Recensions

les Cinc (Almenara), on tambe s'han trobat restes del període Bronze Final i d'epoca medieval; al Castell (Almenara); Les Forques (Borriol), i el poblat iberic de Torre la Sal prop del qual, al jaciment submarí, s'han trobat restes d'amfores i ancores romanes. Restes romanes tambe a Benicató (Nules), a Mas d'Arago (Cervera del Maestrat). Restes de cultura musulmana en un enterrament es descobriren a Les Mesquites (Salsadell) , així com tambe a l'ermita de Sant Lledó, que a mes revel.la un període d'ocupacio romana imperial; i el poblat roma o medieval -qüestió aquesta pendent de revisiód'El Punt del Cid (Almenara). Ens ha semblat particularment encertada la disposició en el llibre del material informatiu de la segona part, per la justa combinació de text i imatge. Malgrat alguns errors tipografics i certa manca de coherencia en els criteris de notació bibliografica, el llibret es ben ideat i la lectura ens apropa a la situació actual de I'arqueologia d'aquesta zona. Pilar Sanchez Domingo DIONE DI PRUSA I1 Cucciatore a cura di Elisa Avezzo e Francesc0 Donadi, Marsilio Editori, Venezia 1985, 141 pp. L'Oratio VI1 de Dio de Prusa, De Venatore o L'Euboic, es una obra característica i alhora atípica dins el context de la literatura d'epoca imperial. Al seu entorn hi ha una serie de problemes, els mes importants dels quals tenen a veure amb la seva construcció, amb l'ocasio de la composicio i, tambe, amb la intenció i I'actitud de I'autor. Obra interessant, doncs, des de molts punts de vista, pero ben poc coneguda i estudiada, fins i tot aquests darrers anys. El volumet publicat per AvezzuDonadi es presenta en un moment oportú i es forqa d'agrair, si mes no pel seu afany divulgador, necessari per a I'ample coneixement de l'obra en qüestió, centrat, basicament, en la traduccio italiana; traduccio, a mes, la d'Elisa Avezzu, habil i entenedora, molt fidel al text de Dio i, alhora, alla on cal, interpretativa tant del llenguatge expressiu d'aquest com de les llargues estructures sintactiques que va encadenant. La Ilengua de DiÓ no ofereix especial dificultat pero sovint, sobretot a la segona part de l'obra, el seu pensament ve expressat per llargues construccions ad sensurn que responen mes a un habit declamatori que no al d'un assagista: aquest tipus de dificultats innegables són les que Avezzu salva amb inteLligencia i correcció, i en fa un text llegidor, fins i tot per a aquells que no vulguin seguir-10 en la llengua original. Per aixo moltes vegades ens trobem a la traduccio amb frases que interpreten o expliquen mes que no tradueixen (vegeu, per exemple, la p. 55 ctLoro, i nostri genitori)), o la p. 65, cce rincarava anche la dose))); explicacions i interpretacions, tanmateix, que, juntament amb els mots o expressions de nivell mes popular (p. 107, cccucitori di liti>); p. 109, ccgente alla lingua sciolta>), etc.), ajuden a I'objectiu fonamental de lectura desimbolta que ja hem esmentat. En la mateixa línia esclaridora s'han confegit un bon nombre de notes: aquelles que, a la manera típica d'un manual, ofereixen informació a proposit de llocs, personatges, costums i institucions de I'antiguitat, necessaria per a la bona comprensió de la traducció i que no for~osament ha de ser suposada en tot lector mitjanament culte (vegeu, per exemple, les notes 6 sobre la inviolabilitat dels heralds, o les 7, 28, 44 a proposit d'unitats de llargada i pes amb l'equivalencia de cadascuna, o be la nota 15 sobre el costum i les lleis de la cacera a Grecia, on s'addueix, a mes, altra informació bibliografica). Des del punt de vista del context historic de I'imperi roma a l'epoca en que fou escrit I'Euboic, aixi com del món grec i de la cultura grega en general, les notes estan for~a ben documentades, en el sentit que son d'utilitat adhuc per a un heblenista. Ara be, la lectura d'una obra com 17Euboic mereix un cert nombre d'explicacions no tant dels continguts propiament, sinó de l'abast literari, significatiu en el seu moment. En efecte, la prosa d'epoca romana ofereix, mes que generes determinats, formes escolastiques, sovint mixtes, resultants de l'aplicacio de la mimesis retorica a qualsevol model -ja considerat cultural i literaridel