La concordança bilingüe, un interessant suport lexicogràfic. Un cas concret, l'Odissea

LA CONCORDANCA BILINGUE, UN INTERESSANT SUPORT LEXICOGRAFIC. UN CAS CONCRET, L' ODISSEA Jordi Cors i Meya Universitat Autonoma de Barcelona ABSTRA CT The author shows the advantages (specially lexicographic) and the conditions of a bilingual concordance, and also offers a specific, computer-based sample: Od 11, 150-224, with the Greek text and the Catalan translation of Carles Riba. Només unes breus línies de presentació d'una mostra d'un tipus de concordanqa insolit, pero que, si compleix unes certes condicions que tot seguit exposaré, ha de tenir una gran utilitat en el camp lexicografic. Es tracta d'una concordanqa feta concretament sobre textos literaris en grec antic, pero prenent com a unitat mínima de referencia, per a les citacions de tots els llocs on surt cadascun dels mots, no solament el context grec corresponent, sinó també la seva versió continguda en alguna o algunes traduccions de valua reconeguda del text literari grec de que es parteix. Hi ha diverses raons que expliquen l'interb que suscita una empresa com aquesta. D'una banda, tal concordanga és útil per al millor coneixement de la labor del traductor o traductors seleccionats per a cada obra grega, de la seva fidelitat a l'original i de la qualitat literaris de la seva versió. D'altra banda, la concordanqa bilingüe pot ser d'una gran utilitat practica per a facilitar la comprensió i l'adequada interpretació del text original grec, i no sols per al lector interessat, sinó també, com a instrument lexicografic, per als especialistes de diferents branques filologiques. Convé fer, precisament, una referencia particular a l'interes lexicografic d'aquesta mena de concordances. Haurien d'esdevenir un instrument imprescindible1 en la composició de lbxics de grec antic; i ' De fet, és normal que tots els lexicografs hagin tingut sempre en compte, entre el molt nombrós material que han de consultar, les aportacions valuoses dels traductors, per6 no de aixb d'una manera sistematica, perqub poden ser un suport rellevant per a enriquir la labor lexicografica minuciosa i exigent que hem rebut com a herencia. Hauríem de tenir aviat a l'abast concordances bilingües de les obres gregues almenys més destacades o més significatives. Sens dubte, una condició fonamental és la categoria literaria i la fidelitat a l'original de la traducció, condició que comporta, naturalment, una inevitable reducció en el nombre de traduccions utilitzables i, per tant, en el nombre de concordances possibles. Una bona traducció és una joia d'un valor inestimable, també des del punt de vista lexicografic: ens forneix l'autbntic diccionari que un autor amb sensibilitat literlia, com a bon traductor que és, ha fet veritablement seu i d'alguna manera ha recreat, potser inconscientment, a partir de la consulta als lbxics i, sobretot, a partir de la prdpia experibncia a posar en contacte ambdues llengües. La labor que resta per fer és ingent i cal realitzar una acurada selecció prbvia, d'obres originals i, principalment, de traduccions. Des del punt de vista tbcnic, perd, els mitjans informatics faciliten en gran manera aquesta tasca i poden fer assequibles els seus resultats a un cercle molt ampli de persones o institucions interessades, tot oferint la possibilitat de diversificar el mitja o suport que s'empri com a vehicle de la pertinent publicació. La mostra impresa que ara presentem, molt breu i purament il.lustrativa de les possibilitats i avantatges d'aquesta mena de concordances, pertany a un projecte de més abast de concordances bilingües grec antic-catala, i també, posteriorment, catala-grec antic, que hem endegat en el Departament de Filologia Classica de la UAB i per al qual comptem des del principi amb el recurs de programes informatics especificament adaptats per nosaltres. Per l'antiguitat i importancia de la forma sistematica i regular que aquí apuntem, la qual certament sols esdevé possible per mitja de concordances bilingües. Cf., p.e., el recent i detallat article de JUAN RODR~GUEZ SOMOLINOS i IGNACIO ÁLVAREZ, ttInformática y lexicografia: la experiencia del Diccionario Griego-Españoh), Emen'ta (Madrid), 5911 (1991), pp. 81-99, on sobre 1'6s de traduccions només al final es diu de passada, tot parlant de projectes possibles, que en un htur diccionari espanyol-grec es podrien incloure ctcitas de autores antiguos documentando las palabras griegas traducidas por tal palabra espafiola)) (p. 97). Ara bé, no n'hi ha prou amb els autors antics, sinó que cal citar sobretot els reconeguts bons traductors, tan antics com moderns; i tampoc no és suficient de limitar-se a realitzar aquesta aportació en el diccionari espanyol-grec quan seria tant o més interessant encara de fer-ho en el diccionari grec-espanyol. Llastima, doncs, que en un diccionari tan important com el DGE de moment no s'hagin pogut considerar, pel que sembla, unes tals citacions o, si més no, utilitzacions sistematiques de bones traduccions en l'elaboració lexicografica; s'ha d'esperar tanmateix que tot aixb resulti factible ben aviat, precisament a través, entre d'altres mitjans, de les concordances bilingües pertinents. l'odissea, i per la valua de la traducció que va fer-ne Carles Riba, la tria per a oferir-ne aquí una mostra ha estat senzilla, i se n'ha seleccionat un passatge de gran qualitat literaria i humana, el dialeg entre Ulisses i l'anima de la seva mare Anticlea durant la visita de l'heroi al reialme de 1'Hades (Od 1 1, 1 50-224)2. Finalment, només unes precisions sobre la concordan~a que a continuació podreu consultar: s'hi inclou normalment la traducció vers per vers, llevat dels casos en qui: el text del vers grec és tradu'it per Riba entre dos versos catalans; aleshores s'hi fan constar ambdós versos catalans; de vegades, perb, també hi figura l'addició d'un petit tros d'un vers catala contigu si és allí on hi ha la versió de la paraula concreta. S'hi inclouen totes les paraules i tots els llocs on surten. S'indica entre claudators si un mot apareix més d'una vegada en un vers. S'assenyalen els versos formularis absolutament iguals. I, per acabar, es distingeixen amb un número volat, segons l'ordre d'aparició en aquest fragment, les paraules que, tot i escriure's d'una manera identica quan només s'usen majúscules, tanmateix són diferents d'acord amb la diferbncia formalment expressada per l'esperit o per l'accent o bé per un i altre alhora si són escrites utilitzant minúscules, a part, bbviament, les variants accentuals degudes al context (per baritonesi, enclisi). No és el moment de posar en relleu com es mereixen I'obra homerica i la segona traducció ribiana de 