Convergència Democràtica de Catalunya: un "partit de gent" i nacionalista en l'etapa de "fer govern"

Papers 45,1995 129-138 Convergkncia Democratica de Catalunya: un ((partit de gent)) i nacionalista en l'etapa de ((fer govern)) Jordi Matas Dalmases , Universitat de Barcelona. Facultat de Ciencies Econbmiques Barcelona. Spain Resum - -- Convergkncia Democratica de Catlaunya (CDC) és un partit que, des del punt de vista ideolbgic, s'ha d'etiquetar com a pprtit nacionalista, ja que allb que el defineix, tant des &una bptica interna com des de l'exterior del partit, és el nacionalisme. Els orígens i els fonaments del nacionalisme de CDC cal buscar-10s en el nacionalisme personalista de Jordi Pujol i, en general, en el seu pensament polític, I'aplicació del qual s'ha fet en quatre fases acumulatives: la de afer paísr, la de afer política)), la de afer partit)) (aquestes tres explicitades pel mateix Jordi Pujol) i la que I'autor anomena ((fer governs. I pel que fa al concepte de naci6 que defensa CDC, s'hi pot percebre la influkncia de Rovira i Virgili i de Prat de la Riba. CDC i Jordi Pujol no defensen un nacionalisme ideolbgic, sinó un nacionalisme entes com una etica i, a més, globditzador, 6s a dir, sense exclusions previes i integrador. Sovint s'ha considerat que CDC més que un partit és un moviment, perb I'autor s'inclina per qualificar CDC com un catckr-allparty o partit arreplegador o, com el mateix Jordi Pujol diu, un ((partit de gent)). Paraules clau: partits polítics, Catalunya, nacionalisme. Abstract. Convergk.ncia Democrdtica áe Catalunya: apleople?politicalparty and a nationalist party From an ideological point of view, Convergkncia Democrkica de Catalunya (CDC) must be labeled as a nationalist party, because what mainly defines it is nationalism, not only from an internal perspective but also from an external one. The origins and the basis of CDC's nationalism are in Jordi Pujol's personalist nationalism and, in general, in hi political thought, which he has put in practice in four accumulative phases: afer país)) (making country), ((fer polítican (making politics), ((fer partim (making party) -all of them called in the way by Jordi Pujol himself-- and what the author calls ((fer govern)) (making government). As for the concept of nation defended by CDC, we can easily notice Roviera i Virgili and Prat de la Riba's influence. CDC and Jordi Pujol do not defend a nationalism based on ideology but on ethic, they defend a globalizing nationalism, that is, without previous esclusions and integraring. CDC has often been considered a movement more than a party, but the author prefers to label it as a catch-all party or, as Jordi Pujol calls it, a ((partit de gentn (people's party). Key words: political parties, Cacajlonia, nationalism. 130 Papers 45, 1995 Jordi Matas Dalmases Sumario Introducció Nacionalisme i etica Els orígens del nacionalisme de CDC: globalitzador el nacionalisme personalista de Jordi Pujol CDC: partit o moviment? EI concepte de nació: la influencia de CDC: un partit catch-ullo ((de gents Rovira i Virgili i de Prat de la Riba Bibliografia Introducció Els aspectes més rellevants de la ideologia d'un partit politic, és a dir, els aspectes que ens permeten etiquetar-10 ideolbgicament són aquells als quals el partit mateix dóna un emfasi especial i que formen el nucli essencial del cos doctrinal que el caracteritza i el defineix. La idea que defineix Convergkncia Democratica de Catalunya (CDC), tant des d'una bptica interna com des de l'exterior del partit, és el nacionalisme, al voltant del qual gira tot el seu programa polític. Convergencia Democratica de Catalunya és un partit que cal etiquetar com a ((nacionalista)). L'arrel del nacionalisme de CDC la trobem en el pensament polític de Jordi Pujol, l'aplicació del qual s'ha fet en diverses fases acumulatives: la fase de ((fer país)), la de ((fer política), la de ((fer partit)) (totes tres explicitades per Jordi Pujol) i la que jo anomeno ((fer govern)). Les dues primeres s'inicien abans de la constitució de CDC com a partit politic i les dues últimes, després. La primera fase, que comensa en ple franquisme, cap