Algunes consideracions sobre la investigació en Psicologia

Quaderns de Psicologia, 1983, 1, 5-22 ALGUNES CONSIDERACIONS SOBRE LA INVESTIGACI~ EN PSICOLOGIA Joan RIERA RIERA* RESUMEN Aunque aparentemente parece exisitir unanimidad en el objeto de estudio de la psicología, en realidad coexisten diversas concepciones que parten de presupuestos muy distintos, lo que conlleva una gran diversidad en la metodología y temas investigados. Ante esta dispersión, se justifica la conveniencia de revisar la definición de psicología, así como .de disponer de un marco teórico integrado7 que ayude a orientar la investigación psicológica. Se resumen los rasgos dzjerenciales de la concepción teórica propuesta por E. Ribes a partir de los trabajos de Kantor, indicándose algunos de los cambios que tendrían que introducirse en la metodología de zitvestigación. ABSTRACT Although apparently unanimity exists in the defnition of Psychology, in fact, various concepts co-exist which haue their basis in uery dfferent postulates, this produces a wide diversion in the methodology and the subjects investigat ed. *Professor de ~Principis i Metodes de Psicologian del Departament de Psicologia General de la Universitat Autonoma de Barcelona. 6 QUADERNS DE PSICOLOGIA This dispersion jwtqies the usefulness of reuising the definitz'on of psychology, as well as auailing of un integrated theoretical mark, which helps to orientate psychological research. The main dqferential characteristics of the theoretical conception proposed by E. Ribes, based on the work of Kantor, showing some of the changes that should be introduced in investigation, are summarized. Malgrat que aparentment hi ha una amplia acceptació a definir la psicologia com a «ciencia del comportament)), les diferencies entre els estudiosos apareixen de seguida en intentar explicar que entenem per comportament. Aixo comporta una gran dispersió en els objectius i formes d'enfocar la investigació, i dóna peu a la caotica situació en la qual es troba actualment aquesta disciplina. No esta en el nostre anim pretendre disposar de la solució que ens permeti resoldre tots els problemes epistemo16gics, 16gics i metodol6gics que té plantejats la psicologia, sinó tan sols manifestar algunes consideracions que possibilitin obrir un debat públic sobre ells. Creiem que no en traurem res d'amagar el cap sota l'ala, i fer veure que el problema no existeix; al contrari, opinem que la majoria dels professionals i estudiants són conscients de la necessitat d'aquest debat i agrairien tot intent de clarificació. Per aquests motius ens atrevim a manifestar la nostra opinió, sorgida del contacte diari amb la recerca psicologica amb humans, amb els estudiants de psicologia i a partir de la revisió de la metodologia de la investigació recomanada i utilitzada habitualment. Ens resulta impossible de descriure totes les influencies que hem rebut, pero és obligat fer explícita la incidencia que han tingut en aquestes reflexions les llargues converses amb el professor Emili Ribes de la Universitat Nacional Autonoma de ~'exic (RIERA 1 ROCA 1981), que ens ha permes apreciar els treballs injustament oblidats de J.R. Kantor, defensor infatigable des de fa més de mig segle de la necessitat d'adequar els pressupostos de la psicologia als de les altres ciencies naturals, sense oblidar l'entorn social en el qual es desenvolupa el comportament huma. Confiem que les nostres paraules, més que contribuir a augmentar la confusió general, serviran per a estimular el coneixement de les interessants idees d'aquests autors, així com al desenvolupament de la psicologia. Aquesta és almenys la nostra intenció. ALGUNES CONSIDERACIONS SOBRE LA INVESTIGACIÓ EN PSICOLOGIA 7. l Dividirem l'exposició en dues parts. En primer lloc comentarem breument quin és al nostre entendre l'objecte d'estudi de la psicologia, analitzant posteriorment algunes de les implicacions metodologiques que d'ell es deriven. Encara que concepció teorica i metodologia van íntimament lligades, les analitzarem per separat, ja que aixo ens permetra precisament observar com la concepció teorica de la qual partim determina en gran part que investiga i com ho fa. OBJECTE D'ESTUDI DE LA PSICOLOGIA Actualment coexisteixen múltiples interpretacions de la definició de psicologia, que parteixen de diferents concepcions filosofiques i epistemologiques. Una gran majoria accepta explícitament o implícita els pressupostos dualistes, que es posen de