o acompanyan -la d'un dibuix que desc iu g a icamen el con ingu e bal. Aques dibuix acili a la com- p ensió de la ase i edueix la possibili a d'una alla audi i a- ecep i a. La asca consis eix a comple a , ambé e balmen , cadascuna de les 33 ases incomple es. En la alidació d'aques sub es al ca ala hem ingu mol p esen aques- es ma eixes idees, de mane a que hom pogués aplica al conjun dels nos- es í ems - cons ui s d'aco d amb la idiosinc asia de la nos a llengua - la de inició que els au o s ame icans donen de closa g ama ical. P e iamen , doncs, onamen a s en els eballs de di e en s au o s (KRAPP, 1966; BADIA i MARGARIT, 1964; COROMINES, 1954) i en la G an Enciclop2dia Ca alana, hem c egu necessa i de e una compa ació de les dues llengües, anglesa i ca alana, a i d'es abli llu s ca ac e ís iques p opies i onamen als. La di e encia essencial és que l'idioma angles, o i ha e es a una llen- gua sin e ica, ac ualmen és analí ica. Han desapa egu la majo ia de les se- es e minacions g ama icals i les que es en són menys impo an s del que ha ien es a . Les pa aules queden de e minades pe la se a posició dins de 62 QUADERNS DE PSICOLOGIA la ase, on l'o denació és el e més impo an . L'o ació g ama ical anglesa exigeix un subjec e explici i un o d e de pa aules bas an es ic e. El ca a- 15, en can i, po ome e el subjec e o in e i l'o d e d'una ase sense que en a ii el con ingu . El ca ala, a causa de la se a e olució his h ica, és una llengua sin e ica, 6s a di amb conjugacions. Pe aixh, la elació en e els mo s es mos a p incipalmen en les desinencies. Pod iem di que l'angles es a o ma pe pe i es peces, com les d'un en- caclosques, on cadascuna e de e minada pe la se a si uació pa icula (el signi ica e de e mina pe la posició de la pa aula). El ca ala, en can i, se- ia com un dibuix que es e alla seguin la o ma de cada cosa (la pa aula é una o ma de inida pe a cada signi ica ). Pe o es aques es aons, en el momen de pensa en una p o a que mesu- i les habili a s en el domini de les es uc u es au oma iques de la llengua, el model angles no ens po se gai e ú il pe que ens cald a can ia la majo ia d'í ems que componen la p o a. Desp és d'una analisi de allada dels 33 í ems de la closa g ama ical anglesa, eiem que es epa eixen de la mane a segiien : onze i ems de o maci: de plu als (l'angles é mol s su ixos), se de o mes e bals, se de o mes de i ades i composició, qua e de o mació de possessius, es i ems si uacionals, un de o mació de pa aules compos es, i un de quan i icado . En la p o a ca alana, com eu em o segui , hau em de dona p e e encia a l'es udi de les conco dances, a la o mació de pa au- les de i ades i a la composició. La closa g ama ical en ca ala En l'elabo ació dels í ems de la p o a en ca ala - enin en comp e el que acabem de di - hem u ili za , e iden men , ob es clissiques de g ama ica ca alana (FABRA, 1968; MARVA, 1978), consul an ben so in el Dicciona i Gene al de la Llengua Ca alana de Pompeu Fab a. A més, hem oba una guia de g an u ili a en les p og amacions de llengua ca alana publicades pe la Gene ali a de Ca alunya (1977) i pe "Rosa Sensa " (1978) i en al es eballs (ALCOVERRO, C. i LARREULA, E. s.d.). Seguin jus amen el c i e i de I'Assesso ia Didic ica del Ca ali de "Rosa Sensa " en la se a p og amació de llengua ca alana a la p ime a e apa d'EGB ens hem ixa en les in lexions g ama icals més impo an s del ca ala que cald i eni en comp e en l'elabo ació de la closa g ama ical, i que po- dem di idi en les ca ego ies següen s: elació lexema-mo ema dins del mo ; elacions dins del sin agma nominal i el e b; quan i icado