Recensions

cions considerades fins ara com a canbniques), en les precaucions que hom. pren per a no caure en fhcils anacronismes, en el reconeixement explícit que sovint costa molt de delimitar allb que hom entén per <<colonitzación, etc. No hi manquen, perb, els defectes, entre els quals caldria assenyalar una certa tendkncia a la reiteració i un aire excessivament acadkmic. Hom té la impressió que I'autor no s'ha desempallegat -potser no ho ha cregut necessaridel to doctoral que constantment ens recorda quin ha estat l'origen de I'obra. Voldriem remarcar també alguna omissió. Per exemple, a la pagina 166, enmig d'una acurada llista de testimonis literaris de ~arot~i<o en la prosa hel.lenística, llegim: c<Plutarque: nombrem exemples*, sense que ens sigui donada cap més informació pel que fa al cas. D'altra banda, no ens podem estar d'obsemar I'existbncia d'un lapse no gens menystenible. Ens referim a I'epígraf <<Aprks Homkre et I'époque archaique*, que encapqala el capítol tercer, quan, en realitat, amb un simple cop d'ull a I'índex final i la lectura de les pp. 31-44 ens assabenten que, en comptes de c<époque~, el mot que hi havíem de trobar era <<épopée.n Les mancances que acabem de ressenyar no poden,, perb, enfosquir els mbrits de I'obra, el més important dels quals és -creiemel d'haver encetat un camí. Ben cert, el treball del professor Casevitz no ho resol pas tot. Resten encara molts interrogants, la lectura mateixa del llibre en planteja de nous. Pero, almenys a partir d'ara, els estudiosos del fenomen colonitzador i els investigadors d'altres hmbits més o menys propers com el juridic o I'urbanísticsabran que poden comptar amb un element que omple un buit remarcable' i que aporta una certa visió de conjunt. M. Teresa Fau i Ramos ~AWO CRESCONIO CORIPO. El Panegirico de Justino zz. Introducción, edición crítica y traducción por A. Ramirez de Verger, Publicaciones de la Universidad de Sevilla, Sevilla 1985, 217 pp. El professor Ramirez de Verger de la Universitat de Sevilla recull en aquest treball els fruits de la seva tesi doctoral i ofereix a la llum pública la més acurada edició espanyola del Panegíric de Justí II, una de les dues obres conservades de Flavi Cresconi Corip, poeta africa del comenqament del segle VI dc. La importhncia de l'obra de Corip reposa, sobretot, en el fet que incorpora abundant informació sobre el periode de I'imperi bizantí que van viure Justinia i el seu successor, el seu nebot Justí. Potser aquesta ra6 ha estat un factor determinant perquk, en els darrers temps, una skrie d'autors hagin estudiat i editat també el text de Corip (les darreres edicions són les ~'AVERIL CAMERON, In laudem Iustini Augusti minoris 'libri IV, London 1976 i la de S. A&s, Corippe. Eioge de l'empereur Justin 11, <cLes Belles Lettres~, Paris 1981), a més, naturalment, de I'edició de qui: ara fem la recensió. No creiem que aquestes edicions representin cap problema per a la publicació del treball de Ramírez de Verger ja que, a més de poder-ne treure conclusions interessants, pot aportar ell mateix idees propies sobre els abundants problemes de crítica textual que planteja el text i que, fins avui, no han estat resolts en la seva totalitat. La fita principal del treball és, i així ho indica l'autor (al <<Prefacion), una edició critica que incorpori el mkim possible d'informació textual. Fidel a aquesta premissa, els altres apartats que componen el treball (la ((Introducciónn, sobretot) no han rebut la mateixa atenció que l'edició, si més no des d'un punt de vista quantitatiu. La introducció (pp. 11-56) aporta els elements necessaris d'informació sobre el poeta, la seva obra i el seu Ilenguatge, que fan que hom es trobi ja situat en iniciar la lectura del text llatí. Cal assenyalar que de tots els apartats de la introducció, n'hi ha un d'especialment complet: el dedicat a I'estudi lingüístic de I'obra editada (Sintaxis, léxico y estilo, pp. 15-37). En ell es classifica d'una manera exhaustiva i que mereix forts elogis, tot el material Ibxic, sintactic i estilístic que forma el Panegíric de Justi 11. Gracies a aquesta pacient