Cap a una tipologia dels molins d'època ibèrica a Ullastret

Maria Teresa Genis i( Armada* Faventia, 812 (1986). 99-1 13 CAP A UNA TIPOLOGIA DELS MOLINS D'EPOCA IBERICA A ULLASTRET Introducció Els molins son unes eines emprades en la molta de grans, també per a triturar minerals i en general utilitzades per a moldre materials solids. El molí en la molta de cereals es devia comengar a utilitzar quan l'home es va fer sedentari, per a Ia practica de l'agricultura. Els primers molins que coneixem son uns estris molt precaris formats per dos rierencs, un dels quals es manté fix -en el qual es diposita la substancia a moldrei l'altre, de mida més reduida, és el que frega la substancia contra la pega fixa. Aquest tipus de molí és el que es feia servir en l'epoca neolítica, i no va evolucionar gaire fins a arribar a l'epoca protohistorica i pre-romana. A partir d'aquest moment sofreix un canvi i una evolució constant. El fet que la molta del gra s'aconsegueixi rnitjanqant la fricció de dos rierencs o dues peces de materia lítica, entre les quals es diposita el gra que s'ha de moldre, fa que les peces que realitzen l'accio de fregar quedin afectades amb uns senyals, els quals seran més evidents com més forta hagi estat la friccio. El gra molt queda barrejat amb la pols que ha resultat de l'accio de fregar els dos rierencs; així, una vegada molt el gra es garbella, es tria i es separen les diferents substancies que surten del garbell: el gra, el pallús, la pols, etc. Els senyals que queden patents en la materia lítica depenen de diferents factors: durada de l'accio, textura de la materia, intensitat amb ' Arqueologa, col laboradora del Centre d'lnvest~gac~ons Arqueolog~ques de Glrona ~ que es realitza ..., si són molt intensos, els senyals poden arribar a modificar el perfil de la pega que els produeix. La textura de la materia lítica depen de l'ambient geologic en que es troba situat el jaciment. Així, si un jaciment te l'entorn de tipus volcanic, els molins seran de roca volcanica; si el seu entorn es de tipus sedimentari, els molins seran de materia sedimentkia. En el cas concret del Puig de Sant Andreu, a Ullastret, pel fet que es troba situat molt a prop d'afioraments de gres i microconglomerat, es d'aquesta materia que es fabriquen els molins. De les pedreres en explotació durant l'epoca de pervivencia del poblat (VI-11 aC) hem localitzat la de Clots de Sant Julia, situada al terme municipal de Canapost, a uns 5 km d'ullastret, on encara fa poc temps es varen trobar molins in situ; possiblement existien mes afloraments en explotació, pero com que no ens n'ha arribat cap prova arqueologica els desconeixem. Els iberics que habitaven el Puig de Sant Andreu coneixien be l'entorn geologic que els envoltava, ja que tenint una pedrera en explotació al peu mateix del jaciment, no n'utilitzaven la pedra per manufacturar estris, ja que sabien que era una materia lítica molt alterada i no els era factible fabricar Útils. Pero era consistent i de bon treballar i els servia per a la construcció: fer el socol de les cases, l'aixecament de les muralles, etc. Moli de vaivé Al Puig de Sant Andreu trobem dos tipus de molins diferents, cada un dels quals te les seves variants. El tipus que es considera mes antic, trobat als nivells mes profunds del poblat, és el mes senzill de tots, d'ascendencia neolítica, i es coneix amb el nom de moli en forma de quilla perque la seva pega mobil presenta la forma de la quilla d'un vaixell; el mes corrent es que s'anomeni a aquest tipus de .moli <<moli de vaivé)), fent referencia a l'acció que realitza per a moldre el gra. Aquest tipus de molí consta de dues parts: una de fixa o matriu i una de mobil o de vaive, mes petita i lleugera que l'anterior. La pega fixa es la inferior i és el lloc on es diposita el gra; a Ullastret aquesta pega sol ser de planta i secció rectangular, d'uns 2.000 cm2 de superficie i 10 cm de gruix, el seu pes arriba a sobrepassar els 