als anys cinquanta, és la de la defensa des de la societat de les cccaracterístiques naturals de la nació)): la llengua, la histbria, la cultura, els costums, etc. En la segona fase, la de ((fer política)), que s'inicia quan es comensa a perfilar la fi del rkgim franquista, a principi del 1975 en la conferencia que Jordi Pujol fa a ESADE el mes de gener d'aquell any, es passa d'una acci6 social a una de política, perb amb el mateix objectiu: posar la ((clau de volta)) al procés de reconstrucció de Catalunya. En la I11 Assemblea de CDC del mars del 1976, celebrada un mes després d'haver-se constitui't com a partit politic, es va iniciar la fase de ((fer partit)), en la qual es va voler construir una sblida organització interna per tal de ((fer país)) i ((fer política)) des del partit. Finalment, gracies a la victbria de la coalició Convergencia i Unió (CiU) en les eleccions autonbmiques del 20 de mars 1980 i amb la creació d'un govern autonbmic dirigit per Jordi Pujol, es va iniciar la fase que, seguint la terminologia pujoliana, he anomenat ((fer govern)), en la qual, des del govern i des de Sadministraci6, el que es pretén és ((fer país)), ((fer política)) i també ((fer partit)). Els orígens del nacionalisme de CDC: el nacionalisme personalista de Jordi Pujol La base principal del nacionalisme de CDC és el pensament politic de Jordi Pujol i, concretament, el seu concepte de nacionalisme, el qual es pot sinte- CDC: un apartit de genw i nacionalista eo l'etapa de ((fer governa Papers 45,1995 131 titzar, d'entrada, com un naciolnalisme personalista i amb una dimensió global, sense exclusions. Els homes, segons el nacionalisme personalista, necessiten perthnyer a un poble, a una comunitat nacional, que sigui capas de donar-10s una personalitat definida. fis per aixb que la comunitat nacional, la nació, ha de formar i definir els individus, els ha de donar unes pautes &identificació nacional. ((Ens trobem, per tant, amb qut, per una banda, l'home necessita disposar d'una estructura interior que el vertebri i que aquesta estructura no sigui ell sol a tenir-la, és a dir, que no el tanqui en la seva estricta persona. Per l'altra, hi ha el fet que aquesta estructura en bona part és fruit de l'acció que damunt d'ell, d'una manera profunda -que vol dir d'una manera espontinia, natural i no només intel-lectual-- exerceix la comunitat nacional. Són aquests dos punts els que confereixen un valor al fet nacional, que el fan imprescindible i obliguen a fer-ne la defensa. I aquesta defensa ja és nacionalisme)) (Pujol, 1976: 166). Pel nacionalisme personalista, la capacitat o no d'un poble de donar una personalitat definida a les persolaes que hi viuen és el termbmetre que indica el seu grau de fortalesa. Quan un poble no és capas de donar aquesta manera definida de ser, tot l'esfors dels seus individus és el benefici ((de la comunitat estranya que domina)), que es converteix en la seva, i és llavors quan es pot parlar ((d'alienacióa (Pujol, 1976: 16'7) &aquests individus. &, per tant, un nacionalisme entts com un moviment alliberador i de lluita contra ((l'opressió nacional)) i social; un nacionalisme de defensa i cohesió dels individus; un nacionalisme que defineix les pautes d'actuaci6, la manera de fer, dels individus; un nacions-‘ lisme que va de dalt a baix, de la comunitat nacional als individus, perb un nacionalisme que ((té un últim destinatari, un principal destinatari, que són les persones)) (Pujol, 1987: 10). El concepte de nació: la influtncia de Rovira i Virgilii i de Prat de la Riba Perb, quins són els elements que calen perqut una comunitat nacional o, més concretament, Catalunya pugui donar una personalitat definida als catalans? Per donar resposta a aquests interrogants, hem d'anar al concepte de nació i, concretament, als seus elements caracteritzadors. Una de les definicions més clares que CDC ha fet del concepte d~e nació és la següent: ((La Nació és una comunitat natural de persones aplegatles en vida comuna sobre un determinat territori, amb una skrie de característiques prbpies, que a la vegada que li dóna cohesió la distingeix de les altres, i amb conscitncia de formar aquesta