manifest en els termes que utilitzen per explicar el comportament (estructura mental, capacitats, introspecció, psicofísica. ..). Altres es basen en models derivats de la maquina contemporinia més avancada, l'ordinador, i mitjancant analogies maquinistes parlen de suposats processos superiors (emmagatzament de dades, processament d'informació, presa de decisions. ..). Uns quants defineixen la psicologia a partir de les seves aplicacions tecnolc?giques, confonent professió i objecte d'estudi (psicologia clínica, educacional, laboral, esportiva...). Finalment, una minoria converteix la psicologia en branques de la biologia o sociologia caient en reduccionismes o extrapolacions excessives. Aquesta dispersió ha donat peu a un nominalisme exacerbat en el qual esta justificat l'estudi de qualsevol concepte -moltes vegades tan sols una paraula - , amb l'única condició que estigui operacionalment definit. 1 amb tot aixo, hem aconseguit d'acumular diversos conjunts de dades inconnexes, que fan palesa la necessitat de disposar d'un marc teoric integrador. Per tant, davant d'aquests fets hem de valorar positivament tot intent de 1 replantejament teoric de la psicologia, com és el cas del marc teoric que esta elaborant E. Ribes i col.laboradors de 1'Escola Professional d'Iztacala (RiBES 1980, 1982a, 1982b, 1983), a partir dels conceptes logics descriptius formulats per KANTOR (1967, 1980). Malgrat que recomanem la lectura directa de Kantor i Ribes, acceptant el risc inherent a tot intent de simplificació, creiem que hi ha tres paraules claus que ajuden a la comprensió d'allo que representa aquest enfocament: interacció, camp i procés. 8 QUADERNS DE PSlCOLOGlA Psicologia: estudi de les interaccions Per superar la psicologia mentalista basada en la filosofia idealista, i la psicologia conductista que parteix de la filosofia positivista (BUNGE, 1980), Kantor ha repetit arnb insistencia que la psicologia ha de redefinir el seu objecte d'estudi i prescindir de tots els termes i pressupostos lligats a una concepció dualista de l'home. Per a el1 la psicologia, que bateja corn a psicologia interconductual, és la ciencia que investiga les interaccions dels organismes arnb altres organismes, objectes i condicions que els envolten. (KANTOR, 1980). En preguntar a E. Ribes quin és l'objecte d'estudi de la psicologia, ens explica arnb claredat el que representa aquesta definició: UNO som ni biolegs, ni soci6legs. No ens interessa ni I'organisme ni el medi corn a tal. Els soci6legs estudien el canvi del medi per si mateix, la transformació de la societat hist6ricament. Als bi6legs els interessa corn canvia I'organisme i a nosaltres ens interessa corn canvia la interacció entre I'organisme i el medi. Hem d'estar al mig. El que ens interessa és la interacció, la transició i aix6 és el més difícil de la psicologia, perque és una ciencia de procésn (RIERA I ROCA, 1981, p. 7). Més endavant sosté novament la definició de Kantor, ja que permet superar la dicotomia entre comportament observable i comportament inobservable, entre al16 extern i intern, que tants problemes ha portat a la psicologia: .El comportament implica d'alguna manera I'activitat o la interacció d'alguna cosa. La qüestió important en el cas de la psicologia és corn consideres i defineixes el comportament. nSi estableixes que tant allb que veus corn al16 que no pots veure forma part del mateix fenomen, perque pots dir que, en el cas de la física, quan un cos interactua arnb uns altres es comporta i no t'importa allo que no veus dins el cos. Llavors el problema de la dicotomia entre allb extern i intern deixa de tenir sentit i aquesta és una de les grans aportacions de Kantor: definir la conducta corn a inter'acció. Es a dir, defineix el comportament de manera no organockntrica: el comportament no és el que I'organisme fa, sinó la interacció de l'organisme arnb quelcom més. Llavors I'organisme no té mes importancia que la d'ésser un totn. (RIERA I ROCA, 1981, p. 9). Un dels principals avantatges d'aquesta definició de psicologia és que possibilita una classqicació de la diversitat de fen6mens que estudiem els psic6legs, basada en els tipus d'interacció qualztativament dqerents en els quals un organisme pot interactuar arnb l'ambient. RIBES (1980, 1982 a) ha identificat sis tipus possibles d'interacció que ha anomenat funcions i que agrupen cada un diversos casos. Les funcions defi- ALGUNES CONSIDERACIONS,SOBRE LA INVESTIGACIÓ EN PSICOLOGIA 9. nides