30 kg. La cara superior d'aquesta pega fixa tendeix a ser una mica concava a causa del desgast d'utilització; els senyals de fregament són clarament visibles, i la cara inferior és quasi recta i no retocada. La part mobil d'aquest tipus de moli de vaive es la que frega la substancia per moldre-la. Aquesta part també s'anomena ccma de moli>). Als jaciments iberics no tots els molins de vaivé són uniformes, sinó que presenten diferents variants. Si ens basem en la pe$a rnobil d'aquest tipus de moli i ens fixem en les seves cares superiors i cares inferiors observem unes diferenciacions que, posades en una taula, ens donen les següents variants: Figura I. Taula de formes Per diferenciar les formes de la cara superior de les de la cara inferior donem les lletres a les primeres i els números a les segones. Dintre de la cara superior tenim la variant A, que correspon al perfil de la cara superior recta i la variant B, que correspon al perfil de la cara superior concava. Hem prescindit de I'altra variant, la C. perque correspondria al perfil de la cara superior convexa, cosa que no es possible, ja que la cara superior d'aquesta pedra mobil es la que esta en contacte amb el gra i, per tant, amb la cara superior de la pedra matriu; es la que sofreix el desgast, la que frega el gra, i per aixo no hi ha possibilitat de tenir aquest perfil convex. Aquesta forma suposaria un treball menys practic i menys efectiu, factors clarament negatius per a la molta del cereal. Els números són les formes que pot mostrar la cara inferior de la peqa. La forma recta correspon al numero 1, la forma concava al número 2 i la forma convexa al numero 3. Ara be, entre la lletra de les variants de la cara superior i el número de les variants de la cara inferior s'hi troba el número 0, o be el número 1; aquests corresponen a una altra vessant de les variants, es refereixen a si la peqa es uniforme en les línies del seu perfil o be si es veu trencada i es forma un agafador per fer l'estri mes manejable. En el primer cas, es a dir, si la seva silueta no es trenca li posem el O i en I'altre cas 1'1. Definint les variants que en resulten ens trobem: A01. Presenta el perfil de la cara superior formant angle recte amb I'eix vertical de la pega, i passa igualment amb el perfil de la cara inferior. No s'hi intueix cap agafador. A03. Te el perfil de la cara superior formant un angle de 90" amb l'eix de la peqa, i en la cara inferior el perfil es convex en relació amb la línia imaginhia que travessa la pega, i que fa al mateix temps angle recte amb l'eix de la peqa. Tampoc s'hi intueix agafador. A13. El perfil de la cara superior forma angle recte amb l'eix de la pega, a la cara inferior es trenca la línia de perfil convex que relacionem amb la línia imaginaria que travessa horitzontalment la pega i es forma l'agafador a la cara inferior; aixo fa que la peqa sigui manejable. BOI. Aquesta variant presenta el perfil de la cara superior concau en relació amb la línia imaginaria que travessa transversalment la peqa, el perfil de la cara inferior forma angle recte amb l'eix de la pega. No s'hi intueix agafador. B02. La variant presenta el perfil de la cara superior concau en relació amb la línia imaginaria transversal. La cara inferior també presenta el perfil concau en relació amb la mateixa línia. No s'hi intueix agafador. B03. El perfil de la cara superior es colncau en relació amb la línia imaginiria transversal; el perfil de la cara inferior es convex en relació a la mateixa línia. No s'hi intueix agafador. B12. El perfil de la cara superior es concau en relació amb la línia imaginiria transversal, pero es trenca perque forma l'agafador; el perfil de la cara inferior es concau en relació amb la mateixa línia. B13. El perfil de la cara superior es concau en relació amb la línia transversal imaginkia. El perfil de la cara inferior es convex en relació amb la línia imaginaria, pero es trenca formant un agafador. B13 