comunitat diferenciada, i voluntat de. mantenir-la. Les característiques naturals de la Nació, són diverses: territori, llengua, histbria, cultura, ttnia, religió, economia, dret, costums, formes artístiques, etc.)) (Textos CDC-19, 1981:3). El 1987 Pujol torna a definir la nació prenent els mateixos elements: ((Catalunya és una nació per la seva cultura, el seu dret, la seva llengua, la seva histbria, les seves institucions. Ho és per la seva mentalitat col-lectiva. Ho és, fins i tot per un fet més circumstancial: la seva col~locació en el context espanyol, europeu 132 Paoers 45, 1995 Jordi Matas Dalmases i mediterrani. I ho és per la conscitncia que tenim de tot aixb i per la voluntat de defensar-ho)) (Pujol, 1987: 5). Finalment, en el VI11 Congrés celebrat el gener del 1989, es feia la definició següent de Catalunya com a nació: ((Catalunya, com a nació, 6 fonamentalment una voluntat de ser, arrelada en la seva llengua, en la seva cultura, en la seva histbria i en les seves institucions. Hi ha un fet diferencialque ens defineix com a nacióv (CDC, 1989 I: 20). Si agafem la primera definició, la més clara i ordenada, veurem que gairebé és la mateixa que Rovira i Virgili va fer el 19 17 en la seva obra Nacionalisme ifederalisme, on va seguir la definició de Mancini de nació: ((Nacionalitat [Roviera i Virgili feia servir els termes "nacionalitat" i "nació" com a sinbnims] és una comunitat natural d'homes, aplegats en vida comuna per unitat de territori, &origen, de costums i de llengua, i tenint conscitncia d'aquesta comunitat)) (Baras, 1984: 81). Així doncs, és clar que CDC recull la definici6 de nació de Rovira i Virgili i, de retruc, la de Mancini, i que l'únic que fa és introduir-hi alguns altres elements, arreglar-la, pentinar-la. En la introducció &aquests elements nous, hi trobem alguns trets de la definició de nació de Prat de la Riba, com el fet d'emfasitzar en l'existtncia d'unes cccaracterístiques prbpies o naturals)) de la nació: per Prat eren, sobretot, la llengua, el dret i l'art, i CDC hi afegeix el territori --Almirall es refereix a la geografia com una de les justificacions ((naturals)), a més de la rasa i del cardcter, del catalanisme politic-, la histbria, l'ktnia, la religió, l'economia i els costums. Perb, malgrat tot, per CDC no cal tenir totes les cccaracterístiques naturals)) esmentades perqut existeixi la nació sinó, perqui. n'hi ha prou que les que es tinguin serveixin per donar conscitncia nacional als individus. Per tant, també en aquest punt CDC segueix el raonament de Rovira i Virgili, el qual deia que: ((El principal element constitutiu d'una nacionalitat es troba en la conscitncia que hom té de pertanyer a aquesta nacionalitat, en la voluntat dels qui la constitueixen. I la importhncia dominant d'aquest element de la conscitncia nacional és tal, que l'abstncia d'un o més dels altres elements [la histbria, la llengua, el dret, la geografia] no impedeix l'existtncia d'una nacionalitat quan hi ha aquell elementu (Molas, 1988 I: 290). El nacionalisme de CDC es planteja, doncs, en primer lloc, aconseguir aquesta necessiria conscitncia col.lectiva de nació, que es tradueix en el ccfer país)), tot recollint el sediment que ha deixat I'evoluci6 histbrica de Catalunya: la llengua, la cultura, el dret, l'economia, la mateixa histbria, els costums, les institucions, etc.; i esperonar-10 primer amb el afer política^, després amb l'acció militant del ((fer partits i, finalment, amb la forsa institucional de ccfer governa. Aquestes són, per CDC, les primeres mattries que cal polir per a la formació &un sentiment de país, per potenciar la creativitat de la societat catalana i per poder forjar el futur politic de Catalunya. Nacionalisme i &xica El nacionalisme personalista de CDC i, més concretament, el de Jordi Pujol, és difíl de deslligar del corrent francts, d'inspiracib cristiana, de prin- CDC: un ((partit de gent. i nacionalista en ].'etapa de afer govern)) - Papers 45,1995 133 cipi del segle XX, del qual Emmanuel Mounier va ser un representant destacat. El plantejament d'aquest corrent és la superació de l'individualisme i de la despersonalització conseqütncia