Entorn de la darrera inscripció imperial romana a Hispània

Faventia, 812 (1986). 91-97 ENTORN DE LA DARRERA INSCRIPCIO IMPERIAL ROMANA A HISPANIA J. Closa Farrés Quis est quem non moveat clarissimis monumentis testata consignatuque antiquitas.. . M.T. CICERO Encara que es evident i ben coneguda la declamació de L.A. Seneca contra els coneixements histbrics de cont~ingut merament curiós, pero de limitada importhcia, no exempta de certa vanitat1, com podia ser divulgar quin general roma va guanyar per primera vegada una batalla naval, o qui va ocupar la ciutat de Mesina, fets, en general, recollits per contrast a la mateixa epoca de Seneca per un escriptor contemporani famós precisament per la seva obra coneguda com el Liber Memorialis2, no deixa de tenir interes la qüestió de quina es, ara com ara, la darrera inscripció romana de l'antiga HispZunia. Si es realitza una estadística de la data d'aparició o de la cronologia de les diferents inscripcions romanes d'algunes de les antigues delimitacions administratives de l'anomenada Hhspania Romana, es pot observar com un nombre considerable ja va ser conegut per alguns humanistes o escriptors hispanics del Renaixement i de l'anomenat Segle d'Or, com Vicente Espinel, Alvarez de Castro o el famós arquebisbe de Tarragona, Antoni Agustin3, mentre que una part no menys 1 Sen. De breviiate vitae, cap. XIII, 1 SS. 2 C/: L. AMPELII. Liber Memorialis, ed. E. Assmann, Stuttgart 1935, reed. 1976. Ampeli presenta una galeria de personatges de la Roma antiga semblant a la de L.A. Seneca a I'obra citada, pero amb diferents referencies. 3 E. HUBNER. Corpus Inscriptioncrm Latinarum. Inscriptiones Hispaniae Latinae, vol. 11, Berolini 1869, núm. (V. Es~inel), 934 (A. Gómez); 3002. J. de Zurita, y p. XV, digna de consideració han aparegut durant les dues o tres darreres centúries. Així mateix, si fixem la nostra atenció a les inscripcions romanes conservades de la ciutat de Tarragona i la seva rodalia, es possible observar com algunes han estat comentades amb anterioritat per Antoni Agustin, o, mes tard, per Josep Finestres a Sylloge Inscriptionum Romanarum ... Catalauniae 4..., al segle XVUI. De la mateixa manera, un bon nombre d'inscripcions apareixen comentades pel canonge Posadas, i a l'inici del segle passat per E. Hubner, i algunes per B. Hefnandez Sanahuja6. Es logic, pero, que els nous treballs d'excavacions i recerca hagin contribui't al descobriment de noves inscripcions i restes de gran interes, de tal manera que l'aparició del magno corpus inscriptionum de G. Alfoldy, amb la seva obra titulada Die romischen Inschrijien von Tarraco representa una gran labor i n'aporta al mateix temps un nombre. molt superior a les conegudes fins a l'edició d'E. Hubner del darrer segle7. Hom pot afirmar que les dades epigrafiques, doncs, com la major part dels coneixements humans, encara que siguin científics, resten tambe subjectes a una contínua revisió i perfeccionament. Expressament es ben coneguda la primera inscripció romana d'Espanya, com es el famós edicte de L. Pau Emili fent una concessió de terres a la Serraria de Ronda8, o els noms dels primers hisphics renúm. 32, s. v. ((Ant. Augustinus)>. C' tambe, S. MARINE BIGORRA, Antoni Ag~rsti i I'epigmJa romana de Tarragona. Quaderns d'Historia Tarraconense (en premsa). Cf: tambe K Espinal. Vida de Marcos de Obregon. 