Recensions

nensis en una carta encap~alada pel títol De lingue lotine dgferentiis (la poBmica és sobre la qüestió de si existia en la llengua parlada pels romans una diglossia llengua culta/ llengua vulgar). El capítol quart il-lustra les idees que Poggio Bracciolini va exposar sobre les diferkncies entre un sermo uulgaris i un sermo iitteratus, en la ,mateixa epoca (el mes d'agost de I'any 1449) en que el seu amic Guarino ho feia a Ferrara, a la seva Disceptatio Conuiualis III, en un escrit titulat Utrum priscis romanis latina lingua omnibus communis fuerit, un alia quaedam doctorum uirorum, alia plebis et uulgi, tertiae ccrpluiualis historiae disceptatio (pp. 239-59), on segueix clarament la línia marcada per Biondo Flavio. El capítol cinque porta el títol <<Lorenzo Valla,, (pp. 117-69) i en ell Tavoni tracta, estudiant un text del Valla (un fragment de 1'Apologirs Ii), d'una confrontació entre Valla i Poggio Bracciolini que va mes enlla de I'encontre personal, per a convertir-se gairebé (pp. 11718) en una lluita filologica i generacional representada per ambdós humanistes, Poggio de setanta i escaig anys, cccampió. de la vella generació que havia aconseguit grans fites en el curs dels darrers anys, i Lorenzo, de quaranta-cinc, que introduia una nova capacitat de critica textual aplicada precisament sobre textos descoberts i treballats per I'anterior generació. Els dos darrers capítols del llibre de M. Tavoni parlen, el sise, de Francesc0 Filelfo, intentant esbrinar, en una data ja una mica liunyana del comenCament de la discussió (1473), les fonts i els textos que va usar per a redactar dues cartes que marquen la seva posició, dirigides, respectivament, a Sforza I1 (Franciscus Philelfus Sphorticrc Secundo sal.) i a Lorenzo il Magnifico (Franciscus Philel- ,fus Laurcntio Medic? s.p.d.); el sete, i darrer capítol, parla de I'ultim testimoni de la poPmica: dos extractes de les Notrrtiones de Paolo Pompilio, titulats Dc. trntiyrritate lingnae lutinap i Latinlrm ser- ~nonetn olim promiscuum ,fuisse. Com ja s'ha anat avanCant, la segona part del llibre esta dedicada a I'edició dels textos comentats a la primera part, amb la inclusió de notes a peu de plana i d'alguna hipotesi de correcció crítica a algun fragment concret del text. El llibre es completat per una serie d'índexs: 1) de les fonts; 2) dels codexs utilitzats per I'edicio; 3) dels arguments i termes lingüístics emprats, i 4) de noms. Joan Gomez i Pallares E. SANCHEZ SALOR, Sintaxis latina. La correlación Universidad de Extremadura. Servicio de Publicaciones, Dpto. de Filologia Latina, aceres 1984, 121 pp. El treball que ara arriba ,a les nostres mans, presentat pel profes- sor Sánchez Salor de la Universitat d'Extremadura, té una clara fita que regeix d'una manera absoluta tota la seva elaboració: demostrar, des d'un doble punt de vista diacronic i sincronic, que certs esquemes que la gramatica tradicional considerava subordinats (com són els esquemes comparatius o els condiciongs) són, en realitat, correlatius. Es així com el ca~ítol primer, ccEsquemas comparativos y consecutivosn (pp. 35-70), i també el segon capítol, ccCondicionales. Periodos concesivos~ (pp. 71120), analitzen des de la citada dicotomia diacronialsincronia les diferents marques que, en llatí, introdueixen aquest tipus d'oracions. El capítol primer parteix d'una sirie d'esauemes d'estructures semhtiques, anotats ja en la introducció del llibre (pp. 3-39, on s'intenta dilucidar els límits dels termes correlaciÓ/subordinaciÓ sintactica a través de la comparació de I'disi tradicional amb I'estructural), com són [DISJUNT] [+ EXPLICACI~] i les seves diferents especificacions: per a les consecutives, etc. No hi tenim res a dir sobre aquest plantejament teoric, per més que potser trobem a faltar un cert rigor a I'hora d'intentar les demostracions: per fer entendre els esquemes comparatius des d'aquest punt de vista, comenGa I'autor (p. 35) fent una analisi diacronica de les partícules que formen els diferents esquemes; passa rapidament a un Intento de nnn'lisis estruc*tural (p. 37) d'aquests esquemes; arriba a la conclusió (p. 39) que ja havia avanGat literalment a la p. 34 i acaba finalment en una segona analisi pormenoritzada de les partícules, aquest cop, pero, des d'un'altre punt de vista: intmdueix (p. 52 i SS.) una serie de quadres quantitatius d'esquemes comparatius en autors tan importants com Plaute, Terenci, Horaci i Tacit, i analitza tot seguit des d'un punt de vista qualitatiu, les funcions de les partícules d'aquestes comparacions sense, pero, justificar el perquk de I'elecció d'a- quests autors i no d'altres, ni tampoc la procedencia, en les respectives obres, de les cites que addueix per basar les seves idees (a partir d'aquesta <<casuística*, p. 60, n'extraud conclusions generals per distingir els diferents grups de marques de correlació comparativa). El segon capítol segueix, si fa no fa, un mateix procediment, encapqalat per un interessant apartat, ccDiacronim (pp. 71-79), que inclou exemples i comentaris, en llengua llatina pero també en castella, tot i que el mateix autor reconeix (p. 81, quan ja ha entrat en I'apartat següent, <<Sincronia>>) que certs esquemes no tenen equivalent literal en llati i en castella. Aquest segon capítol inclou, d'una manera clara i explicita, les opinions de diferents autors sobre les estructures de les oracions condicionals (una mena d'ccestat de la qüestió*). El darrer apartat del llibre (dins d'aquest segon capítol) es& dedicat als <<Periodos concesivosw (pp. 11 1120) i duu una clara analisi del tipus de marques (no solament partícules) que indiquen <<concessió* en llati. La <<ConclusiÓn~ d'E. Sanchez (p. 121), tal com ja s'intuia des de la introducció, és clara: els <<períodes concessius, comparatius, consecutius i condicionals responen a esquemes correlatius,, és a dir: dues frases S, i S2, dins d'aquests esquemes, funcionen al rnateix nivell, i S2 no és cap reescriptura generada per un element de S,, sinó que solament hi esta en correlació sintactica. Cal ja, solament, per acabar aquesta noticia sobre el bon treball del professor Sánchez Salor, remarcar l'interes gairebé pedagogic que té en fer més entenedors alguns conceptes de la gramatica tradicional molt ben revisats per l'estructural. Joan Gómez i Pallares D.A. RUSSELL, Greek Declamation Cambridge University Press, Cambridge 1983, 141 pp. La declamacion romana es bien conocida en sus distintos aspectos gracias a estudios ya clásicos, como 10s de Bornecque o Bonner, o recientes, como 10s de Sussman, o Fairweather. Que esa importante parcela de la retorica debia tener también su contrapartida griega era cosa sabida, pero hay que reconocer que 10s estudios generales sobre esa materia han sido escasos. Por tanto, en este caso no es un tópico sino una realidad afirmar que existia en este campo una laguna, que trata de cubrir muy dignamente el libro de Russell, autor bien conocido por sus estudios sobre critica literaria y retorica griegas. La obra tiene sus origenes en unas lecciones impartidas en Carnbridge, como indica su autor en el prefacio, y consta de seis capítulos, una bibliografia y unos indices.