bis. El perfil de la cara superior Cs concau en relació amb la línia transversal imaginaria, pero es trenca formant un agafador. El perfil de la cara inferior es convex en relació amb la mateixa línia. La cara superior de la peca mobil correspon a la zona dels senyals d'us, que en aquest cas són producte del fregament, mes o menys suau segons sigui el grau d'utilització; es la cara que esta en contacte amb la peca dorment per a realitzar l'acció de moldre. El pes d'aquesta part mobil oscil.la entre els 3 i els 10 kg, i la superfície que aixafa el gra es d'uns 312 cm2 a. 1400 cm2. De tota manera, aquestes mesures són aproximades, ja que són rares les peces que es troben senceres; la majoria són fragments. Totes les peces mostren una bona elaboració, es a dir, l'acabat es molt acurat; la sorrenca es de textura granalluda i dificil de treballar, en canvi, ha estat ben tractada i amb eines adequades. Moli rotatori Aquest tipus de molí es de planta circular i consta també de dues parts o peces que s'acoblen perfectament. D'aquestes dues parts, una, la de sota, s'anomena meta i es fixa. En ~1 centre te un forat cec, fet corrent en tots els molins aquí estudiats. Es en aquest forat on s'allotja l'eix central, que era de fusta, materia peirible i que, per tant, no s'ha conservat. La part de dalt s'anomena catillusl, es mobil i te la part'central perforada amb un forat circular de pocs centímetres de diametre, lloc per on l'eix de fusta travessa la peca per col.locar-se en el forat cec de la meta. Així, aquest eix és el que uneix les dues parts del molí: dorment i mobil, al mateix temps que permet el desplaqament del catillus. La cara superior de catillus presenta en un 87 O/o una forma favorable 1 P. bosc^ GIMPERA. Les investigacions de la culntru iberica al Bak Aragó, Institut d'Estudis Catalans, vol. 11, Barcelona 1915-20, p. 65. per a acollir i facilitar l'entrada de gra al molí; la secció del catillus es rectangular, a excepció d'una pega que es de secció semihexagonal. El perfil de la cara superior del catillus es en un 62'5 O/o en forma de cubeta i en un 25 O/o de forma concava; d'aquesta manera es pot dipositar una quantitat de cereal, que anira caient pausadament entre el catillus i la meta, i en ser arrossegat per la rotació de la pe$a el gra quedara molt. El forat que allotja l'eix que fa girar el catillus te uns 10 cm de diametre i una secció cilíndrica. El perfil de la cara inferior del catillus te forma conica i es per on s'acobla amb la part superior de la meta. Al catillus es on es troben els buits que havien allotjat antigament els agafadors, es a dir, el lloc vacant dels manecs, probablement de fusta, mitjanqant els quals l'individu feia la for~a per poder fer funcionar el moli, i així, realitzava el treball desitjat. Dels fragments de molins estudiats es reduYt el nombre de catilli trobats que tinguin el buit dels agafadors. Aquests catilli representen un 37 O/o, dels quals n'hi ha que tenen dos buits d'agafadors cada un i d'altres que nomes presenten la cavitat d'un agafador. Aquest percentatge no vol dir que hi hagués pocs catilli que tinguessin agafadors, sinó que el 63 O/o en podria presentar, pero en comptar aquest percentatge per fragments de molins no es pot assegurar si veritablement n'havien tingut. Els molins que mostren les cavitats de dos agafadors, les presenten en la cara superior i en la cara lateral del catillus. Aquestes cavitats, tant de la cara superior com de les laterals, estan diametralment oposades, i presenten en la cara superior unes motllures que sobresurten. El fet de tenir un forat, acabat en motllura, en la cara superior i un forat lateral es degut al fet que l'eix per a moure el catillus tenia forma de cep)) o forma de doble HP>>. La pega que presenta en el catillus només un buit d'agafador, també en forma de cep>>, es mes petita i mes lleugera. Aquesta pega es molt acurada en la seva elaboració i ha estat utilitzada durant molt de