Les dracmes ibèriques de Tàrraco

Faventia, 10 (1988), 143-152 L. Villaronga Fa ben poc temps, quan publicarem el nostre llibre de Les monedes ibtriques de ~arraco~, no acceptarem 17exist6ncia de les dracmes iberiques d'imitació emporitana amb la llegenda TARAKONSALIR, ja que no en coneixíem cap, i en l'única publicada en dibuix per altres autors no es llegia exactament aquesta llegenda. Cronolbgicament, la primera noticia d'aquesta dracma ens la dóna ~eiss~, com a pertanyent a la col~lecció Cerda de Valkncia. Va publicar-la amb el número 30, i la il.lustra a la lamina 11. A la figura 1 transcrivim la llegenda que en dóna. A continuació la trobem a l'obra de zobe13, formant part de la col~lecció Vidal Quadras i Ramon. És la llegenda 17 de la seva tauFig. 1. Llegenda de la dracma 30 de Heiss. L. VILLARONGA, Les monedes iberiques de Tarraco, Barcelona 1983. A. HEISS, Descripfion générale des monnaies antiques de I'Espagne, Paris 1870. J. ZOBEL DE ZANGRONIZ, <<Estudio Hist6rico de la moneda antigua de Españar, Memorial Numismclfico Espatiol, IV, V, 1878, 1880. A la pagina 135 del MNE IV trobem la taula d'inscripcions iberiques, i a la lamina VI del mateix volum, amb el número 10, el dibuix de la moneda. la de llegendes ibkriques en dracmes d7imitació emporitana, la nostra figura 2. També reprodueix en dibuix la moneda, en la qual la llegenda, la nostra figura 3, presenta variacions amb la llegenda de la taula. En dóna una nova interpretació a la pagina 286, en descriure la lamina VI, figura 4, especialment pel que fa al primer signe que de Ko abans, ara llegeix TA. Pel dibuix és la mateixa que la publicada per Heiss. Vidal Quadras segurament l'adquirí de la col~lecció Cerda. El seu pes és de 4,00 grs. A l'obra de ~elgado~, escrita per Pujol i Camps, en la part que correspon a Empúries, es publica amb el número 150, il-lustrant-la a la lamina cxxx~, la llegenda de referkncia, que trobem a la seva taula epigrhfica. És la de la nostra figura 5. Pujol i Camps5, en el seu repertori de llegendes, li dóna el número 16. És la nostra figura 6. La seva interpretació és quasi exacta a la de Zobel: dóna la referkncia de Delgado i comenta, a la pigina 330, el canvi del si& signe de H a M, la qual cosa no accepta, ni tampoc la interpretació del primer signe de KO a TA. Fig. 2. Llegenda 17 de la taula de Zobel. Fig. 3. Llegenda de la moneda dibuixada, Zobel VI-10. Fig. 4. Llegenda en la descripció de la lamina VI de Zobel. Fig. 5. Llegenda de la dracma 150 de Delgado. A. DELGADO, Nuevo método de clasificación de las medallas aut6nomas de Esparia, tomo 3, Sevilla 1876. C. PUJOL I CAMPS, <La epigrafia numismática ibéricaw, Boletín de la Real Academia de la Historia, XVI (1890), pp. 321-360. Fig. 6. Llegenda 16 de Pujol i Camps. Vidal Quadras i q arn on^ publica la moneda citada pels autors anteriors amb el número 115, no ilalustrant-la i publicant la lectura que donem a la figura 7. ~übner~ inclou la llegenda d'aquesta dracma en el seu repertori amb el número 17, que transcrivim a la figura 8. moró ós^ publica les anteriors interpretacions de la llegenda en el seu repertori amb els números 8, 24 i 61, de les quals ens dóna les mateixes referhncies. Les transcrivim a les figures 9, 10 i 11. ~uadan~ creu que hi ha errors en la interpretació de la llegenda i que, per tant, la dracma de Taracon no ha existit mai. Malgrat aixb, en publica una en el seu cataleg amb el número 774, la llegenda de la qual no és visible. untermannl0 recull la llegenda com a taiakons'alir, i hi dóna la referhcia A.6.15. És la nostra figura 12. Fig. 7. Llegenda de la moneda 115 de Vidal Quadras i Ramon. Fig. 8. Llegenda 17 de Hiibner. Fig. 9. Llegenda 9 d'Amorós. Fig. 10. Llegenda 24 d'Amorós. Fig. Il. Llegenda 61 d'Amorós. Fig. 12. Llegenda A.6.15 d'untermann. Davant d'aquests antecedents i amb les diverses interpretacions d'una única moneda per mitja d'un dibuix, la nostra posició, no havent vist mai cap dracma amb aquesta llegenda en el recull de materials, fou de precaució. No podíem admetre de manera segura l'existkncia de la dracma amb la llegenda