1'Odissea. N'he parlat en altres ocasions i allí podeu trobar-hi abundant bibliografia. Vegeu: El viatge al món dels morts en I'Odissea, Universitat Autbnoma de Barcelona, Bellaterra 1984; també, ((Troballes expressives i opcions discutibles en la versió ribiana de l'Odissea)), Faventia (Bellaterra), 912 (1987), pp. 5-39; i, ((Carles Riba i l'adaptació de l'hexametre al catala en la seva traducció de I'Odissea)), Els Marges (Barcelona), núm. 41 (1990), pp. 39-56. D'altra banda, pel que fa a la mostra triada, el text homeric utilitzat, d'acord amb el que usi efectivament Riba, correspon, només amb algunes petites variants, a I'ed. de THOMAS W. ALLEN, Homeri Opera, vol. 111, E Typographeo Clarendoniano, Oxonii 19172. El text ribia paral.le1, de la seva segona versió, es troba a HOMER, L'Odissea, novament traslladada ... per Carles Riba, Editorial Alpha, Barcelona 19532, pp. 198-200. Ens ha estat Útil, com a orientació, la coneguda concordanpa, naturalment només amb el text grec, de HENRY DUNBAR, A complete Concordance to the Odyssey of Homer, New edition ... by Benedetto Marzullo, Georg Olms Verlag, Hildesheim-New York 19712 (Clarendon Press, Oxford 1880). CONCORDANCA D'ODZSSEA 11,150-224 ATAMEMNONI (1 1,168) i5 08 -rh npLj~to8' i.rr6pqv 'Ayapipvovt 81y <168> míser! d'enqa que primer vaig seguí' el divinal Agamemnon ATANOI CI (1 1,173) do' ciyavolot P~~EUULV i~~otxopiq K~T~TTE(PVEV; 4732 que t'occí, escometent-te amb les seves blanes sagetes? - - (1 1,199) do' ciyavolot PiX~ootv inotxopiq ~a-ri~~cpvev, <199> m'atuis, arremint-me amb les seves blanes sagetes, ATANO@POCYNH (1 1,203) 4 T' dyavocppooúq p~X~q8ia Bupbv ciqúpa.)) <203> i la teva tendresa, la dolqa vida em llevaren. ArAYH (1 1,213) TL pot EYBWXOV ~66' &yavq ~~E~UE~ÓVEL~ <213> i0 quin fantasma és aquest que la noble Persefonea ATE (11,170) cim dy~ pot ~68~ €ini Ka1 dl-rp~~i~s K~T&.XE~OV' 4702 Mes a veure, parla'm i esbrina'm aixb amb franquesa: ATPQI (1 1,188) ciypQ ob8i ~6Xtv8~ K~T~~XET~L. 0L8i ol ~bval <188> en el seu mas, i no baixa a ciutat; i no et pensis que tingui <189> per a colgar-se un llit i abrigalls i tapissos brillosos, ATXI (1 1,191) iv ~6vt Üyxt ~vpós, ~a~h 8i xpo'i ~'l~a~a d-rat. <190> no, que a l'hivem s'ajaqa amb la gent a I'estatge, a la cendra, 4912 vora la llar; i es cobreix la pell amb robes grolleres. AEEEI (11,195) CVB' 8 YE KE~T' ~Lx~ov, piya 6i C$~EU~ niv8os dLi[~t <195> I s'hi ajeu tot trist i acreix en son cor la gran pena AI AAO (11,164) ((pfj~~p &pi, X~ELL~ pe ~a-rrjyay~v E~S 'A18ao <164> ))-Mare, és una fretura que ha fet que a 1'Hades jo baixi, AI AAO (11,211) B+pa ai ~iv 'A't8ao +íXas n~pi XE~~E Pakóv~E <2 112 que dins I'Hades almenys, amb els brapos al coll l'un de l'altre, AI A02 (11,150) &s +apiq Qvxq piv EPq 66pov "Ai8os ~Iuw <150> tal havent dit, el buf del príncep Tirksias se n'entra <151> casa de 1'Hades endins, quan hagué declarat els oracles. AI EI (1 1,182) ooiotv &vi p~yápotutv. BiCvpai 86 ol alci <182> dins el teu casal; i miserioses per ella AI EN (11,167) yfjs inipqv, cim aiiv Exwv ciXáXqpat Bicúv, <167> terra he posat el peu, ans sempre he anat vagarivol, <168> míser! d'enqa que primer vaig segui' el divinal Agambmnon AIOOMENOIO (11,220) ciMh T& piv TE ~upbs ~pa~~pbv pivos aieopivoto <220> ans la potent energia del foc abrandat ho subjuga AI MA (11,153) qAuec ai ni~v alpa ~EAaiv~+is. ab~í~a 6' Eyvw <I532 vingué i begué la sang fosca; i em va coneixer tot d'una AAAAHMAI (11,167) yfjs inipqv, ciK aiiv Cxwv IrMXqpat BiCÚv, <167> terra he posat el peu, ans sempre he anat vagarívol, <168> míser! d'en~a que primer vaig segui' el divinal Agamemnon AAErYNEI N (1 1,186) 8aivUTa1, &S ~TT~OLKE ~LK~UTTÓXOV d~86 ~LXE~ÚVELV. <185> ben tranquil, els dominis espleta i pren una justa <186> part als festins, com escau que un baró que arbitra en gaudeixi; A AK (11,167) fls ini&v, &U aliv Cxwv dMXqpat BiCÚv, <167> terra he posat el peu, ans sempre he anat vagarivol, <168> míser! d'enqa que primer vaig seguí' el divinal Agamemnon A A A' AAA' A A A' A A A A AAAA AAAA AAAA A A AOC A AOXOY AARI HZ AARMENOC AME1 BETO - - AME1 BOMENOC AMHZ AMQOTEPQ ANAKTOZ ANAP' ANAPRN ANRI-EI AITAQI ZKEI (11,170) áM' dyE FOL TÓ8E Eini Ka\ ~~TPEK~WS K~T~~E~OV' <170> Mes a veure, parla'm i esbrina'm aixo amb franquesa: (11,190) &M' 6 y~ x~ipa pkv EÜSEL 80~ 8p6~s &vi ol~q, <190> no, que a I'hivern s'ajaga amb la gent a l'estatge, a la cendra, (11,218) áM' aüq 8í~q iu~i P~oTQv, TE TIC KE ~~VTJULV. <218> Ans aquesta és la llei dels moridors quan es moren; (11,184) obv S' ob ~r6 TLS ?XEL KaXbV ykpas, áMa ?q)\os <184> I ningú no t'ha pres el teu bell honor, ans Teltmac, <185> ben tranquil, els dominis espleta i pren una justa (1 1,202) ¿dAá FE uk TE TT~W uá TE p$~a, +aíG~p' 'OSWUED, <202> ans l'enyoran~a de tu i la teva ansia, Ulisses espltndid, (11,220) áMZI TU ykv TE TTU~~S KpaTEpbV pkvos ai0opivoto <220> ans la potent energia del foc abrandat ho subjuga (11,223) $ÓU08€ T~XLUT~ XLkclíEO' Ta~Ta 8i T~VTU <223> Mes cap a la llum afanya't de pressa; i recorda <224> bé tot aixo, per després contar-ho a la dona que estimes. (11,176) &vSpOv &Mos ?XEL, ipi S' OLK~TL +aui vk~u0a~. <175> i0 ja un altrel <176> princep el té, i asseguren que jo mai més tomaria? (1 1,177) ~irrk 86 pol pvquTi)~ ~XÓXOU POUX~V TE VÓOV TE, <177> Parla'm de la muller concertada, qut vol i qut pensa, (11,193) TTáVTTJ 01 KaTh ~OUV~V &k$fis o~voTT~~oLo <193> que per tot el coster de la seva erola de vinya (11,160) fi vDv 8fi Tpoíq0~v &Xhp~vos iv0áS' i~áv~ts <160> LES que tot just arribes aquí, vagarívol, de Troia, (11,180) &S iC#d~qV, i\ 6' abTílcr ~~~~~~~O TIÓTVL~ pjq~. <180> ))Deia jo, i tot seguit respongué missenyora la mare: (11,215) &S &+ápqV, fi 6' abTíK' ELPE PETO 'TTÓTVL~ pfiTT)p' <215> ))Deia jo, i tot seguit respongué missenyora la mare: (11,163) &s ?r$a~', air~hp iyh p~v &~ELPÓ~EVOS T~OU~ELTTOV. <163> ))Tal digué, i al meu tom jo vaig fer-li aquesta resposta: (11,166) oL yáp ITU ux~8bv fiX0ov 'AxaiíGos oir86 TU &pf@ 4662 No, jo encara a l'Acaia no m'he acostat ni en la nostra (1 1,212) &p+OTkpW KplJEp0~0 TET(x~TT~~EU~~ ~6010; <212> ens donaríem tots dos el gust de la freda plorada? (1 1,151) T~~p~uíao ~V~KTO~, irrEi KaTh 0iu+aT' ?XE~EV. <150> nTal havent dit, el buf del príncep Tirtsias se n'entra <151> casa de 1'Hades endins, quan hagué declarat els oracles. (11,186) 8aíVUTa1, &s ~T~OLKE ~LK~CJTTÓXOV dv8p' ~XE~ÚVELV' <I851 ben tranquil, els dominis espleta i pren una justa <186> part als festins, com escau que un baró que arbitra en gaudeixi; (11,176) áv8p6v dMos ?XEL, &pi 6' OÚK~TL +au1 vi~u0a~. <176> princep el té, i asseguren que jo mai més tomaria? (11,206) T$LS piv i+~ppf@qv, ~MELV ~i PE 0upbs ávcjyc~, <206> Tres vegades m'hi