Avaluació del comportament neonatal

Quaderns de Psicologia, 1990, 10, 71-92 AVALUACIÓ DEL COMPORTAMENT NEONATAL Carme COSTAS 1 MORAGAS* RESUM p~ L'interes actual per l'estudi del comportament infantil des de les seves primeres manifestacions té una finalitat doble: d'una banda, permet la detecció precoc de possibles alteracions, i de l'altra, obre noves perspectives de cara a la construcció d'unes tecniques d'avaluació psicologica ideades a partir de l'observació de l'infant. En aquest treball es revisen un total de set escales especialment dissenyades per a I'avaluació del comportament neonatal i s'analitzen les seves caracterlstiques tecniques al rnateix temps que es presenten alguns sugge- , riments pel que fa a la seva aplicació. ABSTRACT Present interest in child behavior from the very moment of birth serves a double purpose: it allows for the early detection of possible disfunctions on one hand, and on the other it opens up perspectives for new techniques of psychological assessment developed from the direct observation of infants. This paper presents seven scales specially designed for neonatal behavior, together with un analysis of their technical characteristics and suggestions as to their possible ways of application. * Departament de Psicologia de la Salut, Universitat Autonorna de Barcelona. 72 QUADERNS DE PSICOLOGIA L'estudi i atenció del nen des d'un punt de vista psicologic ha partit sovint -i malauradamentde les observacions fetes en l'adult. En materia d'avaluació psicologica es podrien citar molts exemples de tecniques ideades per a l'adult o l'adolescent que, en una fase posterior, s'han adaptat per a l'infant, amb la consegüent manca d'adequació tant pel que fa al mktode com per les funcions que es pretenen avaluar. S'ha de remarcar, pero, que en les últimes decades s'ha posat una atenció específica en les primeres etapes de l'evolució de l'infant. En general, les investigacions fetes des de perspectives tan diferents com l'experimental, l'etologica o la clínica han ajudat a aprofundir en l'estudi de les capacitats i competencies del nen petit. 1 en una qüestió en la qual estan d'acord la major part d'investigadors és que aitals capacitats no sorgeixen de sobte, sinó que ja se n'observen molts indicis en el període neonatal (BOWER, 1977; CONNOLLY, 1972; KAGAN et al., 1978; LEWIN, 1975). En aquest sentit ja es poden considerar classics els treballs en relació amb les capacitats perceptives del nadó: se sap, per exemple, que no solament és capa$ de reconeixer els esquemes visuals sinó que mostra una atenció especial pels objectes complexos, en moviment o de tres dimensions, en contra dels objectes de només dues dimensions (FANTZ i NEVIS, 1967; PIPP i HAITH, 1977); respon als sons i pot localitzar la direcció d'on provenen. Mostra tanmateix una capacitat per establir una relació funcional entre la visió i l'audició (MENDELSON i HAITH, 1976). Brazelton va més enlla i considera el nadó un ésser especialment actiu, dotat d'unes excel-lents condicions que el capaciten per ((comunicar» tant les seves necessitats com la seva complaenca amb l'entorn, i troba una certa influencia del control cortical en aquest període: «La idea que el nadó només funciona amb el tronc cervical de l'organització neurologica ha conduit a uns examens neurologics massa estereotipats, que mesuren la conducta reflexa amb una visió positivo-negativa massa simplista. Recentment s'accepta que en el nounat els centres neurologics superiors serveixen per modificar les reaccions, per inhibició parcial o facilitació, i que la integritat de les funcions del sistema nerviós central pot ser determinada mitjancant una avaluació qualitativa de les respostes durant el període neonatal)) (BRAZELTON 1979, p. 37). AVALUACI~ DEL COMPORTAMENT NEONATAL 73 LES DIFERENCIES INDIVIDUALS Un dels primers aspectes que s'han de tenir en compte quan s'estudia la conducta neonatal és que els infants són diferents entre ells des de la primera infancia. 