TARAKONSALIR, i per tant no varem incloure-la en el nostre repertori. Perb, poc després de la publicació del nostre llibre sobre les monedes ib&riques de Tarraco, ens arriba la notícia d'una nova troballa, la d'Orpesal', i hi trobarem el testimoni cert de l'existkncia de la dracma de ta+akonSalir, ja que en contenia tres. I encara més. L'estudi dels encunys ens ha permes descobrir dues dracmes més, les quals abans no es podien definir perqui: la Ilegenda no n'era visible. L'estudi de les diverses interpretacions de la llegenda de la mateixa moneda ens permet fer les consideracions següents: -Primer signe. La interpretació és KO o TA. -Segons signe. Sempre ben llegit per R. -Tercer signe. Quasi sempre ben llegit per A. --Quart signe. Correspon al KO, encara que obert per dessota. -Cinquk signe. Una N en tots els casos. --Sis2 signe. Llegit quasi sempre com una hac, quan en realitat ha d'ésser una M. " Es poden trobar les primeres noticies d'aquesta troballa dins L. VILLARONGA, <<Les dracmes ibkriques del tipus de Puig Castellar,,, Acta Numismatica, 14 (1984). Fig. 13. Llegenda de les dracmes d'Orpesa aquí estudiades. Fig. 14. Llegenda del revers 1 de l'annex. Fig. 15. Llegenda del revers 2 de l'annex. -Set& signe. Quasi sempre mal llegit, perqui? només n'és visible la part superior. -Vuite signe. L ben llegida. -Novi: signe. Llegit com a I iberica. En algunes de les lectures hi falta un traq. -Des& signe. És una R, encara que invertida. Hem de tenir present que, al segle passat, el valor fon&tic dels signes ibbrics no era ben interpretat, la qual cosa en feia més difícil una lectura correcta. Malgrat tot, a nosaltres ens faltava el testimoni de la moneda, ja que no podíem acceptar un dibuix. La llegenda que ara llegim correctament com a taPakonSalir, es compon de dues parts. La primera és el tophnim TARAKON, i la segona, SALIR. El topbnim TARAKON és citat per Ruf Fest Avi&, en Ora Maritima, 514-519, on, després de parlar de Cal.lípolis, hi afegeix <<la ciutat de Tarraco)), creient-se que es tracta d'una interpolació moderna. Plini, 111, 21, en descriure la costa catalana, diu <<... segueix la Cessetania, el siu Subur. Tarraco obra d7EscipiÓ.. .>>. Estrabó, a la Geografia 111, 4, 7 i Pomponi Mela 11, 90, tamb; citen Tarraco, i el mateix Plini 111, en nombrosos llocs de la seva Historia. Pel que fa a la segona part, SALIR, la trobem en altres monedes de plata, dracmes i denaris. Ha estat interpretada pels investigadors que busquen solucions basco-iberistes per <<comerg>). En canvi, d'altres estimen millor una interpretació per c<plata>)12. Nosaltres ens inclinem per aquest darrer sentit perqui? creiem que la moneda no anava destinada al comerg, sinó a cobrir necessitats financeres. L'aspecte metrolbgic és poc significatiu, ja que es coneix solament el pes de cinc monedes, i encara d'aquestes no prenem en consideració el de la col~lecció Vidal Quadras, excessivament baix i no comprovat. El pes de les quatre monedes és el següent: 4,62,4,53,4,50 i 4,50 o 4,40 segons la font. D'aquesta darrera prenem el pes mitja de 4,45. N=4 % = 4,523 s = 0,07 v = 1'6 % Interval de confiansa de la mitjana = 4,41/4,64 La posició d'encunys és variable. Per l'estimació del nombre original d'encunys de l'emissió, tenim el plantejament següent per a la repetició dels encunys: A: 2,s monedes per encuny R: 1,66 monedes per encuny Acceptable el primer estimador13 de 2'5 monedes per encuny. L'estimació del número original d'encunys de l'emissió és: l2 M. G~MEZ MORENO, Misceláneas, Madrid, 1940, en ~Suplemento de epigrafia ibérican, p. 306, núm. 74; D. FL.ETCHER, Inscripciones ibéricas del Museo de Prehistoria de Valencia, Valtncia 1953, p. 42, inscripció 2; J. MALUQUER, Epigrafia prelatina de la Península Ibérica, Barcelona 1968, p. 131, núm. 227. l3 F.J. MORA MAS, *El coeficiente entre el número de ejemplares y el número de cuños: alcance de su contenido de información estadística,, I Simposi Nurnisrnatic de Barcelona, vol. I, Barcelona 1979, pp. 509-529. Dracmes I a 6: de TARAKONSALZR a grandaria natural, llevat de la 2, que va al doble. Dracmes