Recensions

ciones, objeto en el que Hagg se muestra especialmente sensible y por el que hay que felicitarle. El libro es de caracter general, pero no es superficial: hemos visto que el autor no rehúye plantearse problemas de cronologia, composición, concepción o interpretacion. La obra cumple 10s objetivos PRvistos con resultados satisfactorios por 10 que resultara Útil a clasicistas y no clasicistas. C. Ruiz' Montero I.M. PUIG I FERRETJI El cartoral de Santa Maria de Lavaix: el monestir durant els segles XI-XIII. Societat cultural Urgel-litana, La Seu d'Urgell 1984, pp. 153 + 5 il.lustracions. El doctor Ignasi M. Puig i Ferreté, professor de Paleografia i Diplomatica a la Universitat Autonoma de Barcelona, va dur a terme al llarg de la seva curta vida un intens treball de recerca que es materialitzi en una rica producció erudita de la qual ara hom comenFa a veure els fruits, perque les seves obres més importants -encara majoritariament inkdites, pero en avan~at curs de publicacióvan sortint a la llum a poc a poc. Un dels seus treballs més interessants, EI cartoral de Santa Maria de Lavaix: el monestir durant els segles XI-XIII, acaba d'aparkixer publicat per la Societat cultural Urgelalitana -de la qual I'autor era membre i col.laborador assiduamb I'ajuda del Servei d'Arxius del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Que la publicació arribi avalada per aquestes entitats ja és garantia suficient de la qualitat de l'obra, pero, a més, aquesta fou guardonada amb el Premi Prosper de Bofarull concedit el 1978 per ]'Institut dlEstudis Catalans, distinció que ratifica encara més la seva categoria. El treball d'Ignasi M. Puig s'obre amb una nota preliminar del pare Cebria Baraut, que ha tingut cura de I'edició del llibre i ens n'explica les circumstincies. Ve després la bibliografia de les obres citades i tot seguit, com a introducció a I'edició del cartoral de Lavaix, l'estudi dels aspectes diplodtics, histbrics i culturals més remarcables que es desprenen de la documentació aplegada. Ja en aquesta part inicial queden ben paleses les qualitats d'excel-lent investigador del professor Puig i Ferreté, a qui cap tema fonamental deduible de l'analisi dels textos no passa per alt, així com les seves aptituds didactiques reflectides en la manera planera i entenedora com presenta el resultat de les recerques. A la introducció (pp. 11-13) situa geograficament el monestir de Santa Maria de Lavaix, puntualitza que el seu treball parteix de l'obra de R. Abadal i estableix la finalitat del seu estudi. gl'objectiu del meu trebalb, diu, <(és, tot arrencant de I'any mil, estudiar l'evolució histbrica del cenobi alto-ribagorqa durant els segles XI al XIII i d'aquesta manera contribuir al coneixement dels nostres comtats occidentals durant l'edat mitjana, (p. 12). Per tal de dur a terme els seus proposits, I'autor estructura I'obra en quatre grans apartats: 1) la descripció del cartoral i dels documents que conté, amb importants precisions de caracter cronologic; 2) I'evolució historica del monestir; 3) un excurs sobre els diplomes falsos continguts en el cartoral, i 4) la transcripció dels documents. En la primera part, (pp. 15-24), Ignasi M. Puig posa en relleu I'interes dels instruments transcrits, inkdits en un 60%, i subratlla la manca d'especificació cronologica en vint-i-dos casos. Precisament el tractament acurat de les qüestions cronol6giques de la documentació condui& I'autor al descobriment de la peculiaritat dels computs cronologics emprats pel monestir; així observa com la datació dels diplomes del cartoral datats pels anys del rei Robert cal retardar-la en dos anys'. 