1 aquesta observació ja la féu GESELL (1940) en nadons de pocs dies de vida: Es lícit parlar de la individualitat del fetus, perque adhuc els nens nounats manifesten significatives diferencies individuals en els processos fisiologics, en les reaccions davant d'estímuls interns i externs, en les formes d'alimentar-se i dormir, en la perceptivitat i en l'activitat durant la vigília. Aquestes manifestacions neonatals d'individualitat son, amb molt, els productes finals del creixement mental inicial complert durant el llarg període de la gestació. (GESELL i ILG, 1963, p. 29). A partir de les observacions de Gesell, la literatura sobre el desenvolupament infantil aporta nombroses dades sobre l'existencia de diferents formes de comportar-se o de reaccionar des de l'inici de la vida. S'han trobat diferencies en aspectes tals com les constants psicofisiol~giques (HAMMOND, 1957; RICHMOND i LUSTMAN, 1955) o les reaccions davant d'estímuls visuals, auditius, vestibulars i tactils (KORNER, 1970; KORNER i GROBSTEIN, 1966; KORNER i THOMAN, 1970, 1972). Pero una pregunta que aviat es feren els investigadors fou per que els infants reaccionaven d'una forma diferent a un mateix estímul. En tots aquests treballs es feia un control estricte dels estímuls i de les variables ambientals, i aixo no obstant, les respostes eren diferents segons el ((tipus d'infant)). Ben aviat van comprendre que el tipus de resposta era propiciat per «l'estat» de l'infant i pel seu nivel1 d'activitat (KORNER, 1972). Dins d'aquesta línia, l'estudi dels mecanismes que propicien un tipus de reacció davant d'estímuls sensorials, o bé que provoquen diferents respostes motrius, va impulsar la investigació del que molts autors identificaren com a «trets temperamentals)) observables durant els primers anys. L'«activitat» versus «passivitat» fou un del primers d'aquests trets que va resultar tenir un bon valor predictiu de la conducta posterior de l'infant (SCHAFFER i EMERSON, 1964; SCHAFFER, 1966; ESCALONA, 1963; HALVERSON i WALDROP, 1973, 1976; BUSS et al., 1980, i KORNER, 1983). Un dels treballs que més ha contribuit a la identificació dels ((trets temperamentals)) des de la primera infancia és el desenvolupat pel grup de Thomas, Chess i els seus col.laboradors. En les seves primeres inves- 74 QUADERNS DE PSICOLOGIA tigacions van trobar nou característiques qualitatives que definien el ((ternperament)) dels infants a partir dels .2/3 mesos d'edat (THOMAS et al., 1960). En estudis posteriors constataren que aquestes variables es podien identificar en mostres de poblacions diferents i que romanien estables al llarg de l'evolució (THOMAS et al., 1970; CHESS, 1980). Arran d'aquestes importants recerques sorgiren diverses tecniques per a l'avaluació del comportament infantil en forma de qüestionari, les quals són considerades de gran utilitat en la clínica psicologica i pediatrica actual (CAREY, 1985; HAGEKULL, 1985). TECNIQUES PER A L'AVALUACI~ DEL COMPORTAMENT NEONATAL Fins fa relativament poc temps, l'avaluació del recent nascut era un terreny gairebé ignorat des de la perspectiva de la psicologia clínica. Estudis fets sobre aquesta materia als Estats Units palesen el desconeixement de tests valids per a l'avaluació conductual del nadó, en una epoca en que ja existia una gran varietat de proves per a l'exploració del nen d'edats superiors (STOTT i BALL, 1965). La literatura sobre aquest tema suggereix que els avenqos es feren gracies a la col.laboració entre la medicina i la psicologia; els examens mkdics d'orientació neurologica foren millorats contínuament, mentre que el desenvolupament del conductisme dins de la psicologia i la idea que la conducta esta estretament relacionada amb els mecanismes neurologics contribuiren al desenvolupament dels examens orientats cap als estudis conductuals del nadó, tal com es posa de manifest en revisions posteriors (ST. CLAIR, 1978). Aquesta combinació d'idees fructifica en la creació de 1'Escala de Brazelton (BRAZELTON, 1973), a partir de la qual s'incrementaren els estudis del comportament del nounat (vegeu revisió de SOSTEK, 1978) i sorgiren unes tkcniques destinades a satisfer unes necessitats de recerca cada vegada més específiques. A continuació s'analitzen les que podem considerar més representatives. El test de Graham El Graham Behavioral Test for ~eohates (GRAHAM, 1956) ens consta que ha estat el primer examen especialment dissenyat per a l'avaluació AVALUACI~ DEL COMPORTAMENT NEONATAL 75 del comportament del nounat. Allo que va impulsar l'autor a l'elaboració d'aquest test fou la seva preocupació per les seqüeles dels traumatismes perinatals i les seves conseqükncies en termes de «conducta» o ((resposta)). Graham considerava que, juntament amb les causes dels traumes perinatals, la condició de l'infant en el moment de néixer és també molt important. Així doncs, les conseqükncies de les lesions sofertes en el moment del part poden dependre tant del tipus de trauma com de la resposta individual de l'infant enfront de l'agressió. El test esta pensat per quantificar les respostes de l'infant, de manera que es pugui distingir el nadó normal d'aquell que ha sofert algun dany neurologic, i no pas per mesurar la variabilitat de respostes entre els infants normals. Els tipus de proves de quk consta el test foren escollides d'entre el gran i variat repertori conductual del nadó, de manera que fossin les més vulnerables a causa de les alteracions neurologiques. S'agrupen a l'entorn de les cinc escales següents: 1) Mesura del llindar dolorós. 