llan~o, que el cor d'abra~ar-la em manava, (11,217) ob ~í UE II~poc+óvE~a Albs 0uyá~qp árra+íu~~~, <217> No, Persefonea, la filla de Zeus, no t'enganya. ATIHYPA ArIOrrTAMENH API CTOC APTEMI C AC ATPEKEOC AYTAP AYTAP AYTAP AYTAP AY TH AYTI K' - - AYTI KA AYTOOI AYTOY AXAI I AOC AXAI ON AXEQN AXOC BAAONTE BEBAHATAI BEAECCI N (1 1,203) fi T' &yavo+poaÚq peXtqSia Bupbv &nqÚpa.)) <203> i la teva tendresa, la dolga vida em llevaren. (1 1,222) +uxfi 6' f$~' bvrtpos &ron~apivq rrró~~at. <222> i aleshores el buf com un somni se'n vola i voleia ... (11,179) q6q ptv Cyqprv 'AxatGv 8s TLS B~LUTOS.)) <179> o si ja s'ha casat amb algun aqueu que exce1,leixi. (1 1,172) 4 SoXtxfi voDaos, 3 "Ap~rpts ioxiatpa <I722 ¿Quina llarga malia? j,O bé Artemis fou, la fletxera, (11,186) 8aív~Tat, &s ~~T~OLKE ~LKUUT~ÓXOV &~8p' &XeyÚv~tv. <185> ben tranquil, els dominis espleta i pren una justa <186> part als festins, com escau que un baró que arbitra en gaudeixi; (11,170) &M' By€ pol 7686 €LT& Ka1 &TPEK~WS K~T~XE~OV. <170> Mes a veure, parla'm i esbrina'm aixo amb franquesa: (11,152) air-rhp iyDv air~oi7 pivov fpnrSov, B+p' id pjqp <I522 Jo vaig romandre allí, plantat, fins a tant que la mare (1 1,163) ds @a~', ahhp iyh ptv dLpetP6prvo~ ~~OU~EL~OV~ <163> ))Tal digué, i al meu tom jo vaig fer-li aquesta resposta: (11,192) air~hp imjv EX€~~L 0ipos ~~8aXuTá T' Órhpq, <192> Ara, quan ve l'estiu i la rica saó de les fruites, (11,204) Ds ?+a?, ahup iyh y' f0eXov $pro1 pepplpí[as <204> ))Deia; i llavors, el que és jo, vaig voler, debatent-ho en ma pensa, (11,218) &M' aij~q Si~q ia~1 Ppo~Gv, TE TIS KE 0ávqutv. <218> Ans aquesta és la llei dels moridors quan es moren; (11,180) Ds i+ápqv, fi 6' air~í~' Ú~ELPETO ró~vta ~jqp. 4802 ))Deia jo, i tot seguit respongué missenyora la mare: (11,215) ds i+Cipqv, fi 6' a8TíK' ELPE PETO TTÓTVL~ ~~TI)P' <215> ))Deia jo, i tot seguit respongué missenyora la mare: (1 1,153) ijXu8~ ai ríev alpa KEX~LVE+~S. air~í~a 6' Cyvw <153> vingué i begué la sang fosca; i em va conkixer tot d'una (11,187) T~~VTES yhp ~aXiouat. ram)p Si abs aL~Ó0t pipvrt <187> car tothom el convida; i el pare teu allí resta, (11,152) ab~hp iyDv air~oD pivov ~~TESOV, b+p' iTil pj~qp <152> Jo vaig romandre allí, plantat, fins a tant que la mare (11,166) oir yáp nw axr8bv qX0ov 'AxaiiSos oirSi rw kpqs <166> No, jo encara a l'Acaia no m'he acostat ni en la nostra (11,179) 3 flSq ptv Cyqprv 'AxatGv 8s TLS Üpta~os.)) <179> o si ja s'ha casat amb algun aqueu que exce1,leixi. (11,195) ?v@ 8 yr KETT' ~Lx~wv, piya Si +ped riv8os &itrt <195> I s'hi ajeu tot trist i acreix en son cor la gran pena (11,208) fITTaT" ip01 6' &XO< Ó[b ~EV~UKETO KT~PÓ~L @Mov, <208> se me'n vola, i la pena se'm feia en el pit més aguda. (11,211) b+pa Ka1 ~iv 'ACSao +[Xas repi xripr PaMv-rr <211> que dins 1'Hades almenys, amb els bragos al coll l'un de l'aitre, (1 1,194) +úMwv KEKXL~~VWV ~0apaXai PrPXja~at rirvaí. <194> hi ha escampada fullaca, se'n fa una ja~a per terra. (1 1,173) do' &yavoTot piXroatv irotxopivq ~a~inr+vrv; <173> que t'occi, escometent-te amb les seves blanes sagetes? BOYAHN BPOTON r r TAP TAP TAP TAP TAP T E TE TE TENECKETO r'EPAC TEPAC THPAC THZ (1 1,199) do' 8yavoTot PiX~oatv inotxopivq ~a~i.rr~+v~v, <199> m'atuis, arremint-me amb les seves blanes sagetes, (1 1,177) ~l.rr? 8; pot pvqafls &Mxov PouXrjv TE vóov TE, <177> Parla'm de la muller concertada, qui: vol i qui: pensa, (11,218) &M' aÜq 6íKll UT^ Ppo~Dv, TE T~S KE 8ávl;lCJtv. <218> Ans aquesta és la llei dels moridors quan es moren; (11,198) 067' $pi y' iv p~yápotatv ~~~KOTTOS ioxiatpa 490 no que dins el casal la del bon aguait, la Fletxera, (11,204) ds ?+a~', ab~hp iy6 y' E8~Xov +p~oi pcpwpi[as <204> ))Deia; i llavors, el que és jo, vaig voler, debatent-ho en ma pensa, (11,157) piua@ yap p~yákot no~apoi al Sctva bidpa, 4572 car, separant-nos, hi ha uns grans rius i uns corrents paorosos; (11,166) o6 yáp .rrw ax~Sbv qX8ov 'AxatíSos o6Si .rrw hpíjs <166> No, jo encara a I'Acaia no m'he acostat ni en la nostra (11,187) T~VTES yhp ~aAiovot. .rra-rr)p Si abs ab~Ó8t pípv~i <187> car tothom el convida; i el pare teu allí resta, (11,197) oij~w yhp ai iyDv 6Mpqv al ró~pov i.rria.rrov. <197> Car es així com jo he finat i que el fat vaig atknyer: (11,219) oi, yhp ?TL oáp~as TE ai 6o~ia IVES ?XOWLV, <219> car els nervis llavors ja no tenen la carn i l'ossada, (1 1,181) mai Xiqv KE~T y~ pivet TETX~ÓTL 8vpQ <181> ))-Massa, el que és ella, i tant! roman amb cor incansable (11,190) &U 8 y~ xETpa piu EÜSEL 881 S~DES &vi O~KV, <190> no, que a l'hivern s'aja~a amb la gent a l'estatge, a la cendra, (11,195) Eve' 8 y~ KETT' &X~OV, piya Si PEU^ .rriv80~ &&[EL <195> I s'hi ajeu tot trist i acreix en son cor la gran pena (11,208) ?.rr~a~'. ipoi S' 6x0s b[L ~EV~UKETO ~qpÓ8t pBMov, <208> se me'n vola, i la pena se'm feia en el pit més aguda. (1 1,175) $ ?TL vhp KE~VOLULV i~bv yipas, qi TLS 4Sq 4751 si en mans d'ells ha restat el meu honor. ¿O ja un altre (11,184) U~V S' 06 TrdI Tls ?XEL Kakbv ygpas, &U& ~CI~~OS <184> I ningú no t'ha pres el teu bell honor, ans Telkmac, <185> ben tranquil, els dominis espleta i pren una justa (11,196) ubv vóo~ov vo8iwv xakrrbv S' id fipas i~ávct. <196> delejant ton retorn; i amb els mals li ve la vellesa. (11,167) yiis iviPqv, &U aiiv Exwv &XáXqpat 6i[úv, <167> terra he posat el peu, ans sempre he anat vagarívol, <168> míser! d'en~a que primer vaig seguí' el divinal Agamtrnnon (1 1,212) ¿I~+oT~Pw K~UEPOTO TET~~TT~~Eu~~ ~60~0; <212> ens donaríem tots dos el gust de la freda plorada? (11,193) .rrávm oi K~TU yovvbv &)\wfis o~voviSoto <193> que per tot el coster de la seva erola de vinya (11,162) Eis 'IBáqv 0?6' &SES ivi p~yápotot yvvaT~a;)) <162> no has tomat a Itaca i vist a I'estatge I'esposa? (11,224) be', '[va ~ETÓITLU~E TE^ ~k-qa8a yvvat~i.)) <223> Mes cap a la llum afanya't de pressa; i recorda <224> bé tot aixo, per després contar-ho a la dona que estimes. A' A' A' AAI NYTAI AAl TAC AAKPY AAMNAI (11,153) qXu8~ ai ní~v aTpa ~~XatvE+is. ab~í~a 6' Eyvw <153> vingué i begué la sang fosca; i em va coneixer tot d'una (1 1,176) &vSp6v ÜMos EXEL, ipi 6' ob~i~t +au1 vica8at. <176> príncep el té, i asseguren que jo mai més tomaria? (11,180) ds &+&pqV, fi 6' abTíK' &~E@ETO ÍTÓTvL~ pfiTT)p. <180> ))Deia jo, i tot seguit respongué missenyora la mare: (11,215) ds i+ápTl~, fi 6' U~T~K' ELPE PETO TIÓTVL~ pf)lTlp' <215> ))Deia jo, i tot seguit respongué missenyora la mare: (1 1,184) abv 6' oij n6 TLS EXEL KaXbv yipas, &Ma EqXos <184> I ningú no t'ha pres el teu bell honor, ans Telbmac, <185> ben tranquil, els dominis espleta i pren una justa (1 1,196) obv vóo~ov no8iwv xak~nbv 6' id flpas LK~VEL. <196> delejant ton retorn; i amb els mals li ve la vellesa. (11,208) .?ITT~T" ip0i 