Recensions

cillería real en particular (pp. 45-50) i a la Znvestigación paleográfica en el País Valenciano (pp. 51-55). 6s a partir del capítol cinqub que F.M. Gimeno entra propiament en matkria amb el títol Una metodologia de estudio. Criterios a seguir en la selección de las fuentes (pp. 57-69), on l'autor preconitza la necessitat de triar correctament la documentació grafica a analitzar per tal de poder deduir la difusió i funció que I'escriptura tingué entre els distints grups socials - que l'autor ens presenta en esquema a la p. 69i tambC per saber d'on partí l'evolució histbrica de I'escriptura a Valbncia després de la conquesta per Jaume I. A tractar més detingudament aquesta darrera qüestió, Gimeno dedica la primera part de l'apartat següent, intitulat La historia de la escritura en el País Valenciano. Un modelo teórico de interpretación (pp. 71-lli), capítol on exposa que la conquesta va comportar per al País Valencia un canvi radical respecte a la situació anterior al segle XIII, escripturariament parlant, i que va representar una imposició grafica per part de la nova superstructura dominant. L'autor també considera aquí el tema de la denominació <<gotica, aragonesa,, -defensada per M. Usono ccgotica catalana* - proposada per F.C. Casulai encara ens ofereix una relació dels diferents noms que van emprar els litterati de l'bpoca. Dins aquest mateix capítol Gimeno no sols es preocupa per les qüestions de terminologia sinó també pels moments d'aparició i perdurabilitat de la gotica cccatalana~ i de la bastarda, tot reconeixent tant per a un tipus d'escriptura com per a l'altre la manca d'estudis paleografics suficientment concloents referent a aixb. - El darrer capítol tebric, La nescrituralidad)) valenciana bajomedieval: muestras para su estudio (pp. 113-120) és una dissertació sobre els problemes que planteja l'elaboració d'un album de facsímils i, al mateix temps, una explicació de la selecció que ens ofereix tot seguit. - - La col.le& de facsímils esta formada per 22 lamines precedides d'un comentari (pp. 124-147) i de les respectives transcripcions (pp. 148-174), on hom adverteix algun petit lapse que no fa desmerbixer, tanmateix, el valor del conjunt. Una bibliografia escollida (pp. 177185) tanca aquesta interessant aportació que representa una obertura a nous corrents metodolbgics en paleografia, que enriqueixen -sense substituir, perbles ja antigues preocupacions dels palebgrafs de llegir els textos, datar-10s i localitzar-10s. Jesús Alturo i Perucho M. CASEVITZ, Le vocabulaire de la colonisation en grec ancien. Étude lexicologique: les familles de KZ~~W et'de oi~Ém-oi~i(a, Klinchieck, Paris 1985, 280 pp. El fenomen de la colonització ha suscitat una molt abundosa bibliografia, que l'aborda des dels angles més diversos. Tanmateix, i pel que fa a la qüestió de la terminologia, hom hi observa una certa penúria, car, tret d'alguns treballs -i, encara, d'dmbit restringit com ara I'aportació conjunta de J. DE WEVER i R. VAN COMPERNOLLE: <<La valeur des termes de colonisation chez Thucydiden (Ant. Class. XXXVI, 1967, pp. 461-523) -1'analisi dels mots que sovintegen en els textos grecs de colonització resta per fer. &s per aixo que ens plau -i forqal'aparició d'aquest llibre, que té el seu origen en una tesi doctoral llegida a La Sorbona I'any 1977, i que ara ha estat publicat amb el suport del Centre National de la Rccherche Scicntifique. Del seu autor, M. Casevitz, sabem que exerceix de professor universitari a Li6 i que, entre altres coses, ha escrit uns quants articles sobre semantica historica. Quant al caracter de I'obra, el títol Cs prou eloqüent. Es tracta d'un estudi lexicologic sobre xdeux familles de termes, gravitant autour de verbes,, (p. 9). Els verbs al.ludits són, d'una banda, ~zi<w i, de l'altra, ol~Éo i i)i~ic~. D'entrada, l'elecció -ho reconeix el mateix autorpodria semblar arbitraria; tanmateix, tot aquell que estigui familiaritzat amb passatges inseribles en contextos de caire <<colonial* s'adonara que els mots que hi apareixen amb més freqiibncia són precisament els que Casevitz s'encarrega de sotmetre a anhlisi. L'obra s'articula en tres parts, la primera de les quals gira a I'entorn de KZ~<W i la seva família. Formes pertanyents a aquest verb i termes compostos o derivats a partir d'ell hi són revisats acuradament prenent com a base una munió de testimonis que van del període micenic a l'epoca romana, amb alguna incursió al món