2) Escala de maduresa (basicament respostes motrius). 3) Escala de visió que avalua la fixació i seguiment d'objectes. 4) Estimació de la irritabilitat o sensibilitat davant de l'estimulació. 5) Avaluació del to muscular. Després de la publicació d'aquest test, ROSENBLITH (1961) hi introduiria un seguit de modificacions, amb la finalitat de fer-ne una prova més fhcilment aplicable en medis hospitalaris. L'objectiu de l'autora era buscar relacions entre els esdeveniments perinatals i el desenvolupament posterior de l'infant, amb una atenció especial a l'etiologia del retard mental i de la paralisi cerebral. D'entre les modificacions introduides per Rosenblith cal destacar el criteri d'avaluació de la prova: mentre que en el Test de Graham es valora la mitjana de l'actuació de l'infant, en la versió modificada es té en compte la ((millar actuació» del nadó. Segons Rosenblith, l'objectiu principal del test és el d'aconseguir que l'infant estigui en les millors condicions possibles per tal que la seva actuació sigui optima. Pel que fa a la validesa de la prova, els resultats de diferents estudis són, en general, forca pobres. D'entre ells destaca un treball sobre la validesa concurrent, que aporta un coeficient de 0.46 per 60 infants amb indicis d'anoxia postnatal (GRAHAM et al., 1957) i en relació amb la predicció, els resultats tampoc foren massa satisfactoris (CORAH et al., 1965). En el cas de la versió Graham-Rosenblith la predicció del futur desen- 76 QUADERNS DE PSICOLOGIA volupament del nen va ser més fructífera, i per mitja de tota una extensa gamma de recerques es van trobar algunes relacions especifiques i rellevants. Per exemple: una hipersensibilitat davant d'un estímul lluminos en el període neonatal es va comprovar que tenia relació amb problemes neurologics durant el primer any, confirmats als tres anys en l'exploració neuroiogica (ANDERSON i ROSENBLITH, 1964; ROSENBLITH et al., 1970). La condició anomala .del to muscular es va relacionar també amb une's notes anormals als vuit mesos i als quatre anys (ROSENBLITH i ANDERSON, 1968). L'Escala de Brazelton (NBAS) L'Escala per a l'avaluació del comportament neonatal, Neonatal Behavioral Assessment Scale, NBAS (BRAZELTON, 1973 i 1984), esta basada en les obres de GRAHAM (1956)' ROSENBLITH (1961) i PRECHTL i BEINTEMA (1968) principalment, i es pot considerar com la culminació dels treballs de pediatres, psicolegs i neurolegs per arribar a una descripció com més acurada millor del repertori conductual del recent nascut. Aquesta escala esta concebuda com un instrument empíric per avaluar el comportament del nadó dins del context dinamic format per I'infant i l'examinador: és precisament aquest caracter interactiu el que el distingeix d'altres tipus de proves. La diferencia fonamental amb d'altres escales, com per exemple la de Bayley o la de Brunet i Lézine, esta en el fet que, mentre la finalitat d'aquestes és avaluar les respostes motrius i sensorials de l'infant a uns estímuls estandarditzats, des de la perspectiva de 1'Escala de Brazelton el comportament del nadó es considera en termes de «competkncies». La tradicional ((objectivitat)) de l'examinador esdevé aquí una forma molt més flexible i exacta d'avaluar l'infant, tot i assolint un rol interactiu -molt similar al de la mare/pareamb la finalitat d'obtenir les millors respostes del seu repertori conductual. Els estats de consci6ncia del nadó Un dels aspectes basics a observar durant l'exploració del nounat és el seu nivel1 de consciencia o «estat». Totes les respostes del nounat a tots els estímuls depenen del seu ((estat actual)), de manera que no es pot fer cap interpretad de les AVALUACI~ DEL COMPORTAMEPiT NEONATAL 77 seves reaccions sense tenir en compte aixo. D'altra banda, el nadó utilitza el seu estat per controlar les seves reaccions davant d'estímuls interns o externs. Brazelton, seguint PRECHTL i BEINTEMA (1968), en distingeix els següents: 1. Son profund. 2. Son lleuger. 3. Endormiscat. 