6' ÜXO~ ')'€V~UKETO K~]p681 ~~Mov, <208> se me'n vola, i la pena se'm feia en el pit més aguda. (11,222) $UX?) S' ~CT' bV€tpO~ &lTO~Tapil-Tl TTE~ÓT~Tat. <222> i aleshores el buf com un somni se'n vola i voleia ... (11,186) 8aíVVTat, &s ~'TT~oLKE ~LK~UTTÓ~OV ÜVSp' &~€yÚVEtV' ben tranquil, els dominis espleta i pren una justa <186> part als festins, com escau que un baró que arbitra en gaudeixi; (11,185) TqXipaxos ~~piv~a vipe~at Ka1 Sai~as i'iaas <185> ben tranquil, els dominis espleta i pren una justa <186> part als festins, com escau que un baró que arbitra en gaudeixi; (11,183) +8ívova~v VÚKTES TE ai qpa~a Sá~pv x~oúo-q. <183> van consumint-se les nits i els dies, plorant que no para. (11,221) Sapvg, in~í KE ITp6~a XiXEÚK' 6o~ia Ovpós, <220> ans la potent energia del foc abrandat ho subjuga <221> tot, així que la vida ha buidat l'ossada emblanquida; (1 1,156) Cubs i6v; yakvbv S& T~SE COO~ULV bpüa0at. <156> viu com ets? Es dificil de veure aquests llocs, pels qui viuen; (11,174) Eini Si pot na~pós TE al vlios, Bv K~T~XELTTOV, <174> Parla'm també del pare, i del fill que he deixat a l'estatge, (11,177) Eini Si pot pqo~qs &XÓxov povXfiv TE VÓOV TE, <177> Parla'm de la muller concertada, que vol i qui: pensa, (11,182) aoiatv &vi p~yápo~a~v. 6iCvpaL Si ol aid <182> dins el teu casal; i miserioses per ella (1 1,187) TT~VTES ydp ~aXiovot. ra4p Si abs ab~Ó8~ pípv~t <187> car tothom el convida; i el pare teu allí resta, (11,191) iv KÓVL Üyxt TIU~ÓS, K~KB Si xpoi iipa~a 4902 no, que a i'hivem s'ajapa amb la gent a I'estatge, a la cendra, <191> vora la llar; i es cobreix la pell amb robes grolleres. (11,195) ?ve' 8 y~ KE~T' &xiwv, piya Si +PEU\ .rriveos &~EEL <195> I s'hi ajeu tot trist i acreix en sor cor la gran pena (11,207) pis Si pot i~ XELP~V UKL~ EYKEXOV ij Ka1 6vcípw <207> i tres vegades, d'entre les mans, com una ombra o un somni (11,223) &Md +Óuo& T~XLUT~ kXaíco. TaCTa T~VT~ <223> Mes cap a la llum afanya't de pressa; i recorda AEINA AEMNI A AH AI KACnOAON AI KH AI OC AI 01 AMClEC AOAI XH AOMON EBH ErHMEN ErNR Er0 ErR ErRN ErQN EAAMACCE EOEAON EIAEC EI ARAON <224> bé tot aixo, per després contar-ho a la dona que estimes. (11,157) pioaq yhp pcyáXot ro~apoi ai SELVU PicOpa, <157> car, separant-nos, hi ha uns grans rius i uns corrents paorosos; (1 1,189) Sipvta ai ~XaTvat al PfiyEa atyaXÓcv~a, <189> per a colgar-se un llit i abrigalls i tapissos brillosos, (1 1,160) fi, vDv 6T) Tpoiqfjcv &r*jpcvos iv0áB ~K~VE ts <160> ¿Es que tot just arribes aquí, vagarívol, de Troia, (11,186) Saívv~at, &s iriot~~ St~aurÓAov ÜvSp' dLX~yÚvciv. <185> ben tranquil, els dominis espleta i pren una justa <186> part als festins, com escau que un baró que arbitra en gaudeixi; (1 1,218) ciM' aijq 8íKq ia~i Ppo~hv, TE TIS KE fjáqutv. <218> Ans aquesta és la llei dels moridors quan es moren; (1 1,217) 05 TL UE ~C~UE~ÓVEL~ Albs ~UY~TI]~ ~LTT~+~OKEL, <217> No, Persefonea, la filla de Zeus, no t'enganya. (1 1,168) i[ 0% ~h rph~tae' kró~v 'Ayapipvovt 84 46%- miser! d'enga que primer vaig segui' el divinal Agamemnon (11,190) &M' 6 y~ x~lpa piv E~SEL 601 @DES ivi ol~q, <190> no, que a l'hivem s'ajaga amb la gent a l'estatge, a la cendra, (11,172) ij SoXtxT) voDaos, 6 "Ap~cpts ioxiatpa <172> ¿Quina llarga malia? ¿O bé Artemis fou, la fletxera, (11,150) 6s +apivq $vxT) p&v gpq Sópov "AtSos clam <150> ))Tal havent dit, el buf del princep Tirbsias se n'entra <151> casa de l'Hades endins, quan hagué declarat els oracles. (11,150) Ds +apivq $vxq piv EPq Sópov "ALSOS ~'iaw <150> ))Tal havent dit, el buf del princep Tiresias se n'entra <151> casa de l'Hades endins, quan hagué declarat els oracles. (11,179) fi 46q ptv Zyqpcv 'AxatOv 6s TLS Üpta~os.~) <179> o si ja s'ha casat amb algun aqueu que excel4eixi. (11,153) qXveE ai rí~v dpa ~cXatw+is. air~l~a 6' Eyvw <153> vingué i begué la sang fosca; i em va coneixer tot &una (11,163) &S E+~T', ab~hp iyh ptv &~ELPÓ~EVOS rpoaict~~ov. 4632 >)Tal digué, i al meu tom jo vaig fer-li aquesta resposta: (11,204) BS E+~T', air~hp iyB y' E0cXov +pcd pcppqpí[as 12042 ))Deia; i llavors, el que és jo, vaig voler, debatent-ho en ma pensa, (11,152) air~dp iyDv air~oD pivov CpncSov, 6+p' id pfiqp <152> Jo vaig romandre allí, plantat, fins a tant que la mare (11,197) oij~w yap ai iyDv 6XÓpqv ai ró~pov iriorov. <197> Car és així com jo he finat i que el fat vaig atenyer: (11,171) T~S vÚ ac dp iSápaaa~ ~avqkcyios 0avá~oto; <171> ¿quina parca et doma de la mort que en dol ens aplana? (11,204) ds E+~T', air~hp iyd y' Efj~Xov +pcai pcpwpílas <204> ))Deia; i llavors, el que és jo, vaig voler, debatent-ho en ma pensa, (11,162) Eis '18áKTpJ O,&?? €78~~ ;VI p~~áp0101 YUVCITKQ;)) <162> no has tomat a Itaca i vist a l'estatge I'esposa? (11,213) 6 TL pot c'iSwXov ~66' &yavil TIcpoc+Óvc~a <213> ¿O quin fantasma és aquest que la noble Persefonea KA1 (11,170) dM' &yE pot TÓ8E Eh& Ka1 ¿LT~EK~WS K~T&XE(OV. <170> Mes a veure, parla'm i esbrina'm aixb amb franquesa: KA1 (11,174) Ei~k 66 pot TT~TPÓs TE Ka1 ulios, BV K~T~XELTTOV, <174> Parla'm també del pare, i del fill que he deixat a l'estatge, KA1 (1 1,178) ik piv~t napa ~rat81 al Eprr~8a náv-ra +ukáaa~t, <178> si roman amb el fill i guarda en peu tota cosa, KA1 (11,181) ((~a'i Xiqv KE~W YE VEL TETX~ÓTL 8~pQ 4812 ))-Massa, el que és ella, i tant! roman amb cor incansable KA1 (1 1,183) +8ivouatv VÚKTES TE Ka\ ijpa-ra Sá~pu XEOÚUQ. <183> van consumint-se les nits i els dies, plorant que no para. KA1 (1 1,185) TqXipaxos TE~~VE~ vip~~at ~a1 Sai~as i'Caas <185> ben tranquil, els dominis espleta i pren una justa <186> part als festins, com escau que un baró que arbitra en gaudeixi; KA1 [2] (11,189) Gipvta al xaiv vat al bfiy~a atyaXÓ~v-ra, 4892 per a colgar-se un llit i abrigalls i tapissos brillosos, KA1 [2] (11,197) ob~o yap ~a1 iyDv bMpqv al l~ó~pov il~ia~rov. 4972 Car és així com jo he finat i que el fat vaig atenyer: KA1 (11,207) T$LS 86 pot &K XELP~V UKL~ E~KE~OV fi ai bv~ipq, <207> i tres vegades, d'entre les mans, com una ombra o un somni KA1 (11,209) Ka[ ptv @wfiaas Enca TITE~~EVT~ TI~oO?