A a D: grup amb estrella, a grandaria natural. -~arcassonnel~, per l'anvers de 2 i pel revers de 3,s. -carter1', per 17anvers de 2,s i pel revers de 5,14. -~oods'~, per l'anvers de 2,s i pel revers de 3,75. -Guilbaud17, per l'anvers de 2,16 i pel revers de 3,89. Fent la mitjana tenim 2,19 per l'anvers, amb una estimació que és acceptable. Veiem que el volum d7aquesta emissió fou molt redui't, i que va arribar tan sols a 3 encunys per anvers, amb els quals s'encunyarien unes 60190.000 dracmes. Comparant-10 amb el volum dels denaris de Tarraco amb la llegenda iberica de KESE, que fou de 31 encunys, veiem que l'emissió fou molt petita. Sempre havíem pensat que les dracmes ibkriques d'imitació emporitana, l'argentum oscense, foren encunyades pels pobles ibkrics aixecats en armes contra els romans invasors. Ara, davant les dracmes de Tarakonsalir, hem de revisar aquest criteri. La nostra anillisi és feta partint dels supbsits següents: lr. Les dracmes ibkriques d'imitació emporitana sempre presenten el cap del pegas modificat. 2n. La modificació del cap del pegas a les dracmes emporitanes fou realitzada poc després del desembarcament roma a Emporion, l'any 218 aC, en utilitzar la seva seca els romans. 3r. En el primer avenq roma és conquerida ~hrracol~, la qual queda constitui'da en quarter general roma. Més tard va esdevenir la capital de la Citerior. l4 C. CARCASSONNE, uTables pour l'estimation par le métode du maximum de vraisemblance du nombre de coins du droit (ou de revers) ayant servi a frapper une émissionu, II Simposi Numismatic de Barcelona, Barcelona 1980, pp. 115-128. l5 G.F. CARTER, 4A graphical method for calculating the approximate total number of dies from die-link statistics of ancient coins,, Scientific Studies in Numismatics, edited by A. ODDY, British Museum, Occasional Paper núm. 18, Londres 1980, PP. 17-29. l6 I.J. GOODS, <<The population frequencies of species and the estimation of population parameters*, Biometrika, 40 (1953), pp. 237-264. l7 G. TH. GUILBAUD, (<A propos de I'estimation du nombre de coinsn, Bulletin de la Société Francaise de Numismatique, 29 (1974), pp. 625-634. l8 POLIBI, Hisldria, 3, 76, 1. 4t. TBrraco, després d'aquesta ocupació, romandra en mans romanes. Per tant, les dracmes de Tarakonsalir foren batudes a Tarraco sota el poder roma i no pels ibers aixecats en armes. Així com es bateren els denaris ibkrics amb la llegenda Kese a TBrraco i els d711tirtasalirban a Ilerda per finanqar les despeses de l'exkrcit roma, abans es degueren encunyar dracmes a TBrraco, imitant les que els romans estaven encunyant a Empbrion. En esquema, les encunyacions de moneda de plata són: 218 aC .................. A la seca d'Emporion els romans baten dracmes, de pes de 4,70 gr., per finan~ar l'exbrcit. Quelcom més tard .... A Thrraco baten moneda d'imitació emporitana, amb la llegenda Tarakonsalir, de pes de 4,70 gr. 212 aC ................... Introducció del denari roma de 4,50 gr. Es continuen encunyant dracmes emporitanes. Principi s. I1 aC ....... Reducció del denari a 3,90 gr. No s'encunyen més dracmes emporitanes. S'encunyen denaris amb llegenda ibbrica a Thrraco, Ilerda i Ausesken. Cataleg Anvl Cap d'Arethusa a la dreta voltada per tres dofins. Revl Pegas a la dreta, amb el cap modificat, dessota estrella i la llegenda de la figura 13. 1 Dracma de la col~lecció Cerda (Heiss 11-30) que passa a la col.lecció Vidal Quadras i Ramon (Zobel VI-10; Delgado 150; Vidal Quadra~ 115) 4,00 gr. 1 2 1 Orpesa; 4,62, 1 h. 3 Orpesa; -. 4 2 Orpesa; 433, 6 h, Fabrica Nacional de Moneda y Timbre. 5 Tivissa IV, 33; 4,50, 10 h19. 2 - 6 - 3 MAN 484 = Guadan 774; 4,40/4,50~~, 1117 h2'. l9 L. VILLARONGA, <El tresor IV de Tivissaa, Acta Numismatica, 12 (1982), pp. 63-73. En publicar aquesta moneda, només sabérem llegir el final SALIR. Avui, per l'enlla~ d'encunys, sabem amb certesa la llegenda, que llegim TARAKONSALIR. 'O Els pesos i les posicions d'encunys de les dues refertncies no són coincidents. '' J.M. NAVASCUES, Las monedas hispánicas del Museo Arqueológico Nacional de Madrid, I, Barcelona 1969.