1 Sobre els computs cronologies emprats al Pallars Sobira resulta també indispensable el treball del mateix I.M. PUIG I FERRETB, aEl comte Artau 111 del Pallars Sobira, presoner a la ciutat de Saragossa (1 11 1). Notes sobre la datació de documents pels anys dels reis de Franqa Felip I (1060-1 108) i Lluís VI En el segon apartat (pp. 25-38), I'autor fa una detallada descripció del desenvolupament economic del monestir, que queda magnificament il.lustrat en un mapa que conté els bens de Lavaix escampats per diferents poblacions i indrets de 1'Alta i Baixa Ribagorga i del Pallars Jussa i Sobira. Ignasi M. Puig també dedica I'espai oportú a I'abaciologi (pp. 39-42). Per ell desfilen tots els superiors del monestir des de Gali (1007) fins a Grimau (1090) per al període benedictí del convent, des de Ramon Ramon (1091?) fins a Bertran (1185) quan la casa fou una canonica aquisgranesa, i de Bernat (1225) a Guerau (1242-43) per a l'epoca cistercenca del monestir.. De tots els superiors, I'autor en fa una breu per6 substancial explicació. L'última part de la introduccio es destina a I'examen dels documents falsos (pp. 43-56). Aquests són onze, nou dels quals fan referencia a Santa Maria de Lavaix i els dos restants al monestir de Sant Genís de Bellera, monestir del qual l'autor dóna, dins de l'obra, diverses noticies d'interes (vegeu particularment les notes 34 i 50). De tots aquests diplomes, hom en dóna la transcripció fidel. Les conclusions (pp. 57-58) tanquen la introducció i donen pas a l'edició dels documents continguts en el cartoral. L'edició dels textos, molt pulel Gros (1108-1137) a Catalunya,, X Congreso de Historia de 10 Corona de Aragdn, Saragossa 1980, pp. 467-78. cra, sempre ve precedida d'un regest que no oblida res d'essencial. No són infreqüents notes que corregeixen errors de la transcripció --d'altra banda meritoria i únicade M. Abad y Lasierra, en qui, per pkrdua del cartulari, s'ha hagut de basar l'autor (vegeu, per exemple, I'aparat crític del doc. 9). Només en una ocasió Ignasi M. Puig sembla incórrer en una petita inadvertincia. En el doc. 72 un dels testimonis que convaliden una donació del bisbe de Lleida, Berenguer d'Erill, al monestir de Lavaix empra una signatura amanerada i ntmica, d'acord amb una modalitat no infreqüent a partir del segle XI12, que, al meu entendre s'hauria de llegir així: aHis favet Arna110 signo1 Rubra de Turre benigno,,, i substituir, per tant, 1'Arnau de Torre-Benigna dels índexs per Arnau de Torroja. Pero aquest és un detall mínim que no desmereix gens el valor del conjunt. Els indispensables índexs onomastic i toponímic, molt complets, identifiquen personatges i indrets, i recullen fins i tot formes linguístiques d'interis, llatines, arromanGades o plenament romaniques, que de vegades són oportunament explicades (cf. S.V. <cannan, ~bozatoresn, cccarregow, amuniam, etc.) i constitueixen un bon repertori lexicogr8fic. Des del punt de vista lingüístic, d'altra banda, és particularment destacable el doc. 73, del Sobre les signatures rítmiques en els documents llatins medievals de Catalunya tinc un treball en curs. 1241-42, que ja havia estat objecte d'un minuciós estudi historic i lingüístic per part del mateix I.M. Puig i Josep Moran3. L'obra acaba amb un apindix que inclou catorze documents, en edició o regest, que s'han conservat independentment de la copia del cartoral del cenobi i que el pare Cebria Baraut ha incorporat al treball d'1.M. Puig. Unes il-lustracions relatives al monestir de Lavaix, per últim, contribueixen a real~ar el valor indiscutible d'aquesta important obra del malaguanyat Ignasi M. Puig i Ferreté. Jesús Alturo i Perucho I.M. PUIG I FERRETG i J. MORAN I WERINJAUREGUI, aLa Vall de Senyiu i els comtats de Pallars i Ribagor~a,,, Boketin de lr Rerrl Acndemin de Brrenrrs Letrcrs de Borcelonrr . XXXIX, 19831984, pp. 119-44. J. ARCE Estudios sobre el Emperador FI. Cl. Juliano (Fuentes literarias. Epigrafia. Numismática) C.S.I.C., Madrid 1984, 258 pp. La presente obra constituyó la tesis doctoral de su autor, presentada hace ya algunos años y publicada ahora con cambios mínimos, aunque poniéndose al dia la bibliografia mas esencial. El libro está