s. Passem PSICODIAGNOSTIC I BILINGUISME: LA CLOSA GRAMATICAL DE L*I.T.P.A. 63 a a a conside a -les una a una, o donan ja els í ems que p oposem pe a la p o a ca alana, deixan pe desp és la desc ipció dels c i e is d'elabo ació i selecció d'í ems. La elació lexema-mo ema dins del mo . En o a pa aula, conside ada com un conjun de sons a icula s que exp essen una idea, podem dis ingi -hi dues pa s: el lexema, que ens dóna el con ingu seman ic del mo , i el mo - ema o acciden g ama ical (gene e, nomb e i pa ícules gene a i es, com són els p e ixos, in ixos i su ixos). Pe al nen les p ime es pa aules compos- es i de i ades només enen un alo lexic, ja que no coneix les no mes que egeixen la se a o mació i que a descob in p og essi amen . Diem que el nen é un domini de la elació lexema-mo ema quan coneix els mecanismes de composició i de i ació i ambé les excepcions usuals del seu ocabula i. Els í ems p oposa s en aques apa a són: - Aques home es a pin an ; és un ...(p in o ). - Aques moble é mol s calaixos; és una.. . (calaixe a). - Aquí hi ha dos peixos; aques és un peixe i aques és un... (peUc&). - Aques a nena é dos ge mans. Aques és el seu ge mane i aques és el seu.. . (ge - m& g an). - aques home uma a o ho a; és un ... lumado ). - Aques home gua da el bosc; és el.. . (gua dabosc). Les elacions dins del sin agma nominal. Són p incipalmen elacions de conco danca de gene e i de nomb e. També hi ha elacions de subo dinació mi jancan lligams com a a: de, amb, i. Els i ems que incloem dins d'aques apa a són: - Aques a casa l'han pin ada de colo e mell; és una casa ... ( e mella). - Dins d'aques a capsa hi ha gale es; aix6 és una capsa.. . (de gale es). - Aques s nens iuen: són nens elicos; aques nen plo a: no és un nen elic, la nena iu: és una nena ... leli ). - Aquí hi ha un g an escampa11 de ulles. Hi ha mol es ulles.. . (escampades). Les elacions de lligam i conco danca en e el sin agma nominal i el e b. Són les conco dances anomenades ex e nes que podem subdi idi en mol es classes: sin ag na nominal subjec e, d'objec e di ec e, d'objec e indi ec e, de lloc, de emps, e c. En cada cas el sin agma nominal és el ma eix. L'úni- ca cosa que a ia és la si uació dins de la ase amb el ipus de conco - danca o enllac: ap opia . QUADERNS DE PSICOLOGIA Aques apa a és el més ampli i, conseqüen men , el que con é més í ems. Són els següen s: - Aquí hi ha un ga ; aquí hi ha dos ... (ga s). - Aques a a a es a so a de la cadi a. On és a a?. . . (sob e/dal ). - Aix6 és una poma; aix6 són.. . (pomes). - Aix6 és un gos; aixo és una.. . (gossa). - Aques s nens co en; aques al e ambé.. . (co e). - Aques a capsa es i buida; aquí din e no.. . (hi ha es). - Aques a cadi a és baka i aques ambo e ambé és ... (baix). - Aques home eballa quan és de dia i se'n a a casa quan és de ni . Aquí se'n a a eballa pe que és de dia i aquí se'n a a casa... (pe qu ? és de ni ). - La ma e ol encend e el gas; a a el gas ja es a ... (encks). - Aques ge o é qua e lo s, i aques al e ... (no en é cap/no n'hi ha cap). - Aquí hi ha un llapis; aquí hi ha dos ... (llapis). - Aques ocelle s'es i mok de ed; a a, de an ed, ja s'ha ... (mo ). - El nen diu: aques co xe és meu i la nena con es a: sí, pe o la nina és ... (me a). - A ui plou, pe o I'home del emps diu que dema.. . C a d sol/no plou d). - Aques a nena aixeca una mi i aques nen n'aixeca ... (dues). - Aquí el nen no a iba a I'ampolla, pe o aquí sí que . . . (hi a iba). - A I'hi em no es euen ocells enlloc; en can i, a I'es iu, se'n euen.. . (pe o /pe o a eu). - Aquí hi ha qua e iso es i aquí.. . (unes/unes iso es). - El nen ha