Recensions

del text copiat i defectes de compaginació-, el volum editat per Avezzu-Donadi es d'una correcció notable i ofereix, a mes, sobre 1'Euboic, Dió i I'epoca hel.lenística i romana una bibliografia forqa ben seleccionada. Francesca Mestre VIRGINIO CREMONA La poesia civile di Orazio Vita e Pensiero, Milano 1982, 469 pp. És Horaci sincer en la seva poesia civil? o es limita a difondre les consignes propagandístiques de I'Smperi d'August? Vet aquí I'interrogant vertebrador del llibre de Virginio Cremona. Per tal d'il.lustrar I'actitud d'Horaci en fer-se interpret de les Res Romanae. I'autor s'ha basat en l'analisi d'una serie de composicions que ha ordenat cronologicament. Cada capítol s'obre amb el text i la traducció dels poemes que il~lustres el tema tractat; tot seguit en fa un exhaustiu comentari que es perllonga i enriqueix substancialment a les notes apuntades al llarg del capítol, tot servint-se d'una completissima bibliografia, de manera que, abans d'apuntar les seves conclusions o hipotesis, I'autor ens presenta i discuteix el ventall de les diferents interpretacions que s'han donat en la crítica horaciana per a cadascun dels punts exposats. Cal dir que tot l'estudi es fonamenta en la cronologia que Cremona estableix per a cada composició -cronologia que, en algun cas, no s'adiu amb la que generalment s'ha admes, com per exemple 1Bpode VII, I'oda 14, etc.- i d'altra banda en la premissa basica que no es possible sostreure Horaci del món historico-polític en que viu, perque el poeta es a partir d'una experiencia real i viscuda que escriu i no d'un pressuposit literari i, així, en la tradició trobara aquells motius i temes que mes s'adaptaran en cada cas a aquesta experiencia com a ciutada. L'autor va analitzant com canvia I'actitud d'Horaci, reflectida en la seva poesia, en el decurs del temps, a causa de les transformacions socials i polítiques que tenen lloc des de I'afer de Filippos fins a la total consolidació del poder d'August. Aquesta es I'evolució que ens presenta Cremona: després d'un primer moment de desolació -Filipposi de desesperanqa envers la historia, incapaq de defugir la maledicció que pesa sobre ella (epodes VIS i XVI), s'observa un canvi d'actitud -entrada en el cercle de Mecenes i coneixenqa de I'emperadori s'esvaeixen els temors d'una imminent rui'na de la patria i es confia en un canvi. En I'oda I 14, per a Cremona al.legoria del vaixell de 1'Estat i que situa abans d'Acci, Horaci expressa el seu amor i preocupació per 1'Estat i adverteix els conciutadans del perill de noves guerres internes. Quan Octavia ja ha assolit la victoria a Acci, el poeta manifesta la seva alegria perque han dominat la racionalitat i la uirtus sobre les passions i la disbauxa (C. I 37). Pero no gaire temps mes tard -el 30-29 aCtornara el record de les lluites intestines i d'um scelus encara no expiat (C. 11 1 i I 2). Caldra la intervenció dels deus i, entre ells, Mercuri, que adoptara I'aspecte físic d'octavia i com interpret de la voluntat de Júpiter podra esdevenir l'ultor del poble roma. Cremona, després d'una amplíssima analisi de l'oda I 2 considera que I'scelus representa les guerres civils, pero tambe el fet d'haver permes que els parts romanguessin impunes, i es aqui cap on s'ha de dirigir la venjanqa del princep. D'aquesta manera veiem com s'ha passat de la renuncia a la historia i I'evasió en el mite a la fe en Octavia, i d'aqui l'inici de la co1,laboracio amb el princep en la reconstrucció moral i reedificació civil. Tot seguit te lloc I'analisi del cicle de les odes romanes (c. 111 1-61 com a monument d'etica civil on es fusiona la inspiració filosofica amb I'experiencia historica del mos maiorum: l'autor hi destaca el convit a la recuperació dels antics valors de la tradicio italica i, d'altra banda, I'exhortació a una política exterior imperialista i a una política interna de prudencia. Aquesta evolució dlHoraci fins a esdevenir interpret del programa de restauració politico-moral augustal es el que ha ocupat els nou primers capítols del llibre de Cremona. En els quatre capítols següents I'autor estudia les composicions civils d'Horaci, des de les odes romanes fins a les odes d'aquest tema del llibre IV. En primer lloc, dues odes, I 12 i 111 14, reflecteixen segons Cremona I'actitud del poeta envers I'emperador, a qui presenta com a hereu j continuador de la tradicio republicana i com a I'home que ha aconseguit portar la pau al poble roma. Malgrat aixo, encara hi ha una ombra de malenconia, perque sembla no haver-se realitzat plenament l'ideal del poeta d'una pau que pugu~ promoure una total serenitat interior. D'aquí s'arriba al Carmen Saeculare que Cremona veu com un acte de fe en el destí de Roma i un cant de