descriuen des del tipus d'interacció més simple on no intervé la historia ontogenetica de l'organisme, fins a les interaccions més complexes en les quals el llenguatge juga un paper primordial. Cada funció inclou' i contextualitza les funcions d'ordre inferior, de manera que és una generalització abusiva pretendre que les interaccions d'ordre superior poden ésser explicades per les d'ordre inferior. Així, per exemple, les observacions de les interaccions amb subjectes no humans mai no seran suficients per a comprendre un procés huma en el qual intervingui el llenguatge i altres convencions socials. Ara bé, perque aquesta classificació ajudi a posar ordre dins de la investigació psicologica, cal complementar-la amb tots els factors que constantment influeixen en l'establiment de les interaccions. I Psicologia: estudi de camp Segons KANTOR (1 967, 1980), totes les ciincies estudien interaccions dins un model de camp, el qual esta format per un conjunt d'elements -tipus de variablesinterdependents, de manera que l'alteració d'un d'ells afecta tot el camp. Així, la física tracta de les interaccions dels components de camps mecanics, electrics i de radiacions, la química es dedica principalrnent a les interaccions d'elements, molecules i reactius amb els objectes corresponents sota la influencia de la pressió i temperatura, i la biologia en les seves fases anatomica, fisiologica i patologica investiga la interconducta de diverses unitats -cel.lules, teixits, organsentre si i amb les condicions ambientals. Les interaccions són especijiques de cada camp, de manera que cada camp només pot explicar-se pels elements que el constitueixen i no pot reduir-se a camps d'un nivell inferior de complexitat. Igualment, les interaccions d'un camp poden ser necessaries, pero mai suficients per a explicar les interaccions d'un camp d'organització superior. Des d'aquesta perspectiva, el camp psicol6gic estudia les interaccions d'organismes individuals, té un nivell d'estructuració superior al biologic al qual no es pot reduir i és ins~ficient'~er a explicar les interaccions de grups socials. El model de camp psicologic ha de substituir el model lineal de causa-efecte, derivat d'una concepció reflexologica de la psicologia, i segons KANTOR (1967) i RIBES (1980 a) esta format pels elements següents: a) L'ambient. Esta constituit pels objectes, els esdeveniments (relacions 1 O QUADERNS DE PSICOLOGIA entre objectes) i el medi que permet la relació. Els objectes tenen múltiples dimensions d'estímul, que poden exercir sobre l'organisme des d'una acció dista1 (a través del medi de contacte físic o social) o una acció proximal mitjan~ant un contacte directe. b) Lórganisme. Els organismes són sistemes biologics que disposen de múltiples sistemes reactius que els permeten la interacció amb l'ambient. La interacció entre almenys una dimensió dels objectes d'estimul i almenys una característica de l'acció de l'organisme és l'eix central del model de camp, de manera que els restants elements possibiliten l'establiment de les interaccions amb diferents índexs de probabilitat. c) Factors disposicionals. Són condicions de l'ambient físic o social de l'organisme que, encara que no formen part de la interacció estímul-resposta, faciliten o dificulten la seva ocurrencia. En són exemples els cicles biologics de l'organisme, la temperatura ambiental i els estats organics alterats per drogues, malalties o privacions d'aliment. d) La historia interconductual. Aquest element reflecteix l'acció no lineal de segments precedents d'interacció de l'organisme amb l'ambient. La historia no actua de forma fatalista, sinó que més aviat constitueix una disposició que interactua amb els factors disposicionals. Encara que seria convenient un estudi mes a fons de la taxonomia presen- , tada, creiem que pot contribuir a valorar la importancia que cada element té en l'establiment de les interaccions entre l'organisme i l'ambient, sempre i quan no perdem de vista la unitat del camp-interconductual. Malgrat que la complexitat del camp psicologic dificulta la investigació, hem de reconeixer que amb pressupostos més simples no hem avancat gaire. Psicologia: estudi de procés El model psicologic de camp implica una analisi de l'evolució de les interaccions i dels elements restants ja que el camp psicologic no és estable, sinó que canvia de forma continuada constituint els processos psicologics. Tal com deia Emili Ribes en la primera cita, la