4. Alerta (despert i tranquil, amatent als estímuls de l'entorn). 5. Despert i considerable activitat motriu. 6. Plor. Quant a la seva estructura i segons els tipus de proves que es fan al nadó, 1'Escala consta de les dues parts següents: Part 1: komportament. La integren 37 ítems que valoren diferents aspectes sobre la forma d'actuar i de reaccionar de l'infant. Aquesta part de 1'Escala constitueix la principal aportació de l'autor en el camp de la neonatologia ja que, si bé és cert que les avaluacions i examens clinics del recent nascut es fan de temps enca, el fet d'haver creat un sistema de puntuació que sigui apte per a les posteriors analisis quantitatives té un interes i una utilitat remarcables. Part 11: Respostes provocades. Consta de 16 respostes reflexes i 4 ítems per a la valoració del to muscular a les extremitats. La majoria d'aquests ítems provenen de 1'Examen Neurologic de PRECHTL i BEINTEMA (1968). Tot i que 1'Escala de Brazelton no esta dissenyada com un examen neurologic, l'autor cregué necessari incloure-hi aquest apartat a tal1 d'exarnen complementari, destinat bhicament a la detecció de possibles patologies. l Agrupacions d'ítems o «clusters» Des de l'aparició de la primera versió de 1'Escala (BRAZELTON, 1973) s'ha fet palesa la necessitat de cercar unes dades més operatives per mitja de les agrupacions d'ítems, sobre la base de les seves interrelacions estadístiques. Destaquen els treballs de LESTER et. al. (1976); ALS et al., (1977); SAMEROFF (1978); LESTER et al. (1982). En aquest darrer s'obtingueren les set agrupacions següents': ' Aquest estudi es féu sobre la base de 26 ítems conductuals que integraven la primera versió de 1'Escala (BRAZELTON, 1973). 78 QUADERNS DE PSICOLOGIA l. Habituació. Es tracta d'un fenomen mitjancant el qual l'organisme mostra una progressiva disminució de les respostes quan se'l sotmet a l'exposició d'un estímul redundant. En aquest test, aquest mecanisme s'avalua tot i observant les respostes del nadó davant d'estímuls visuals, auditius i tactils. Inclou els següents ítems: - Decreixement de la resposta a la llum. - Decreixement de la resposta al so d'un sonall. - Decreixement de la resposta al so d'una campana. - Decreixement de la resposta a l'estimulació tactil del peu. 2. Orientació. D'una forma similar a la descrita per GRAHAM (1956) i SAINT-ANNE DARGASSIES (1974) s'avalua la capacitat del nounat per fixar-se en estímuls visuals i seguir-los per mitja de breus llambregades, així com la seva orientació cap a la font d'estímuls sonors. Ítems: - Orientació visual cap a un objecte. - Orientació auditiva cap a un so. - Orientació visual cap a una persona. - Orientació auditiva cap a la veu. - Orientació visual i auditiva cap a una persona. - Valoració de l'estat d'alerta. 3. Motricitat. Mesura l'actuació o execució motriu (tant l'activació com la inhibició) així com la qualitat del moviment i del to muscular. Ítems: - To predominant. - Maduresa motriu. - Incorporació provocada (pull-to-sit). - Moviments defensius. - Activitat. 4. Variabilitat d'estats. És una mesura del nivel1 general d'activació (arousal) del nadó. Ítems: - Maxima excitació. - Rapidesa de reacció. - Irritabilitat. - Labilitat d'estats. 5. Regulació de l'estat. Es refereix a la forma específica de respondre o actuar del nadó quan esta excitat i als mecanismes que utilitza per disminuir aquesta excitació, provocada pels estimuls ambientals induits per l'examinador. En d'altres paraules, són els esforqos que fa l'infant per controlar-se. Ítems: - Adaptació tonico-postural. - Capacitat de ser consolat. - Activitat autotranquil.1itzadora. - Habilitat ma-boca. 6. Estabilitat del sistema nerviós vegetatiu. Recull tots aquells signes d'stress relacionats amb els reajustaments homeostatics del sistema nerviós vegetatiu. Ítems: - Tremolors. - Sobresalts. - Labilitat del color de la pell. 7. Reflexos. Són la suma de les respostes reflexes anomales. 