Psicologia i Ideologia. A proposit de l'article «Valoració de judicis sobre el caràcter català»

Quaderns de Psicologia, 1983, 1, 1 01 - 1 08 -- PSICOLOGIA 1 IDEOLOGIA A proposit de l'article «Valoració de judicis sobre el carPcter catala»* M? Angels VILADOT i PRESAS** RESUMEN Se abre un debate a raíz del articulo publicado en esta sección en el no 6/2 de Quaderns de Psicologia bajo el titulo «Valoració de judicis sobre el caracter catalu». Se arguye en contra de las generalizaciones que dicho trabajo hace sobre el carácter catalán. ABSTRACT A debate is started concerning the article published in Quaderns de Psicologia, 6/2, entitled ccValoració de judicis sobre el caracter catalch. The argument is against the generalizations mude in this work on the Catalan character. Vaig acceptar de fer un breu comentari sobre la conferencia pronunciada a I'Ateneu Barcelones el 13 de gener de 1982, anomenada «Valoració dejudicis sobre el caricter catala)) per tal d'iniciar un debat, pensant que fóra un treball empíric de Psicologia Social sobre la identitat nacional. *Vrgi's Qundcrns di, Ps~cologzn 6/2, U. A. B. 1982 **Profcssora drl Departarnent de Psicologia Experimental i Psicofisiologia, U.A.B. 102 QUADERNS DE PSICOLOGIA Un dels temes importants per a Catalunya en el qual la Psicologia Aplicada podria tenir molt a fer i molt a dir, fóra el concepte d'identitat. El treball que comentem mereix una bona acollida per la intenció i l'esforc que l'autor hi ha dipositat en aquest sentit. Tanmateix, el conjunt de reflexions que fa l'autor haurien d'haver estat aplegades en una revista o diari on ~l'esprit)) en que han estat escrites fos acollit de la manera que li és pertinent. Aquest conjunt de reflexions dona peu a un dialeg que no pot debatre's comodament perque no és propiament publicable en una revista que tracta Cuna disciplina científica com la Psicologia. D'aquí que el tipus de respostes que l'article rebra no pugui satisfer mai les probables expectatives de l'autor, fins i tot tenint en compte els marges de tolerancia per a donar opinions personals permeses per a les publicacions a la secció de Tribuna Lliure de la revista. Al meu entendre, el treball que comentem cau dins el terreny de l'opinió, sense aportar dades fonamentades i susceptibles de contrastar, amb judicis de valor arbitraris sobre el que és bo i dolent per a l'individu o la comunitat i afirmacions dogrnatiques propies dels ideolegs. Podem considerar-lo com un discurs ideologic socio-polític, fonamentat en esquemes preconcebuts i no pas en estudis científics. D'aquí que sigui ben difícil d'argumentar en favor o de rebatre aquest tipus de treball amb opinions cientqiques objectives, perque en aquest no s'ofereixen punts de referencia consistents, ni comparables. Diguem de passada que en el1 s'usen els termes psicologia i caracter com si fossin sinonims. Al llarg del treball un terme substitueix l'altre, cosa que produeix una gran confusió. El treball s'inicia plantejant una pregunta: Ncom pot ser que, essent tan viu i concret el caracter d'un poble.. .? Comenca, doncs, pressuposant una generalització empírica de la qual no hi ha dades fonamentades científicament que ens permetin de confirmar-la. Des del pun't de vista cientific, aquesta formulació ha d'ésser examinada críticament i el tema que planteja, abordat de forma diferent: 2Hi ha grups distints que presenten trets caracterologics diferents?, són els factors socials?, les diferencies lingiiístiques?, la seva situació geografica?, etc. Veiem que la pregunta de l'autor demana una resposta ideologica. Les preguntes que proposem demanen resultars d'una investigació científica. En una altre apartat del treball l'autor exposa: «Aprofito l'avinentesa per advertir que aquestes xifres s'han de prendre com a merament "orientatives"~. Pero per a justificar aixo diu: «Cal tenir en compte que parlar de PSICOLOGIA 1 IDEOLOGIA 103 nombres dintre d'una ciencia que té controvertides versions com és la Psicologia, presente sovint greus inconvenients, entre d'altres causes perque no hi ha facultats i aptituds