passat. L'ultrapassament dels antics generes es produeix, de fet, amb la retoritzacio que implica el comentari i l'exercici a I'entorn dels textos. Un cop ultrapassat el marc de l'exercici -car els límits en son flexibles i solen permetre la imaginació-, hom entra ja amb plena consciencia en el camp de la literatura, de la creació literaria, amb independencia de si es original o no. L'Euboic, que es un entreteixit d'idees i d'opinions, a partir d'una narració previa -un exemplum utopic-, enfocades totes a la crítica social quotidiana de I'imperi, es una obra literariament conscient, el seu autor deixa lliure el pensament i construeix, a partir d'ell, un escrit coherent, encarat a ser una clara provocació a la reflexió; es com una diatriba reposada, conscient, mesurada, pero tan corrosiva com la dels cínics. E. Avezzu, en certa manera, es fa resso a les notes d'aquesta consciencia literaria, i segueix fidelment I'artitulació del relat; fa notar, aixi mateix, I'abast utopic de I'exemplum inicial, i la creació d'una ficció banal, encara que no mancada de metode, i la compara a la de les noveLles de Longus i Aquil.les Taci (vegeu les notes 14, 23, 40 i 53). En la mateixa línia son observats els elements mes realistes, que topen frontalment amb la utopia esbossada: el paper d'outsider es justament el proposat com a ideal, amb la incomprensió irreductible entre les dues maneres de veure el món que aixo implica; abonen, a mes, aquest terreny, segons nota amb encert Avezzu, la lectura i interpretació moralistes i racionalistes dels classics, aixi com la contestació, lleugerament irreverent, de practicament tots els llocs comuns de la literatura tradicional. Resta per ser observat un element important de 1'Euboic: el caracter personal que te tota l'obra, tots els processos d'autojustificacio per part de I'escriptor-autor que el confirmen, i la consciencia de novetat en el marc de la literatura grega que palesa. La introducció, de Francesco Donadi, no sembla tampoc que aprofiti a bastament l'espai per desenvolupar I'explicacio d'aquest fenomen. Donadi, d'una manera divulgativa i llegidora, intenta anar posant en evidencia tots els elements cabdals -fenomen de l'aticisme, sales de declamació, iníluencies cinico-estoiques, Medrtacions de Marc Aureli, etc.- per tal de situar el lector de ple en l'ambient d'allo que entén que devia ser la Segona Sofistica. Fins i tot --i vist que assegura taxativament que la primera part de 1'Euboic fou escrita per a la publica declamació, qüestió, aquesta, for~a discutible-, en explicar acuradament les diferents parts de I'exemplum inicial -bo i integrant-hi de passada les reflexions contingudes a la segona part-, ho fa descrivint alhora la hipotetica sala de declamació, i diu: ((Fatto i1 silenzio, l'orazione si avvia)) (p. 101, per acabar, com un espectador més, deixant la sala quan ja n'ha tingut prou, d'utopia i de moralisme: ((Ma ormai non 10 ascoltiamo piu, non c'interessa. Con un'ombra di malinconia, mentre ancora parla, lasciamo la sala), (p. 27; c$ tambe la justificació de Donadi a aquest sentit, p. 32). La introducció, a mes, en un intent d'apropar I'obra i el moment historic als lectors avui, pressuposa, tant per part de Dió com dels costums socials de que parla, una forta crítica de tipus polític, d'una banda, i una descripció de les relacions polítiques de la seva epoca, d'una altra. Així, el caqador manté unes relacions ctmasoquistes>> amb la ciutat (c$ p. 20) que el fan utopicament desinteressat i fidel, que l'apropen a certs ideals d'educació (((meraviglia come quest'orazione non comparisse tra le letture liceali di epoca fascista,,, rbid.); així, segons Donadi, el segon orador a I'assemblea de la ciutat -que representa tant el pensament de DiÓ com el ((conservatorismo illuminato,, de l'emperador Trajaposa en evidencia un moralisme populista que, coherentment, blasma l'trexces de democracia)). Per dur a terme I'exposició d'aquest ideal, doncs, DiÓ construeix una ((utopia al grado zero)), ben diferent de les narracions de tipus polític o social de Llucia (Histbria vertadera) o de Longus (Dafnis i Cloe), en el sentit que la solució oferta no és de ficció, sinó que, amb I'ajut de les directrius d'un emperador com