1 Aquestes set agrupacions han estat emprades en molts estudis, ja que permeten analisis estadístiques. Per aquest motiu foren incorporades a la segona versió de 1'Escala (BRAZELTON, 1984). En un estudi posterior realitzat en el nostre medi, sobre la nova versió de 1'Escala (BRAZELTON, 1984) i amb una mostra de 82 nadons de tres dies d'edat cronologica, s'obtingué un perfil similar en que destaca l'aparició de dues noves agrupacions: «Energia» i ((Interacció)), mentre que els ítems d'habituació no mostraren cap afinitat entre ells (COSTAS, 1986). Sistema de puntuació i avaluació 1 Per als ítems de la primera part s'utilitza una escala de 9 punts, cadascun dels quals és una definició objectiva de la conducta del nadó. Sempre es valora l'actuació optima aconseguida per l'infant durant l'exploració. Els reflexos (segona part) s'avaluen per mitja d'una escala de 4 punts, de la qual: 2 significa una resposta normal; 1, feble o incompleta; 3, quan es presenta d'una forma estereotipada, i O indica abskncia de resposta. Per minimitzar el risc de la subjectivitat en les puntuacions, hom recomana que la prova sigui administrada -com a mínimper dos examinadors simultaniament: un d'ells aplicant les proves i el segon 86 QUADERNS DE PSICOLOGIA Consta únicament de 15 ítems, extrets de 1'Escala de Brazelton i de l'examen neurologic de Prechtl i Beintema. La selecció de les proves es va fer donant una informació més amplia d'aquells aspectes de la conducta que solen estar més afectats per l'anestesia, i que solen ser una disminució del to i de la capacitat d'habituació. The Neonatal Neurologic and Adaptive Capacity Score (NACS). (AMIELTISON et al., 1982) D'una forma semblant a com ho féu Scanlon, aquests autors van seleccionar uns ítems específics extrets del NBAS, de I'ENNS i del propi examen neurologic de la mateixa autora (AMIEL-TISON, 1978; AMIEL-TISON i GRENIER, 1981), els quals esta demostrat que són els més afectables per la medicació obstetrica i d'altres circumstancies perinatals. D'altra banda, aquesta selecció es féu també amb la finalitat de reduir-ne i simplificar-ne l'aplicació. A diferencia de l'ENNS, el NACS posa rnés emfasi a l'avaluació del to. Els autors consideren que un examen acurat del to avaluant les diferencies entre els músculs extensors i flexors aporta dades molt importants per a la detecció d'alteracions degudes als problemes abans esmentats. El test esta integrat per 20 ítems, que avaluen les cinc arees següents: capacitat d'adaptació, to passiu, to actiu, reflexos primaris i comportament general. VALOR PREDICTIU DEL COMPORTAMENT NEONATAL: CONTINUITAT VERSUS DISCONTINUITAT Ja és molt important saber i tenir dades de les diferents formes de comportar-se els nadons, pero el valor d'aquesta observació esta condicionat en si aquestes diferencies es mantenen estables a llarg termini. En aquest sentit, el tema de la discontinuitat s'ha posat sovint de manifest, la qual cosa és lbgica si tenim en compte que el desenvolupament arrenca d'un repertori relativament limitat en el nounat i desemboca en la complexitat i diferenciació de la conducta infantil. Des d'un punt de vista teoric, en la literatura sobre el desenvolupament hi ha dades a favor i en contra de la continuitat, pero en els darrers vint anys hi ha hagut molts intents d'estudi de la relació entre les característiques primerenques i el posterior desenvolupament infantil (BELL et al., 1971 ; BRONSON, 1966; CAREY i MCDEVITT, 1978; ESCALO- NA, 1968; ESCALONA i HEIDER, 1959; KAGAN, 1971, 1984; KAGAN i Moss, 1962; KORNER, 1964, 1971 ; SAMEROFF, 1975; THOMAS i CHESS, 1977; THOMAS et al., 1963). 1 un dels aspectes que s'han posat de manifest és que no podem parlar de continuitat en un sentit literal; en la major part de casos les transformacions de la conducta transcorren «en una obscura i intricada connexió entre les característiques primerenques i lis conductes posteriors)) (KORNER, 1983). Quina és doncs, l'estrategia més racional per investigar l'evolució? Els estudis longitudinals són els únics que poden respondre a aquesta qüestió. Al mateix temps, l'experiencia ha demostrat que hi ha un tipus de variables -possiblement les derivades de les diferencies individuals del funcionament del sistema nerviós centralque romanen estables al llarg de l'evolució (KORNER, 1983). Per demostrar aquesta hipotesi cal recordar el treball de STAMBAK (1978), en el qual l'autora distingia dos grups d'infants -hipertonics i hipotbnicsi estudiava la relació entre aquestes dues tendencies i la conducta mostrada posteriorment -activa o tranquil-la-, així com els canvis de desenvolupament més importants, en una mostra de 55 nens, des del naixement fins a l'inici de la deambulació. Actualment les investigacions en aquest camp es poden fer d'una forma rnés sistematica gracies a les tecniques per a l'avaluació del comportament del nadó. Aportacions com les que hem comentat aquí considerem que obren unes perspectives optimistes dins de l'ambit de la psicologia neonatal, ja que hom pot considerar molt plausible que existeixi una continuitat entre