Recensiones

ASPECTES DE LA CATEGORITZACIÓ EN LA IDENTITAT SOCIAL ANDORRANA hlagí Panyella i Roses L)zrector: Dr. Pere Notó Ponent: Tomas Ibáñez Aquest treball 6s una recerca experiment.al de camp englobada dins d'una macroinvestigació anomenada Andorra 80, que dirigí el doctor Pere Notó i en la qual vaig col.laborar des del seu inici. Es mou i es situa en el nivell de les repressntacions entre grups (Nivel1 111 per a DorSE. DESCHAMPS i MUGNY, 1980). El marc te& ric basic és el que ens proporciona la teorització de TAJFEL (1971) sobre la categorització social i les diferents aportacions a aquest tema, i, sobretot, al de la identitat social cl'autors com Doise, Zavalloni i la noció de c:ompeticiij social de TURNER (1975). Tenint en compte aquestes teories i I'abundant verificació experimental que els clóna suport, confegí el qüestionari d'atribuc:ió de punts en que es basen la majoria d'experimentacions anteriors; els adapta a la situació i edat dels nens de 8e d'E.G.B. que viuen i van a l'escola a Andorra la Vella, i agafa com a mostra 150 alumnes d'aquest c:urs (representatius d'aquesta edat i nivell cl'escolarització pel que fa al Principat). La informació que es pretenia obtenir connectava el concepte d'identitat social dels cliferents grups de pertinbnca en relació a la proximitat cultural i geografica, amb la categorització mesurada mitjancant el qüestioriari. La hipotesi més interessant suposava que'la proximitat-semblanca de la categoria andorra amb les altres'(catal2, espanyol i frances) potenciaria la competició social i, per tant, augmentaria el biaix degut a la diferenciació categorial i privilegiaria encara rnés la categoria propia. L'individu escollia en un ítem una de les categories com a més siemblant. També i mitjancant la introducció d'un discurs competitiu (per a cadascuna de les categories i influint en una part de la mostra), s'intentava de veure si aquest tenia un efecte en I'atribució de punts al qüestionari. Resultats. Els resultats més interessants es donaren en els individus de nacionalitat subjectiva andorrana, la qual cosa se'ls preguntava en un ítem previ al qüestionari (adavantal sociol6gic~ pertanyent al disseny global de la recerca). 1. Es comprova I'efecte descrit per TAJFEL (1971), o sigui es privilegiava la propia categoria, en aquest cas I'andorrana, enfront de les altres, quan no hi havia la influencia del discurs competitiu. Altrament, els individus que havien sofert la influencia del discurs, feien disminuir la puntuació a la categoria propia; es palesa, doncs, una acceptació del discurs competitiu. Els efectes del discurs, tanmateix, només donaren diferencies significatives pera la categoria frances, que fou la menys puntuada globalment. 2. Quan es selecciona els andorrans que tnaven corn a més semblant a la categona propia la categoria catall, els resultats foren: Quan no hi havia discurs augmentava la puntuació per a totes dues categories si comparem les puntuacions amb les de la població general (els individus de nacionalitat andorrana eren un 52 Ojo del total de la mostra). Per tant la semblanca no és, aquí. un factor que faci augmentar la competició social (en el sentit de TURNER, 1975). Quan es mesura I'efecte del discurs competitiu entre les dues categories (catala / andorra), disminueixen totes dues puntuacions, pero segueix en primer lloc la categoria propia; hi ha doncs un refermament, malgrat que és petit, de la propia identitat. El discurs ha tingut un grau d'influencia, pero en molts casos no I'esperat, i fins i tot en el cas dels qui escullen com a propia subjectivament la nacionalitat andorrana el refermament és feble i la influencia del discurs competitiu generalment acceptada.