feina filolbgica podem afirmar que aquestes pagines constituiran, a partir d'ara, una bona referbncia sobre el llatí africa del segle VI. Un altre apartat que mereix tots els elogis, i que demostra la profunditat de la tasca de Ramírez de Verger, és I'anilisi mktrica de I'obra de Corip. Conscient de la importancia que pot tenir la mbtrica en l'edició d'un text llatí d'autor tarda (en aquesta bpoca, com recorda I'autor a la pagina 38, la prosbdia llatina no era pas sentida pels autors, sinó apresa) dedica apartats i grifics estadístics a analitzar tots els fenomens prosbdics (allargaments, abreviacions, . . .) i de versificació possibles (accentuacions d'arsis i tesis, construccions en final d'hexametre, cesures,. . . , tot amb els corresponents resums estadístics). Es pot argumentar sobre la necessitat real d'aquest tipus d'estudis i sobre quina repercussió poden tenir en un millor enteniment de I'obra d'un poeta, perb la diferbncia esti, precisament, a tenir-10s a l'abast o no. I Ramírez de Verger els ha portat a terme amb cura i precisió. També és exhaustiu I'apartat dedicat a la Historia del texto, no pel que fa a la tradició manuscrita (la major part del text editat es troba en un codex unicus, el Madrid BN, 10.029, ff. 17"-51r), sinó en all0 que fa referbncia a I'ortografia i fonbtica del manuscrit fa un moment citat: aquí t'autor hi ha abocat, com és natural, tots els anys de transcripció i feina pacient de comprensió del text escrit al manuscrit. L'únic punt una mica fosc d'aquesta introducció és, precisament, I'inici: hi trobem a faltar un estudi més aprofundit del poeta, de la seva obra i de l'entorn social i literari que va viure. es comprensible que l'autor de I'edició hagi considerat que ja s'havien escrit prou coses abans d'ell i que no calia tornar sobre temes recurrents. Cal pensar, pero, que res no és definitiu i que un esforq comparable al que ha dut a terme en tots els altres apartats de la seva tasca I'hauria portat, segurament, a millors resultats (pensem, per exemple, en els darrers estudis d'A. Cameron sobre Corip). La introducció esta completada per un Stemma codicum (p. 52) i per unes quantes reproduccions facsímils de folis dels manuscrits estudiats. L'edició i la traducció del text assoleixen el punt més algid del treball de Ramírez de Verger. Pel que fa a la traducció, el fet d'incloure-la en un treball d'edició representa, clarament, la tria d'una opció que no tothom comparteix. No sempre és aconsellable realitzar la traducció d'allb que s'edita perquk es corre el perill de no treballar amb la mateixa intensitat en ambdós terrenys. Ramírez de Verger té un motiu clar: la seva és la primera traducció espanyola del Panegíric de Justi I1 i aquesta condició de pioner justifica, ultra la qualitat de la traducció, la inclusió en I'estudi. A més, la compaginació de cada full, amb edició critica a I'esquerra del lector (junt amb els aparats crítics) i traducció a la dreta (guardant, gairebé sempre, el paral.lelisme amb el text original), permet a I'autor introduir, al reu de la pagina dreta, totes les notes aclaridores referents al contingut del text. Aquest aspecte de la composició de les pagines és sempre important i en aquesta edició s'ha fet molt acuradament i s'ha assolit un bon nivell: el lector té, a cop d'ull i en el mateix doble full, tot al10 que necessita per a un seguiment adequat: és a dir, text llatí, aparats crítics, traducció i notes aclaridores. Pel que fa a la traducció en ella mateixa, hem de dir que sobta una mica la immediatesa i frescor gairebé <<papular>> del castella de Ramírez de Verger. Aixo s'explica pel fet que I'autor, encara que no ho expliciti clarament, ha volgut seguir el text llatí, el seu to i, fins i tot, el seu vocabulari, d'una manera molt fidel; així, ha aconseguit una versió castellana forsa més propera al text llatí de Corip que la que hauria aconseguit fent una traducció excessivament literaris. Pel que fa a I'edició del text llati i als seus aparats critics, cal dir que és completissima i que inclou (ho citem en I'ordre que es troba a les phgines): 1) les anotacions que