Recensions

Portugal. Bilan des experiences en cours>x (Discusion). Edicion de un suplernento al CIL 11: A.U. STYLOW, HCIL 11 Supplementum. Proyecto y estado actual>>. (Discusion). S. PANCIERA, NI signi diacri- , tici: riflessioni e proposte)). H. KRUMBREY, (<Bemerkungen zu Herstellung und Gestaltung der lndices in Kiinftigen CIL-Banden),. (Discusion). Un meritori0 esfuerzo de G. Fabre y P. Le Roux por recoger las conclusiones de la mesa redonda cierra 10s interesantes trabajos de estas Actas. En estas conclusiones se resaltan en dos niveles fundamentales lo esencial del encuentro: 10s debates intelectuales sobre la problematica de la epigrafia y las conclusiones sobre tecnicas y resultados en tres aspectos: la aportación sobre la reflexion acerca de la metodologia, la reflexion sobre 10s contenidos de la epigrafia y, por ultimo, la forma de las ediciones, 10s circuitos de informacion y 10s problemas de armonizacion ante la paradoja, evidente para 10s autores, de no emplear en nuestro tiempo la lengua latina como vehiculo de comunicacion universal de la epigrafia. La vision de conjunt0 que sobre la epigrafia y su problematica actual encontramos en las Actas de esta mesa redonda internacional es verdaderamente completa e interesante, en la cual creemos que resaltan con luz propia 10s importantes logros que aportan 10s metodos filologicos y de analisis del texto aplicados a la epigrafia. José Martinez Gazquez ARNALDI DE VILLANOVA Opera Medica Omnia, vol. XV: Commentum supra tractatum Galieni de malicia complexionis diuerse Ediderunt et praef. et comm. hisp. instrux. L. Garcia-Ballester et E. Sánchez Salor. Doctrina Galieni de interioribus Edid. et praef. et comm. angl. instrux. Richard J. Durling. Barcelona 1985, 393 pp. El volum que ara recensionem es el segon, per ordre d'aparició, del vast i importantissim projecte impulsat per L. Garcia-Ballester, J.A. Paniagua i M.R. MC Vaugh, que busca editar totes les obres mediques conegudes d'Arnau de Vilanova. Aquest llibre (el quinze dins del pla general de l'edició) recull l'extens comentari d'Arnau sobre el text de Gale De malicia complexionis diuerse i, en segon terme, el petit text De interioribus, considerat un text anonim fins que l'any 1981 M.R. MC Vaugh (a ctThe authorship of the Galenic compendium de interioribus ((Quoniam diuersitas ... )>, Dynamis, 1 (1981), pp. 225-29) en demostra la filiació que permet que avui poguem llegir les dues obres en aquest volum. Es important remarcar l'esperit que mou els estudiosos que han confeccionat aquestes edicions: no es tracta solament de fer una edició critica del text triat, sinó un veritable estudi que analitzi tots els aspectes destacables, tantdes d'un punt de vista d'analisi interna com del context on s'ha escrit l'obra en qüestió. Aquesta planificació l'han duta a terme d'una manera escrupolosa els dos editors del Commentum, d'una manera que, per a nosaltres, representa un punt dolg de col~laboració científica: L. Garcia-Ballester estudia, basicament, tots els aspectes relacionats amb la historia de la ciencia medica del Montpeller del segle XIII i comengament del XIV (epoca en que Arnau hi exercí la docencia) i tambe comenta alguns dels punts mes importants de les opinions mediques d'Arnau al Commentum (són els apartats primer i tercer de la Introducció). E. Sánchez Salor dedica els seus esforgos a ahalitzar internament el text mateix: la forma lingüística i literaria (primera part de I'apartat segon). Ambdós han realitzat conjuntament, a mes, la segona part de l'apartat segon: una apassionant analisi interna sobre I'estructura i sobre la tecnica que utilitza Arnau de Vilanova per realitzar el seu comentari al text llatí de Gale. Ens importa remarcar que es, com diu Garcia-Ballester, la primera vegada que es realitza un estudi d'aquest tipus sobre el llati que utilitza el professor de Montpeller, i els fruits són molt interessants: la ferma suposició que el Commentum que ens ha arribat es una serie d'apunts presos a les classes i sense acabar de pulir; la tecnica escolastica aplicada al coneixement científic i al desenvolupament mateix de les explicacions del professor, etc. Fem, pero, un