4 CJ J. FINESTRES, Sylloge Inscriptionurn Romanarum quae in Principatu Catalauniae vel exstant, vel aliquando exstiterunt, notis et observationibus a D.D. Josepho Finestres et de Monsalvo. Scto. Barcinonensi et in Alma Cervariensi Academia legum primari0 antecessore emerito Cervariae Lacetanorum. Typis Academicis per A. Ibarrra viduam. AMO MDCCCLXII. A més de J. Finestres, cal recordar tambe I'aportacio epigrafica del canonge Foguet a Tarragona durant el mateix segle. CJ: HUBNER, OP. cit., 11, 4320; 4342; 4354; 4382; 4384; 4387. S~bbre G. posada, es pot consultar J: RUIZ PORTA, El Canonge Gonztilez de Posada, B.A. 1914, pp. 121-43. CJ: tambe HUBNER, OP. cit., 11, 4095; 4100; 4122; 4153; 4200; 4205; 4206; 4217; 4220; 4223; 4225; 4236; 4239; 4247; 4252; 4249, 4258; 4277; 4280; 4283; 4286; 4292; 4347; 4350; 4351; 4357; 4375. 6 Entorn de la personalitat de B. Hernandez Sanahuja i els seus escrits, ~f: A, NOGUES FERRE, Bibliogrqfia de B. Hernandez Sanahuja. B.A. T. 1936, p. 169 SS. Algunes inscripcions estudiades per ell i esmentades a I'obra d'Hübner son les següents: CIL. 11, 4085; 4177; 4209; 4445; 4449; 4450-4451; 4285; 4289; 4298; 4359; 4371. 7 G. ALFOLDY, Die romischen lnschrijien van Tarraco. Madrider Forschungen. Band 10. Deutsches Archaologisches Institut, Berlin 1975. Alfoldy aporta un total de 1073 inscripcions, incloses les inscripcions cristianes núms. 937-1073, pp. 412-64. 8CILI2, 614; 11, 5041. La taula de bronze trobada l'any 1866 es conserva al Museu del Louvre. El decret de L. Pau Emil data de l'any 189 aC. CJ: A. SCHULTEN, P. BOSCH compensats amb la ciutadania romana, com apareixen registrats a la famosa taula de la Turma Sallvitana, record dels components d'aquest esquadró de cavalleria al servei de Pompeu, antecessor de Pompeu el Grang. Tanmateix, es molt mes desconeguda i practicament resta sense comentar des de fa gairebé un segle, una curiosa inscripció de Tarragona, que presenta la particularitat de ser la darrera inscripció romana d'Hispania, fet que, a mes, solament va ser destacat per un autor. Així, E. Morera i Llaurado, a la seva magna obra titulada Tarragona cristiana, esmenta la presencia de la darrera inscripció romana d'Espanya a Tarragonalo, capital de la Hispania Citerior al llarg de vuit segles des del primer desembarcament de les naus romanes a les costes peninsulars1 l. Hom podria pensar que aquesta característica ha quedat, potser, desfasada per la troballa d'alguna inscripció posterior i tambe del Baix Imperi, tenint en compte el llarg temps passat des de l'estada d'E. Hiibner (el famós epigrafista i historiador de les inscripcions romanes d'Espanya, a Tarragona, coincidint amb la visita de P. Merimee, escriptor i estudiós de l'art antic, ambdós amics de B. Hernandez Sanahuja12, un dels fundadors, compilador i primer director del Museu Arqueologic Provincial de Tarragona) fins a la publicació de l'obra de G. Alfoldy, i després de I'estada d'A. Schulten a la mateixa ciutat. Amb tot, la inscripcio que apareix ressenyada amb el numero 4109 al volum segon del Corpus lnscriptionurn Latinarum, redactat per E. Hübner, continua conservant la seva importancia, ja determinada fa gairebé un segle13. Aquesta inscripcio es molt breu i consisteix en una taula marmoria on apareix el text següent: GIMPERA, Fontes Hispaniae-Antiquae, 111. Universitat de Barcelona, 1935, p. 202; A. ERNOUT, Recueil de Textes Latins Archaiques, Paris 1957, pp. 57-58. 