químicament pures, sinó que les interferencies entre elles són contínues i, per tant, el valor de les xifres no deixa de ser un bon xic relatiun. Val a dir aquí que, independentment de l'ús de tecniques diferents -ja siguin aquestes d'observació o experimentals- , el metode científic es troba en totes les ciencies i és aplicable tant als fenomens socials com als no socials. A mes, tot comportament consisteix en fets observables i, per tant, mesurables. De tota manera, aquelles i d'altres formulacions que l'autor afirma convé que siguin clarificades, car sembla que estiguin fonamentades en conceptes erronis. Fóra bo que l'autor hagués dit que els percentatges que ha obtingut li feien pensar que «intuia» que en un treball posterior, usant el metode científic, potser es trobarien diferencies entre grups quant a les actituds envers la realitat circumdant. De fet, una condició imprescindible per al metode científic és ala intuició)) de problemes; després, el plantejament de les hipotesis. El metode científic és l'únic que serveix per a explicar i obtenir coneixements objectius al més aproximat possible dels fets que defineixen la realitat que estudia (sigui aquesta realitat conceptual o empírica), i no són científiques totes aquelles disciplines que per una o una altra causa no l'usen. Hi ha una distinció important entre les ciencies, i és la que es presenta entre ci6ncies formals i ci6ncies factuals. La psicologia és una ciencia factual que estudia el comportament, i ho fa usant tecniques empíriques per tal d'obtenir mesures i construir eines que li permetin de registrar i avaluar les dades que obté. Les ciencies formals, com la matematica i la logica, no són ciencies que es refereixen a res que tingui a veure amb la realitat i usen tecniques conceptuals que els permeten de validar-se elles mateixes mitjancant fórmules analítique: racionals. Tal com sembla sugerir l'autor, en psicologia no podem sobresimplificar les relacions causals -per exemple, creure que un fet té necessariament una única causa-, ja que aixo pot comportar una mala interpretació dels fets obtinguts. La psicología tampoc no és una ciencia que estigui tan avancada que sigui susceptible de traduir en conceptes i axiomes matemitics. Pero, per objectivar els fets que paulatinament va trobant i que van ampliant el cos de coneixements, ha de fer ús de les ciencies formals, per a comprovar i contrastar les dades que obté, amb tot el que aixo implica d'usar fórmules QUADERNS DE PSICOLOGIA analítiques que necessariament aporten conceptes i signes, pero que poden ésser entesos per tothom que ho desitgi. No podem argumentar el no ús d'eines matemiitiques amb el pretext que la Psicologia (en aquest cas, la realitat social) és massa complexa per a ésser expresada amb fórmules, perque aixo fóra frenar la investigació profunda de la realitat, dificultant-ne la comprensió, i si cal poder-la modificar*. Fer aixo sí que seria prendre partit (sense que ara tingui res a veure amb el treball que comentem) per una ideologia que ha estat obstaculitzant, descoratjant i imbuint actituds en contra de determinats aspectes o branques de la investigació científica i.de tot el que fóra cultura que no estigués sota el seu control me5 estricte. Tanmateix, al final del treball s'entreveu un esbós de suggeriment intencionat, de la necessitat de sistematitzar indicadors fidedignes per tal de poder registrar i avaluar dades sobre les actituds que puguin caracteritzar diferents sectors de la població catalana. El treball solament és valid en aquest aspecte, i per tot el camp d'investigació que el tema suggereix. Si bé els problemes d'investigació que s'hi entreveuen i l'avaluació dels seus resultats poden partir d'un marc conceptual que inclou elements ideologics, el que és important és que les dades que s'obtinguin siguin interpretades al marge de tota consideració ideologica. Quedi clar que donem per implícita una relació entre ideologia i ciencia (psicologia social), pero el que cal és sotmetre la primera al control de la segona. 