Una inscripció pintada amb data consular en una àmfora Dressel 1 del poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar, Maresme)

Faventia, 10 (1988), 113-116 UNA INSCRIPCIO PINTADA AMB DATA CONSULAR EN UNA AMFORA DRESSEL 1 DEL POBLAT IBERIC DE BURRIAC (CABRERA DE MAR, MARESME) Jordi Miró Durant les excavacions realitzades al sector central del poblat l'any 1984' en una sitja, es descobriren divuit Bmfores i dos dolia. Catorze de les Bmfores es poden adscriure a diverses variants de la Dressel 1, de les quals ens interessa la que presentava en el coll, en pintura negra, la següent inscripció: [- - -1 D o o [- - -1 P(ub1io) . RWILIO . L (ucio) 1 V [LI0 - - -1 Fa 54 mm de llarg, i les lletres tenen una altura compresa entre els 6 i els 8 mm, llevat de la de la primera línia, que en té 10. Encara que no hi figura cap referkncia explícita, pensem que es tracta d'una data consular, interpretació més probable que la de propietari del fundus, del vi que contenia el recipient, o del seu destinaFormant part de les activitats realitzades I'any 1984 dintre del <Pla de ]'Atur,, (Servei d'Arqueologia, Generalitat de Catalunya), els treballs foren duts a terme per N. Benito, F. Burjachs, J.M. Defaus, M. Espadaler i M. Molina, als quals hem d'agrair les facilitats concedides per a I'estudi de les hmfores recuperades a la sitja esmentada. Per a un estudi mCs detallat de la inscripci6 de qut parlarem, vegeu J. MIR~, aUne inscription peinte avec date consulaire sur une amphore Dressel 1 B de I'oppidum de Burriac (Cabrera de Mar, Barcelone),, Documents d'Archéologie Mkridionale 9 (1986) (en premsa). tari. Coneixem dos cbnsols anomenats P. Rutilius: els que duen els cognoms Rufus, del 105 aC, i Lupus, del 90 ac2. Ara bé, la conservació d'una L i molt probablement de part d'una I ens inclina a pensar que ens trobem davant del segon cbnsol, L. Zulius Caesar, el qual va compartir el carrec amb el segon dels Rutilii citats. Per tant, la data de la inscripció, i la de l'imfora, seria el 90 aC. Lbgicament, una altra cosa és la datació de la sitja, la qual cosa ací no ens interessa. D'altra banda, si el signe de la primera línia el llegim com a D, el podem associar amb el domini (fundus), o amb el contingut (fundanum) . Quant a la tipologia de la pega, l'assimilem clarament al tipus 1 de ~ressel~. Tanmateix, hem d'admetre una certa dificultat a l'hora d'adscriure-la a una de les tres variants ccclassiques>> de la forma. Efectivament, presenta característiques hibrides entre la A i la B, tot i que més aviat la consideraríem com a pertanyent a la segona4. Aquesta datació s'inclou dintre de les més antigues conegudes de A. DEGRASSI, Inscriptiones I~aliae, XIII, aFasti et Elogia)), I, 1947, p. 610. ' Per una síntesi de la forma, vegeu M. BELTRAN LLORIS, Las ánforas romanas en Esparia, Saragossa 1970, pp. 301-329. Els detalls de la tipologia i la seva discussi6 es poden trobar al nostre estudi citat a la nota 1. Les mesures més importants s6n les que segueixen: altura: 106 cm; diametre de la boca: 16,517 cm; diametre del llavi: 19-19,s cm; altura del llavi: 5,s cm; diametre maxim: 28,s cm; altura del peu: 13,5 cm; capacitat: 26 litres. 25 cm. - - 115 - la forma5. Ara bé, la problemhtica que acabem d'expressar pel que fa a la seva classificació ens fa ser prudents en la seva valoració6. D'altra banda, el color negre no és corrent a les inscripcions amforals tardo-republicanes7. Tot i que normalment anaven en vermell, podem pensar que la nostra no és excepcional i, per tant, també s9hi empraria el negre. L. CAE. L AVR COS I/ R (O B) VZAN? 11 8? ... (L. Caecilius i L. Aurelius, cbnsols del 119) a Vallromanes (Barcelona): G. ROVIRA, & R. PASCUAL, eHallazgo de una ánfora romana con una inscripción pintada*, Información Arqueológica, 1 (1970), pp. 60-62; C MAR10 l/ L AVR OLI (C. Marius i L. Aurelius, del 103) a Tolosa: Gallia, 38, 2 (1980), p. 486, i informacions de M. Vidal; del Castro Pretorio, dues del 102 i una del 101, que esmenten el falernum: C. PANELLA, retr roterra, porti e mercati: I'esempio dell'Ager Falernusn, Mem. Amer. Acad. Rome 36 (1980), nota 30; AR(visium?) CER( ... num) C POMIT(ini) o DOMIT(i) l/ Cn. COR (nelio) P LIC(inio) CO(n)S, del 97 (= C.I.L., XV, 2,4537): A. HESNARD, <<Les amphores républicaines, amphores de tradition grecque*, dins <<Les amphores hellénistiques*, a Céramiques romaines et hellénbtiques, I1 (en premsa). La de Tolosa es troba sobre Dr. 1 A, i la de Roma, del 97, sobre la B. Les altres, sobre variant indeterminada. En conseqütncia, admetem les dificultats per poder situar I'aparició de la variant B a principi del s. I aC, per ara la més recent de totes tres, basant-nos en la nostra inscripció. La problematica quant a la inclusió de totes les Dr. 1 dintre de les tres variants i, tal vegada, de la seva inutilitat, la resumeix A. TCHERNIA, Le vin de l'ltalie romaine, Roma 1986, pp. 312-320. ' Per exemple, d'entre les inscripcions republicanes publicades per Dressel (CIL, XV, 2), tan sols dues van en negre (núms. 4572 i 4632), mentre que les altres van en vermell (J.M. NOLLA, <Una producció característica: les amfores DBw, Cypsela, 11, 1978, p. 227).