Recensions
Abstract
Antoni M. UDINA i ABELLÓ, La successió testada a la Catalunya altomedieval.
Full text
lectura de les edicions que té a l'abast); apareix també alguna errada tipografica (p. 71, v. 61 certisque nmbagibusque per certisque ambagibus). El llibre acaba amb una triple bibliografia: a) d'edicions, comentaris i traduccions (on caldria citar potser I'edició de Hall, que apareix, en canvi, en el següent repertori bibliografic, i I'ultima traducció italiana de F. Serpa, de 1981); 6) bibliografia de literatura (on no inclou I'ultim comentari aparegut sobre Claudia: el de W.E. Heus de 1982 sobre Laus Serenae carm. min. 30, publicat per la Universitat d'utrecht); i c) bibliografia de llibres de consulta (on, certament per oblit, es cita el Forcellini i no el ThLL, emprat també en el comentari). Ange~s Calderó Cabre Antoni M. UDINA I ABELL^ La successió testada a la Catalunya altomedieval Textos i documents, 5. Fundació Noguera. Barcelona 1984, 357 pp. (24 x 17 cm). Aquesta obra presenta una sintesi detallada i completa de les formes testades a Catalunya durant el període compres entre els anys 840 i 1025. L'autor es basa gairebé exclusivament en les fonts diplomatiques. Aquestes, extretes de diferents arxius catalans (Arxiu capitular de Vic, d'urgell, de Barcelona, Arxiu de la Corona d'AragÓ, Arxiu de Montserrat, Arxiu capitular de Solsona), són majoritariament inkdites, i han estat transcrites en extracte o íntegrament en I'apkndix I (pp. 147-319). L'autor les contempla des d'una dimensió socio-economica, i I'estudi compren basicament una analisi juridica de la successió testada voluntaria enfront de la successió intestada o legitima, tractada només puntualment, en el marc geografic de la Catalunya Vella i del Rosselló. Després d'assenyalar les fonts documentals inkdites impreses i la bibliografiageneral, (cap. I), I'obra s'inicia amb una introducció a la influkncia del món visigotic sobre l'estructura socio-economica catalana, oblidada massa sovint pels historiadors (cap. 11). Analitza a continuació (cap. 111) la tipologia i I'estructura dels diplomes de I'kpoca: testaments escrits, testaments orals coneguts només per les seves adveracions sacramentals i donacions mortis causa, en el seu doble vessant (donacions reservnto USUfr-lrcto, frequents, i donacions post obitum, poc frequents als comtats catalans). Aquest darrer aspecte, cal no confondre'l amb les execucions testamentaries realitzades pels marmessors, car <<donen en virtut d'un testament que ells han d'executar~. Antoni M. Udina passa a analitzar les particularitats que envolten la capacitat legal per fer testament i la identitat de testador i benefi-
ciaris (cap. IV), i hi veu la vigencia de les lleis visigodes en alguns casos: I'estat mental, l'edat, el sexe, la condició social del testador (bisicament homes i dones de l'aristocricia laica o religiosa). Quant al beneficiari, remarca que no es pot parlar de l'hereu, figura aquesta que no apareixera fins al segle XIII. Al capítol V hom estudia els beneficiaris de les herencies (successió foqosa, beneficiaris amb o sense parentiu amb el testador), per passar a I'analisi dels objectes deixats @ns immobles i mobles) i dels drets i obligacions contrets per la transmissió (cap. VI). A continuació (cap. VII) es contemplen les diposicions testamentaries, quant a llur naturalesa jurídica, les disposicions sense caricter patrimonial, les condicions en el testament, relativament freqüents, i la possibilitat de la substitució del beneficiari en el cas que aquest no pugui acceptar els bens o no vulgui fer-ho. I, finalment, I'execució testament&ria a través dels ccmarmessors que tenen atribuida una potestas sobre l'herencia que distribueixenw (cap. VIII), sovint rebuda oralment, l'actuació jurídica dels quals és considerada pels historiadors del dret com una acaracteristique du droit medieval catalan,. Gairebé la meitat d'aquesta investigació esti formada per la publicació de 137 diplomes, numerats, presentats amb la seva data, una introducció breu, el lloc on es troben, una descripció, l'aparat crític i les referkncies bibliogrifiques (Apkndix I). L'a$ndix I1 esta format per cinc quadres estadístics relatius a les dades de contingut que ofereixen els diplomes que publica. L'obra es clou amb un Índex de toponímia i onomastica també referit al recull documental esmentat. Ambdós apartats fan molt utilitzable aquesta obra. Des del punt de vista metodolb gic, el doctor Antoni M. Udina i Abell6 estableix una pauta a seguir en tota investigació seriosa: la presentació de les fonts escrites sobre les quals hom investiga. En aquest cas, les fonts documentals estan escrites en llatí altomedieval, aspecte aquest que l'autor tracta d'una manera exemplar i demostra el domini que té de la llengua i del bagatge historico-jurídic que comporta; ensems, ens permet d'admirar la seva objectivitat i d'avaluar el tractament crític i respectuós d'un text antic. Pere Vilialba i Varneda Barry BALDWIN Suctonius Adolf M. Hakkert Publisher. Amsterdam 1983, 579 pp. B. Baldwin ens ofereix amb aquest llibre el seu enorme treball sobre Suetoni, el primer fet en Ilen-