Recensions

ciaris (cap. IV), i hi veu la vigencia de les lleis visigodes en alguns casos: I'estat mental, l'edat, el sexe, la condició social del testador (bisicament homes i dones de l'aristocricia laica o religiosa). Quant al beneficiari, remarca que no es pot parlar de l'hereu, figura aquesta que no apareixera fins al segle XIII. Al capítol V hom estudia els beneficiaris de les herencies (successió foqosa, beneficiaris amb o sense parentiu amb el testador), per passar a I'analisi dels objectes deixats @ns immobles i mobles) i dels drets i obligacions contrets per la transmissió (cap. VI). A continuació (cap. VII) es contemplen les diposicions testamentaries, quant a llur naturalesa jurídica, les disposicions sense caricter patrimonial, les condicions en el testament, relativament freqüents, i la possibilitat de la substitució del beneficiari en el cas que aquest no pugui acceptar els bens o no vulgui fer-ho. I, finalment, I'execució testament&ria a través dels ccmarmessors que tenen atribuida una potestas sobre l'herencia que distribueixenw (cap. VIII), sovint rebuda oralment, l'actuació jurídica dels quals és considerada pels historiadors del dret com una acaracteristique du droit medieval catalan,. Gairebé la meitat d'aquesta investigació esti formada per la publicació de 137 diplomes, numerats, presentats amb la seva data, una introducció breu, el lloc on es troben, una descripció, l'aparat crític i les referkncies bibliogrifiques (Apkndix I). L'a$ndix I1 esta format per cinc quadres estadístics relatius a les dades de contingut que ofereixen els diplomes que publica. L'obra es clou amb un Índex de toponímia i onomastica també referit al recull documental esmentat. Ambdós apartats fan molt utilitzable aquesta obra. Des del punt de vista metodolb gic, el doctor Antoni M. Udina i Abell6 estableix una pauta a seguir en tota investigació seriosa: la presentació de les fonts escrites sobre les quals hom investiga. En aquest cas, les fonts documentals estan escrites en llatí altomedieval, aspecte aquest que l'autor tracta d'una manera exemplar i demostra el domini que té de la llengua i del bagatge historico-jurídic que comporta; ensems, ens permet d'admirar la seva objectivitat i d'avaluar el tractament crític i respectuós d'un text antic. Pere Vilialba i Varneda Barry BALDWIN Suctonius Adolf M. Hakkert Publisher. Amsterdam 1983, 579 pp. B. Baldwin ens ofereix amb aquest llibre el seu enorme treball sobre Suetoni, el primer fet en Ilen- gua anglesa sobre aquest escriptor llatí. L'obra s'est~ctura seguint dos eixos: el primer considera el fet que Suetoni apot ser deplorable~ quant al contingut i I'opinió, i I'altre que la biografia i la historia són complementaries i no rivals. El llibre és constituit per set capítols i un apendix. Cada un d'ells és per ell mateix un treball coherent i definit que podria ser independent. El primer capítol ens presenta Suetoni com a persona i escriptor, plantejant sobretot les incognites de la seva vida. Constata dos fets: que Suetoni va dedicar les biografies imperials al prefecte Septicius Clams, i que tots dos, Septicius Clams i Suetoni, van ser destituits per Adria el 122. Mitjan~ant citacions de Suetoni mateix que es refereixen a ell, dedueix que era ad~rlescens l'any 88. Per les cartes de Plini ens assabentem del cadcter de Suetoni i del seu cvrsus. Baldwin no fa una biografia del biograf, sinó que presenta diferents aspectes de la seva vida segons les fonts de que disposa: data i lloc de naixement, estudis, amistats, mecenatges, la caiguda en desgracia i la datació dels dotze cesars. Cal remarcar l'opinió de Baldwin sobre la composició de les Vides dels dotze CPsars: segons ell, les biografies júlio-claudianes formen un grup diferent de les altres; la duració, els detalls, la documentació, son molt més extenses en les sis primeres vides. El segon capítol es titula ((La biografia a Roma,,. Baldwin fa una petita histhria de la biografia i dels biografs romans, per tal de demostrar que Suetoni no és I'únic biograf del seu temps, sinó que segueix una llarga tradició romana. Veiem una extensa llista de biografs i autobiografs que encapGala Varró, fins arribar als contemporanis de Suetoni. Servint-se de Plini el Jove, Baldwin recorda molts noms, partint de Varró, Santra, Hyginus i Nepos. Es clou aquest capítol amb la comparació entre Suetoni i Plutarc, en el sentit que Suetoni no era pas antigrec, per6 Plutarc era el seu competidor més fort. Hi trobem també un petit record de les dones que van fer biografia a Roma. Les fonts i els metodes de Suetoni els trobem