psicologia com a ciencia de procés esta interesada en la transició d'un estat a un altre i no solament en l'estat final. Per tant, com que les interaccions que es donen en un moment del procés poden ser diferents d'aquelles que s'estableixen en un altre moment, cal poder observar l'evolució del camp psicologic de cada organisme. Tanmateix, . ALGUNES CONSIDERACIONS SOBRE LA INVESTIGACIÓ EN PSICOLOGIA 11 les mesures que podem prendre en un instant poden ser mal predictores del camp psicologic en instants posteriors i, conseqüentment, un procés pszcol6gzc no pot confondre's ni reduzr-se a l'estat resultant del procés. Cal valorar les influencies mútues i contínues entre tots els elements del camp, i no pas valorar exclusivament alguna o algunes mesures de l'estat terminal. Encara que no esta dins de les nostres possibilitats zdentficar quins són els processos que hauria d'estudiar la psicologia, estem convencuts que si analitzéssim les interaccions implicades en els anomenats processos psicologics (aprenentatge, percepció, intel.ligencia, castig.. .), trobaríem molts punts de contacte entre la majoria d'ells. Si portéssim a terme aquest estudi, apareixerien segurament molts menys processos diferents que noms tenim per designar-los, i al contrari,potser hauríem de separar processos que normalment identifiquem com a sinonims. La succinta exposició anterior obliga a replantejar el procediment d'investigació i per tant ara assenyalarem algunes propostes metodologiques per a millorar la investigació. Abans, pero, voldríem advertir dues coses. En primer lloc, ates l'estret lligam entre el marc conceptual i els procediments que empra l'investigador, se'ns fa difícil indicar quan un suggeriment ha sorgit del marc conceptual o, al contrari, és degut a l'experiencia de l'investigador en la recerca de camins per acostar-se a al16 que busca. Com molt bé diu KANTOR (1956), han d'estudiar-se les interaccions que s'estableixen entre l'investigador i el seu objecte d'estudi per poder comprendre el procés d'investigació. En segon lloc, pot buscar-se l'explicació de qualsevol problema des de nivells molt diferents, la qual cosa impossibilita de trobar una sola estrategia valida tant per una viszó molar, que aparentment oblida els petits detalls, com per una visió molecular, preocupada a analitzar precisament aquests detalls encara que sigui menyspreant les relacions generals. Aquest dilema el tenen totes les disciplines, fins i tot les més avancades. Francois JACOB (1970) ho indica clarament quan fa referencia als dos nivells d'explicació en biologia, afirmant que malgrat que en cada investigació es dóna preferencia a un o altre enfocament, de fet estan sempre interrelacionats i ambdós són necessaris. Per aixo l'estrategia que proposem intenta possibilitar lóbservaczó dels minúsculs canvts en les interaccions, sense perdre de uista el marc general. 12 QUADERNS DE PSlCOLOGlA Per acabar creiem que sols la practica d'investigació sera capac d'indicarnos si els suggeriments són rellevants, així com els canvis i ampliacions que cal introduir. Com afirma BACHRACH (1 962), no s'investiga, generalment, de la manera que els que escriuen llibres sobre la investigació diuen que s'investiga. Malgrat les múltiples interrelacions entre tots els suggeriments, hem procurat agrupar-los en relació a les parts que normalment es considera que integren el procés d'investigació: subjectes, variables a analitzar, estrategia, procediment i anilisi de les dades. Subjectes El subjecte, com a element integrant de la interacció, té un paper important en tota investigació psicologica, malgrat que en la majoria dels informes sols en sabem l'edat, el sexe o alguna altra característica poc rellevant. Opinem que cal que el subjecte deixi de ser ael gran desconegutu i que es reconegui que no pot ésser representat per un conjunt arbitrari de mesures. No és un organisme que «reacciona a», sinó que participa i interactua amb el procediment d'investigacz'ó. A més a més, com que les lleis que busquem han d'ésser obtingudes de lóbservació del procés de cada un dels subjectes, cal coneixer-ne tota aquella informació que pugui portar llum a l'explicació de la seva evolució. Per tant, pot ésser útil una extensa recerca de la historia interconductual anterior, que ens permeti valorar la incidencia de les interaccions establertes en situacions semblants. Oblidar el passat del subjecte reflecteix la predominancia d'uns models maquinistes o