Llindar de dolor

Quaderns de Psicologia, 1983, 1, 71 -76 LLINDAR DE DOLOR Raque1 PRATS i ABELLÓ RESUMEN En una primera parte del artículo hemos resaltado la importancia de definir el punto de referencia del que se parte en todo estudio sobre dolor experimental. En la segunda parte hemos resaltado los factores que influyen en la percepción del umbral doloroso y otros factores cuya influencia es dudosa. La última parte es una aproximación a los estudios existentes sobre el umbral doloroso en los animales. ABSTRACT In thekst part of thk article we haue outlined the importante of defining the pozizt of reference from which we start experimental pain. In the second part, we have detached the factors that influence on the perception of painful threshold, and others factors whose influence is not clear. In the last part we haue giuen un approximation to the existings studies about the threshold of pain in animals. 72 QUADERNS DE PSICOLOGIA A fi de poder portar a terme un procés de mesura del dolor en el laboratori experimental, cal diferenciar els aspectes de allindar de dolor* i atolerancia al dolor*. El allindar de dolor» es defineix com el primer dolor a penes perceptible que apareix en un individu instruit en condicions determinades d'estimulació nociva (BEECHER, 1957). Es mesura com l'estímul de més baixa intensitat possible capac de causar dolor. La percepció del dolor sol ser revelada per una afirmació verbal i BEECHER (1957) afirma que, per tant, sols pot ser mesurada en subjectes conscients i cooperatius. El fet que el llindar del dolor sigui una mesura valida descansa, en primer lloc, en la raonable constancia del llindar dolorós en un subjecte donat, diferent del dels altres individus, i, en segon lloc, en les relacions demostrades entre el llindar dolorós i diversos aspectes del llindar patologic. Encara que HARDY, WOLFF i GOODELL (1940), utilizant-se a si mateixos com a subjectes d'experimentació, van notar una notable constancia del llindar dolorós, CHAPMAN i JONES (1944), utilitzant el mateix metode en 200 subjectes, van trobar variacions molt grans. Els mateixos resultats van obtenir autors posteriors. Existeix una variació interindividual molt més gran que la intraindividual (GAENSLER, 1951), fet que suggereix que el llindar dolorós és de caricter individual. Mitjancant la utilització dels «pels de cavallw SEEVERS i PFEIFFER (1936) van demostrar grans variacions intraindividuals en llindars, i encara que les mesures eren molt constants en el curs d'hores, existien variacions molt més grans de setmana en setmana. Molts factors externs varien d'una setmana a l'altra, i per aix6 cal esperar que aquestes variacions es reflecteixin en el procés de l'estímul dolorós. En els estudis fets sobre el llindar dolorós existeix una confusió considerable en el moment de definir els punts de referencia. Hi ha tres quantitats definibles, que són el llindar de dolor, el llindar de dolor intens o llindar de reacció al dolor i la tolerancia al dolor. Si la intensitat d'un estimul nociu és augmentada amb lentitud, s'arriba a un punt en el qual es comenca a sentir dolor: aquest punt és el llindar doloros. Ja que és necessari que el subjecte afirmi aquest fet, KEELE (1968) prefereix anomenar-lo ellindar de queixa del dolor)). Altres termes suggerits són: «referencia verbal de dolor» (MERSKEY i col., 1962; CHAPMAN i JONES, 1944; GELFAND i col. 1963) i ellindar dolorós inferior)) (STERNBACH i TURSKY, 1965). LLINDAR DE DOLOR 73 Si una vegada resgistrat el dolor la intensitat de l'estímul segueix essent augmentada, s'arriba a un altre punt en el qual el subjecte diu que el dolor és intens o que <di fa molt de mal)), punt que pot ser anomenat allindar de dolor intens)) (MERSKEY i col., 1962). Alguns autors han considerat aquest punt com el dolor intolerable, terme que es pot confondre amb la tolerancia al dolor. Altres han agafat com a punt de referencia una determinada reacció al dolor; aquesta reacció pot ser un esborronament, una retirada (CHAPMAN iJONES, 1944) o canvis en la freqüencia cardíaca (HAZOURI i MUELLER, 1950), i anomenen aquest punt allindar de reacció al dolor)). STERNBACH i TURSKY (1 965) l'anomenen dlindar dolorós superior». La «tolerancia al dolor)), expresada generalment com a dolor experimental referit a l'estímul, és la diferencia entre el llindar al dolor i el llindar al dolor intens o llindar de reacció al dolor; és, per tant, la quantitat d'estímul dolorós que pot ser tolerat. El llindar s'ha associat principalment a variables fisiologiques, mentre que la tolerancia ha estat associada