les ((característiques conductuals» observables en el nounat i els cestils conductuals» que caracteritzaran el posterior desenvolupament infantil. Perb s'ha d'admetre que la dificultat esta a saber-les detectar, reconeixer i trobar la manera de fer-ne un seguiment en el transcurs de l'evolució. Bibliografia ALS, H., LESTER, B.M., TRONICK, E. i BRAZELTON, T.B., 1982, ((Manual for the assessment of preterm infants' behavior (APIB)»; dins: H.E. FITZGERALD, B.M. LESTER, i M.W. YOGMAN, (eds.), Theory and Research in Behavioral Pediatrics, Vol. 1, Plenum Press, Nova York. -, 1977, «The Brazelton Neonatal Behavioral Assessment Scale (B.N.B.A.S.)», Journal of Abnormal Child Psychology 5, pp. 21 5-237. 88 QUADERNS DE PSICOLOGIA AMIEL-TISON, C., 1978, «A method for neurological evaluation within the first year of life: Experience with full term infants with birth injury)), dins: Major Mental Handicap: Methods and Costs of Prevention, CIBA Foundation, Symposium 59, Excerpta Medica, Elsevier-North Holland. AMIEL-TISON, C., BARRIER, G., SHNIDER, S.M., LEVINSON, G., HUGUES, 3.C: i STEFANI, S.J., 1982, «A new neurologic and adaptive capacity scoring system for evaluating obstetric medications in full-term newborns)), Anesthesiology 56, pp. 340-350. AMIEL-TISON, C. i GRENIER, A., 198 1, Valoración neurológica del recién nacido y del lactante, Toray-Masson, Barcelona. ANDERSON, R. i ROSENBLITH, J., 1964, ((Light sensitivity in the neonate: a preliminary report)), Biologia Neonatorum 7, pp. 83-94. BAKEMAN, R. i BROWN, J.V., 1980, ((Early interaction: Consequences for social & mental development at three years)), Child Development 51, pp. 437-447. BAYLEY, N., 1969, Manual for the Bayley Scales of Znfant Development, The Psychological Corporation, Nova York. BELL, R.Q., WELLER, G.M. i WALDROP, M.F., 1971, ((Newborn and preschooler: Organization of behavior and relations between periods)), Monographs of the Society for Research in Child Development 36, 1-2; ser. 142. BOWER, T.G.R., 1977, A primer of infant development, W.H. Freeman, San Francisco. BRAZELTON, T.B., 1973, ((Neonatal Behavioral Assessment Scale)), Clinics in Developmental Medicine 50, S.I.M.P. amb Heinemann, Londres; Lippincott, Filadelfia. -, 1979, ((~ehavioral competence of the newborn infant)), Seminars in Perinatology 3, pp. 35-44. -, 1984*, ((Neonatal Behavioral Assessment Scale)), Clinics in Development Medicine 88, S. I.M.P. amb Blackwell, Londres; Lippincott, Filadelfia. BRONSON, W.C., 1966, ((Early antecedents of emotional expressiveness and reactivity control)), Child Development 37, pp. 793-810. BROWN, J.K., FRAZER, P. i BURT, A., 1978, «La diagnosi precoce della paralisi cerebrale dovuta a basso peso alla nascita)), Prospettive in Pediatria 30, PP. 159-173. Buss, D.M., BLOCK, J.H. i BLOCK, J., 1980, ((Preschool activity level: Personality correlates and developmental implications)), Child Development 51, PP. 401-408. CAREY, W.B., 1985, ((Clinical use of temperament data in pediatrics)), Developmental and Behavioral Pediatrics 3, pp. 137-1 42. CAREY, W.B. i MCDEVITT, S.C., 1978, ((Stability and change in individual temperament diagnoses from infancy to early childhood)), Journal of the American Academy of Child Psychiatry 17, pp. 331-337. CHESS, S., 1980, ((Developmental Theory revisited)), dins S. CHESS i A. THO- AVALUACI~ DEL COMPORTAMENT NEONATAL 89 MAS (eds.), Annual Progress in Child Psychiatry and Child Development, Brunner/Mazel, Nova York. CONNOLLY, K., 1972, ((Learning and the concept of critica1 periods in infancy)), Developmental Medicine and Child Neurology 14, pp. 705-714. CORAH, N., ANTHONY, E., PAINTER, P., STERN, J. i THURSTON, D., 1965, ((Effects of perinatal anoxia after seven years)), Psychological Monographs 79, 3, núm. monografic 596. COSTAS, C., 1986, Comportament del nadó de baix pes nascut a terme, segons IYEscala de Brazelton, tesi doctoral, treball no publicat, Universitat Autonoma de Barcelona. DAILEY, P.A., BAYSINGER, C.L., LEVINSON, G. i SCHNIDER, S.M., 1982, ((Neurobehavioral testing of the newborn infant. Effects of obstetric anesthesia)), Clinics in Perinatology 9, pp. 191-214. ESCALONA, S.K., 1963, ((Patterns of infantile experience and the developmental process)), The Psychoanalytic Study of the Child 18, pp. 197-244. -, 1968, The Roots of Individuality, Aldine, Chicago. ESCALONA, S.K. i HEIDER, G., 1959, Prediction and Outcome: A Study of Child Development, Basic Books, Nova York. FANTZ, R. i NEVIS, S., 1967, ((Pattern preferences