~Ú~WV' <209> I, fent sentir la veu, li vaig dir paraules alades: KA1 (11,211) b+pa Ka\ ~iv 'A'i6ao +iXas vr$t xclp~ ~~XÓVTE <211> que dins 1'Hades almenys, amb els braqos al coll I'un de l'altre, KA1 (11,219) oir yhp ETL aap~as TE al bada IVES Exouatv, <219> car els nervis llavors ja no tenen la carn i l'ossada, KA1 (11,224) kcrO', Iva ~a1 ~ETÓT~LU~E TE^ ~'i~n;lu0a yuvat~i.)) <223> Mes cap a la llum afanya't de pressa; i recorda <224> bé tot aixb, per després contar-ho a la dona que estimes. KAKA (11,191) iv ~Óvt ayxt rupós, K~KU 6k xpo'i iipa-ra d~at. <190> no, que a l'hivern s'ajaqa amb la gent a l'estatge, a la cendra, <191> vora la llar; i es cobreix la pell amb robes grolleres. KAAEOYCI (1 1,187) TTUVTES ydp ~ahiouat. na4p 66 abs air~Ó8t ~L~VEL 4872 car tothom el convida; i el pare teu allí resta, KAAON (1 1,184) abv S' oD &I TLS EXEL ~auv yipas, dMd Zqkos <184> I ningú no t'ha pres el teu bell honor, ans Telemac, <185> ben tranquil, els dominis espleta i pren una justa KAMMOPE (11,216) ctB pot, T~KVOV ipóv, ITTTE$L TTUVTWV ~appop~ (PwTQv, <216> ))-Lassa de mi, fill meu, dissortat com cap altre dels homes! KATA (11,151) T~tp~aiao &V~KTOS, &TE\ ~a~h 8ia+a~' .?AE~Ev. <150> ))Tal havent dit, el buf del príncep Tiresias se n'entra <15 1> casa de l'Hades endins, quan hagué declarat els oracles. KATA (1 1,193) ~~6v-n~ ol K~T& youvbv dkq,fis oivol~iGoto <193> que per tot el coster de la seva erola de vinya KATAAEzON (11,170) ¿LM' pot TÓ~E E~TI& ¿LT~EK~WS K~T~~€[ov. <170> Mes a veure, parla'm i esbrina'm aixb amb franquesa: KATATEQNHYI HZ(11,205) pq~pbs ifls J~ux~~v ~X~ELV K~T~TE~VT]U~T]S. <205> prendre en mos braqos el buf de la meva mare difunta. KATEAE I IION KATEIIEQNEN - - KATEPXETAI KEI NH KEINOIZIN KEIT' KEKAI MENQN KEAAI NEQEZ KHP KHPOBI KONI KPATEPON KPYEPOI O AEYK' AI HN AI AAI E0 (11,174) EilTk Si pot TKlTpÓs TE Ka1 IJiios, 8!J K~T~~ELTTOV, <174> Parla'm també del pare, i del fill que he deixat a l'estatge, (11,173) do' 8yavoTut PiX~uutv i~otxopiq K~T~TE+VEV; <173> que t'occi, escometent-te amb les seves blanes sagetes? (1 1,199) dut 8yavoTut PiX~ootv i.rrotxopiq ~a~im+vEv, <199> m'atuis, arremint-me amb les seves blanes sagetes, (1 1,188) &yp@ 0b8k TTÓXLVSE K~T~~XET~L' O\ €bVai <188> en el seu mas, i no baixa a ciutat; i no et pensis que tingui <189> per a colgar-se un llit i abrigalls i tapissos brillosos, (11,164) ((pfj~~p ip4, xp~t0 FE ~anjyay~v Eis 'A'i8ao <164> ))-Mare, és una fretura que ha fet que a I'Hades jo baixi, (11,218) &M' aÜq 8íKll &UT; Ppo~Bv, TE T~S KE e&lll;)Ut~. <218> Ans aquesta és la llei dels moridors quan es moren; (11,221) Sapvü, in~í KE Trph~a híq XEÚK' 6u~ia eupós, <220> ans la potent energia del foc abrandat ho subjuga <221> tot, aixi que la vida ha buidat I'ossada emblanquida; (i 1,181) ((K~I ~íqv ~~íq YE piv~t TETX~ÓTL eupq <181> ))-Massa, el que és ella, i tant! roman amb cor incansable (11,175) ij ETL l~dp KE~VOLULV ipbv yipas, fit TLS qSq <175> si en mans d'ells ha restat el meu honor. ¿O ja un altre (11,195) CvB' 6 y~ KEIT' hxiwv, piya Si cpp~ul niveos &it~t <195> I s'hi ajeu tot trist i acreix en son cor la gran pena (1 1,194) cpúMwv ~~~Xtpivwv xoapaka1 PEpXTja~at Ebvaí. <194> hi ha escampada fullaca, se'n fa una jaga per terra. (11,153) ijXve~ Ka1 T~EV alpa ~EXatvEcpis. ab~í~a S' Eyvw <153> vingué i begué la sang fosca; i em va coneixer tot &una (1 1,171) T~S VÚ UE ~ip i8ápauoE ~aqk~yios Bavá~o~o; <171> ¿quina parca et doma de la mort que en dol ens aplana? (11,208) ETT~T' ip0i S' 6x0s 6Et ~EV~UKETO KllpÓ8t ~~Mov, <208> se me'n vol&, i la pena se'm feia en el pit més aguda. (11,191) iv ~Óvt Üyxt l~upós, K~KU Si xpoi iipa~a EITUL. <190> no, que a l'hivern s'aja~a amb la gent a l'estatge, a la cendra, <191> vora la llar; i es cobreix la pell amb robes grolleres. (11,220) ciMd TZL piv TE l~vpbs KpaTEpbv pivos aieopivoto <220> ans la potent energia del foc abrandat ho subjuga (1 1,212) &~(POT&PW K~UE~O^~O ~E~aplTLhpEfJea yÓ010; <212> ens donaríem tots dos el gust de la freda plorada? (11,221) Sapvü, 6lTEí KE Tp6~a kílTI,l XEÚK' bo~ia eüpÓs, 12202 ans la potent energia del foc abrandat ho subjuga <221> tot, aixi que la vida ha buidat l'ossada emblanquida; (1 1,181) cc~a't Xíqv KEL~ YE piv~t TETX~ÓTL OupQ <181> ))-Massa, el que és ella, i tant! roman amb cor incansable (11,223) &Mu @wUSE T~XLUT~ XtXClíE0. T~OT~ 8k lTávTa <223> Mes cap a la llum afanya't de pressa; i recorda <224> bé tot aixo, per després contar-ho a la dona que estimes. (11,221) Sapvü, imí KE npo7~a Xíq XEÚK' bu~ia eupós, <220> ans la potent energia del foc abrandat ho subjuga M' M' MAAI CTA MAAAON MAAAON MAXOI MHN ME ME ME MEl-A MEI-AAOI METAPOI CI MErAPOI 21 N METAPOI CI N ME AERN MEA1 HAEA MEMAQTA MEN MEN MEN MEN MEN <221> tot, així que la vida ha buidat l'ossada emblanquida; (1 1,154) ~aí p' 6Xocpupopiq Ema .rr~cpÓcv~a ~rpooqÚ6a. <154> i, sanglotant, em digué aquestes paraules alades: (11,210) ((pfj~~p ip4, ~í VÚ p' ob pípvc~s WELV pcpaG~a, <2 1 O> ))-Mare meva, ¿per que no em romans quan delejo abrapar-te, (11,200) OÜTE TLS O~V POL VOOUOS ~ITI~~~EV, fi TE páX~o~a <200> ni que cap malaltia em vingués, d'aquelles que amb una (1 1,208) ETrTa-r" ipoi 6' &xos 6tir YEV~UKETO qp681 p&kkov, <208> se me'n vol&, i la pena se'm feia en el pit més aguda. (1 1,214) ~T~uv', 6~p' ETL pÜkk0~ ~~UPÓ~EVOS UTEV~X~~W;)) <214> m'ha suscitat, per tal que encara amb més plany jo sospiri? (1 1,169)"I XLOV cis cü~rwkov, Yva TpLj~uu~ paxoípqv. <169> cap a Ilion la poltrera, a lliurar batalla als de Troia. (11,164) ((pfj~~p ip4, X~ELL~ PE ~afiyay~v EIS 'Ai6ao <164> ))-Mare, és una fretura que ha fet que a I'Hades jo baixi, (11,202) &Uá pe ok TE ~660s uá TE p4S~a, cpa'L61p' 'O~UUUEO, <202> ans l'enyoranpa de tu i la teva ansia, Ulisses esplendid, <203> / (...) la dolca vida em Ilevaren. (11,206) T$LS piv icpwppj&lv, 2Xict.v ~i pc 0upbs dLvLjyc~, <206> Tres vegades m'hi llanqo, que el cor d'abra~ar-la em manava, (1 1,195) EU@ 8 ye KETT' dlxiwv, piya 6i cpp~ui ~rivBos 8itEl <195> I s'hi ajeu tot trist i acreix en son cor la gran pena (11,157) piua@ yhp p~yáXo~ no~apoi ai SELV~ bicopa, <157> car, separant-nos, hi ha uns grans rius i uns corrents paorosos; (11,162) Eis 'Ieá~qv op6' &ES ivi p~yápo~u~ yuvaT~a;)) <162> no has tomat a Itaca i vist a l'estatge I'esposa? (11,182) uo^lo~v ivi p~yápo~u~v. GiCupai 6i oi aid <182> dins el teu casal; i miserioses per ella (11,198) OÜT' ipi y' iv ~EY~POLOLV ~~~UKOTIOS ioxialpa <198> no que dins el casal la del bon aguait, la Fletxera, (1 1,201) T~KESÓVL 0TUyEpq pEXiwV itEíkET0 8~~16~' <201> consumpció avomble arrabassen la vida dels membres, (11,203) 4 T' 8yavocppouÚvq p~X~qSia Bupbv 8qÚpa.)) <203> i la teva tendresa, la dolpa vida em llevaren. (1 1,210) ((pfj~~p ip4, ~í VÚ p' OÚ pípvc~s ~A~ELV p~paG~a, <210> ))-Mare meva, ¿per que no em romans quan delejo abra~ar-te, (11,150) ds cpapiq 4~x4 piv Epq 66pov "Ai6os ~'ioo <150> ))Tal havent dit, el buf del príncep Tirksias se n'entra <151> casa de I'Hades endins, quan hagué declarat els oracles. (11,158) 'Q~~avbs ~kv TrpG~a, ~bv oü TUS ~UTL TrEpfjoaL <158> de primer I'Ocea, que no lleu a ningú de passar-10 (11,190) 8M' 6 y~ xelpa piv EÜ~EL 801 S~GES &vi di~y, <190> no, que a l'hivem s'ajapa amb la gent a l'estatge, a la cendra, (11,206) T$LS piu icpwppfi&lv, iMcLv ~i PE 0upbs dlvhy~l, <206> Tres vegades m'hi Ilanpo, que el cor d'abrapar-la em manava, (11,220) cikkd