biologitzants de la psicologia. Ara bé, aconseguir aquesta informació acostuma a ser dificultós i en conseqiiencia és probable que aixo obligui a reduir el nombre de subjectes. No ens hem de preocupar, ja que generalment s'obté més coneixement de l'observació acurada d'uns pocs subjectes que de l'observació grollera d'un grup nombrós. Convé recordar que la major part dels pares de la psicologia han utilitzat en les seves investigacions un sol subjecte o un nombre reduit d'ells corn és el cas dlEbbingaus, Freud, Luria, Pavolv, Piaget, Skinner, Watson i Wundt. Cal retornar el subjecte al lloc que li correspon, centrant el nostre estudi en les interaccions de cada subjecte. En el fons aquesta proposta no és gens nova i ja va ser defensada fa molt de temps per Claude BERNARD (1865) i ha estat recollida per alguns psicolegs com BAYÉS (1974), SIDMAN (1960) i SKINNER (1957). Variables a analitzar L'acceptació d'un model de camp multifactorial implica la necessitat d'observar simultdniament tots els elements dels quals esta format, ja que sols la simultaneitat permet de coneixer les relacions que s'estableixen entre ells. Per tant, caldra observar i registrar alhora els diferents objectes d'estímul, els diferents sistemes de resposta de l'organisme, així com els «estats» de l'ambient físic o social i de l'organisme que poden facilitar o dificultar l'establiment de les interaccions entre els objectes d'estímul i l'organisme. Encara que és impossible registrar simultaniament tots aquests factors, en moltes investigacions pot ser suficient el registre d'alguns d'ells. No obstant, cal no perdre de vista que una visió parcial'mai no ens podra donar tota la informació, ja que qualsevol relució que podem trobar sols té sentit des d'un model de camp on totes les vanables són interdependents. Sabem que aquest registre simultani complica considerablement els procediments d'investigació, pero per altra banda en psicologia massa vegades hem utilitzat la mida més facil -el rendiment o una característica de l'acció del subjecte com la freqüencia- , sense assegurar-nos pr6uiament que fos la més valuosa. Si el nostre objecte d'estudi són les interaccions humanes, cal que quan investiguem no ens conformem amb mides art@ciak o arbitrdries i que poden tenir una relució indirecta o llunyana amb el que estudiem. A més a mes, considerar la psicologia com una ciencia de procés pressuposa que el registre de les variables anteriors ha d'ésser continuat, ja que les relacions entre els elements del camp psicologic poden variar durant el procés. No és suficient registrar els estats resultants del procés i comparar-ho amb l'estat inicial, sinó que cal registrar l'evolució entre l'estat inicial i el final. Creiem que en la investigació psicologica massa sovint hem passat per alt el període entre estats, la transició entre un estat i un altre, oblidant que cap mesura de l'estat resultant no pot ser un índex de l'evolució. Si en la investigació psicologica perdem el temps entre estats, segurament sera una perdua de temps. Finalment, cal adequar el tipus de mesura al tipus de relacions que s'estiguin analitzant, la qual cosa condicionara el tipus d'instrument a utilitzar. Com diu RABIDEAUX (1971), totes les mesures poden reduir-se a dues: a) mesures directes, contínues i en temps real; b) mesures indirectes, discontínues i en temps passat. Opinem que són preferibles els registres continus, ja que és facil discretit- 20 QUADERNS DE PSlCOLOGIA - predir l'evolució d'un sistema a partir del coneixement del sistema en instants anteriors; - descriure l'evolució del sistema a ran d'una intervenció addicional. Per aixo aquest model sembla molt adequat als nostres interessos ja que per a cada subjecte podrem establir una equació que ens representi el seu procés, fer prediccions individuals de la seva evolució i coneixer els efectes de la introducció d'una manipulació experimental, en comparar el procés resultant amb el procés anterior. A més a més, si repetim el mateix procediment per a tots els subjeCtes d'una mostra aleatoria, i les funcions matematiques trobades són identiques, el grau de generalització-llei sera elevat. És més pro,bable, pero, que les funcions.dels diferents subjectes no siguin iguals, puix que difícilment podrem disposar de la informació necessaria de totes les variables rellevants. No obstant aixo, si simplifiquem al maxim la situació de recerca i prenem mesures pertinents i precises, caldria esperar