Recensions

M. TAVONI, aproximadament, al 1458), els quals Latino, grammatica, es van anar publicant i van anar volgare. prenent posició al costat d'algun fioria di una questione dels dos autors que constitueixen I'inici de la controversia. Així, i umanistica d'una manera cronologica, M. TaEd. Antenore, Padua 1984, voni va estudiant, fent una milisi 327 pp. textual comparativa de cada text El llibre del professor M. Tavoni de la Universitat de Pisa toca, des de diferents punts de vista, un tema que en els segles XIV-XV va ocupar apassionadament, en la majoria dels casos, els mes importants humanistes italians de I'epoca: una discussió filologica i erudita sobre el llatí parlat pels antics romans, poPmica iniciada, en primera inshcia, en un contrast d'opinions mantingut a I'avantcambra del papa Eugeni IV entre els secretaris apostolics, i que va tenir una primera i immediata cristal.lització en un intercanvi epistolar, l'any 1435, entre Flauius Foroliuiensis i Leonardus Aretinus (Biondo Flavio i Leonardo Bruni, respectivament); la reedició, amb algunes notes innovadores respecte d'anteriors edicions, d'aquestes dues cartes (De uerbis romanae locutionis Blondi ad Leonardum Aretinum i Leonardus Flauio Foroamb altres textos relacionats i Iligats a traves de la polemica (ell mateix, a la p. 4, diu, tot parlant del primer intercanvi epistolar entre Biondo Flavio i Leonardo Bruni. aue <<es raonable fer la hi- . . pbtesi que la comparació d'ambdós textos pugui aportar informació que, d'una manera particular, no revelarienw), i comenCa, així, la primera part del llibre amb I'aniiíisi dels diferents parigrafs de les cartes de Flavi i Bruni (cap. I), reeditats a la segona part del llibre (pp. 197-302). El capítol segon (pp. 42-72) parla de la relació entre Bruni i Leon Battista Alberti, el qual, en el seu intent de divulgació d'un projecte de literatura autbctona en llengua vulgar, va introduir-se en la pol& mica a traves de, precisament, 1'Cnic text que trobem en el llibre en llengua vulgar: un fragment del proemi del llibre I11 de la Famiglia (PP. 222-25). liuiensis, Quaerit un uulgus et Tavoni toca al capítol tercer el literati eodem modo per Terentii desenvolupament de la polemica Tulliique tempora Romae locuti dins de l'ambient intel4ectual fersint) constitueix una part important rar& de I'kpoca, i analitza els dos del llibre, junt amb d'altres textos únics testimonis coneguts: les idees que citarem oportunament. de Leonello, expressades ~tangenL'autor ha reunit en aquesta cialment>> a la Pars VI de la Poliobra al10 que podríem anomenar tia 'criterrrria d'Angelo Decembrio un corpus homogeni d'escrits d'una (pp. 226-27), i la resposta a aquesmateixa epoca (des del 1435 fins, . tes, expressada per Guarinus uero- nensis en una carta encap~alada pel títol De lingue lotine dgferentiis (la poBmica és sobre la qüestió de si existia en la llengua parlada pels romans una diglossia llengua culta/ llengua vulgar). El capítol quart il-lustra les idees que Poggio Bracciolini va exposar sobre les diferkncies entre un sermo uulgaris i un sermo iitteratus, en la ,mateixa epoca (el mes d'agost de I'any 1449) en que el seu amic Guarino ho feia a Ferrara, a la seva Disceptatio Conuiualis III, en un escrit titulat Utrum priscis romanis latina lingua omnibus communis fuerit, un alia quaedam doctorum uirorum, alia plebis et uulgi, tertiae ccrpluiualis historiae disceptatio (pp. 239-59), on segueix clarament la línia marcada per Biondo Flavio. El capítol cinque porta el títol <<Lorenzo Valla,, (pp. 117-69) i en ell Tavoni tracta, estudiant un text del Valla (un fragment de 1'Apologirs Ii), d'una confrontació entre Valla i Poggio Bracciolini que va mes enlla de I'encontre personal, per a convertir-se gairebé (pp. 11718) en una lluita filologica i generacional representada per ambdós humanistes, Poggio de setanta i escaig anys, cccampió. de la vella generació que havia aconseguit grans fites en el curs dels darrers anys, i Lorenzo, de quaranta-cinc, que introduia una nova capacitat de critica textual aplicada precisament sobre textos descoberts i treballats per I'anterior generació. Els dos darrers capítols del llibre de M. Tavoni parlen, el sise, de Francesc0 Filelfo, intentant esbrinar, en una data ja una mica liunyana del comenCament de la discussió (1473), les fonts i els textos que va usar per a redactar dues cartes que marquen la seva posició, dirigides, respectivament, a Sforza I1 (Franciscus Philelfus Sphorticrc Secundo sal.) i a Lorenzo il Magnifico (Franciscus Philel- ,fus Laurcntio Medic? s.p.d.); el sete, i darrer capítol, parla de I'ultim testimoni de la poPmica: dos extractes de les Notrrtiones de Paolo Pompilio, titulats Dc. trntiyrritate lingnae lutinap i Latinlrm ser- ~nonetn olim promiscuum ,fuisse. Com ja s'ha anat avanCant, la segona part del llibre esta dedicada a I'edició dels textos comentats a la primera part, amb la inclusió de notes a peu de plana i d'alguna hipotesi de correcció crítica a algun fragment concret del text. El llibre es completat per una serie d'índexs: 1) de les fonts; 2) dels codexs utilitzats per I'edicio; 3) dels arguments i termes lingüístics emprats, i 4) de noms. Joan Gomez i Pallares E. SANCHEZ SALOR, Sintaxis latina. La correlación Universidad de Extremadura. Servicio de Publicaciones, Dpto. de Filologia Latina, aceres 1984, 121 pp. El treball que ara arriba ,a les nostres mans, presentat pel profes-