T& piv TE .rrupbs KpaTEpbv pivos ai0opivo~o <220> ans la potent energia del foc abrandat ho subjuga MENEI MENEI MENON MENOC MEPMHPI XAC MECZQI METOUI COE MH MHAEA MHTEP MHTEP MHTHP MHTHP - - MHTPOC MI MNEl MI MNEI C MI N MI N MI N MNHCTHC MOI MOI (1 1,178) fi& pivet Trapa nat61 ai EpTrcGa .rráv~a quháaa~t, <178> si roman amb el fill i guarda en peu tota cosa, (11,181) híqv KEL~ YE pivet TETX~ÓTL 0up@ <181> ))-Massa, el que és ella, i tant! roman amb cor incansable (11,152) aÚ~hp iydv aÚ~oij pivov ?p.rr~Sov, bqp' hfi p4qp <152> Jo vaig romandre allí, plantat, fins a tant que la mare (11,220) hMh T& piu TE .rrupbs K~UTE~~V pivos aiOopivoto <220> ans la potent energia del foc abrandat ho subjuga (11,204) Ds E~T', air~hp iyd y' EO~hov cpp~al pcppqpítas <204> ))Deia; i llavors, el que és jo, vaig voler, debatent-ho en ma pensa, (1 1,157) piua* yhp p~yáhot .rro~apoi ~ELV~ biEOpa, <157> car, separant-nos, hi ha uns grans rius i uns corrents paorosos; (1 1,224) 'iati, 'iva al ~ETÓTILUOE TEQ ~'iqu0a yuvai~í.)) <223> Mes cap a la llum afanya't de pressa; i recorda <224> bé tot aixo, per després contar-ho a la dona que estimes. (11,159) .rr~Cbv ióv~', .ijv p4 TLS Exq EÚEpyka vfja. <159> gualejant, si no és que té, i ben obrat, un navili. (1 1,202) hMá FE a&- TE T&OS uá TE p4&a, pí8t$ 'O~WOE~J, <202> ans l'enyoranpa de tu i la teva ansia, Ulisses esplbndid, (11,164) ((pfi~~p ih, xpcid PE ~arilyay~v Eis 'Ai8ao <164> ))-Mare, és una fretura que ha fet que a 1'Hades jo baixi, (11,210) ((pfj~~p &pf), Ti VÚ p' OÚ pipv~t~ ihi~tv pEpaQTa, <2 1 O> ))-Mare meva, ¿per que no em romans quan delejo abrapar-te, (11,152) ab-rhp iydv ab~oij pivov E~ITC~OV, bqp' iTil p4qp <152> Jo vaig romandre allí, plantat, fins a tant que la mare (11,180) &s i@pqV, fi 6' ~ÚT~K' ~~E~PETO ITÓTvL~ ~~)TI)P' <180> ))Deia jo, i tot seguit respongue missenyora la mare: (11,215) ds i@pqv, fi S' ~ÚT~K' ~~E~PETO lTÓTvla pfiTllp' <215> ))Deia jo, i tot seguit respongue missenyora la mare: (11,205) ~Tpbs gpfis $UX~V ihi€tV K~T~TE~VT~U~~S. <205> prendre en mos brapos el buf de la meva mare difunta. (1 1,187) IT~VTES yhp ~ahiouat. Tranjp 6i abs ~ÚTÓ~L pípv~t <187> car tothom el convida; i el pare teu allí resta, (11,210) ((pfi~~p &fi, ~í VÚ p' oi) pípv~~s ihi~iv p~paQTa, <210> ))-Mare meva, ¿per qui: no em romans quan delejo abrapar-te, (1 1,163) &s ec pa^', ab~hp iyd ptv cip~tP6p~vos Trpoai~t?Tov~ <163> tal digué, i al meu tom jo vaig fer-li aquesta resposta: (1 1,179) 8 q6q ptv Eyqp~v 'AxatQv 8s TL~ B~LUTOS.)) 11792 o si ja s'ha casat amb algun aqueu que excel.leixi. (11,209) Ka[ plV cpofiCIas hTEa TITE~ÓEVT~ ITPOOT~Ú~WV. <209> I, fent sentir la veu, li vaig dir paraules alades: (11,177) Eini 6i pot pqufls cikóxou pouhfiv TE VÓOV TE, <177> Parla'm de la muller concertada, qui: vol i qui: pensa, (11,170) ¿IM' ÜyE VOL TÓSE ini Ka; ~T~EK~WS K~T~~E~OV' <170> Mes a veure, parla'm i esbrina'm aixo amb franquesa: (1 1,174) Eivi 86 pot Tra~pós TE Ka1 uiios, 8v K~T~~ELTIOV, 4742 Parla'm també del pare, i del fill que he deixat a l'estatge, MOI (1 1,177) ciri Si pot pqa~íjs &Mxou poukfiv TE VÓOV TE, <177> Parla'm de la muller concertada, que vol i que pensa, MOI (11,200) O~TE TLS O%V pot VODUOS irfiXue~v, fi TE káXta~a <200> ni que cap malaltia em vingués, d'aquelles que amb una MOI (11,207) pis Si pol i~ x~tpfiv UKLQ E~KEXOV 4 ai bv~ípq <207> i tres vegades, d'entre les mans, com una ombra o un somni <208> /se me'n vola, MOI (11,213) 3 TI k0t E'~~~XOV TÓS' &ya4 ~E~UE@VEL~ <213> ¿O quin fantasma és aquest que la noble Persefonea <214> Im'ha suscitat, MOI (11,216) ctd pot, T~KVOV ipóv, rep1 TTUVTWV ~áppop~ (~TDv, <216> ))-Lassa de mi, fill meu, dissortat com cap altre dels homes! NEECOAI (1 1,176) &vS~DV &MOS ZXEL, &F& S' O~K~TL WU~ vi~aea~. <176> príncep el té, i asseguren que jo mai més tomaria? NEMETAI (11,185) TqXipaxos TE~~VE~ V~~ETCLL ~a'i 8ai~as tiaas <185> ben tranquil, els dominis espleta i pren una justa 11862 part als festins, com escau que un baró que arbitra en gaudeixi; NH A (1 1,159) ITE[~V ~ÓvT', .!v pfi TLS ZXIJ €b€pyia vqa. <159> gualejant, si no és que té, i ben obrat, un navili. NH1 (1 1,161) qí TE K~I i~ápot~t TOMJV xp6vov; obSi ?W ~~OES < 16 12 amb el vaixell i e!s companys, al cap de molt temps? ¿Es que encara <162> no has tomat a Itaca i vist a l'estatge l'esposa? NOON (1 1,177) ~Lni Si ~ot pquqs &XÓxov PovXfiv TE VÓOV TE, <177> Parla'm de la muller concertada, que vol i que pensa, NOCTON (11,196) abv vóa~ov no0iwv. xal~rbv S' td yilpas IK&VEL. <196> delejant ton retom; i amb els mals li ve la vellesa. NOYCOC (11,172) 4 SoXtxfi voDuos, "A~TE~LS Loxiatpa <172> ¿Quina llarga malia? ¿O bé hemis fou, la fletxera, NOYCOC (11,200) O~~TE TLS 0%~ POL VO~~OS &TI~~J~EV, fi TE ~&XLUT~ <200> ni que cap malaltia em vingués, d'aquelles que amb una NY (1 1,171) T~S VÚ UE ~fip i8ápaau~ T~~XE~~OS ~~V~TOLO; <171> ¿quina parca et doma de la mort que en dol ens aplana? NY (11,210) ((píj~~p ipfi, ~í VÚ p' ob ~I~VELS iXietv p~pafi~a, <210> ))-Mare meva, ¿per que no em romans quan delejo abra~ar-te, NYKTEC (11,183) cp8ívouatv VÚKTES TE al qpa~a 8á~pu x~oúq. <183> van consumint-se les nits i els dies, plorant que no para. NYN (1 1,160) vDv 64 Tpoíqo~v áXCjp~vos iv0Ú.S' ~K~VELS <160> ¿És que tot just arribes aquí, vagarívol, de Troia, O (11,190) áM' B y~ x~ipa piv EÜSEL 801 Spfi~s ivi ol~q, <190> no, que a l'hivem s'aja~a amb la gent a l'estatge, a la cendra, O (11,195) Eve' B ye KE~T' dlxiwv, piya Si cpp~ul ~iveos &&[EL <195> I s'hi ajeu tot trist i acreix en son cor la gran pena OAYPOMENOC (11,214) ~T~vv', bcpp' ~TL p6Mov bSupÓp~vo~ UTEV~X~[O;>) <214> m'ha suscitat, per tal que encara amb més plany jo sosplri? OAYCCEY (11,202) drM& PE 06s TE n&os uá TE pwea, 'pcliSt@ 'OSuuueC~, <202> ans l'enyoran~a de tu i la teva ansia, Ulisses esplendid, OI OI ZYN OI ZYPAI OI KQI OI NOITEAOI O OI C' - - OAOMHN OAO@Y POMENH ON ONEI POC ONEI PQI OZY OITQPH OPACQAI OCTEA OCTEA OX OTE (11,190) &M' 6 yc xelpa piv EÜSEL 601 Sp6cs ivi o'l~y, <190> no, que a I'hivern s'ajaqa amb la gent a l'estatge, a la cendra, (11,182) ooio~v ivi p~yápototv. 