9J. MALUQUER DE M~Es, EpigraJia prelatina de la Peninsula Iberica. Universitat de Barcelona, Barcelona 1968. '0 E. MORERA LLAURAD~, Tarragona Cristiana. Historia del Arzobispado de Tarragona y del territori0 de su Provincia (Cataluña la Nueva), vol. I, Tarragona 1897, p. 54. l1 El primer desembarcament roma es va produir a Empúries I'any 218 aC, pero va ser Tarragona la ciutat elegida com a capital ja des dels Scipions. CJ: LIVI XXI, 60, citat i comentat a SCHULTEN-BOSCH GIMPERA, OP. cit., pp. 56-57 amb bibliografia. Per a I'estat actual de la qüestió general, vegeu P. bosc^ GIMPERA, ((Katalonien in der romischen Kaiserzeitn, Aufstiegt und Niedergang der romischen Wel Geschichte und Kulmr Rom im Spiegel der Neveren Forschung, ed. H. TemporiniW. Haase, vol. II, Berlin-Nova York 1975, pp. 572-600; A. TOVARJ.M. BLAZQUEZ, Forschungsbericht zur Geschichte des romischen Hispanien, ibid., pp. 428-51. l2 B. HERNANDEZ SANAHUJA, ctAcueducto romano en Tarragona),, Butlleti Arqueologic, XLVI, Tarragona 1946, pp. 16-32, esp. p. 16 y lamina-fotografia p. 32 bis. l3 CIL, 11, 4109. CJ: tambe E. HUBNER, AcL Berol. 1860, p. 238; J.F. ALBIRANA, A. de BOFARULL, Tarragona monumental. Tarragona 1850, p. 228. B F S / DD NN LEONlS ET 1 ANTHEMI AUGG, el qual ha estat interpretat per E. Hübner amb la lectura següent: B(onum) F(actum) S(aluti)? D(ominorum) N(ostrorum) Leonis et/Anthem/i Augíustorum). Darrerament, la mateixa inscripcio ha estat editada de nou per G. Alfoldy, qui completa la bibliografia fins al moment de la publicació del seu estudi i, a mes, dóna una nova interpretació del text: B( ... ) F(... ) S(. ..) / dd(ominorum) nn(ostrorum) Leonis et / Anthemi Augg (ustoru) G. Alfoldy considera que les abreviatures de la primera ratlla de la inscripcio honorifica dedicada als emperadors Leo i Anthemi, podria interpretar-se d'acord amb d'altres inscripcions imperials que presenten aquestes mateixes abreviatures i per analogia, segons la següent lectura14: Bíeatissimo) Fíelicissimo) S(aecu10). Per la seva part, amb anterioritat a Alfoldy, H. Dessau, que també publica aquesta mateixa inscripcio, va comentar com eren d'insegures les interpretacions de la significacio real de l'abreviatura i afegia, a continuació, la interpretació d'E. HÜbnerls. Personalment crec que els coneixements que posseim entorn al moment difícil de les darreres decades de l'imperi roma no fonamenten de cap manera la visió dels anys 467 a 472 dC (es a dir, nomes quatre anys abans de la deposició del darrer emperador de Roma i d'occident) com un moment d'alegria, sobretot si es te en compte que és el segle del Exscidium Vrbis Rornae, testimoniat pels diferents escriptors romans de l'epoca com Sant Agustí o Sant Jeroni, i mes tard per Hidaci, una de les fonts historiques de 1'empe;ador Anthemi a les terres hispanes, o per Sant Isidor de Sevilla16. Es mes conseqüent, doncs, conservar tal vegada el misteri que respecta Dessau, o acceptar la lectura donada per E. Hübner. El moment de la dedicació de la inscripcio queda concretat entre els anys de 468 i 472, dades de l'imperi de Lleo i Anthemi, emperadors d'Orient i Occident respectivament. Respecte de l'emperador Anthemi, cal recordar la seva valent lluita contra els bkbars, en concret els vandals establerts al nord d'Africa, contra els quals va dirigir l'any 468 dC una expedició naval de 1.113 naus i cent mil soldats davant de la 14 ALFOLDY, OP. cit., núm. 100, p. 57. 