al tercer capítol. Baldwin vol fer aquí un estudi pmfund sobre les relacions entre Suetoni i Tacit, en el sentit de qui va seguir qui, si Suetoni a Tacit o a l'inrevés; el camí que recorre per aclarir aquest punt, d'altra banda impossible d'esbrinar, és I'estudi de les fonts de Suetoni. Una per una estudia les vides dels emperadors en relació a les fonts utilitzades, i va comparant-les amb les dades de Thcit. Per a Juli Cesar constata I'ús de Ciceró i anomena uns quants personatges. Suetoni prescindeix de les nctn, potser en funció del pas del temps i de la destrucció de documents pels incendis. Es fa resso de moltes fonts imprecises i sense gaire criticisme. Per a August, Baldwin troba un munt de fonts literaries i documentals. Destaca l'ús de les cartes d'aquest emperador per a les biografies dels altres emperadors, i les de M. Antoni per a la vida privada d'August. Tiberi és un emperador que no va tenir bon nom; per tant, les fonts que empra Suetoni són també hostils: destaca el recurs a les .fonts anbnimes, els fasti i acta publica, les cartes d'August, i, per a la mort. la versió de Seneca. Suetoni i Tacit tenen les mateixes fonts. En el cas de Calígula hi ha un documentat estudi sobre el lloc de naixement, amb les fonts, moltes vegades innominades, que segueix. Sobre el possible assassinat de Tiberi comes per Calígula no fa servir noms concrets: sint quidam auctores.. . Pero tampoc Tacit dona noms en el cas de la mort de Claudi. Suetoni no aprecia el treball literari de Claudi, i si el cita és per declarar-10 inepte, encara que Claudi i August són les úniques fonts amb nom d'aquesta biografia. Totes les fonts son coincidents en la biografia de Nero. Tacit tampoc ofereix divergencies. A partir d'aquí, Baldwin aprofita per oferir les diferencies que troba entre les sis primeres biografies i les sis darreres, i planteja el problema de la continultat en Suetoni; és a dir, creu que les sis darreres vides van ser escrites abans que les altres, tot formant un cos amb el De viris. De la resta dels emperadors té ja informacions de primera ma dels avis i familiars que van viure de prop aquells esdeveniments. Com a conclusió d'aquest capítol, Baldwin dubta de l'honestedat de Suetoni en el tractament de les fonts sense nom, i toma a I'enfrontament amagat entre Suetoni i TAcit. No considera Suetoni com un bibgraf professional en el sentit modem de la paraula. El títol del quart capítol és aSuetoni i els Cesarsw. Baldwin ofereix al lector una visió molt particular de les relacions entre Suetoni i els seus biografiats. La figura de Tacit n'és el contrapunt. Comenta les vides una per una; la intenció de Suetoni és ser imparcial i fred, pero entre línies Baldwin llegeix les seves preferencies i antipaties. Les vides de Juli Cesar i dlAugust formen un conjunt a part, perque son els Únics que han conegut la república. August comenGa sent un jove molt dur i acaba sent un vell benevolent; al contrari de Tiberi. Calígula i Nero son com.Tiberi, Claudi se li assembla en certs aspectes. Domicia és, en part, una barreja de Calígula i Nero. Vespasi8 i Galba son avars. Les edats son, sempre, punts de comparació. La vida de Claudi és, per Baldwin, la més pobra. Per tractar les vides de Galba i Ot6 refereix un apendix. Els Flavis son la família que va salvar Roma. Malgrat el comportament de Domicia, Suetoni no el tracta malament, tot i que anuncia la vinguda d'uns prínceps que seran millors. Baldwin dubta si aquests serien Nerva, Traja o Adria. En el cinque capítol, .Temes i opinions,, Baldwin presenta els temes que Suetoni tracta més sovint i, per tant, l'opinió que en té. 6s una lectura diferent, que permet coneixer uns aspectes nous de Suetoni. Els temes triats per fer aquest tractament son la institució del principat i, per contra, la Ilibertat que es perd amb ella; I'ordre eqüestre; la plebs; els lliberts; les llibertes; les dones; I'exbrcit; els diners i l'economia; l'administraci6 de les províncies; la toponímia i geografia; les btnies; els jueus; els cristians; els somnis i presagis; la religió tradicional; la literatura; les arts i la retorica. Baldwin considera Suetoni com una alternativa necessaria i saludable a Tacit per als estudiosos del principat Roma del segle XX. Del De viris illustribus se n'ocupa Baldwin al sisb capítol. Basicament, tot aquest tema es fonamenta en dos punts: l'analisi del contingut del que resta (De grammaticis i De rhetoribus) i les seves possibles connexions amb el De vita Caesarum. Baldwin insisteix en la falta de cronologia en l'elabomcio dels dos llibres; no creu que Suetoni fos