1 la donem per implícita en la mesura que abordem un determinat tipus de problemes d'investigació social i no uns altres. A més, que les activitats científiques dels individus estiguin socialment condicionades (a l'igual que gran part de la seva conducta és apresa) no vol dir que la ciencia no pugui aconseguir un alt grau d'objectivitat. També el fet que al llarg de tota la historia, d'entre totes les diferents metodologies d'investigació, el metode científic hagi estat el més acceptat, és en part perque qualsevol teoria o hipotesi formulada, per molt que estigui confirmada, sempre és susceptible d'ésser desconfirmada a la llum d'una altra investiga- *De tota manera, aquesta és una de les diverses causes, encara que segurament la més generalitzada, a partir de la qual s'argumenta que la realitat és massa complexa per a ésser explicada per la ciencia. Aquestes argumentacions reposen sobre conceptes bisics erronis respecte a la natura de la ciencia i de les funcions de les formulacions científiques. L'error en qüestió és creure que la fita de la ciencia és reproduir literalment la realitat i concloure que. com que la ciencia no fa aix6, 6s incompleta i defectuosa. Hi ha una frase. que clarifica forca aix6 exposat, cxtreta d'un fragmcnt d'Albert Einstein. del scu llibre Mis Irleas y Opiniones, oii cns diu. rcfcrint-se a la fuiició dc la ciencia, quc aquesta no consisteix a ~donnr el gust de la sopa^. La <l~tscrip~:ió forinal del giist de la sopa ?LO ¿S, evitlcntmeiit, el gust d9aqticst;i. I'SICOLOGIA 1 IDEOLOGIA 1 05 ció. Aquest aspecte flexible de la ciencia ens permet d'obtenir una garantia que, a través de I'ús del metode cientific, podem apropar-nos a l'obtenció de resultats cada vegada més objectius (aixb és, fiables) dels fets que ens descriuen la realitat, adhuc quelcom tan ampli com la realitat social. Ara bé, I'objectzvt'tat en les ciencies socials s'obté a través d'un procés dinamic d'autocrítica en el qual s'imposa una observació constant de la nostra perspectiva, aix6 és, el nostre lloc en el procés historic i social, i també una aniilisi de les motivacions que condueixen les nostres observacions. Sobretot quan s'investiguen temes que poden estar contaminats per un especial cariicter emocional, és important i convenient posar de manifest les influencies irracionals sobre les teories científiques que es formulen. És evident que no podem posar en marxa tot un aparell científic que justifiqui racionalment les actituds emocionals. Així, doncs, no podem donar judicis exactes (?) si abans no som capacos de donar respostes satisfactories a aquesta colla de preguntes que constantment se'ns presenten. Retornant a la necessitat de sistematitzar indicadors fidedignes d'actituds com a possibles eines de mesura, hi ha les escales d'actituds; pero previament cal construir-les, escollint mostres conductuals per a crear cada estala, que connotin les creences, sentiments i tendencies a l'acció, en relació amb I'objecte en qüestió. A més, per a poder-se aplicar, I'instrument ha d'haver demostrat que és valid z fzable. Un instrument ha d'ésser consistent amb les mesures que proporciona (aixo és, ha d'ésser fiable); altrament, no podra proporcionar mesures valides sobre els comportaments a que s'aplica. Perque l'instrument sigui valid, ha de donar puntuacions que concordin amb d'altres puntuacions sobre el mateix que mesurem; o bé que no sigui convergent amb d'altres mesures que esperem que avaluin coses diferents. D'entre aquestes escales d'actituds hi ha el Diferencial Semiintic (DS) que mesura les reaccions de les persones davant de paraules i conceptes, fent estimacions sobre escales bipolars (d'l a 7) definides per adjectius antonims. El DS ha estat un dels instruments escalars més usats en els estudis transculturals ateses les seves variades i interessants possibilitats. També hi ha la Tecnica Matched-Guise, emprada per a treballs puntuals d'una investigació més amplia amb l'interes de potenciar una interacció entre grups culturals d'anglo i franco-canadencs. A partir de la variació de la llengua i I'accent d'individus que coneixen dues llengües, s'aconsegueix la