demana un llib e al p o esso , i el p o esso que ha e ? (dona -llhi/l'hi ha dona ). - Aques noi es i escn'mn una ca a; aques a és la ca a que el noi ... (ha esc i /esc~ ia). - Aques noi enia dos pli ans; en a dona un al seu amic i l'al e se'] a menja .. . (ell). Els quan qicado s. Són impo an s dins el sis ema de la llengua ca' alana, ja que a més d'u iliza -se en el llengua ge són onamen als en l'ap enen a ge de les ma emii iques. Cal des aca l'ús del p onom "en", que el nen ap en mol a ia . Els í ems elaciona s amb aques apa a , enca a que alguns es an ja en apa a s an e io s, són: - Aques a capsa es a buida; aquí din e no.. . (hi ha es). - Aques ge o é qua ejio s i aques al e ... no en é cap/no n'hi ha cap). - Aques a nena aixeca una mi i aques nen n'aixeca ... (dues). - Aques a casa é una ines a ancada; aques a casa é una ines a obe a i aques a al a en é una.. . (de ancada i una d'obe a). - Aquí hi ha qua e iso es i aquí.. . (unes/unes iso es). - Aques co xe és bo, pe o aques al e enca a és.. . (més bo). - De o s qua e co xes, aques és el pi jo i aques és.. . (el millo ). Els 34 í ems de la closa g ama ical en ca ali (a més d'un p ime í em que es a se i de demos ació) an elabo a -se doncs, com acabem de eu e, segons els c i e is objec ius que'imposa la p opia llengua. A a, la selecció a e -se de mane a p og essi a du an una se ie de emp eigs e s amb pe i es mos es de nens i nenes (de ca ac e ís iques simila s a la mos a expe imen- al ul e io de 400 indi idus), amb la inali a de eu e quins í ems ha íem de ebu ja , modi ica o e e de cap i de nou, pe a aconsegui els objec ius de la p o a. Així, en la ase p e ia, la p ime a p o a (45 í ems) es a expe imen a en un g up edui de 7 indi idus; la segona (39 í ems) s'aplici a un g up d'll i la e ce a (36 í ems), mol més es uc u a s, a un g up de 80 indi idus (40 nens i 40 nenes, epa i s homogeniamen en 8 g ups d'eda , de 3 a 10 anys). En aques s assaigs, a més d'a ina al mixim els aspec es o mals i g i ics de l'í em, en de ec ii em el g au de di icul a i el pode disc iminan . El c i e i u ili za pe a de e mina la di icul a ou el pe cen a ge de espos es co - ec es ob ingudes a cada eda , la qual cosa pe me de classi ica els í ems de la p o a en un o d e de di icul a c eixen . Quan al pode disc iminan , el c i e i segui ou la co elació del esul a de cada í em amb la pun uació i- nal. La mos a expe imen al Apliquem inalmen la closa g ama ical a una mos a de 400 alumnes (200 nens i 200 nenes) de cinc escoles p i ades del cen e de la ciu a de Sa- badell (Ba celona), la pa la dels quals 6s la p opia del ca .al5 o ien al. En dues d'aques es escoles l'ensenyamen es a en ca ali des de a anys i a o s els ni ells, en les al es s'ha inicia a uns 2-3 anys. La mos a es di ideix se- gons l'eda c onologica (de 3 a 10 anys) en 8 g ups d'iden iques dimensions (25 nens i 25 nenes pe cada eda ). Pel que a a les al es ca ac e ís iques de la mos a, hem p ocu a segui la no ma i a de la ece ca ame icana que con ola a el ni el1 in el.lec ua1 (no mal) i el endimen escola ( ambé no mal, és a di , mi jii), l'adap ació al medi social (eliminació de possibles casos pa ologics), la in eg i a senso- ial (eliminació de nens amb de ici s), i inalmen la p ocedencia amilia (medi cul u al i socioeconomic mi jii). Aques es ca ac e ís iques han es a con olades a o s els ni ells: les dels nens de Ja dí d'In an s i Pa ula i mi jancan la i xa pe sonal, els in o mes imes als i l'opinió del mes e; les dels nens i nenes de 6 a 10 anys, mi jancan les a aluacions del cu s esco- la , la i xa pe sonal i els c i e is dels p o esso s.