a factors psicologics, com ara les actitud~ i motivacions (GELFAND, GELFAND i RARDIN, 1965). GELFAND i col. (1963) van trobar que existia una bona correlació entre el llindar de dolor i el llindar de reacció al dolor. Es tracta, en realitat, d'un artefacte estadístic, perque el llindar dolorós és el component principal del llindar de la reacció al dolor. No existia cap correlació significativa entre el llindar dolorós i la tolerancia al dolor. És clar que diferents punts de referencia donaran resultats diferents. D'aqui que en qualsevol estudi sobre dolor experimental s'haura de definir amb molta cura el punt de referencia. El llindar de dolor generalment es mesura mitjancant dos metodes: a) el metode intensiu, que és el més utilitzat i en el qual el temps d'exposició de l'estímul esta fixat, pero la seva intensitat varia. El llindar és mesurat pel valor de l'estímul quan s'informa de dolorós; b) el metode temporal, on cada intensitat de l'estímul esta fixada pero la duració d'aquest es perllonga fins que el subjecte infoha del dolor. El període de temps que existeix entre la presentació de l'estímul i la informació del subjecte constitueix el valor del llindar. Considerant els factors que poden tenir una posible influencia en el llindar dolorós, cal remarcar els següents: 1) Importancia de la influencia del pus del temps en la valoració del llindar dolorós: HARDY i col., SCHUMACHER i col., i MILLER (1948), utilitzant com a metode de mesura la «radiació de calor)), van trobar que el llindar es QUADERNS DE PSlCOLOGlA mantenia constant al llarg del temps. MACHT (1916) i LANIER (1943), no obstant, van trobar que el llindar podia variar d'extrem a extrem si s'utilitza com a métode de mesura l'estimulació eléctrica. 2) Pel que fa referencia al factor de dqerencies entre sexe, la majoria dels autors no han trobat cap correlació significativa entre dolor, valoració dels llindars i sexe. No obstant, KENNARD (1952) i HALL i STRIDE (1954) han trobat un llindar de dolor més baix en la dona que en l'home. KENNARD (1952) pensa que aix6 esta determinat culturalment. 3) Referent al factor edat en el llindar de dolor, tampoc no s'ha trobat cap relació real. CHAPMAN i JONES (1944) van mencionar que en edats avancades hi ha tendencia a decréixer el llindar. 4) Quant al factor entrenament, SCHUMACHER i col. (1940) no van trobar cap diferencia real entre els subjectes control i els d'entrenament. No obstant, MILLER (1948) i CLAUSEN i KING (1950), i KUTSCHER i KUTSCHER (1957) van trobar alguna influencia en l'entrenament quan ho mesuraven amb el metode de radiacions. Considerant els factors que (mitjancant l'experimentació) tenen una clara influencia en el llindar dolorós, cal remarcar els següents: 1) Quant als de variució diürna, diferents autors van observar que el llindar de dolor obtingut era més alt al migdia i a la tarda que no pas al matí. 2) Referent a la fatiga, CHAPMAN iJONES (1944) van notar una tendencia a decréixer el llindar al voltant del 10 % al cap de vuit hores d'experimentació. Ho atribueixen a la «fatiga mentala. 3) Quant a la temperatura, es va trobar un increment del llindar amb el fred. Quant a la «temperatura cutania)), una gran part dels autors han observat que la majoria de les persones percebem el dolor quan la temperatura del cos arriba a quasi 45 graus. 4) Pel que fa referencia a la raca, s'ha observat que e1 dolor 6s percebut en un interval inferior pels individus de raca negra i de paisos mediterranis (CHAPMAN i JONES, 1944). 5) Quant a la suggestió i actituds de l'indiv'du i de l'observador, es pot produir una elevació del llindar dolorós per suggestió hipnotica (HARDY i col., 1952). L'explicació de les intervencions de l'observador i la interpretació que l'individu sotmes a l'estudi faci d'elles, també pot influir en el llindar dolorós. 6) La distracció de l'individu mitjancant estímuls externs, com el soroll, dóna lloc a un augment del llindar dolorós (HARDY i col., 1952). Hipócrates LLINDAR DE DOLOR 75 va observar que «de dos sorolls simultanis en dues regions, el-menor és emmascarat pel més gran». HARDY i col. (1952) van confirmar experimentalment aquesta afirmació. 7) Efectes col. laterals dels fGrmacs: alguns efectes farmacologics diferents a la producció d'analgesia poden alterar el llindar de dolor. Aquests efectes són nausees (que disminueixen el llindar), depressió respiratoria i retenció d'anhídric carbonic. 8) Lateralztat: WOLF iJARVIK (1964) van demostrar que la percepció del dolor pot variar segons s'apliqui l'estímul sobre el costat dominant o no dominant de l'organisme. 