bizantí. La segona part és ocupada per l'estudi -seguint les mateixes pautesde les famílies de O~KÉW i o~K~<o. Aquestes pagines, de caracter marcadament expositiu, van seguides d'un apartat - per a nosaltres, el més interessant del Ilibreen qub hom comenta la informació presentada i s'estableix una comparanqa entre ambdues famílies. Llur diferent evolució i extensió, els contextos -distintson s'integren, la transformació -dissemblantde que han estat objecte, el valor arcaitzant i <<oficial, que a voltes assumeix ~zi<w, . . . heus aquí algunes de les dades que hi trobar& el lector. Ve a continuació un breu capítol en que Casevitz apropa els resultats del seu estudi a les realia de la colonització. El segueixen quatre apendixs dedicats a I'exarnen de certs mots (p.e. &p~qyÉzqq) que, per raons morfolbgiques o bé semhntiques, l'autor considera relacionables amb alguna de les dues famílies. L'obra es clou amb la nota bibliografica (prou assenyada) i els índexs (forqa complets). Si haguéssim de definir aquest llibre amb poques paraules, el qualificaríem de clar, rigorós i prudent. La claredat és, en efecte, una de les seves característiques i, gosariem dir, una de les principals preocupacions de Casevitz. Ho testimonia la gran quantitat de taules i d'esquemes que el treball conté i la constant ordenació i sistematització de les dades que ens hi són ofertes. Quant a la rigorositat i la prudencia, es fan paleses tothora: en la recopilació i utilització dels textos, els quals no forqa a dir aiio que no diuen (la qual cosa obliga a voltes I'autor a esmenar traduc- cions considerades fins ara com a canbniques), en les precaucions que hom. pren per a no caure en fhcils anacronismes, en el reconeixement explícit que sovint costa molt de delimitar allb que hom entén per <<colonitzación, etc. No hi manquen, perb, els defectes, entre els quals caldria assenyalar una certa tendkncia a la reiteració i un aire excessivament acadkmic. Hom té la impressió que I'autor no s'ha desempallegat -potser no ho ha cregut necessaridel to doctoral que constantment ens recorda quin ha estat l'origen de I'obra. Voldriem remarcar també alguna omissió. Per exemple, a la pagina 166, enmig d'una acurada llista de testimonis literaris de ~arot~i<o en la prosa hel.lenística, llegim: c<Plutarque: nombrem exemples*, sense que ens sigui donada cap més informació pel que fa al cas. D'altra banda, no ens podem estar d'obsemar I'existbncia d'un lapse no gens menystenible. Ens referim a I'epígraf <<Aprks Homkre et I'époque archaique*, que encapqala el capítol tercer, quan, en realitat, amb un simple cop d'ull a I'índex final i la lectura de les pp. 31-44 ens assabenten que, en comptes de c<époque~, el mot que hi havíem de trobar era <<épopée.n Les mancances que acabem de ressenyar no poden,, perb, enfosquir els mbrits de I'obra, el més important dels quals és -creiemel d'haver encetat un camí. Ben cert, el treball del professor Casevitz no ho resol pas tot. Resten encara molts interrogants, la lectura mateixa del llibre en planteja de nous. Pero, almenys a partir d'ara, els estudiosos del fenomen colonitzador i els investigadors d'altres hmbits més o menys propers com el juridic o I'urbanísticsabran que poden comptar amb un element que omple un buit remarcable' i que aporta una certa visió de conjunt. M. Teresa Fau i Ramos ~AWO CRESCONIO CORIPO. El Panegirico de Justino zz. Introducción, edición crítica y traducción por A. Ramirez de Verger, Publicaciones de la Universidad de Sevilla, Sevilla 1985, 217 pp. El professor Ramirez de Verger de la Universitat de Sevilla recull en aquest treball els fruits de la seva tesi doctoral i ofereix a la llum pública la més acurada edició espanyola del Panegíric de Justí II, una de les dues obres conservades de Flavi Cresconi Corip, poeta africa del comenqament del segle VI dc. La importhncia de l'obra de Corip reposa, sobretot, en el fet que incorpora abundant informació sobre el periode de I'imperi bizantí que van viure Justinia i el seu successor, el seu nebot Justí. Potser aquesta ra6 ha estat un factor determinant perquk, en els darrers temps, una skrie d'autors hagin estudiat i editat també el text de Corip (les darreres edicions són les ~'AVERIL CAMERON, In laudem Iustini Augusti minoris 'libri IV, London 1976 i la de S. A&s, Corippe. Eioge de l'empereur Justin 11, <cLes Belles Lettres~, Paris 1981), a més, naturalment, de I'edició de qui: ara fem la recensió. No creiem