1s H. DESSAU, Inscriptiones Latrnae Selectae, vol. I, núm. 815, Beslin 1954. 16 CJ: P. COURCELLE, Histoire littiraire des grandes invasions germaniques. Paris 19643. ciutat de Cartago17. Aquest fet segurament justifica la inscripcio dedicada a Tarragona en honor dels dos emperadors, com a testimoni d'agraiment de tot Hispania a la seva ajuda, al temps que s'oferia un vot pel felig desenlla$ de l'expedició. Passat ja el temps d'Alaric, rei dels visigots i restaurador de l'antic imperi roma, havent canviat el seu ideal de convertir la Romania en una Gothia rnerces a la influencia de la seva esposa Gal.la Placidia18, l'imperi de Lleo i Anthemi coincideix amb el regnat del rei Euric, en una decada en que Hidaci es fa resso de les destruccions i desolació de les terres peninsulars sota el domini dels bkbarslg, i al mateix temps que els visigots temien la creixent puixanp dels francs20. Sidoni Apolinar, conscient de l'evolució cíclica dels imperis, ofereix el seu panegíric en vers al nou emperador Anthemi, saludant la seva arribada com un nou August que reconstruiria el llegat dels antics emperadors de Roma, i alhora no pot evitar reflectir el temor dominant: Q. Caesar, nostri spes maxima saecli l. En contrast amb la famosa inscripcio de les Res Gestae Divi Auque també havia d'haver figurat entre les inscripcions de Tarragona, el mateix que a la resta de ciutats de l'imperi roma, i on no s'hi coneix cap resta, almenys fins al moment present, fet que com tants d'altres pot canviar per la recerca incansable dels arqueolegs, la inscripció dedicada a Lleo i Anthemi, redactada els darrers dies de I'imperi rorna23, conte tan sols nou paraules, pero la menció dels dos 17 C/: O. SEECK, ctP. Anthemius)), Pauly-Wissowa. R.E.. vol. I, Stuttgart 1894, cols. 2365-2368; H.J. DIESNER. ctAnthemius)), Lexfcon der Alten Welt. Zuric-Stuttgart 1965, p. 167; J. BARKER. ctltaly and the West)), pp. 410-76, Cambridge Medieval History. Nova York 1911, pp. 392-430; J.B. BURY, History of'the l.ater Roman Empire,/iam the death O/' Theodosius I to rhe death of Justinian. Londres 1923:, L. HOMO. El Imperio Romano. Trad. de R. Vazquez, Madrid 1961, p. 342. 18 Cf: OROSII. Historiarium Adversus Paganos, VII, 43, ed. P.L., vol. XXXI, cols. 1171-1172. HYDATII, Chronica, XVI, ed. T. Mommsen, MGH, AA, XI, p. 17: ctDebacchantibus per Hispanias Barbaris...)); F. GIUNTA, Idazio ed i Barbari. Anuario de Estudios Medievales I, Universitat de Barcelona, 1964, 491-94. ~~HYDATII, Chronica, ed. cit., 244, p. 35: tc ... sanguis erugit de terra et tota die fluxit significans Gothorum dominatione sublata Francorum adveniente regno),. 21 APOLL. SID. 11, V. 23, a C.S. Apollinaris Sidonius, ed. P. Mohr, Leipzig 1896. G.S. Apoll. Sid., ed. C. Luetjohann, MGH, AA, VIII, Berlin 1887, p. 174. 22 E. DIEHL, Cf: Res Gestae Divi Augusti. Die Monumentum Ancyranum. Herausgegeben und erklart, Born 1918; Res Gestae Divi Augusti. Introd. texto y notas de A. Magariños, Madrid 1951. 