Recensions

poema citat i la cronica en prosa de la qual forma part. I seguim dins de la poesia llatina quan llegim l'estudi de Felisa del Barrio, Innovaciones de Maximiano Etrusco en el género elegíaca, en el qual s'assenyalen les aportacions originals més importants d'un autor tarda a un gbnere, l'elegiac, que havia tingut com a un dels seus maxims representants Properci, sobre el qual' s'estenen Enrique Camón i Jordi Saura en el seu article Propercio, epistológrafo. Intenten demostrar-hi aquest aspecte poc estudiat de Properci, com a cultivador de I'epistola en vers a la manera d'Ovidi. I precisament El género epistolar en la literatura latina és estudiat per José Antonio Enríquez pel que fa als seus orígens a Roma, i a les analogies entre l'epistola grega i romana. D'altra banda, en el pla de la teoria literiria, Enrique Otón Sobrino es planteja, en un assaig concís i clar, el problema sempre candent que ell anomena Convencionalisrno del género e innovación del autor. La literatura creada sobre la literatura i I'originalitat deguda a la personalitat de l'autor són estudiades aquí des d'un punt de vista teoric. En un pla més concret, Mariangela Vilallonga, amb I'article Marcial a l'obra de Jeroni Pau, estudia la influtncia que l'epigramista llatí va exercir sobre l'humanista barceloní mitjanqant l'estudi de les fonts literaries. Jaume Juan, de la Universitat de Barcelona, en un article titulat El cos hurna, canon literari i arquitectonic, fa una síntesi de les teories sobre la proporcionalitat en la literatura llatina. Finalment, José M. Royo Arpón estudia I'origen de la novel.la llatina en relació amb la crisi de la jurisprudbncia en el seu treball Consideraciones sobre la coincidencia de la crisis del Derecho romarto y el inicio de la narrativa. I Rosario Cortés Tovar estudia una obra controvertida de Skneca en el treball <<Laudatio principis)) y aconsolatio>> en ctAd Polybium*: El uso de dos géneros epidícticos, en el qual fa una anilisi literaris per tal d'arribar a una interpretació aclaridora del contingut de I'obra mencionada. Tot plegat és un bon recull de treballs que abasten la major part dels gheres literaris de les literatures clissiques. Exactament el propbsit del simposi i d'aquestes actes. Mariangela Vilallonga CARLOS GARCIA GUAL y MAR~A JESUS IMAZ La filosofia helenística: éticas y sistemas Editorial Cincel, Madrid 1986. Serie Historia de la Filosofia, volumen 6, 232 pp. Dins la sbrie <<Historia de la Filosofia*, els autors C. Garcia Gual i Maria Jesús Imaz ens ofereixen aquest llibre, que neix d'una necessitat docent: I'estudiós té a l'abast un bon manual per seguir totes les escoles filosbfiques de I'Hel.lenisme, i si vol aprofundir-hi, podra trobar una bona bibliografia tant en la que apareix a la fi de cada capítol i que fa referencia a dades concretes, com en la que trobar& al final del llibre, més general. Agraim als autors la claredat en uns temes que per ells mateixos són feixucs. 6s un llibre concebut per fer de guia a qui vol introduir-se en el món de la histbria de la filosofia hel.lenística, i en les seves escoles i sistemes. Els autors han tingut l'encert de comenqar I'obra amb un quadre cronolbgic comparat (p. 9), en el qual es confronten dades importants per a la filosofia amb fets polítics i culturals, des del segle IV aC fins el 313 dc. El llibre es compon de set capítols, cadascun amb les seves notes bibliografiques, un apbndix en el qual s'inclouen texts i comentaris, i finalment, com a cloenda, hi trobem un petit glossari dels vint-i-quatre mots grecs més emprats en les escoles hel.lenístiques. Cada capítol és molt ben estructurat per tal de facilitar-ne la lectura. El capítol primer (pp. 15-28) analitza <La época helenística,, marc en el qual s'ha de desenvolupar la filosofia hel.lenística: I'ideal del savi ja no és el mateix d'abans, el filbsof cerca la felicitat per ell mateix, en un darrer objectiu; és un home prictic. En el segon capítol (pp. 29-39), els autors ens ofereixen una visió detallada dels dos grans sistemes filosbfics i hel~lenistics: I'epicureisme i ]'estoi'- cisme, mitjanqant I'estudi dels trets comuns de les dues escoles i de les seves diferencies. El tercer capítol (pp. 40-52) és dedicat als cínics i estudia aquesta secta o escola filosbfica o