petit comentari sobre alguns dels aspectes mes destacables de la introducció i de I'edició. El primer gran apartat (ctLos escritos De malicia complexionis diuerse y De interiorrbus, partes del ctnuevo Galeno)) en el Montpellier del siglo XIII))) ens ofereix una panoramica general sobre els estudis i textos d'estudi que es feien servir a la Universitat de Montpeller abans, durant i després de l'estada d'Arnau de Vilanova. La idea fonamental que se'n pot extreure és la concreció d'un curriculum de coneixements med~cs al voltant d'allo que els introductors anomenen mou Gale)): un impressionant conjunt (mes de trenta-cinc obres) de textos que, al llarg del segle XIII i sobretot gracies a Arnau de Vilanova i a Bernat de Gordon (també professor a Montpeller), es van implantar sobre els manuals que s'havien emprat al segle (artlculats en I'anomenada Artrcella, agrupació variable d'escrits de diferents autors, entre els quals, i de manera fixa, Johannrtrus i la seva Ysagoge (cf. p. 17). Naturalment, entre les obres citades i treballades per Arnau (urd. la taula 1 de la p. 25, que il.lustra clarissimament quines eren les obres del Gale llatí que Arnau tenia a I'abast a la seva biblioteca), hi ha els dos textos objecte d'aquesta edició, i potser fins i tot més important que el Commentum sigui el De interioribus, el qual constitueix una ((de les grans fites a la historia de la medicina occidental)) (c/: p. 31). El segon apartat de la Introducció (((El Commentum supra tractatum Galieni de malicia complexionis diuerse. I. La forma lingüística y literariad es el dedicat al comentari lingüístic del text del Commentum. Des del punt de vista de la llengua cal destacar dos aspectes fonamentals, derivats tots dos del caracter de I'obra: es tracta d'uns comentaris realitzats i recollits durant les classes d'Arnau. Sota aquesta suposició, s'explica amb senzillesa: I) que la forma lingüística sigui I'adequada a una exposició (completives després de uerba dicendi, fórmules de transició, acusa- tius de relació i un complex sistema de cites i referencies al text comentat. (c/. p. 37), i 2) la llengua llatina que hi trobem té molts trets propis ja de les llengües romaniques, perque és un llatí viu: el que es parlava a les aules de medicina del Montpeller del segle XIII La creenCa, doncs, dels editors es que ens trobem davant d'uns apunts presos pels estudiants i, molt probablement, ni revisats ni corregits completament per Arnau. Destaca per a nosaltres el segon capítol d'aquest apartat, on es parla del sistema del comentari escolastic aplicat a aquest Commentum concret: I'us, gairebé abusiu en alguns aspectes, de la seqüencia lectro-quaestro-disputatio, que permet ((fer una dissecció)), literalment, del text proposat per a l'estudi dels alumnes. Fins a quin punt arriba Arnau en la seva aplicació, que la fase de la lectio pot servir fins i tot per a la fixació del text galenic comentat! (cJ: p. 61). El tercer gran apartat (((El contenido del Commentum)) es preocupa de parlar d'una manera extensa del contingut del comentari de Vilanova i de fixar-ne les opinions mediques més importants, en contraposició a les idees que, sobre un mateix problema, podien sostenir altres coblegues (cal dir que Arnau de Vilanova fou un personatge conflictiu i debatut tambe en el seu aspecte medic). La importancia del De malicia complexionis druerse (per que una obreta com aquesta, que no havia cridat gaire I'atenció, mereix un comentari tan extens per part d'Arnau) ve donada perque la seva lectura es una mena d'introducció i un inici per a I'adequada i recta actuació del metge. Com s'indica a les pp. 71-72, es probablement aquest caracter introductori i senzill, en comparacióamb obres posteriors molt mes complexes de Gale (De methodo medendi, per exemple), el que va fer especialment estimable a Arnau aquest text. Pel que fa a l'edició, els seus responsables segueixen alguns dels criteris ja exposats i duts a la practica al volum I1 de les opera omnia d'Arnau, els Aphorismi de gradibus: utilitzen com a text base el del ms. d'oxford, Merton College 230, ff.6lW - 83" (=MI i per a complementar les deficiencies