pau. El Carmen Saeculare. d'una banda, conclou el cicle de les odes romanes, i d'una altra obre el camí a les odes civils del llibre IV (2, 4, 5, 14, IS), que I'autor ens comenta al capitol catorze: si fins ara August no havia estat presentat coin a salvador de la res publlca, aqui ja n'assumeix plenament el paper. Cesen els advertiments al poble repetits des de I'epode XVI i al llarg de les odes romanes i, mes que no les victorioses campanyes militars d'August, el que se celebra es la consolidació de la pau, que ja ha esdevingut una realitat efectiva i segura, i tambe el restabliment de les priscae urtutes i les ueteres aftes. Es tambe en el comentari d'aquest cicle on Virginio Cremona planteja la debatuda polemica sobre la posició d'Horaci davant la divinització d'August. L'autor conclou que en cap cas Horaci no es suggeridor ni promotor del culte del príncep, que ens es presentat sempre segons perspectives humanes i sotmes a les divinitats. Si una cosa queda clara en la lectura d'aquest llibre es la resposta que dóna l'autor a I'interrogant que ens feiem al comenqament: Virginio Cremona creu en I'absoluta sinceritat d'Horaci en la seva poesia civil i en la seva adhesió al programa de reconstrucció dlAugust, i així ho manifesta en gairebé cadascun dels capítols del seu estudi: a mes d'una plena concordancia del poeta i I'estadista pel que fa a la necessitat d'una renovació etico-religiosa, tambe creu que la col.laboraciÓ d'Horaci en el programa polític no es exclusivament propagandística, sinó inspirada per una veritable convergencia amb I'emperador. Davant d'aixo, ens complau que Cremona hagi reconegut tambe que Horaci no renuncia a la seva independencia, i que ens de- mostri en els seus comentaris com s'allibera el poeta de qualsevol compromís que pogués malmetre la seva dignitat i la seva llibertat. Així arribem a l'ultim capítol del llibre, dedicat a dilucidar un dels trets mes distintius de la lírica horaciana: el contrast entre I'individualisme i el civisme del poeta. Certament una doble inspiració es manifesta en la seva poesia: d'una banda Horaci es el poeta de la conquesta interior del plaer i la serenitat, de la mesura, de la renuncia a les ambicions, i, d'una altra, es el poeta celebrador de la historia, de la missió civilitzadora de Roma i dels Merits i empreses d'August. Aixo fa que al costat de l'exhortació a retirar-se en un mateix per aconseguir la tranquillitat interior, a dominar I'instant que fuig i a no deixar-se il.lusionar pel futur incert, trobi tambe la necessitat de sortir d'un mateix per prendre interes en la vida social i en les qüestions de la comunitat, el sentiment de la uirtus i el valor del sacrifici de la vida per la patria. Aquestes dues actituds s'han intentat explicar fent-les procedir de dos sistemes filosofics, I'epicureisme i I'estoicisme, que, a mes, es farien correspondre a dos períodes respectivament de la vida del poeta, Cremona nega aquest pressupbsit i mes aviat creu que Horaci tingué sempre present la tendencia a I'alliberament de les inquietuds polítiques i I'interes pels esdeveniments de la comunitat. Es pregunta a mes, per que hem d'intentar conciliar aquestes dues vocacions, afirmant que aquesta contradicció es produeix en I'interior del poeta i que precisament es la clau per a entendre certes manifestacions publiques de la seva poesia que podrien ser malenteses com a posicions oficials imposades de l'exterior i, per tant, insinceres. L'autor creu, doncs, que el contrast no deriva tant de dos sistemes filosofics com de dues practiques de vida, dualisme que caracteritza la naturalesa horaciana mateixa. Ha valgut la pena que s'hagi realitzat aquest estudi perque completa substancialment la tasca d'estudiosos com ara Fraenkel, La Penna i d'altres, i perque sens dubte ens ajuda a apropar-nos no solament a I'Horaci poeta, sinó tambe a I'home que hi ha rera seu i que viu el que s'esdeve al seu voltant. Lídia Martínez i Flores Épigraphie hispanique. Problemes de méthode et d 'édition Publications du Centre Pierre Paris, 10. Paris 1984. 427 pp., 34 láms. Tenemos en este volumen las Actas de la mesa redonda internacional del C.N.R.S. sobre ((Epigrafia hispánica. Problemas de metodo y de eclicion)), organizado por la Universidad de Burdeos 111 10s días 8, 9 y 10 de diciembre de 1981, con la colaboracion del Centro Pierre Paris, la Universidad Autonoma de Barcelona y la Asociacion Internacional de Epigrafia Griega y Latina. Abrio 10s trabajos de la mesa redonda P. le Roux, con una introducción general sobre ((E. Hiibner ou le metier d'epigraphiste)) en la que se hace la evocación emocionada del gran epigrafista y sus trabajos a 10 largo y ancho de la Península con 10s resultados de su gran obra, de la