alguna regularitat interindividual. Un cop més sera el marc teoric el que ens indicara quines variables tenen una major probabilitat de ser crítiques en l'evolució del sistema. Si empíricament no es troba aquesta regularitat, cal modificar els procediments de registre o revisar el nostre marc conceptual. Queda clara, doncs, léstreta relució entre els nostres pressup6szts, la metodologza d'zitvestzgaczó i l'estratigza d'an&lisz de les dudes. Una consideració final Sabem que en les planes anteriors hem deixat bastants buits per omplir i que caldria un aprofundiment en molts d'altres, pero hem preferit donar una visió global i general que ens permetés apreciar la necessitat de qüestionar-nos periodicament tant la nostra concepció tebrica, com la forma amb la qual investiguem. Creiem que aquest replantejament és una sana precaució que tots hauríem de prendre, ja que en l'estat actual de desenvolupament de la nostra disciplina on les influencies de la cultura són tan fortes, de tant en tant convé aturar-se un moment per no ser arrossegats pels esdeveniments. Esperem, almenys que les nostres opinions serveixin per a despertar aquesta inquietud. ALGUNES CONSlDERAClONS SOBRE LA INVESTIGACIÓ EN PSlCOLOGlA 21 Referencies bibliogriifiques ARDILA, R. (1979), Los orígenes del comportamiento humano, Fontanella. ARNAU, J. (1978), Psicologia experimental, Trillas. ASIMOV. 1. (1970), Asimov's Cuide to Science, Basic Books. (Traducció: 1973, Introducción a la ciencia, Plaza i Janés). BACHRACH. A.J. (1962), Psychological Research (An introduction), Fandom House. (Traducció: 1976, Cómo investigar en psicología, ~orata). HERNARD, L. (I~IJS), ~ntroduction l'etude de la medecine experimentale. (Edició 1966, Garnier Flamarion). Box, G.E.P. i JENKINS. G.M. (1970), Time Series Analysis, Forecasting and Control, Holden-Day. BUNGE. M. (1980), Epistemología, Ariel. CAMPBELL. D. i STANLEY, J. (1970), Experimental and Quasi-Experimental Designs for Research, Rand McNally. (Traducció: Diseños experimentales y cuasi experimentales en la investigación social, Amorrortu). CASTRO. L. (1975), Diseño experimental sin estadbtica, Trillas. HERSEN, M. i BARLOW. D.H., eds. (1976). Single case experimental designs strategies for studing bahavior change, Pergamon Press. HESS. E.H. (1972), dmprinting in a natural laboratorya, Scientific American, 227, 24-31. JACOB. F. (1970), La logique du vivant, Gallimard. (Traducció: 1973, La lógica de lo rn'mente, Laia). KANTOR. J.R. (1956), uLa psicología interconductual y el análisis científico de datos y operaciones», Psychological Record, 6, 1-5. - (1967), Interbehauioral Psychology, The Principia Press. (Traducció: 1978, Psicologia interconductual, Trillas). - (1980), ~Manifesto of interbehavioral Psychology., Revista Mexicana de Análisis de la Conducta, 5, 117-128. KRATOCHWILL. T.R. (1978), Single Subject Research Strategies for Eualuating Change, Academic Press. MCGUIGAN. F.J. (1968), Experimental Psychology. A Methodological Approach, Prentice Hall. (Traducció: 197(1, Psicología experimental. Enfoque metodológico, Trillas). PARSONSON. B.S. i BAER. D.M. (1978). «The Analysis and Presentation of Graphic Data», en Kraiochwill, T.R., Single Subject Research Strategies for Eualuating change, Acade. mic Press. RABIDEAUX. C.F. (1971), «Observational techniques in systems research and Development», en Singleton. W.T.. Fox, J.C. i Whitfield, D., eds., Measurement of Man at Work, Taylor & Francis. RIHFS. E. (1980). Descripción del modelo teórico de campo. Manuscrito no publicado. - (1982a). «Language and Symbolic Behavior as contingency-substitutional processesn, en First Bianrzual Symposiunz on the Science of Behavioí-, México, Iztacala. - (1982b). El co~rductisnzo: Reflexiones críticas, Fontanella. 22 QUADERNS DE PSICOLOGIA RIBES. E., (1983), Los eventos privados: jun problema para la teoría de la conducta? Manuscrito no publicado. RIERA, J. (1982), Ergonomia de l'aprenentatge motor: un enfocament metodol6gic. Tesi no publicada. Universitat Politecnica de Barcelona. RIERA, J. i ROCA, J. (1981), entrevista con Emilio Ribes)), Estudios de Psicologia, 4, 3-23. SIDMAN, M. (1960), Tactics of scientifi'c research. Basic Books. (Traducció: 1973, Tácticas de investigación cientifica, Fontanella). SKINNER, B.F. (1956) *A case history in scientific methodm, American PsychologYt, 11, 221-233. ULLMAN. L.P. i KRASNER. L., eds. (1965), Case studies in behavior modification, Holt, Rinehart and Winston.