de la societat contemporhnia, i l'abandonament de la utilització instrumental de l'individu per l'Estat. També cal destacar la influtncia de Charles Péguy i d'Antoine de Saint-Exupéry en el pensament de Jordi Pujol i, en definitiva, en el model de nacionalisme personalista de CDC. Pel que fa al primer, (cel pensament de Péguy constitueix, en síntesi, la base de la connexió entre cristianisme i ,nacionalisme [. ..I. La mística, I'espiritualització del patriotisme, la concepci6 de la política com a derivació d'aquella místics, són elements que van modelant la component cristiana del pensament de Jordi Pujol)) (Marcet, 1984: 23'7). De Saint-Exupéry recull ((la recerca d'uns valors culturals i ttics, on l'experitncia de l'acció sigui decisiva. [. . .] La idea de responsabilitat, en aquest cas la responsabilitat dels cristians -(cels únics que de debb tenen el secret de la fe, de la esperanqa i de la caritat))- és una idea que prové de Saint-Exupéry, així com l'evocació a la terra, al medi, a la continultatu (Marcet, 1984: 237-238). ]:element espiritual és, doncs, un component bhic del nacionalisme catalh tal com l'entenen Pujol i CDC, que el situen com el principal objectiu d'aquest moviment: ((El primer objectiu de la nostra mobilització, cal repetir-ho, és espiritu,al, i persegueix aquella salut mental i espiritual de qut parlhvem i aquella mistica col.lectiva que vertebra els poblesa (Pujol, 1980: 46). Aquest espiritualisme i aquesta mistica també eren presents en Prat de la Riba, el qual deia que ((l'esperit nacional de la gent catalana ha deixat sempre rastre de la seva existtncia en totes les tpoques de la histbrian (Prat de la Riba, 1978: 89). I pel que fa l'assentament del nacionalisme de Jordi Pujol sobre una base cristiana, cal parlar també de la influtncia directa de Raimon Galí, que trobem en ala constant refertncia cristiana, la concepció del contingut comunitari del nacionalisme, la necessitat d'una mistica col.lectiva i la fidelitat a unes virtuts i valors bhics, la crítica al catalanisme i a les actituds espirituals i mentals anteriors a la guerra)) (Marcet, 1984: 235). El nacionalisme de CDC és un nacionalisme de faci1 accés. Per accedir al nacionalisme, segons CDC, només cal la voluntat &accedir-hi, la voluntat de ser nacionalista. 1 entenen que voler ser nacionalista vol dir voler que Catalunya sigui i identificar-s'hi. En la ponkncia sobre el nacionalisme del VI1 Congrés de CDC del 1985, es relacionava la ((identitat)) amb el ((ser)), s'entenia la identitat com ccallb que fa que siguem el que som)) (CDC, 1985: 11). Jordi Pujol hi afegeix: ((1 només serem un poble fort si conservem la nostra manera de ser, la nostra mentalitat col.lectiva i la nostra conscitncia de país, si creiem en ell i si ho sabem projectar cap al futur. I per mi, i per Prat, aixb és el nacionalisme)) (Faulí, 1988:19). Tot plegat es pot entendre com un cicle vital o, fins i tot, espiritual, on el primer pas és la identitat nacional, el segon la interiorització i posterior exteriorització d'una manera de ser i, el tercer, conseqükncia d'aquesta idea de ser, la possibilitat o l'c~bli~atorietat de crear, de construir Catalunya. Així, un cop es vol ser nacionalista, per Pujol cal trobar a Catalunya aquells elements que ajudin a la realització material i espiritual de l'individu, en benefici tant individual com col.lectiu. I per aconseguir aquests elements no calen 134 Papers 45, 1995 Jordi Matas Dalrnases gaires principis tebrics, sinó que activitat, per simple o rutinhria que pugui semblar, pot enriquir i ajudar a la construcció nacional de Catalunya. La senzillesa del nacionalisme de CDC rau, doncs, en el fet que només cal la voluntat de ser nacionalista per ser-ne. Quan Jordi Pujol parla del nacionalisme de CDC, vol defugir els principis ideolbgics, vol situar-10 per damunt d'aquests principis i així fer un nacionalisme vdid per a tothom. En comptes de difondre una ideologia determinada, posa I'kmfasi a preservar uns valors determinats -els ccvalors nacionals)), els ccvalors del poble)). &, segons Pujol, ccun nacionalisme que [. . .] no volem de cap manera que es basi en grans principis genkrics, en