d'aquest usen el Vatica, Reg. Lat. 1773, ff.1' - 42' (=VI; d'altra banda, els criteris de transcripció fonetica tambe són els mateixos que al vol. 11. Aquesta edició té totes les virtuts del treball científic ben fet, pero nosaltres volen1 destacar la logica preocupació de Garcia-Ballester i Sanchez Salor per oferir-nos (no oblidem que es tracta d'un Commentum a un text de Gale en llatí) una versió Ilatina sobre la qual basar la lectura del comentari i a la qual poder recórrer per entendre'l millor. El corpus del Galenus latinus, editat per R. Durling, no té encara aquest text i, per tant, calia elegir i transcriure un text del De malicia complexionis diuerse que reunís una serie de condicions (cJ: p. 144): I) havia de ser un text llatí real, medieval i al més proper possible a Arnau; 2) havia de pertanyer a la tradició. arabo-llatina (font fonamental per a Arnau, que utilitza amb precisió les fonts arabs, pero no coneix el grec); 3) el text -havia d'haver circulat pel Montpeller del segle XIII i 4) havia de coincidir amb les referencies textuals que Arnau fa al text galenic, dins del seu comentari. El ms. que complia aquests requisits es, dels quaranta- nou de la tradició arabo-llatina, el d'Erfurt, Amploniana, F. 249, ff. 2341b - 236Vb. La seva transcripció no te ((altra pretensió que la de ser un text útil)) (cJ: p. 145). El text galenic és distribuit, al llarg del Commentum, en dotze fragments que segueixen el ritme del comentari. A mes, dins del mateix text d'Arnau, destaquen els editors en lletra cursiva les cites literals de Gale. Tot aixo, naturalment, s'ha estructurat així perque per entendre el comentari a un text cal haver-lo llegit abans, i encara mes, tenir-10 a la vista i tornar-hi sempre que calgui: per aixo lloem l'encert dels editors a l'hora de fer la distribució. L'edició de R. Durling del De interioribus utilitza tambe el ms. M, a mes del de Miinchen, Bayer. Staatsbibl., (clm), 3520. ff. 57'" - 6lVa (= C) i Venezia, Marciana, lat. z 314 (= 16441, ff. 721a - 89' (=V). Ambdues edicions, a mes, tenen en compte, sempre que els és possible, de construir un doble sistema de notes a peu de plana: l'un recull l'aparat crític i l'altre identifica les inevitables referencies a d'altres obres i autors. El llibre es complementa amb una bibliografia i els Indices (nominum, uerborum, codicum). En definitiva, un llibre que recull una doble qualltat: un magnífic treball introductori i una edició que ho tenen tot en compte per tal d'aconseguir, ens sembla, el motiu fonamental dels editors d'aquest volum de les Opera Medrca Omnra d'Arnau de Vilanova: fer-nos arribar d'una manera clara, contextualitzada I entenedora, amb tota la precisió del treball científic, pero tambe amb la suficient dosi d'esperit divulgador, les obres mediques conegudes d'aquest metge valencia d'adopció, tan inquiet i, per aixo, tan interessant. Joan Gómez i Pallares P.L. CANO, J. LORENTE Espectacle, amor i martiris al cinema de romans Amb escrits de M.A. Campmany, J. Vidal i S. de Broca. PPU, Barcelona 1985, 189 pp. El llibre del qual donem notícia es el testimoni escrit d'unes jornades de cinema historic celebrades a Tarragona del 25 al 27 de novembre de 1983: el I Cicle de Cinema Historic, dedicat en aquesta ocasió al món roma. Les jornades, estructurades al voltant de tres grans temes, conformen el llibre, tot i que el sistema no sigui el típic d'unes actes. Els temes previstos, desenvolupats a partir d'una presentació, una projecció i una posterior taula rodona, foren ((El gran espectacle)), ctCleopatra)) i ((Cristians i lleons)). Al llibre es veuen reflectits, pero, en tres capítols fonamentals i reelaborats per P.L. Cano i J. Lorente: ((La noció d'espectacle a les pel~lícules de romans)) (J. Lorente), ((Sobre romanos y cristianoa) i ctcleopatra, arquetip~ erótico del genero)) (P.L. Cano). Hi destaquem que el llibre conte una imprescindible, per a nosaltres (pensant en un llibre de les característiques d'aquest), i interessant introducció al genere cinematografic, anomenat peplum, escrita per P.L. Cano, com a complement habil tant per a iniciats com per a neofits. El llibre es complementa amb un