Recensiones

ción entre la ordenación de las historias y el estadio en la «conservación». También podemos decir que a mayor edad mental, mayor número de historias correctamente ordenadas, siendo estas cada vez de mayor número de imágenes. Por debajo de los siete años de edad mental, ningún sujeto ordena historias de más de tres imágenes. ESTIL D'ATRIBUCIONS, DEPRESSIÓ 1 «LEARNED HELPLESSNESSN: APLICACI~ DEL MODEL D'ABRAMSON, SELIGMAN 1 TEASDALE Pere Morató i Munné Josep M. Peri i Nogués Director: Lluís García Sevilla El fenomen 'learned helplessness va ser proposat com un model experimental de depressió (SELIGMAN, 1975). Posteriorment ABRAMSON, SELIGMAN i TEASDALE (1978) n7han fet una reformulació per augmentar-ne el poder predictiu en ser aplicat als humans. El nou model postula que davant d'un fet negatiu incontrolable aquells individus que atribueixin la causa d'aque11 fet a quelcom intern, estable i global, presentaran els símptomes característics del learned helplessness, és a dir, deficits cognitiu, emocional i motivacional, i una disminució en l'autoestima. A més, les atribucions seran un predictor de 17estabilitat i de la generalització dels símptomes. Aquesta investigació posa a prova dues prediccions generals: 1. A més tendencia a atribuir els fets negatius a causes internes, estables i globals, correspondrh més depressió. 2. A més tendencia a atribuir els fets positius a causes externes, inestables i específiques, correspondrh més depressió. Els subjectes són 112 estudiants universitaris avaluats per dues vegades en un interval de quaranta-nou dies. Per aquesta finalitat s'utilitza la versió catalana de dos coneguts qüestionaris de depressió i del Attributional . Style Questionnaire. Els resultats, si bé donen suport parcial a les prediccions derivades del nou model en la primera administració, no el donen en absolut en la segona administració. A més, els resultats indiquen diferencies no esperades entre mascles i femelles. En aquest sentit la predicció que fa referencia als fets positius sembla acomplir-se en el grup de mascles pero no en el grup de femelles i, pel contrari, la predicció que fa referencia als fets negatius sembla acomplir-se en el grup de femelles pero no en el grup de mascles. Per tal d7esbrinar possibles explicacions d'aquest resultat es demana a quatre experts que actuin com a jutges valorant les atribucions a un mateix fet de 30 subjectes a l'atzar. Els resultats indiquen una elevada coincidencia entre els «jutges», pero baixa al comparar-la amb els subjectes. Es discuteixen les possibles implicacions d'aquests resultats.