grans abstraccions de tipus general, que es basi en allb que se'n diu ideologia. Volem que aquest nacionalisme es basi en les necessitats de I'home, de l'home concret)) (Faulí, 1988: 21) i que infongui a aquests homes uns determinats valors, que els han de donar una determinada manera de ccserr i de ((fer)). És difícil d'imaginar, perb, uns valors sense continguts ideolbgics, és a dir, sense creences descriptives i normatives que intentin explicar els fenbmens socials. Probablement, per Jordi Pujol, aquesta objecció tindria una resposta: u[. . .] el nostre nacionalisme és humanisme: és una ktica)) (Faulí, 1988: 22). Nacionalisme globalitzado~. Pel que fa a la globalitat, el nacionalisme de CDC prettn adre~ar-se a tots els ciutadans de Catalunya. $ un nacionalisme integrador que vol comptar amb tots els individus que formen la societat catalana, més enllh, doncs, de la cccondició jurídica de la ciutadania)). La construcció de Catalunya ccvdida per a tothom)) és la síntesi d'aquest nacionalisme integrador, I'objectiu principal del qual tt com a rerefons el problema de la immigració i, de retruc, el de la convivkncia. Un dels principals objectius de CDC i, molt abans, de Jordi Pujol era, i continua sent, evitar un possible trencament de la societat catalana com a conseqü~ncia de la immigració. I una de les solucions per aconseguir la seva integració va ser definir el concepte de catalh tenint en compte els nouvinguts. Una definició que els semblava bona per aconseguir aquest objectiu era la de que ccts catalh tothom que viu i treballa a Catalunya)), perb més endavant a aquesta definició s'hi va afegir: c([. . .] i que en vol sem, introduint l'element voluntarista propi del seu nacionalisme. Posteriorment, en la fase de ((fer govern*, encara podem trobar elements integradors, com la frase c6om 6 milions*, la qual no és mCs que l'expressió de la voluntat, en aquest cas institucional, que ningú quedi al marge dels projectes político-socials de la Generalitat. Avui CDC continua tement el problema de la possible mala integració dels immigrants, que podria comportar una greu amenasa per al progrés econbmic, social i polític; perb, alhora, veu amb una gran esperanGa la potencialitat constructiva i la seva capacitat per cooperar en I'impuls de Catalunya. L'única via de solució que preveu CDC és la seva integració, respectant i incorporant a Catalunya ((totes les realitats culturals que hi ha a casa nostra, procurant que CDC: un .partir de gent. i nacionaiista en i'etapa de afer govern* Papers 45, 1995 135 ningú s'hi senti foraster)) (CiU, 1984: 13), per arribar a un moment en qut es digui que (ca Catalunya no hi ha immigrants: hi ha catalans. [. . .] Es aixb, al que s'ha d'anar. Amb totes les diferkncies de manera de ser que hi hagi, ben reconegudes, perb catalansa (Diari de Sessions del Parhment de Catalunya, 1987: 4735). La idea que el problema de la immigració s'ha de resoldre amb la seva integració ha estat sempre present en el pensament de Jordi Pujol i, posteriorment, en les tesis de CDC. Tot i així, és probable que s'hagi sentit ccmés compenetrat amb aquesta idea de la integració immigrant Jordi Pujol que la seva formació política)) (Candel, 1988: 55), i encara més que bona part dels seus votants. CDC: partit o moviment? CDC entén l'organització política com un ccmarc de convivtncia social)) sintetitzador de totes les manifes1:acions del país, perb amb una definició prbpia, amb un programa propi i amb un ideari propi: en el seu cas, el nacionalisme, la socialdemocrAcia, el liberalisme i el reformisme (Fauli, 1991: 62). Perb si bé CDC s'autodefineix com a partit que presenta un programa socialdembcrata i que alhora se situa en el corrent liberal europeu, el que realment el distingeix, com he dit, és el fet d'autoqualificar-se de partit nacionalista catala (de la manera com ho fa l'article l dels Estatuts de CDC). CDC, quan s'autodefineix com a partit nacionalista i quan entén el nacionalisme com un moviment, vol expressar la seva voluntat de ser més que un partit: vol ser un moviment polític. Un moviment ccde conscienciació nacional, constructor d'estructures de millorament social, conductor