Traja, ((e alla portata di tuti)) (p. 29). El merit principal de la introducció es, com deiem, la voluntat de donar a coneixer, globalment, la societat i I'entorn que tingué 1'Euboic; molts aspectes, pero, de tipus literari dignes de ser esmentats, són menystinguts per afavorir aquest afany divulgatiu que Avezzu-Donadi han triat per a la present edició i traducció. L'opció, en aquest sentit, queda palesada amb coherencia. Finalment, queda per assenyalar I'encert d'una breu nota sobre Dió de Prusa, que repassa les dades biografiques i esmenta els problemes cabdals que giren entorn de I'escriptor -la seva controvertida conversió de la sofistica a la filosofia a resultes de I'exili que patí-, aixi com tambe una nota tecnica a propbsit de 1'Oratio VII. Pel que fa al text, hom ha fet servir l'establert per Cohoon a la Loeb Classical Library, tot i que en un parell de llocs la traduccio en discrepa i llegeix segons els manuscrits (cJ: paragraf 8), o bé segons la correcció de Schwartz (c$ paragraf 17). Per la resta, amb els inconvenients que comporta no editar el text de bell nou -manca de coincidencia de la traducció amb el text del costat, repetició de les errades del text copiat i defectes de compaginació-, el volum editat per Avezzu-Donadi es d'una correcció notable i ofereix, a mes, sobre 1'Euboic, Dió i I'epoca hel.lenística i romana una bibliografia forqa ben seleccionada. Francesca Mestre VIRGINIO CREMONA La poesia civile di Orazio Vita e Pensiero, Milano 1982, 469 pp. És Horaci sincer en la seva poesia civil? o es limita a difondre les consignes propagandístiques de I'Smperi d'August? Vet aquí I'interrogant vertebrador del llibre de Virginio Cremona. Per tal d'il.lustrar I'actitud d'Horaci en fer-se interpret de les Res Romanae. I'autor s'ha basat en l'analisi d'una serie de composicions que ha ordenat cronologicament. Cada capítol s'obre amb el text i la traducció dels poemes que il~lustres el tema tractat; tot seguit en fa un exhaustiu comentari que es perllonga i enriqueix substancialment a les notes apuntades al llarg del capítol, tot servint-se d'una completissima bibliografia, de manera que, abans d'apuntar les seves conclusions o hipotesis, I'autor ens presenta i discuteix el ventall de les diferents interpretacions que s'han donat en la crítica horaciana per a cadascun dels punts exposats. Cal dir que tot l'estudi es fonamenta en la cronologia que Cremona estableix per a cada composició -cronologia que, en algun cas, no s'adiu amb la que generalment s'ha admes, com per exemple 1Bpode VII, I'oda 14, etc.- i d'altra banda en la premissa basica que no es possible sostreure Horaci del món historico-polític en que viu, perque el poeta es a partir d'una experiencia real i viscuda que escriu i no d'un pressuposit literari i, així, en la tradició trobara aquells motius i temes que mes s'adaptaran en cada cas a aquesta experiencia com a ciutada. L'autor va analitzant com canvia I'actitud d'Horaci, reflectida en la seva poesia, en el decurs del temps, a causa de les transformacions socials i polítiques que tenen lloc des de I'afer de Filippos fins a la total consolidació del poder d'August. Aquesta es I'evolució que ens presenta Cremona: després d'un primer moment de desolació -Filipposi de desesperanqa envers la historia, incapaq de defugir la maledicció que pesa sobre ella (epodes VIS i XVI), s'observa un canvi d'actitud -entrada en el cercle de Mecenes i coneixenqa de I'emperadori s'esvaeixen els temors d'una imminent rui'na de la patria i es confia en un canvi. En I'oda I 14, per a Cremona al.legoria del vaixell de 1'Estat i que situa abans d'Acci, Horaci expressa el seu amor i preocupació per 1'Estat i adverteix els conciutadans del perill de noves guerres internes. Quan Octavia ja ha assolit la victoria a Acci, el poeta manifesta la seva alegria perque han dominat la racionalitat i la uirtus sobre les passions i la disbauxa (C. I 37). Pero no gaire temps mes tard -el 30-29 aCtornara el record de les lluites intestines i d'um scelus encara no expiat (C. 11 1 i I 2). Caldra la intervenció dels deus i, entre ells, Mercuri, que adoptara I'aspecte físic d'octavia i com interpret de la voluntat de Júpiter podra esdevenir l'ultor del poble