imatge que tenen els membres d'un grup sobre l'altre i la imatge que tenen sobre el seu mateix grup. La tecnica es basa en les reaccions dels individus que escolten les gravacions d'un text de dos minuts llegit pels mateixos individus, primer en una dc Ics Ilengües i, desprks, la traducció en la seva segona Ilengua. Es demana als individus que escolten que valorin les característiques personals de cadascun dels individus que llegeixen el fragment. Ningú no els diu que en realitat escoltaran dues lectures realitzades per un mateix individu. (Si voleu una amplia informació sobre Escales d'Actitud en general i sobre el DS en particular, vegeu SUMMERS, 1976 i D~Az-GUERRERO & SALES. 1975. Per a obtenir informació sobre la Tecnica Matched-Guise, vegeu LAMBERT, 1967 i PRESTON, 1963). A partir de la construcció d'eines escalars que mesurin actituds, podrem preparar dissenys psicologics perqui? aquelles puguin ésser aplicades adequadament. Aixo permet d'obtenir dades empíriques amb les quals poder construir models teorics heurístics i comprovables i anar més en112 de la simple elucubració, tot defugint els arguments que utilitza l'autor del treball per a justificar un judicis que no tenen cap validesa*. Aquest disseny fa implícita la necessitat d'una mostra, centrant-se en qualitats comparables i de representativitat cultural dels grups. Una mostra és representativa de tota una població en la mesura que els diferents sectors que la configuren són adequadament inclosos dintre de la mostra que s'investiga. 1 no, com fa l'autor, generalitzant a partir de respostes de personatges que, per bC que mereixen tots els respectes, no són representatius de tota la població catalana. Deixant de banda l'aspecte més tecnic de la qüestió que tractem, m'agradaria fer algunes consideracions, de caire general. Pertanyem al món que més immediatament ens rodeja, amb actituds característiques de generacions concretes, i que passen d'individu a individu constituint trets distintius de tota una societat. Pero aquesta l'hem de veure amb ulls crítics i res del que observem no és tan planer i senzill que ens permeti aquesta tendencia a sobresimplificar, a classificar com ho fa el treball que comentem. El apaissatge)) que observem, per sort, és un mano11 de problemes controvertits i difícils de clarificar. El nostre comportament individual i col.lectiu, les nostres societats, ciutats, pobles, la nostra tecnica, la geografia humana, tot, és la petjada de molt diverses civilitzacions, i tot o bé quasi tot esta encara per clarificar i explicar i on cada problema ja resolt fara sorgir plantejaments de nous problemes. Si bé les civilitzacions superiors tradicionals es transformaven lentament i les seves tecniques mostraven una gran tendencia a la inercia, la civilització *No vull dir amb aixo que no es pugui aelucubrarn per por a semblar «mentalistes». A voltes és preferible agafar-se a una teoria, encara que estigui poc documentada empíricament, amb el convenciment que els climes ateorics són perillosos, en la mesura que poden comportar exhauriment creatiu i mancanca en la construcció d'hipotesis comprovables. PSICOLOGIA 1 IDEOLOGIA 107 occidental moderna modifica de pressa i profundament la seva tecnologia, i aix6 comporta un córrer constant en totes direccions i sentits, modificant la densitat de les poblacions, la fesomia de les ciutats i pobles, arnb canvis rapids de valors i d'actituds. Els Estats, les Nacions són, per tant, creacions de la Historia d'una successi6 de circumstancies humanes, diniimiques i movibles. Les tradicions cultural~, les ideologies predominants, l'aprovació o desaprovació de certes formes de comportament, les recompenses que una comunitat dóna a comportaments determinats, el fet de pertiinyer a una situació social definida, etc. són també factors que defineixen aquesta serie de circumstancies humanes. 