actitud davant la vida. La formació i la historia dels cínics hi és tractada amb molt d'interes. Trobem en aquest capítol, també, referencies a cínics cblebres com Antístenes, Dibgenes i Crates. Els autors, a l'extens capitol quart (pp. 53-lll), que és el clímax del Ilibre, s'endinsen en I'estudi de l'epicureisme i dels seus mestres. Per tal de situar el moment filosbfic, els autors ens plantegen la situació de la Grbcia del segle quart. D'aquesta manera es fan palesos els moviments del pensament: l'home esta decebut, tot cau i s'enfonsa, cal que aparegui un home com Epicur. Les seves idees sembla que encaixen perfectament en aquest context. En llegir aquest capítol hem desitjat conbixer més de prop tot el que fa referencia a aquest savi i a les seves idees: els autors aconsegueixen aquest efecte. Són molt interessants els esquemes que trobem a les pp. 72, 76-77 i 82. El capítol cinqub (pp. 112-173) tracta de l'estoicisme, I'altre gran corrent filosbfic oposat a l'epicureisme. Els autors hi deixen molt clars els punts coincidents: totes dues escoles accepten la filosofia com a camí de la felicitat, perd les solucions aportades són ben divergents i oposades. Cal remarcar els esquemes per a la comprensió sistematica de I'esto'icisme que trobem a les pp. 164, 165, 166, 167 i 168. El capítol sisb, molt més curt que els anteriors (pp. 172-178), descriu breument I'escepticisme. Els autors creuen difícil de resumir aquest moviment filosbfic, perqu6 necessita molts exemples i analisis detallades, i pen- sen que I'estoicisme no és un sistema filosbfic vertader ni crea cap btica, i per tant no és mereixedor d'un estudi tan ampli com els anteriors. Finalment arribem al capítol set6 (pp. 179-211), que és dedicat al neoplatonisme, moviment nascut al segle III dC gracies a Plotinos. A tall d'introducció al tema, els autors inclouen una visió del que va ser la filosofia hel.lenística i les seves escoles, des de Plató i Aristbtil fins a la cloenda de I'Academia al segle IV dC: c<.. .El neoplatonismo retoma con un nuevo ímpetu, con afan casi mistico a veces, ese idealismo platónico para llevar10 a sus hltimas consecuencias ... u (p. 180). Trobem un esquema aclaridor del pensament de Plotinos a la p. 188, i un resum de les relacions entre el pensament de Plató i el de Plotinos, a més d'una exposició acurada del seu pensament. Amb l'apbndix, els autors pretenen, i ho aconsegueixen, il.lustrar les seves explicacions. Hi trobem textos d'Epicur, de Cleantes, d'Epictet i de Marc Aureli, i també apunts per al comentari, que ofereixen al lector I'oportunitat d'interpretar-10s en profunditat. En resum, aquest llibre Cs un bon manual, realitzat amb ordre, claredat i concisió, virtuts molt necessaries en el món de l'estudiós. Cal agrair als autors aquesta aportació a 1'Hel.lenisme, tot esperant que ben aviat apareguin d'altres estudis com aquest, que ens apropin un coneixement millor del món hel.lenístic. Assumpció Valls i Ferrer CONCEPCI~N FERNANDEZ MART~NEZ La categoria verbal <cmodom en Plauto Alfar, Sevilla 1986, 134 pp. Arranca el prólogo del profesor J. A. Correa Rodríguez, cuyo magisterio planea sobre esta monografia, constatando un hecho conocido: la problemática de la categoria ccmodo>> en el verbo latino, analizada desde un prisma exclusivamente histórico, presenta una visión atomizada de la cuestión para, de inmediato, prescribir y anticipar la metodologia que se impone ante un reexamen: la sincrónica. Se pretende establecer el funcionamiento de 10s modos verbales en la sincronia plautina, en adaptación rigurosa del modelo propuesto por el profesor Mariner para el latin clásico, conociendo hasta qué punto la estructura del modo verbal establecida para el clasico se da tal cua1 en el arcaic0 de Plauto. Abre su trabajo la profesora Fernandez Martinez con una precisa selección bibliográfica de <<Trabajos generales de linea tradicional*, seguidos de 10s de aorientación estructural,>, ambos en orden cronológico, precediendo a <cotros trabajos consultadosn, éstos en orden alfabético, y a 10s textos plautinos. Integran el tratado dos capitulos y unas conclusiones: el capitulo I en torno a 10s modos fija el estado de la cuestión. Renuncia a entrar en críticas o aclaraciones a 10s resultados teóricos obtenidos por lineas de investi-