9) Cal afegir que una elevada experiencia de dolor durant la infancia dóna lloc a una més gran sensibilitat al dolor. Pel que fa referencia al llindar dolorós amb animals, els estudis realitzats han utilitzat rates com a subjectes d'experimentació. El llindar de dolor amb rates ha estat mesurat generalment utilitzant com a estímul un xoc electric, llevat d'alguns casos en que s'ha utilitzat estimulació termica (D'AMOUR i SMITH, 1941; RANDALL i SELITO, 1957). La font de xoc utilitzada dóna lloc a diferencies en els valors de llindars trobats. El sexe i l'edat influeixen en el llindar de dolor: els animals joves i les femelles tenen un llindar més baix que els animals adults i els mascles (DuRÁN, 1978). Ara bé, en un primer estudi i mitjancant l'analisi de covarianca, es va trobar que la diferencia era deguda a una variable comuna, el pes; resultat no corroborat per un segon estudi, on la correlació entre el llindar s'estabilitza. La discrepancia pot ésser deguda a les diferents edats estudiades, ja que en el primer estudi es van utilitzar quatre grups de rates entre els 34 i 500 dies, i en el segon, tres grups de rates entre els 22 i 75 dies d'edat solament. Hi ha evidencia que el llindar de dolor és influit per l'ambient, en el sentit que rates criades en un ambient enriquit (gabies amb grups de vuit o deu rates amb un laberint, una roda d'activitat, dues caixes obertes pels extrems.. .) tenen un llindar més alt que les rates criades simplement en grup, i aquestes el tenen més alt que les rates criades isolades (DURAN, 1978). 76 QUADERNS DE PSICOLOGIA Referencies bibliogriifiques BEECHER, H.K. (1975): «The measurement of pain. Prototype for the quantitative study of subjective responsesv, Pharmacol. Rev., 9, 59. CHAPMAN. W.P., JONES. C.M. (1944): «Variations in cutaneous and visceral pain sensivility in normal subjectsn, J. Clin. Invest., 23, 81. CLAUSEN, J., KING. H.E. (1950): «Determination of the pain threshold on untrained subjects», J. Psychol., 30, 299. D'AMOUR, F.A., SMITH, D.E. (1941), J. Pharmacol., 72-74. DURAN. N. (1978): «Llindar de dolor i diferencies individuals en rates.. Bellaterra: Universitat Autonoma de Barcelona (tesina de llicenciatura sense publicar). GAENSLER. E.A., 1951, J. Clin. Invest., 30, 406. GELFAND.~.. ULLMAN, L.P., KRASNER. L., (1963), J. Nerv. Ment. Dis., 136, 379. HALL. K.R.L., STRIDE. E. (1954): «The variyng response to pain in psychiatric disorders: a study in abnormal psychology., Brit. J. Med. Psychol., 27, 48. HARDY, J.D., WOLFF, H.G., GOODELL, H. (1940): «studies on pain. A new method for measuring pain threshold: observations on spatial summation of painn, J. Clin. Invest., 19, 649. HARDY, J.D., WOLFF, H.G., GOODELL. H. (1952): Pain sensations and reactions, Baltimore, Williams and Wilkins Co. HAZOURI. L.A., MUELLER, A.D. (1950), Arch. Neurol., 64, 607. HUSKISSON. E.C., Dolor: mecanismos de producción y medición (Separata sense data). KEELE. K.D. (1968), Brit. Med. J., 1, 670. KENNARD, M.A. (1952): «Responses to painful stimuli of patiens with severe chronic painful conditionsn, J. Clin. Invest., 31, 245. KUTSCHER. A.H., KUTSCHER. H.M. (1957): ~Evaluation of the Hardy-Wolff-Goodell pain threshold apparatus and techniquen, Review of &he literature. Int. Rec. Med., 170, 202. LANIER. L.H. (1943): ~Variability in the pain threshold)), Science, 97, 49. MACHT. D.I., HERMAN, N.B., LEVY. C.S. (1916): «A quantitative study of analgesia produced by opium alkaloids, individually and in combination with each other in normal man., J. Pharmacol. Exp. Ther, 8, 1. NOTERMANS, M.D., «Measurement of the pain threshold determinated by electrical stimulation and his clinical applicationx, Pain, 7. MERSKEY, H., GILLIS, A., MARSZALEK. K.S. (1962): J. Ment. Sci., 108, 347. MILLER, L.C. (1948): «A critique og analgesic testing methodsp, Ann. N. Y. Acad. Sci., 51, 45. SCHUMACHER. G.A., GOODELL. H., HARDY. J.D., WOLFF, H.G. (1940): «Uniformity of the pain threshold in mann, Science, 92, 110. SEEVERS, M.H., PFEIFFER. C.C. (1963): J. Pharmacol, 56, 166. STERNBACH, R.A., TURSKY. B. (1965): ~Ethnic differences among housewiwes in psychopsysical and skin potential responses to electrical shoc~, Psychopsysiology, 1, 241-246. TORO, J., PENZO, W., BASIL, C. (1981): Lecciones de Psicología Médica. L.4: El Dolor, Ediciones de la Universidad de Barcelona, Barcelona. WEISENBERG, M. (1977): ~Pain and pain controh, Psychological Bulletin, 84, 5, 1008-1044. WOLFF. B.B., IARVIK, M.E. (1964): Amer.J. Psychol., 77, 589. ZWETNOW, N.N. «Is pain mesurableh, 9 (Separata, sense data).