6iCupai 66 oi alci <182> dins el teu casal; i miserioses per ella (11,188) &yp@ oL6i T~ÓXLVSE K~T~~XET~L. oL6i oi ~Úvai <188> en el seu mas, i no baixa a ciutat; i no et pensis que tingui <189> per a colgar-se un llit i abrigalls i tapissos brillosos, (11,193) .rrávn;l oi ~a~h youvbv &Xyfis oivo.rri6olo <193> que per tot el coster de la seva erola de vinya (11,167) yijs i.rriPqv, &M' aiiv Zxwv &MXqpat 6i(úv, 4672 terra he posat el peu, ans sempre he anat vagarivol, <168> míser! d'en~a que primer vaig seguí' el divinal AgamBmnon (11,182) oolotv ivi pcyápototv. Bicupal 6i oi aici <182> dins el teu casal; i miserioses per ella (11,190) &U 6 yc xcipa piv cÜ8ct 60t 6pD~s ivi diK9, <190> no, que a I'hivern s'ajaqa amb la gent a l'estatge, a la cendra, (1 1,193) IT~VTIJ O\ KaTh youvbv &k@fis oivo.rri6oto 4932 que per tot el coster de la seva erola de vinya (11,173) do' dyavoiul PikEootv i.rrotxopiq ~aTiITEcpvcv; <173> que t'occi, escometent-te amb les seves blanes sagetes? (1 1,199) do' &yavoIot PiAcuotv i.rrotxopivq ~a~i.rrccpvEv, <199> m'atuis, arremint-me amb les seves blanes sagetes, (1 1,197) oü~w yhp ai iyDv bMpqv ai rró~pov i.rria.rrov. 4972 Car és aixi com jo he finat i que el fat vaig atenyer: (11,154) ~ai p' bhocpvpopiq Enca VTE~ÓEVT~ ~po~qÚ6a' <I542 i, sanglotant, em digué aquestes paraules alades: (1 1,174) Eini 6t pot .rra~pÓs TE ai uiios, Bv ~a~kXct.rrov, <174> Parla'm també del pare, i del fill que he deixat a l'estatge, (11,222) Ijruxq S' j6~' bvctpos &.rro.rr~apiq .rrE.rrÓ-rq~al. <222> i aleshores el buf com un somni se'n vola i voleia ... (11,207) pis 6i pot &K x~tp6v o~tQ EYKEXOV fi ai bv~ipq <207> i tres vegades, d'entre les mans, com una ombra o un somni (11,208) ETT~T' S' dx0s btb YEV~UKETO KI)PÓ~L @fi0~, <208> se me'n vola, i la pena se'm feia en el pit més aguda. (11,192) ahhp i.rnjv ZX0qot 0ipos ~c0aXuiá T' b.rrdpq, <192> Ara, quan ve l'estiu i la rica saó de les fruites, (1 1,156) [mbs ihv; yaXErrbv 6i T~SE (WOTOLV bpGu0at. <156> viu com ets? Es difícil de veure aquests llocs, pels qui viuen; (11,219) oL yhp Zrt oáp~as TE ai ba~ia IVES Z~ovotv, <219> car els nervis llavors ja no tenen la carn i l'ossada, (11,221) Sapva, imi KE np6Ta XLq XEÚK' bo~ia Bupós, <220> ans la potent energia del foc abrandat ho subjuga <221> tot, aixi que la vida ha buidat l'ossada emblanquida; (11,179) fi 46q ptv Zyqp~v 'AxalGv 6s ~ts BPLOTOS.)) <179> o si ja s'ha casat amb algun aqueu que excel4eixi. (11,218) &XX' a5I-T) 6i~ll P~oT~v, 6TE T~S KE ~~!JQuLv. <218> Ans aquesta és la llei dels moridors quan es moren; OY' OY ' OY' OY I OY' OY' 0Y2 OYa' OY AE OYAE OYAE [2] OYKETI OYN OYT' OY TE OYTR O@P' O@P' 09PA TTAI AI TTANTA TTANTA (11,158) 'Q~Eavbs piv rpfi~a, rbv o6 ros ~UTL TrEpfjua~ <158> de primer I'Ocea, que no lleu a ningú de passar-10 (11,166) oL yáp rw ax~Sbv fiX0ov 'AxaiiSos oLSi rw kpfjs <166> No, jo encara a 1'Acaia no m'he acostat ni en la nostra (11,184) abv 6' ob rh TLS &EL ~akbv yipas, dkkd E~qXos ~1842 I ningú no t'ha pres el teu bell honor, ans Teltmac, <185> ben tranquil, els dominis espleta i pren una justa (11,210) ((~~TEP ip4, T[ vÚ p' oi) VELS &MELV pepah~a, <2 10> +Mare meva, ¿per qut no em romans quan delejo abra~ar-te, (11,217) o6 TI UE TT~poc(pÓvc~a Albs 0uyáqp draqía~c~, <217> No, Persefonea, la filla de Zeus, no t'enganya. (11,219) ob ydp ETL aáp~as TE ~a'i 6a~ka IVES Exoua~v, <219> car els nervis llavors ja no tenen la cam i l'ossada, (11,168) i5 06 ~d ~rpLj~~ue' &TT~CLT)V 'Ayapipvov~ Síq <168> míser! &en@ que primer vaig seguí' el divinal Agamernnon (1 1,162) ELS '10á1qv ON SES ivl p~yápo~a~ yuvai~a;)) <162> no has tomat a Itaca i vist a l'estatge l'esposa? (1 1,161) q"1 TE ai i~ápo~u~ roXi)v xpóvov; 0L8i ~A~ES 46 1> amb el vaixell i e!s companys, al cap de molt temps? LES que encara 4622 no has tomat a Itaca i vist a l'estatge I'esposa? (11,166) oL yáp rw ox~8bv fih0ov AxaiiSos oLSk rw kpfjs <166> No, jo encara a 1'Acaia no m'he acostat ni en la nostra (1 1,188) dyp@ obSi rÓXlv8r K~T~~XET~L. ob8i o\ ~bval <188> en el seu mas, i no baixa a ciutat; i no et pensis que tingui <189> per a colgar-se un llit i abrigalls i tapissos brillosos, (11,176) dv8pfiv duos ?XEL, 8' OÚK~TL WU~ vkECJ8al. <176> príncep el té, i asseguren que jo mai més tomaria? (11,200) OCTE TLS O~V POL voüao~ ~ITI~XU~EV, fi TE páX~a~a <200> ni que cap malaltia em vingués, d'aquelles que amb una (11,198) ob~' ipi y' iv p~yápo~atv ~~UKO~OS ioxialpa <198> no que dins el casal la del bon aguait, la Fletxera, (1 1,200) O~TE TLS O~V ~OL VOOUOS imjXuO~v, fi TE páXLa~a <200> ni que cap malaltia em vingués, d'aquelles que amb una (11,197) okw ydp KU'L iyDv bMpqv ai ró~pov irialrov. <197> Car és així com jo he finat i que el fat vaig atenyer: (1 1,152) ab~dp 6yhv a6~oíj pivov Epr~Sov, bqp' &d pfp-qp 4522 Jo vaig romandre allí, plantat, fins a tant que la mare (1 1,2 14) d~puv', bqp' ETL pükkov 68upÓp~vos OTEV~X~[W;)) <214> m'ha suscitat, per tal que encara amb més plany jo sospiri? (11,211) bcppa ai ~iv 'A'iSao ($Xas 'rr~fi XE~~E pak5v-r~ 121 1> que dins 1'Hades almenys, amb els bra~os al coll l'un de l'altre, (1 1,178) 46 VEL rapd ralSL al EprESa ráv~a cpvMaa~~, <178> si roman amb el fill i guarda en peu tota cosa, (1 1,178) piva rapd ral81 ai EprrSa Tráv~a cpvkáoa~~, <178> si roman amb el fill i guarda en peu tota cosa, (11,223) &kkd @wuS~ ~áxla~a XtAaíEo. ~aka Si ráv~a <223> Mes cap a la llum afanya't de pressa; i recorda TIANTEC TIANTHI TIANTQN TI AP TTAPA TIATHP TI ATPOC lTEZON TIENOOC TIETTOTHTAI TIEPHCAI TIEPI TIEPI TIEPCEQONEI A IIEPCEQONEI A TTl EN TIOOEON noeoz TTOAI NAE TIOAYN TTOTAMOI TIOTMON <224> bé tot aixb, per després contar-ho a la dona que estimes. (11,187) ~~VTES ydp ~aXiovot. .rrafip Si abs air~óet pípv~~ <187> car tothom el convida; i el pare teu allí resta, (11,193) riáv-q oi ~a~a yovvbv oivo.rri8oto <193> que per tot el coster de la seva erola de vinya (11,216) ((6 pot, T~KVOV ~FÓV, TE$ TC~VTOV Kápp0pE (WT~;)V, <216> ))-Lassa de mi, fill meu, dissortat com cap altre dels homes! (11,175) fl ~TL rdp KE~VOLULV ipbv jipas, ?i TLS ijSq <175> si en mans d'ells ha restat el meu honor. ¿O ja un altre (1 1,178) ji pivet nap& nata ai Ep.rrcSa .rráv~a cpvXáaaet, <178> si roman amb el fill i guarda en peu tota cosa, (11,187) ~~VTES ydp ~aXiovat. .rram)p 82 abs ab~Ó8t pípvet <187> car tothom el convida; i el pare teu allí resta, (1 1,174) Eini Si pot XITpÓs TE Ka1 U~~OS, BV K~T~XELTTOV, <174> Parla'm també del pare, i del fill que he deixat a l'estatge, (11,159) TTE[bV ~ÓvT', 4~ pf) TLS gx7;1 E~EPY~~ Ma. <159> gualejant, si no és que té, i ben obrat, un navili. (11,195) Eve' 8 y~ KEIT' &xiwv, piya Si cpp~ui .rriveos &C~EL <195> I s'hi ajeu tot trist i acreix en son cor la gran pena (1 1,222) 4~x4 6' q6T' VE t POS &TTOTTT~~~VT) TTElT6Il)Tal. <222> i aleshores el buf com un somni se'n vola i voleia ... (11,158) 'QKE~V~S piv lTpfiTa, T~V 06 TOS EUTL TfEpfi~at <158> de primer I'Ocea, que no lleu a ningú de passar-10 (11,211) Bqpa ai ~iv 'A'iSao cpíXas repi x~lpe PakÓvTE <211> que dins 1'Hades almenys, amb els braqos al coll I'un de I'altre, (11,216) ((6 pot, T~KVOV '?