1, alhora, són aquesta serie de circumstiincies les que fan que les experisncies canviiin, regulant el comportament i establint nous processos d'aprenentatge cognitius. Per tant, el comportament es desenvolupa i torna a canviar com a resposta als canvis dels estímuls ambientals, pero aquestes condicions ambientals, si bé no són iguals en el temps tampoc no ho són en un mate& moment per a tots els indiuidus. Per tot aix6 no podem suposar que tota una població tingui les mateixes creences, els mateixos sentiments, els mateixos estils cognitius per a percebre la informació de l'estructura del medi ambient i social; en definitiva, les mateixes actituds envers la seva quotidianitat, ja que varien les seves circumstancies geografiques, el seu hiibitat, els seus ideals, la seva religió, la seva situació en les cadenes de producció.. . Un estudi científic requereix el control de totes aquestes variables independents. El conjunt i el control d'aquestes permetra que puguem trobar diferencies entre grups, en una mateixa població, arnb trets comuns que determinen efectes bastant generalitzables sobre el seu comportament. Altrament, si bé aquests trets poden ser considerats estables, també són canviants i diniimics d'acord arnb el pas del temps. Les interferencies mundials a causa dels eficacos mitjans de comunicació són prou fortes perque el comportament individual i col.lectiu estigui també, a més, sotmes a influencies exteriors. Que té a veure, per posar només un exemple, el ((seny* catala, o bé la ((tenacitat i la rauxa» catalana arnb tota una joventut que pateix (o bé frueix, segons sigui el cas) l'influx (o influxs diferents) d'una situació política, d'ones culturals, encara que només siguin modismes que no arrelin profundament, o el crític moment econ6mic? Res de tot aix6 vol dir que no vulguem valorar i defensar la nostra llengua, les nostres arrels, les formes de comportament de sectors ben diferenciats, pero sempre arnb el sup6sit que aix6 sigui una opció personal. Cadascú arnb la seva forma d'ésser pot valorar i defensar el seu país, la seva llengua, els seus ambits culturals i socials i el seu hiibitat. 108 QUADERNS DE PSICOLOGIA Una altra cosa és que grups dominants, pels seus interessos, sobrevalorin determinats aspectes i vulguin que aquesta sigui l'única norma, l'únic model a imitar. És ben cert que les conductes del model més fort tendeixen a ser les rnés adoptades, pero encara que existeixi aquest model les persones tenen tendencia també a imitar en graus diferents més d'un sol model, malgrat que n'existeixi un de fort. Així, doncs, podem trobar innombrables formes de comportament. Hauríem de veure si aquella serie de suposats trets caracterologics catalans, que el treball sobrevalora, convencen realment i apleguen molts sectors, o bé són trets obsolets que no tenen res a veure amb la realitat i amb la percepció del medi de la majoria de I'actual població catalana, i per tant no són actituds prou compensadores per a ser les més imitades i adoptades. Tot aixo darrer ens duria a plantejaments de problemes d'ordre polític que no són pertinents aquí. Així i tot, aquests poden ésser abordats ideologicament o bé científicament, i nosaltres maldem perque tota resolució estigui fonamentada en estudis científics, convencuts que les ideologies han d'ésser tolerants amb la crítica que se'ls fa, a més d'autopracticar-la, i fer cas de les dades empíriques, per tal de fonamentar els seus programes sobre estudis científics de la realitat social que vulgui conservar o bé modificar. El tema que he encetat és molt llarg i apassionant i ens duria també a parlar del perill que pot tenir l'etnocentrisme, sobretot portat a l'extrem, i la seva relació amb ideologies extremes. Pero no és ara el moment de parlarne; tal vegada ho farem un altre dia i en un altre Iloc. Deixem-ho, doncs, aquí. D~AZ.GUERRERO. R., SALAS. M. (1975), El dferencial semántica del idioma español, Ed. Trillas. MISCHEL. W. (1976), Personalidad y evaluación, Ed. Trillas. LAMRERI.. W.E. (1967), <A social Psychology of bilingualism)), Journal o/ Social Issu<rs, XXIII, 2, 91-107. PRFS.I.ON. M.S. (1963), Evaluational reactions to English, Canadian, Frcnch, anrl Europecin voices, Mc Gill University, Readpath Library. SCJMMEKS. C.F. (1976). Medición de actitudes. Ed. ~I'rillas.