d'actituds &entesa, alliberador &opressions, enforti~dor de cada una de les persones que formen el poble, a través de la recuperació de la dignitat nacional i personal, de la conscitncia plena de la seva pt:rtanyenqa a aquest poble)) (Textos CDC-19, 1981: 12). En el VI11 Congrés del mes de gener de 1989 es va repetir la idea: c([. . .] Convergtncia, a més de ser un partit, vol ser un ampli moviment patribtic, que és la base del catalanisme politic i la dinamica de la societat civil)) (CDC, 1989 I: 35). Per Isidre Molas, també el ccpujolisme)) és un ccmoviment d'opinió que s'expressa electoralment)), el qual ccs'unifica des &un símbol personal, capa$ &expressar i comunicar una pluralitat de missatges diferenciats, com les cares d'un políedre, que arriben als diferents sectors i es juxtaposen projectats en la confiaqa a un governant)) (Molas, 1988 11: 61). Cesáreo R. Aguilera de Prat, després de qualificar el nacionalisme de CDC de ccnacionalismo posibilista y explícitamerite no radical)), hi afegeix que ccello le permite ser un partido de "cadcter populista'' que 10 asemeja más a un amplio "frente" o movimiento ideológico indefinido que a un partido con limites sociales estrictosa (Aguilera de Prat, 1993: 100). CDC concep el partit com un instrument, com una ((eina)) per transformar el fet nacional en fet polítlc a través de la conscienciació dels individus; el concep com un instrument de transmissió ideolbgica, de ((sembra de patrio- 136 Papers 45, 1995 Jordi Matas Dalrnases tisme i de nacionalisme)). fis per aixb que CDC creu indispensable promoure la formació i la participació de totes les persones en I'ambit politic i social, per tal de fer una organització política sblida, creadora d'idees i capdavantera del nacionalisme a Catalunya. I el partit i els seus militants han d'exterioritzar aquest nacionalisme no només a Catalunya -Catalunya endins-, sinó també a la resta &Espanya -Catalunya enfora. I per portar a terme aquesta impregnació de catalanisme es requereix, doncs, l'acció voluntaria dels homes i les dones de CDC: i'acció militant. Per CDC ser militant d'aquest partit és el mateix que ser militant de Catalunya. Aquesta identificació entre CDC i Catalunya es pot arribar a pensar que comporta, o bé una negació del pluralisme polític o bé una reducció d'allb que s'entén per Catalunya. A més, es diu que a CDC ((hi han de tenir cabuda tots els que estimen Catalunya i la volen servir; tots els que volen preservar la seva identitat nacional i volen contribuir a aprofundir-la)) (CDC, 1989 I: 35). L'acció militant de CDC es basa en la transmissió ccresponsablen -que vol dir la plena assumpció de la militdnciadel nacionalisme a la resta de la societat, a tothom. El militant, quan s'integra dins del partit, ha d'acceptar i obeir les seves disposicions internes i aprovar i defensar les línies del seu programa politic. D'aixb, se'n despren que ((ser militant de CDC és molt més que ser soci d'un club o d'un centre recreatiu)) (CDC, 1985: 6). El militant ha d'estar disposat a ocupar llocs de responsabilitat dins I'oganització interna del partit, a assistir a les reunions i al debat intern i a participar-hi, a ser ((ferment en la massa)) i multiplicar el sentimen nacionalista, i a ((fer de peó de brega)) en la feina més quotidianament feixuga del partit. La militancia és també, per CDC, el camí més habitual per accedir a qualsevol tipus de carrec públic i ((6s basicament a través d'aquests carrecs que el militant pot realitzar la seva acció com a tal)) (CDC, 1985: 7). Per M. Rosa Virós i Jacint Jordana, es distingeixen dos tipus d'actituds dels militants amb més dedicació dins del partit: ((En un polo, están 10s militantes con una identificación elevada con el partido, fervientes nacionalistas, socializados en ambientes prbximos a aquél. En el polo opuesto, aparecen 10s militantes con una identificación mediana, más escépticos y relativistas, cuya gran dedicación no se debe a la identificación con el partido (pues éste no podria identificarse con ningún proyecto político) sinó al interés personal de hacer una ((carrera)) burocrhtica y de poder dentro de la organización y/o de la