temps, fins a desgastar-la. Va esser el desgast de fregament el que en va produir la inutilització. El catillus te diferents variants, pero sempre en el perfil de la cara superior, ja que la cara inferior és la que s'ha d'acoblar amb la meta. la qual sempre es conica. La cara superior pot tenir forma de ,cubeta, forma concava i forma semihexagonal. La mes corrent es la que te forma de cubeta. Cubeta Concau Semihexagonal Figura 2. La meta. com ja hem dit, es la peqa inferior fixa d'un moli rotatori. En aquest jaciment totes les metae estudiades són de secció conica a la cara superior i de planta circular a la cara inferior. Els senyals d'us que presenta la cara superior són de fregament. La cara inferior es la base de sosteniment de tot I'estri. A la part central de la cara superior de la meta hi ha el forat cec circular, de secció conica, que es el que serveix d'allotjament a I'eix que fara girar el catillus; aquest forat sol tenir una mitjana de 7 cm de diametre i 6 cm de fondaria. El perfil de la cara superior de la meta es conic, si be aquesta forma pot ser mes o menys pronunciada. El perfil de la cara inferior pot tenir diferents variants: - Base recta si el perfil inferior forma angle recte respecte a I'eix de la meta. - Base concava si el perfil inferior es concau en relació amb l'eix. - Base obliqua si l'angle que forma el perfil inferior amb I'eix de la meta és inferior a 90". Concau Recta Obliqua ----------------- Figura 3. Aquesta part es la que aguanta l'equilibri de la pega, directament sobre el sol o be sobre una base expressa per instal.lar el moli. Encara que d'entrada la base obliqua sembla estranya, pensant en la funció que exercia aquest estri ens adonem que era practica, ja que si col.10caven el moli en un lloc de forga pendent, el gra molt relliscava naturalment, nomes havien de posar-hi un recipient i ja tenien el gra recollit sense esforg. La cara inferior de la meta, malgrat que es la part on recolza la pega, presenta una elaboració i una cura notables en la seva manufacturació. Els molins rotatoris d'aquest jaciment solen tenir unes mides bastant uniformes, tant els catilli com les metae. Els catilli tenen una mitjana de 39 cm de diametre i 13 de g~uix, i les metae una mitjana de 42 cm de diametre i 6,5 cm de gruix. Es a dir, els catilli resulten mes petits, mes gruixuts i mes lleugers, les metae són mes grosses, mes primes i mes pesants, ja que són massisses. El pes del catillus mes la meta sovint no sobrepassa els 70 kg. Amb aquestes mesures la producció de moldre gra era unifamiliar, amb l'unica excepció d'un moli de grans dimensions, el catillus del qual medeix 68 cm de dilmetre, el gruix es de 12 cm, la meta és de 63 cm de diametre per 12 cm de gruix i el pes total és de 171 kg. Consideracions finals Els tipus de moli utilitzats a Ullastret són: un 32 O/o de rotatoris i un 68 O/o de vaive. Del moli de vaive se n'han trobat exemplars des dels nivells més profunds de les habitacions (segle VI aC) fins a epoca iberica tardana (segle 111 aC); practicament en tot el període que va estar habitat el Puig de Sant Andreu. El problema consisteix a poder determinar en quin moment es va comengar a introduir el moli rotatori. Segons Bosch Gimpera2, la utilització d'aquest moli rotatori manual ja data dels segles IV-111 aC. Una de les dues parts d'aquest tipus de moli girava mitjangant un aparell complementari de fusta, encaixat en les ranures que la pega superior presenta en els dos extrems, el qual travessava l'element superior de la mola o catillus i encaixava al forat que tenia l'element inferior o meta. El doctor Oliva3 situa els molins cronologicament: primer el de qui2 P. bosc^ GIMPERA, Les rnvest~gacrons ... Barcelona 1915-20, p. 653. 3 M. OLIVA PRAT, Excavac~ones arqueologrcas del yacrmrento prerromano de Ullastret. Bajo Ampurdan (Geronu). Tesis doctoral mecanografiada, 1969, p. 164. -106- Figura 4. Moli de volive 1) Peca mobil. 2) Peca fua o matriu