un innovador, sinó més aviat un continuador de la línia de compiladors de retrats -com Varro, Nepos, Santra, Atticus i Aulus Gelli, genere, el de la biografia, essencialment roma. Quant als poetes, fixa la seva atenció en la diferbncia de llargada de les vides i descriu les actituds dels Césars envers els poetes. Un comentari molt interessant apunta la possibilitat que el De vira Caesarum i el De viris formessin part d'un mateix cos. Tots els biografiats tenen lloc en el comentari de Baldwin; és mes, fa palbs el món roma de la cultura. Pel que fa al Ibxic, trobem una llista de paraules només registrades en el De viris, i la constatació anecdotica que unes paraules (nimis, propterea i utilis) no consten en la Vida dels Cesars. Per Últim el setb capítol, titulat <<Tbcniques, estil i llenguatge,, ens mostra un Baldwin que no vol fer de critic amb Suetoni; s'estima mes fer un treball d'analisi i classificació de I'estil i la lingüística. Tomem a veure la seva teoria dels dos grups de vides i de I'anterioritat de les sis darreres vides en matbria de composició. Presenta una altra llista de paraules que comencen per la lletra a, i es poden veure les paraules que només es troben a les vides dels JuliClaudians, o només a les sis damres, o fins i tot només a cada una de les vides. La seva conclusió és posar en relleu les diferbncies de llargada de les llistes de paraules. Quant a I'estructuració de les vides, Baldwin prefereix estudiar-la partint d'uns temes prefixats, com els somnis, les morts, les descripcions físiques, les vides sexuals.. . Conclou que: .similar themes, similar techniquesn. Trobem, a la fi d'aquest capítol, les seves conclusions i opinions finals sobre Suetoni: per Baldwin, no va ser un gran biograf, la seva tecnica era limitada, com millor s'expressava era amb impressions afectives. Hi troba elements d'btica i de retorica. Indica Baldwin que la primera lectura deixa una impressió de treball poc fet i mal construit, senzill i ingenu; una segona lectura, pero, permet veure més el fons. Malgrat el poc coneixement de la vida de Suetoni, s'hi pot entreveure un caracter complicat i versatil, una gran afecció a fer la seva carrera Autónoma de Barcelona y la Asoalternant llibres i homes, arxius i ciación internacional de Epigrafia corts, erudició i intriga, les emgriega y latina. branzides de l'kxit i l'amargor de Abrio 10s trabajos de la mesa l'eclipsi. redonda P. Le Roux con una introCom a cloenda del llibre es preducción general sobre BE. Hübner senta un apkndix amb un tractaou le métier d'epigraphiste,,, en la ment més aprofondit de les vides que se hace la evocacion emociode Galba i Oto. La curta extensió nada del gran epigrafista y su tlad'aquestes vides i l'interks persobajo a 10 largo y ancho de la Penal de Suetoni fan que Baldwin nínsula con 10s resultados de su s'hi dediqui més a fons. gran obra, de la que surge, junto a Cada capítol és acompanyat de 10s trabajos de Momrnsen, la sistenotes bibliogrZ~ques. La bibliogramatizacion y auge de la epigrafia. fia és al dia i molt correcta, i fa Los temas de estudio se dividieesment d'E. Cizek, el llibre del ron por apartados. En cada uno de qual, Structures et Idéologie dons ellos se presento la correspondien- -Les Vies des Douze Césarsu de te ponencia seguida de su discuSlréton no pot comentar, perque sion pertinente y, si procede, la va sortir quan la seva obra era ja aportacion de comunicaciones remolt avan~ada. lacionadas con ella. Los diversos apartados en que se estructuraron A. Vas 10s trabajos y 10s estudios presentados fueron 10s siguientes: Epigrafia y manuscritos M. MAYER, Epigrafia hispánica Epigraphie hispanique. Probl2mes de mathode et d'édition Publications du Centre Pierre Paris núm. 10. Pans 1984, 427 pp., 34 lam. Tenemos en este volumen las Actas de la Mesa Redonda Internacional del C.N.R.S. sobre eEpigrafia hispánica. Problemas de Método y de edicion,, organizada por la Universidad de Burdeos I11 10s días 8, 9 y 10 de diciembre de 1981, con la colaboracion del Centro Pierre Paris, la Universidad y transmision liteiaria con especial atención a la manuscrita (Discusion). A. DONATI, Una silloge manoscritta di iscrizioni romane della Spagna del XVIi secolo: breve notizia. G. FABRE, Accursius, Hubner et l'epigraphie de Conirnbriga. J.N. BONNEVILLE, Apropos de l'exploitation de livres anciens par E. Hiibner: Les <<Antigiiedadesw de Ambrosio de Morales (1575) (Discusion). Epigrafí~r y soporte arqueológico A. ~VAREZ %REZ, Estudio de 10s materiales lapideos presentes en la epigrafia de Cataluña (Discusion). J.N. BONNEVILLE, Le sup-