Velocitat de reacció i resposta anticipada

TESIS DOCTORALS VELOCITAT DE REACCIÓ 1 RESPOSTA ANTICIPADA Josep Roca i Balasch Director: Ramon Bayés i Sopena Departament de Psicologia de la U. A.B. Un tom. 220 pagines. dos quadres i 70 figures. Bellaterra, 10 de desembre de 1982. L'estudi de la Resposta de Reacció, que s'inicia a finals del segle xviii dins 1'Astronomia, ha esdevingut un dels temes que ha generat una recerca més abundant en Psicologia Experimental. A I'ambit del Comportament motor I'estudi de la velocitat de reacció és només una part d'un camp d'interes més ampli que abasta tots aquells fenbmens classificables dins els conceptes d'rinticipació i Anticipació coincident o Intercepció. Aquests fenbmens tenen una gran importancia de cara a explicar les múltiples performances perceptives-motrius de I'activitat diaria. els jocs i els esports. la relació home-miquina que estudia I'ergonomia. etc. Per altra banda, un dels fets histbrics importants. a I'ambit que ens ocupa, ha vingut donat per la necessitat de poder disposar de rrtodels teorics que permetessin integrar de manera sistemitica i coherent la gran abundancia de dades experimentals sobre aquells fcnomens relacionats genericament amb la velocitat de reacció i I'anticipació. Des dels anys ciiiquanta ha estat constant la proposició de models teorics. així corn la producció de treballs cxperimcntals orientats tant a la seva validació com a la scva ,revisi6 en base a les limitacions observades. 1.a t¿si presentada respon tambE a aquella ncccssitat i 1.1 seii ob;<~cliu es coticrelr~ 'a /)rvsettlnr lar/ mo<lel alt<~rtiutiu nls modcls cxi.~- tents sobre aquells fenbmens de la velocitat de reacció i I'anticipació. Per tal de mostrar I'abást d'aquest model. la primera part de la tesi se centra en la descripció dels conceptes bisics que permeten delimitar I'irea de fenbmens que hom vol explicar. Els encap~alaments de Temps de Reacció, Temps de Reacció Electiva, Anticipació i Anticipació coincident serveixen per a classificar aquells fenbmens en diferents nivells de complexitat, a la vegada que incloure aquells estudis particulars que han merescut una atenció més específica, com poden ser la fragmentació del Temps de Reacció, la comparació entre la velocitat de reacció i la velocitat de moviment, la relació entre la velocitat de reacció i el nombre d'eleccions. etc. Complementariament realitzem una anilisi crítica dels models tebrics existents de cara a destacar les seves aportacions i les seves limitacions, tant en allb que fa referencia a la seva capacitat d'explicació dels aspectes concrets de les diferents situacions. com en allb que fa referencia a la perspectiva tebrica general que adopten. El model alternatiu que es proposa a la segona part pren com a marc tebric general la Psicologia Interconductual de J. R. Kantor i les aportacions posteriors d'E. Ribes, en I'intent global de definir el camp de fenbmensobjecte d'estudi de la psicologia i els supbsits tebrics generics de la practica científica aplicats a I'estudi del comportament humi. Amb aquest marc tebric general que s'apunta, presentem els diferents aspectes que conformen el nostre model. En primer Iloc. hom defineix i identifica les Juncions conductuals, o nivells d'organització, existents en les diferents situacions que es volen explicar. En segon Iloc. classifiquem el camp de fenbmens estudiats com a pertanyents al procés de discriminació operant -concepte provinent de I'Anilisi Experimental del Comportament -, tot assenyalant la importancia de dijerenciar entre els parametres modals i temporals de la discrinainació. És en base a les variacions en aquests parime- tres que hom identifica les formes generiques d'interacció discriminativa que són formes de conceptualització de les diferents situacions descrites a la primera part i d'altres presumiblement no estudiades, pero igualment possibles. En quart Iloc, descrivim les operacions experimentals efectuades que actuen com a basament experimental per a la diferenciació entre aquelles formes de discriminació. En aquest sentit destaquem el fet de la forma particular com hem enregistrat les situaciones de mesura caracteritzada per I'enregistrament de tot el segment d'interacció, que inclou tant les variacions en els parimetres temporals i espacials com la resposta del subjecte. Complementiriament a la descripció d'aquests quatre aspectes que corresponen als quatre nivells de conceptualització del model proposat, hom realitza una aproximació a la identificació d'aquells aspectes no definitoris de I'organització qualitativa de la situació, pero que poden alterar quantitativament el resultat final de cada procés de discriminació. Els conceptes descriptius del model de camp proposat per J. R. Kantor ens han permes de realitzar una revisió bibliografica en aquel1 sentit, a la vegada que ens ha suggerit un camí de recerca immediata i congruent amb el model proposat, en proporcionar-nos uns conceptes descriptius de variables identificables en cada una de les situacions possibles, dins de cada una de les formes generiques d'interacció discriminativa. És a dir. que es fa possible I'anilisi quantitativa de cada una de les formes qualitatzvament diferenciades de discriminació, obtenint-se, d'aquesta manera, un ampli ventall de possibilitats de recerca de cara al futur. FACTORS EN L'ELIMINACI~ DEL COMPORTAMENT D'EVITACI~ ' Jordi Fernández Castro Director: Dr. Adolf Tobeña Pallarés Ponent: Dr. Ramon Bayés Sopena Departament de Psicologia Experimental i Psicofisiologia; 613 planes, 25 figures, 32 taules i 447 referencies bibliografiques La inundació és una tecnica usada tant dins el camp d'estudi de I'aprenentatge amb animals, com dins el camp de la modificació de transtorns del comportament en humans. Consisteix, doncs, a exposar el subjecte a estímuls que provoquen fugida o evitació, tot bloquejant o prevenint aquestes respostes, sense aplicar cap estimul aversiu incondicionat . En la tesi doctoral present: 1. Es fa una revisió bibliogrifica de I'analisi experimental de I'evitació i la fugida (nansietats), basada en tres paradigmes progressivament més complexos: a) respostes fisiologiques incondicionades i habituació; b) condicionament classic, i c) condicionament instrumental. 2. Es fa una revisió de la literatura sobre: a) inundació en animals, exposant les tecniques, dades experimentals i teories sobre aquest tema; i, per una altra banda, b) inundació en humans, tot situant la tecnica dintre la terapia del comportament i discutint tant els experiments d'inundació amb subjectes humans com la seva aplicació a fobia i upetites fobiesn, obsessions i d'altres transtorns. D'aquestes dues revisions paral.leles es poden treure conclusions sobre I'adequació del model animal a conductes humanes. Es pot constatar, primer, que hi ha una certa correspondencia entre inundació en humans i en animals, pel que fa a algunes variables