~Óv, TTE$ ~T~VTOV K&~~OPE (~TQv, <216> ))-Lassa de mi, fill meu, dissortat com cap altre dels homes! (11,213) 8 ~í pot EISWXOV ~66' &ya4 TTepaep5v~~a <213> ¿O quin fantasma és aquest que la noble Persefonea (1 1,217) ob ~í oc TTcpucp5veta Atbs Bvyáqp &.rraqía~~t, <217> No, Persefonea, la filla de Zeus, no t'enganya. (1 1,153) fikvec Ka1 ríev &pa ~~Xatve@s. air~í~a 6' Eyvw <153> vingué i begué la sang fosca; i em va conbixer tot d'una (1 1,196) abv vóa~ov rroeiwv xaXc.rrbv 6' id fipas i~ávEt. <196> delejant ton retorn; i amb els mals li ve la vellesa. (1 1,202) MXá pe ab TE .rrÓOos uá TE pflSca, @SL$ '06wa~D, <202> ans l'enyoranqa de tu i la teva ansia, Ulisses espltndid, (1 1,188) &yp@ oir6i .rrÓXtvSe ~a~ipxe~at. oirsi oi ~úvai <188> en el seu mas, i no baixa a ciutat; i no et pensis que tingui <189> per a colgar-se un llit i abrigalls i tapissos brillosos, (11,161) vrji TE ai i~ápotat roXi~v xpóvov; obSi ~w ?ABES <161> amb el vaixell i e!s companys, al cap de molt temps? ¿Es que encara <162> no has tomat a Itaca i vist a l'estatge I'esposa? (1 1,157) piooq yhp peyáXot no~apoi ai ~ELV& bieepa, <157> car, separant-nos, hi ha uns grans rius i uns corrents paorosos; (11,197) oü~w ydp ai iyhv bMwv al .rrÓ~pov irrio.rrov. <197> Car és així com jo he finat i que el fat vaig atbnyer: - - HPOZEEI TTON nPOCHYAA TTPOZHY AON TTPQT A ITPQTA noc1 naz2 PEEOPA PHrEA CA CAPKAC (11,180) As &@pqV, fi 6' a6TiKt hpEíPET0 ITÓTvL~ hqp' <180> ))Deia jo, i tot seguit respongué missenyora la mare: (11,215) as &@pqV, fi 6' abTíKa ELPET PETO TTÓTVL~ pfiTIlp' <215> ))Deia jo, i tot seguit respongué missenyora la mare: (1 1,163) as Eqa~', a6Thp &yLj ptv ~~ELPÓ~EVOS Trpoui~tTrov~ <163> tal digué, i al meu tom jo vaig fer-li aquesta resposta: (1 1,154) Ka[ p' 6kocpvpopiIJq Ema T~TE~ÓEVT~ ~~poaqÚ8a' <154> i, sanglotant, em digué aquestes paraules alades: (11,209) Ka[ pLV (PWvjuas ?ITEa TTTE~ÓEVT~ TT~OUT~Ú~WV. <209> I, fent sentir la veu, li vaig dir paraules alades: (1 1,158) 'o~~avbg piv vpoi~a, ~bv ot TUS ~UTL TrEpfjua~ <158> de primer I'OceA, que no lleu a ningú de passar-10 (11,221) Sapvg, imí KE TrpO~a Xi~n;l XEÚK' bo~ia OupÓs, <220> ans la potent energia del foc abrandat ho subjuga <221> tot, així que la vida ha buidat l'ossada emblanquida; (11,168) it 0% TU IT~~TLUB' &ITÓpT)v 'Ayapipvovt 8íQl 4682 míser! d'enqa que primer vaig segui' el divinal Agamkmnon (11,154) ai p' 6kocpupopiIJq ?rea T~TE~ÓEVT~ ~rpoaqÚ8a. <154> i, sanglotant, em digué aquestes paraules alades: (11,209) Ka[ ptV (PWV~)UUS ?TECI TTTE~ÓEVT~ ITpOOllÚ8UV' <209> I, fent sentir la veu, li vaig dir paraules alades: (11,191) iv ~óvt Byxt rupós, K~KU 8i xpo'i ~'ipa~a d~at. <190> no, que a l'hivem s'ajapa amb la gent a l'estatge, a la cendra, <I912 vora la llar; i es cobreix la pell amb robes grolleres. (11,220) &Mix TU piv TC ~rupbs ~pa~~pbv pivos aieopivoto <220> ans la potent energia del foc abrandat ho subjuga (11,161) v$TE Ka1 ~T~POLUL Í'T0kbv ~~ÓVOV; 068i ?U qk8Es 46 12 amb el vaixell i e!s companys, al cq de molt temps?jEs que encara <162> no has tomat a Itaca i vist a I'estatge I'esposa? (11,166) 06 yáp ~rw oX~8bv qkeov 'AxailGos ob8i ~rw &pqs <166> No, jo encara a I'Acaia no m'he acostat ni en la nostra (1 1,184) obv 6' ot ~r6 TLS EXEL ~akbv yipas, hMa F~qkos <184> I ningú no t'ha pres el teu bell honor, ans Telemac, <185> ben tranquil, els dominis espleta i pren una justa (11,155) (~T~KVOV &pÓ!J, TrGs qk8Es bTrb [Ó($OIJ fiEpÓEVTa <155> ))-Fill meu, i jcom has vingut al foscant i a les seves calitges, (1 1,158) 'QK€UV& piv Trpoi~a, ~bv ot TUS EUTL mpijoai <I582 de primer I'Ocea, que no lleu a ningú de passar-10 (11,157) piaoc; yhp p~yáko~ Tro~apoi ai SELVU Picepa, <157> car, separant-nos, hi ha uns grans rius i uns corrents paorosos; (1 1,189) 8ipv~a ai xkalvat ai PjyEa otyakó~v~a, <189> per a colgar-se un llit i abrigalls i tapissos brillosos, (11,202) CIMá PE u& TE ~600sah TE p@a, qí81@ '08uaa~ü, <202> ans l'enyoranpa de tu i la teva Ansia, Ulisses esplkndid, (11,219) o6 yap ETL aáp~as TE ~ai ba~ia IVES E~ouotv, <219> car els nenris llavors ja no tenen la carn i l'ossada, ZH CI TAAOENTA ZKI HI COI CI N ZON CON ZOZ COC ZTENAXI ZR CTYTEPHI CXE AON T' T' T A T A TAAE TANHAErEOC TAYTA (1 1,171) ~ís vÚ UE ~4p tSápauoE ~avqhcyios Bavá~o~o; <171> iquina parca et doma de la mort que en dol ens aplana? (1 1,217) oÜ ~í UE IT~paE@vc~a Albs Buya~qp dnacpíu~c~, <217> No, Persefonea, la filla de Zeus, no t'enganya. (1 1,203) ai T' dyavocppouúq pEX~qSia Bvpbv dm$pa.)) <203> i la teva tendresa, la dolqa vida em llevaren. (1 1,189) Sipv~a ai xalv va^ ai bfiyca a~yaXÓ~v~a, <189> per a colgar-se un llit i abrigalls i tapissos brillosos, (11,207) 761s 86 pol :K XEL~DV UKL$ EYKEXOV fi KU~ t)v€íp(? <207> i tres vegades, d'entre les mans, com una ombra o un somni (11,182) aolo~v &vi p~yápota~v. 6i[upai Si ol aiei <182> dins el teu casal; i miserioses per ella (1 1,184) abv 6' oü ncj TLS EXEL ~auv yipas, dkkd Z~qXos <184> I ningú no t'ha pres el teu bell honor, ans Teltmac, <185> ben tranquil, els dominis espleta i pren una justa (11,196) obv vóu~ov noeiwv. xaX~nbv 6' tnl fipas IK~VEL. 4962 delejant ton retorn; i amb els mals li ve la vellesa. (11,187) ~~VTES yhp K~X~OUUL. na4p Si abs ab~Ó0~ F~~VEL <187> car tothom el convida; i el pare teu allí resta, (1 1,202) &Vi FE u& TE n%os au TE pfiS~a, cpaiG~p' 'OSVUUEC, <202> ans I'enyoran~a de tu i la teva ansia, Ulisses espltndid, (11,214) d~pvv', iicpp' ETL püuov ~)~u~Ó~Evos UTEVUX~[W;)) <214> m'ha suscitat, per tal que encara amb més plany jo sospiri? (1 1,201) TT\KE~ÓVL UTUYE~~~ ~EMWV ~[E~XETO ~u~Óv' <201> consumpció avorrible arrabassen la vida dels membres, (11,166) ob yáp nw uxc6bv ?IXBov 'Axait8os obSi nw hpíjs <166> No, jo encara a 1'Acaia no m'he acostat ni en la nostra (11,192) ab~hp hn)v Ek&;la~ %pas ~~8akuTá T' bnhpq, <192> Ara, quan ve l'estiu i la rica saó de les fruites, (11,203) cnj T' dyavocppooúvq p~X~qSia Bvpbv dqúpa.)) <203> i la teva tendresa, la dolca vida em llevaren. (11,168) it 06 TU nph~~uti 2nÓpqv 'Ayapipvov~ 6iq 4682 míser! d'en~a que primer vaig segui' el divinal Agamtrnnon (11,220) &U& TU piu TE nvpbs K~UTE~~V pivos aiBopivo~o <220> ans la potent energia del foc abrandat ho subjuga (11,156) [wbs tdv; yaknbv Si T~SE [wolu~v ÓpüoBa~. <156> viu com ets? Es dificil de veure aquests llocs, pels qui viuen; (1 1,171) ~ís vú UE ~4p &Sápaouc TavqkEyios ~UV~TOLO; <171> ¿quina parca et domA de la mort que en dol ens aplana? (11,223) dMa @w08€ TUXLUTU X~Aaíco. TUCTU Si ~T~VTU <223> Mes cap a la llum afanya't de pressa; i recorda TAXIZTA <224> bé tot aixo, per després contar-ho a la dona que estimes. (11,223) dMd @wasE T~XLUTU kkaí~o. TaCTa Si TrdtVTü <223> Mes cap a la llum afanya't de pressa; i recorda <224> bé tot aixb, per després contar-ho a la dona que estimes. (1 1,161) vrit TE al ~T~~OLUL TTOX~V xpóvov; 0b8i ~XBES < 16 12 amb el vaixell i els companys, al cap de molt temps? LES que encara