Generalitat)) (Virós, Jordana, 1989: 35). Els primers s'haurien quedat a la fase de ((fer partit)) i els segons serien els protagonistes de la fase de ((fer govern)), que inclou també ((fer administració)). CDC: un partit catch-allo ((de gent)) Avui CDC vol fer compatibles, doncs, quatre tipus d'accions: ((fer país)), ((fer política)), ((fer partita i ((fer govern)). Totes actuen sota un discurs nacionalista globalitzador i també ambigu. L'ambigiiitat del discurs nacionalista permet un identificació facil, d'una banda -partit endins-, de l'afiliat i del militant i, $'una altra -partit enfo- CDC: un ((partit de ~ent)) i nacionalista en i'etapa de afer govern)) Papers 45, 1995 137 ra-, del simpatitzant i de I'elector, amb el partit i amb el líder, ja que l'ambiguitat del contingut del discurs politic fa que persones diferents l'interpretin de maneres també diferents. Per tant, ala presentación cara al exterior de CDC como un partido unitari0 y cohesionado -a imagen y semejanza de como debería ser la nación que pretende representar-, sin que afloren conflictos ideológicos en su interior, es posible por la extrema ambiguedad del discurso de líder)) (Virós, Jordana, 19891: 35). La intenció &aconseguir una base militant hplia, perb sempre posant per endavant el suport dels electors amb independencia de la seva posició ideolbgica; la voluntat de situar-se políticament com a ((pal de palien, de la política catalana i, per tant, de cobrir un arnipli espai politic; el fet de flexibilitzar la ideologia; el rebuig tebric d'un electorat i (duna concepció de la política classistes; l'enfortiment i el protagonisme dels líders del partit; els esforsos per establir llasos amb els diferents grups d'interts, i el control d'uns quants mitjans de comunicació catalans, són indicadors que ens poden portar a qualificar CDC com un catch-all-party o partit arreplegador. Fins i tot el mateix líder del partit, Jordi Pujol, ha inclbs al partit dins &aquesta categoria, perb sense fer servir un llenguatge tan ttcnic, sinó un altre de més entenedor: ((Nosaltres no som un partit de masses. Un partit de gent; nosaltres no som un partit de quadres. Tenim quadres, és dar que tenim quadres, i molts, perb no som un partit de quadres; no ho volem ser. Nosaltres no som un partit de yupis; és clar que n'hi deu haver, n'hi ha a tot arreu i benvinguts, perb no som, no volem ser un partit de yzrpis. Ni som un partit de funcionaris, que en tenim, és clar, i com més millor, perb no som un partit de funcionaris. Ni som un partit de professionals de la política. Nosaltres som un partit de gent. Deixeu-m'ho dir amb aquesta expressió tant de carrer, de gent, d'homes i dones que estimen el país, fonamentalment tan senzill com aixba [sic] (CDC, 1989 11: 34). Aquesta expressió, ((partit de gent)), que Jordi Pujol va utilitzar per primer cop en el VI1 Congrés de CDC, la va repetir en el IX de final del 1992: ccGs veritat que la gent i la qualitat de la gent i l'es~erit de la gent són la forsa &un país, per6 també ho són d'un partit. I sobretot ho són del nostre partit. El mtrit de Convergencia i la forsa de Convergencia és haver sabut setun partit gent, de molta gent, de gent del país. Sabeu que nosaltres hem utilitzat aquesta expressió: ((la gent)), moltes vegades des de fa molt de temps, trencant el que són les normes, i els esquemes, i les terminologies habituals en el camp politic en el qual passa per alt la gent, doncs no era tinguda en compte. DOIICS bé, nosaltres som un partit que té gent, que té a més gent del país, la gent normal i corrent del nostre país)) (CDC, 1992: 5). La utilització de I'expressió ambigua ((partit de gent)) per definir el partit, permet considerar-10 com un cateh-all-party o partit arreplegador, és a dir, com un partit amb les característiques esmentades i absolutament obert a qualsevol sector social (a la i tot obert als iupis. I el que li permet alimentar-se de ((gent normal i corrent)) és precisament I'ambigiiitat del discurs polític de CDC (o de CiU) i, sobretot, I'ambigiiitat del seu naconalisme. D'aquesta manera pretén abra~ar el centre politic i esdevenir el ((pal de paller)) de la política catalana.