and perceptual-cognitive development in early infancy)), Merrill-Palmer Quarterly 13, pp. 77-108. FERRARI, F., GROSOLI, M.V., FONTANA, G. i CAVAZZUTI, G.B., 1983, ((Neurobehavioral comparison of low risk preterm and fullterm infants at term conceptional agen, Developmental Medicine and Child Neurology 25, pp. 450-458. FIELD, T.M., DEMPSEY, J.R., HALLOK, N.H. i SHUMAN, H.H., 1978, «The Mother assessment of the behavior of her infant)), Infant Behavior and Development, 1, pp. 156-167. GESELL, A. i ILG., F.L., 19634, El niño de 1 a 5 años. Guía para el estudio del niño preescolar, Paidós (traduit per E. Loedel basat en la primera edició anglesa original, publicada el 1940), Buenos Aires. GRAHAM, F., 1956, ((Behavioral differences between normal and traumatized newborns, 1: The test procedures)), Psychological Monographs 70, 20, núm. monogrhfic 427. GRAHAM, F., PENNOYER, M., CALDWELL, B., GREENMAN, M. i HARTMANN, A., 1957, ((Relationship between clinical status and behavior test performance in a newborn group with histories suggesting anoxia)), Journal of Pediatrics 50, pp. 177-189. HAGEKULL, B., 1985, «The Baby and Toddler Behavior Questionnaires: Empirica1 studies and conceptual considerations)), Scandinavian Journal of Psychology 26, pp. 1 10-122. HALVERSON, C.F. i WALDROP, M.F., 1973, «The relations of mechanically recorded activity leve1 to varieties of preschool play behaviors)), Child Development 44, pp. 678-68 1. 90 QUADERNS DE PSICOLOGIA -, 1976, ((Relations between preschool activity and aspects of intellectual and social behavior at age 7 1/2», Developmental Psychology 12, pp. 107-1 12. HAMMOND, W.H., 1957, «The constancy of physical types as determined by factorial analysis)), Human Biology 29. pp. 40-61. HATCHER, R., 1977, «The neuropsychological examination of the preterm infant)), Acta Medica Auxologica 9, p. 55. HOROWITZ, F.D. i BRAZELTON, T.B., 1973, ((Research with the Brazelton Neonatal Scale)), dins T.B. BRAZELTON, ((Neonatal Behavioral Assessment Scale)), Clinics in Developmental Medicine 50, S.I.M.P. amb Heinemann, Londres; Lippincott, Filadklfia. HOROWITZ, F.D., SULLIVAN, J.W. i LINN, P., 1978, ((111 Stability and instability in the newborn infant: The quest for elusive threads)), Monographs of the Society for Research in Child Development 43, núm. 177, pp. 29-45. HOWARD, J., PARMELEE, A.H., KOPP, C.B. i LITTMAN, B., 1976, «A neurological comparison of pre-term and full-term infants at term conceptional age)), Journal of Pediatrics 88, pp. 995-1002. KAGAN, J., 1971, Change and continuity in Infancy, Wiley, Nova York. -, 1984, ((Continuity and change in the opening Years of Life)), dins R. EMDE i R. HARMON, Continuities and Discontinuities in Development, Plenum Press, Nova York. KAGAN, J., KEARSLEY, R. i ZELAZO, P., 1978, Infancy, its place in human development, Harvard University Press, Cambridge. KAGAN, J. i MosS, H.A., 1962, Birth to Maturity, Wiley, Nova York. KORNER, A.F., 1964, «Some hipotheses regarding the significance of individual differences at birth for later development~, The Psychoanalytic Study of the Child 19, pp. 58-72. -, 1970, «Visual alertness in neonates: Individual differences and their correlates)), Perceptual and Motor Skills 31, pp. 499-509. -, 1971, «Individual differences at birth: Implications for early experience and later development)), American Journal of Orthopsychiatry 41, pp. 608-619. -, 1972, ((State as variable, as obstacle and as mediator of stimulation in infant research)), Merrill-Palmer Quarterly 18, pp. 77-94. -, 1983, ((Individual differences in neonatal activity: implications for the origins of different coping styles)), dins J.D. CALL, E., GALENSON i R.L. TYSON (eds.), Frontiers in Znfant Psychiatry, Basic Books Inc. Publ., Nova York. KORNER, A.F. i GROBSTEIN, R., 1966, «Visual alertness as related to soothing in neonates: Implications for maternal stimulation and early deprivation)), Child development 37, pp. 867-876. KORNER, A.F. i THOMAN, E.B., 1970, ((Visual alertness as evoked by maternal care)), Journal of Experimental Child Psychology 10, pp. 67-68. -, 1972, ((Relative efficacy of contact and vestibular stimulation in soothing neonates)), Child development 43, pp. 443-453. AVALUACI~ DEL COMPORTAMENT NEONATAL 91 KURTZBERG, D., VAUGHAN, H.G., DAUM, C., GRELLONG, B.A., ALBIN, S. i ROTKIN, L., 1979, «Neurobehavioral performance of low-birthweight infants at 40 weeks conceptional age: comparison with normal fullterm infants)), Developmental Medicine and