I'editor transcriu dels marges dels manuscrits consultats; 2) un aparat de fonts on es recullen totes les citacions d'autors llatins paral.leles al text editat i totes les citacions bibliques; 3) I'aparat crític de variants, de tipus positiu; 4) les diferents lectures existents sobre els textos anotats aLmarge dels manuscrits. El perill que podria córrer una edició que inclogués tanta informació a peu de pagina és evident: la confusió i la localització defectuosa de les dades. Afortunadament, cal dir que aixb no succeeix en I'edició de Ramírez de Verger, ja que tota la informació sobre el text llati editat és abundant i facilment localitzable. Un altre punt, potser un dels més importants, que parla a favor d'aquest treball. L'estudi és completat per una amplia bibliografia que recull tot el material utilitzat per l'autor en I'elaboració de la seva tesi doctoral, al qual s'han afegit totes les novetats aparegudes després de la seva defensa (juny de 1980). L'únic índex que I'autor ha considerat necessari confeccionar, ha estat el de noms citats al text llatí de Corip (sense tenir en compte l'índex general de l'estudi). Acabem, doncs, aquesta recensió refermant-nos en la idea que aquest és un magnífic treball que parla molt i bé de la tasca que porta a terme en Filologia Llatina la Universitat de Sevilla, en ge- neral, i el doctor Ramírez de Verger, en aquest cas concret. Joan Gómez Paiiares T.P. WISEMAN, Catullus and his world. A reappraisal. Cambridge University Press, Cambridge 1985, 287 pp. Estem convenquts que aquest llibre que ara ressenyem és un treball important, no solament dins del camp bibliogrific que es refereix a l'obra de Catul, sinó també dins del de la literatura llatina cliissica, en general. Hi ha moltes raons que ens inclinen a pensar així (algunes d'elles, com els diferents punts de vista que sobre aspectes concrets defensa Wiseman, les citarem en el moment oportú), pero potser alla que més ha inflult en el nostre parer, hagi estat I'actitud de I'autor davant la vasta matkria que toca: pensar que un estudiós de Catul i la seva obra com T.P. Wiseman (parlem de Catul, pero podnem estar-ho fent també de qualsevol altre escriptor llatí clkssic), que ha estat publicant sobre el tema des de l'any 1969, arriba a la conclusió que el que cal és cremfasitzar els límits del nostre coneixement* i no deixar-se endur per explicacions comodes i acumulades al llarg dels anys, és important i fa ens hi pensem. Com el mateix autor dóna a entendre en el Prefaci, quan fa molts anys que un estudiós treballa en un mateix tema, potser li ha arribat ja el moment d'aturar-se, recapitular sobre all0 que ha fet i iniciar un nou camí. Wiseman es troba en aquest punt de la seva vida professional i I'obra que molts científics haurien dedicat a la immortalitat del seu tema de treball i potser a la d'ells mateixos, l'autor la dedica, en bona part (i aquesta és una opinió personalissima), a fer una skrie d'advertbncies, a vegades subliminars, a vegades ben clares. Advertbncies dirigides, pensem, no tant a aquells que podnem considerar co1,legues en la tasca de Wiseman, sinó a aquells que, com qui escriu aquestes línies, comencen ara la seva feina investigadora. Advertbncies que s'estructuren al llarg del llibre a través d'una strie de capítols, guiat sobretot algun d'ells, per la personal afilosofia~ científica de l'autor: en el fons, ell mateix és conscient d'aquesta personal visió d'alguns aspectes del món de Catul, quan anomena les seves idees my heresies (pref., p. IX). La primera mostra del que estem comentant, és el contingut dels tres capítols inicials del llibre, els quals no estan directament dedicats a Catul i la seva obra, sinó més aviat a fer arribar al lector la sensació (la primera gran advertbncia) que el món del segle I aC, per molt que hom s'hi escarrassi, no és el nostre, i que el fet que hom hi identifiqui sentiments o situacions que puguin ser familiars als nostres dies, no vol dir que tot ell (valors i actituds morals, sobretot) sigui paral.lel al nostre. En concret, el primer capítol, (CA world not ours*, es dedica a reflexionar