23 El darrer emperador citat a les inscripcions romanes de Barcelona es M. Aureli Caro. Vid. S. MARINB BIGORRA, Inscripciones romanas de Barcelona. Lapidarias y Musivas. Ayuntamiento de Barcelona, Barcelona 1973, pp. 34-35. A les inscripcions de Lleida es M. Aureli Numeria. Cf: F. LARA PEINADO, Epigrafia Romana de Lerida. Lleida 1973, p. 142. emperadors ha permes també fixar-ne la cronologia. Per altra part, constitueix un dels pocs testimonis conservats de l'emperador Anthemi, a part de les monedes trobades al sud de Gran Bretan~a~~. La inscripcio present es redactada segons I'estil tradicional de les inscripcions imperials i apareix dedicada a la concepció pagana de la Salus augusta, sempre que acceptem la interpretació d'Hübner. Aquesta dedicació es n~olt significativa, com a reflex de I'epoca atzarosa de les invasions. Es ben coneguda l'existencia del temple dedicat a Salus al turó del Quirinal, i així mateix la seva mencio a diferents autors llatins, des de Pla~te~~ fins a Tacit. Com a nota comuna cal ressaltar que l'esment és un reflex de moments de crisi a la historia de la Roma antiga, necessitada de l'ajut de les divinitats tradicionals. Encara que es pot argüir que la mencio a les comedies de Plaute es festiva, cal també tenir en compte que Plaute es contemporani de les guerres púniques i de l'expansió de Roma, en tant que Tacit en fa esment a proposit de la consulta realitzada en temps de l'emperador Cla~di~~. Aquest fet podria explicar la presencia d'una terminologia paganitzant a la ciutat de Tarragona d'epoca cristiana. Aixo no obstant, el text de la inscripcio te un clar contingut tradicional, aplicant als emperadors el títol honorífic de dominus, que havia estat evitat per August i Tiberi, pero que va ser acceptat mes tard de forma general27. Aquest fet tradicional explicaria un segon motiu paganitzant en contrast amb l'aplicació d'aquest titol nomes a Crist, Nostre Senyor, com apareix, per exemple, a les pagines d'Orosi2*. Les lluites de Veo i Anthemi contra els birbars, en especial els vandals del nord d'Africa justifiquen la dedicació d'aquesta inscripcio monumental, darrer testimoni del poder de Roma a la península, acceptat pels pobles barbars, sueus i visigots, que encara feien arribar llurs ambaixades fins a Tarragona, l'antiga capital de la Hispania Citerior, i que havia de coneixer la seva destrucció gairebé definitiva sota el rei Euric, nomes quatre anys més tard29. Aquest fet va determinar en aquesta inscripcio el seu caracter de darrera inscripcio romana imperial 24 Vid. per a aquest punt, L. ALCOCK. Arlh~irk Britain. Histo/:v and Archaeolog~i A.D. 367-634. Harmondsworth 1973, p. 157. 25 PI. Capt. IV, 2, 84; Asin. 111, 3, 123; 3, 137; Cist., IV, 2, 76. Merc. V, 2, 26. 26 Tac. Ann. XII. 23. 27 Suet. Aug. 53; Tib. 27; Dom. 13. 28 OROSII, OP. cit., VI, 17. 29A. SCHULTEN, Tarraco. Trad. de L. Pericot, Barcelona 1948, p. 69: cten el 476, Tarragona fue destrozada por el rey visigodo Eurico. Esto era el fin de la Tarraco romana...)). Per al temps següent, cJ F. MATEU Y LLOPIS, <(Tarragona durante 10s visigodos~~, XLIV, B.A., 1944, pp. 69-104; R. D'ABADAL I DE VINYALS, Dels visigots als catalans. Barcelona, reed. 1978. coneguda a Hispania, almenys fins avui, perque, com diu Seneca mateix, les generacions properes sempre trobaran alguna cosa mes per descobrir30. 30 CJ SEN. Nat. Quaest., VI, 5, 3, ed. P. Oltramare, Paris 1929: tcNulla res consurnmata est, durn incipit (...) etiam cum multum acti erit, ornnis tamen aetas quod agat inveniet...)).