Lectures

((Papers)): Revista de Sociologia ciales) y el futuro que le aguarda a esta fórmula. Según se desprende del texto, el autor parece indicar que el corporativismo dar6 paso a nuevas formas de representación de intereses colectivos a través de movimientos ciudadanos. El riesgo de 10s libros-rio es que intentan dar cuenta de diferentes perspectivas y abordar el problema de las relaciones industriales desde una postura omnicomprensiva. El10 conduce a obviar algunas de las polémicas que recorren la sociologia del trabajo desde hace algunos aiios. Este es el caso del debate sobre el proceso del trabajo (ya antiguo) y sus derivaciones actuales acerca del consentimiento, el conflicto y la cooperación. Este debate se puede ejemplificar en la polémica que mantiene desde hace unos años Pau1 Edwards con Michael Burawoy. Así sucede también con todo el debate acerca de las cualificaciones y cómo éstas se ven afectadas por un creciente recurso a la flexibilidad. Quizá estas cuestiones han dejado de tener sentido en una sociedad postmoderna. F. ANDF&S ORIZO, A. SANCHEZ FERNÁNDEZ, El sistema de valors deh catalans, Barcelona, ICEM, 199 1. La mayoria de les grans enquestes realitzades dins d'un imbit territorial de gran abast, a nivell de comunitats autbnomes, a nivell de l'estat o a nivell europeu, tractem sobretot de variables objectives i fan referencia a temes molt concrets, que van desde de la situació laboral, l'educació, el consum, i fins i tot el temps lliure. El llibre que aquí presentem tracta d'omplir un buit pel que fa a grans enquestes, ja que la temitica que s'hi exposa fa referencia als comportaments que poden estar lligats als valors i a les representacions col.lectives. Aquest llibre parteix d'una iniciativa promoguda per primera vegada al comensament dels anys vuitanta per I'EVSSG (European Value System Study Group Foundation) i tenia com a objectiu básic iniciar un coneixement sobre quins eren els valors dels europeus. L'Institut Catala &Estudis Mediterranis va ser l'encarregat de realitzar l'enquesta de valors europea a Catalunya i és d'aqui d'on sorgeix el contingut d'aquest treball. Un dels avantatges que representa aquest estudi és la comparabilitat de les dades tant a nivell de Catalunya respecte a 1'Estat espanyol com a nivell europeu, cosa poc habitual en aquest tipus de recerques. D'altra banda ens oferix una informació bbica sobre el que configura tot un seguit de valors tant de manifest com latents en les actuals societats europees. Ressenyes bibliogrifiques Francisco Andrés Orizo i Alejandro Sánchez Fernández en aquest llibre fan un recorregut per una serie de blocs temitia: Relacions amb un mateix i amb els altres; objectius socials i vitals; la familia; l'htica i la moral; el factor religiós; moviments socials i institucions; valors polítics; treball; les ideologies socials: economia, govern i desigualtats. Al llarg d'aquests blocs fan una descripció d'allb més característic dels resultats de l'enquesta per a aquests Bmbits i, alhora, tractem de donar algun tipus d'explicació a través de la interpretació i l'andisi de taules de contingencia. Aquestes estan formades per creuaments de les variables corresponents a cadascun, dels Bmbits per a una skrie de variables basiques: edat, volum de població; identificació subjectiva de classe; ocupació de la població; ocupació del cap de familia; ingressos; estat civil; lloc de naixement i de residencia; lloc de naixement dels pares; importancia de Déu en la prbpia vida; escala esquerra-dreta; potencial de mobilitat política; forqa de personalitat; tipus de valor, identitat nacional. Els autors apunten una definició de Catalunya orientada cap al treball i els valors econbmics, en la qual la dona treballadora té els seu paper i en la qual la família segueix sent un pilar fonamental. La societat catalana és la més laica i secularitzada de les societats espanyoles, caracteritzada per una concentració en ella mateixa i en la propietat privada, amb uns trets forts en personalitat, que es manifesten amb més forqa en els espais socials privats i que són més febles en els públics. Cal dir que a causa del gran nombre de variables que aquest treball té en compte no s'arriba a profunditzar en l'estudi d'aquestes, malgrat que alguns cops es tracta d'elaborar un discurs més tebric perb que queden en una simple descripció de les dades, No obstant, l'existencia de nombroses taules permet el lector d'extreure les seves prbpies conclusions. Podríem concloure que és una bona base que cal tenir en compte en posteriors estudis que es proposin aprofundir en el camp dels valors i de les representacions que els catalans tenen de la seva prbpia realitat.