Child Neurology 21, pp. 590-607. LANCIONI, G.E., HOROWITZ, F.D. i SULLIVAN, J.W., 1980a), «The NBAS-K:I. A Study of Its Stability and Structure over the First Month of Life)), Infant Behavior and Development 3, pp. 341-359. -, 1980b, «The NBAS-K:II. Reinforcement Value of the Infant's Behavior)), Infant Behavior and Development 3, pp. 361-366. LESTER, B.M., ALS, H. i BRAZELTON, T.B., 1982, ((Regional Obstetric Anesthesia and Newborn Behavior: A Reanalysis toward Synergistic Effects)), Child Development 53, pp. 687-692. LESTER, B.M., EMORY, E.K. i HOFFMAN, S., 1976, «A multivariate study of the effects of high risk factors on performance on the Brazelton Neonatal Assessment %ale», Child development 47, pp. 515-517. LEWIN, R., 1975, Child alive, Temple Smith, Londres. MENDELSON, M. i HAITH, M.M., 1976, «The relation between audition and vision in the human newborn)), Monographs of the Society for Research in Child Development 4 1 (4). PIPP, S.L. i HAITH, M.M., 1977, «Infant Visual Scanning of Two and Threedimensional Forms)), Child Development 48, pp. 16401644. PRECHTL, H.F.R. i BEINTEMA, J., 1968, «The neurological examination of the Full-term Newborn Infantn, Clinics in Developmental Medicine 28, S.I.M.P. amb Heinemann Medical, Londres. RICHMOND, J.B. i LUSTMAN, S.L., 1955, «Autonomic function in the neonate. 1: Implications for psychosomatic theory)), Psychosomatic Medicine 1 7, PP. 269-275. ROSENBLITH, J.F., 1961, «The modified Graham Behavior Test for neonates: Test-retest reliability, normative data and hipotheses for future work», Biologia Neonatorum 3, pp. 174-192. ROSENBLITH, J.F. i ANDERSON, R., 1968, ((Pronostic significance of discrepancies in muscle tonusn, Developmental Medicine and Child Neurology 10, PP. 322-330. ROSENBLITH, J.F., ANDERSON, R. i DENHOFF, E., 1970, ((Hypersensitivity to light, muscle tonus discrepankies: a follow-up report)), Biology of the Neonate 15, pp. 217-228. SAINT-ANNE DARGASSIES, S., 1974, Le développement neurologique du nouveau-né a terme et prématuré, Masson, París. SAMEROFF, A.J., 1975, «Early influences on development: fact or fancy?)), Merrill-Palmer Quarterly 2 1, pp. 267-294. SAMEROFF, A.J. (ed.), 1978, ((Organization and stability of Newborn Behavior: A Commentary on the Brazelton Neonatal Behavior Assessment Scalen, 92 QUADERNS DE PSICOLOGIA Monographs of the Society for Research in Child Development 43 (5-6), núm. 177. SCHAFFER, H.R., 1966, ((Activity leve1 as a constitutional determinant of infantile reaction to deprivation)), Child Development 37, pp. 595-602. SCHAFFER, H.R. i EMERSON, P., 1964, ((Patterns of response to physical contact in early human development)), Journal of child Psychology and Psychiatry 5, pp. 1-13. SOSTEK, A.M., 1978, ((Annotated bibliography of research using the Neonatal Behavioral Assessment Scale)), Monographs of the Society for Research in Child Development 43 (5-6), núm. 177, pp. 124-134. STAMBAK, M., 1978, Tono y psicomotrocidad, Pablo del Río Editor (traduit per G. Ferrer basat en la primera edició francesa original, publicada el 1963), Madrid. ST. CLAIR, K.L., 1978, ((Neonatal Assessment Procedures: A Historial Review)), Child Development 49, pp. 280-292. STOTT, L. i BALL, R., 1965, «Infant and preschool mental tests: review and evaluation)), Monographs of the Society for Research in Child Development 30 (3), núm. 101. THOMAS, A. i CHESS, S., 1977, Temperament and Development, Brunner/Mazel, Nova York. THOMAS, A., CHESS, S. i BIRCH, H., 1970, «The origin of personality)), Scientifc American 223, pp. 102-109. THOMAS, A., CHESS, S., BIRCH, H.G. i HERTZIG, M.E., 1960, «A longitudinal study of primary reaction patterns in children)), Comprehensive Psychiatry 1, pp. 103-112. -, 1963, Behavioral Individuality in Early Childhood, University Press, Nova York. VAUGHN, B., DEINARD, A.S. i EGELAND, B., 1980, ((Measuring temperament in pediatric practicen, Journal of Pediatrics 96, pp. 5 10-5 14. WATERS, E., VAUGHN, B.E. i EGELAND, B.R., 1980, ((Individual differences in infant-mother attachment relationships at age one: Antecedents in neonatal behavior in an urban, economically disadvantaged sample)), Child Development 51, pp. 208-216. WIDMAYER, S.M. i FIELD, T.M., 1980, ((Effects of Brazelton Demonstrations on Early Interactions of Preterm Infants and their Teenage Mothers)), Infant Behavior and Development 3, pp. 79-89. -, 1981, ((Effects of Brazelton Demonstration for mothers on the development of preterm infants)), Pediatrics 67, pp. 711-714.