A propòsit de "Les creences sobre els morts de l'època micènica i homèrica"

A PROPOSIT DE ((LES CREENCES SOBRE ELS MORTS DE L'EPOCA MICENICA I HOMEPICAN Jordi Cors i Meya En llegir per primera vegada el llibre d'Albrecht Schnaufer que estudia aquesta qüestió', hom rep una agradable impressió per la seva minuciositat i claredat expositives, qualitats que queden ben confirmades a mesura que s'examinen més a fons molts dels seus punts concrets. Malgrat aixo, l'obra de Schnaufer ha estat gairebé oblidada pels especialistes, arran, probablement, d'una recensió bastant negativa que li féu C. Sourvinou-Inwood2, l'unica, endemés, de que ara per ara tenim noticia. El tema s'analitza en quatre capítols, seguits d'un resum de conclusions i d'un apendix. Les creences gregues sobre el més enlla són investigades en l'epoca micenica, l'antiga edat del ferro i el periode geombric. Les concepcions miceniques sobre l'altre món s'infereixen a partir dels costums funeraris micenics; en canvi, pel que fa al periode posterior, es tenen en compte els costums funeraris corresponents i el testimoni de l'epica homerica. De primer, l'autor tracta d'obtenir de l'examen arqueologic de les tombes miceniques una concepció de la creenga micenica 1 A. SCHNAUFER, Frühgriechischer Tofengluube. Untersuchungen zum Totengluuben der mvkenischen und homerischen Zeir, Georg Olms Verlag (Spudasmata, 20), Hildesheim-Nova York 1970, VI11 + 213 pp. 2 Cf. JHS (Londres), 92 (1972), pp. 220-22. sobre el món dels morts, i amb aixo, pel que fa a aquest punt, vol aconseguir una imatge autentica de l'epoca a la qual es refereix Homer. Schnaufer arriba a la conclusió que són dos els trets fonamentals que marquen la creensa dels temps micenics relativa als difunts: 1. El mort continua encara, després de morir, vivint i actuant amb potencia, com a cadaver vivent, a la terra on habiten els vius. 2. La seva existencia com a cadaver vivent depen de la conservació del seu cos; per tant, esta limitada temporalment. Tan bon punt el cos es podreix, llavors ja no cal témer ni esperar res mes del difunt: ha estat separat del món dels vius definitivament i se n'ha anat a raure a un llunya regne dels morts del qual no hi ha cap tornada. Després, l'autor examina les repercussions que havia de comportar I'enterrarnent per cremació, habitual a la zona egea cap a la darreria del segon mihlenni. Puix que la cremació anihilava el cos del mort, devia també posar fi a la seva potencia i activitat entre els vius com a cadiver vivent. Una tal interpretació, semblantment ja defensada abans per Rohde3, Schnaufer la considera ( confirmada per l'observació detinguda de les restes arqueologiques; fins i tot, les de l'epoca geomktrica no ho contradiuen pas si es tenen en compte tots els elements. En els dos capítols descrits, que componen el que es pot anomenar la primera part de I'estudi que comentem, l'autor demostra tenir un bon coneixement de les investigacions arqueologiques sobre el tema, i poden destacar-s'hi les seves sovintejades citacions de Blegen4, Mylonas5, Vermeule6 i Andronikos7. El treball és acurat i I'exposició resulta clara i for~a convincent. Amb tot, sembla que Schnaufer potser s'excedeix quan arriba a E. ROHDE, Psyche I, Darmstadt 1961 (rp. de Leipzig 189g2), pp. 27-32 [= PP. 46-51 de la trad. cast., Barcelona 19731. . C. W. BLEGEN, Prosymnrr. The Helladic Setrlemenr preceding the Argive Herrreum, Cambridge, Massachusetts 1937. 5 G.E. MYLONAS, Ancient Mycenrre, Princenton, Nova Jersey 1957. Del mateix autor, aBurial Customsn, dins A Comprinion to Homer. Londres 1963, pp. 478-88. 6 E. VERMEULE, Greece in the Bronze Age. Chicago-Londres 1961 [trad. cast.: Grecirr et1 lrr Edrrd de Bronce, Mitxic 19711. 7 M. ANDRONIKOS, Totenkr~lt (Archaeologia Homerica, 3 W), Gottingen 1968. conclusions tan precises només a partir de les restes arqueologiques, les quals potser permeten altres interpretacions, ja que, si més no, no cal inferir necessariament de cadascun dels detalls indicis de creences concretes sobre el món de l'ultratomba8. Així mateix, atorga un valor massa general a algunes de les troballes puntuals (un cert cas d'embalsamament li fa suposar una relativa generalització d'aquest costum) o a algunes de les deduccions tretes de les dades fornides per les tombes (la cremació el duu a considerar com a molt probable la concepció comuna de la manca de poder dels difunts després de cremar-10s el cos). Malgrat les esmentades critiques, que en part s'acorden amb les que es posen en relleu a la recensió damunt mencionada, tanmateix val a dir que l'opinió que ens mereix aquesta primera part del llibre de Schnaufer és en conjunt positiva. La segona part tracta d'Homer. La creenga que el mort continua existint després de morir amb la mateixa figura externa que havia tingut en vida és l'unic punt comú que hi ha entre la concepció sobre els morts predominant en l'epica homerica i la que hem trobat en els temps micenics, afirma Schnaufer. Alhora, assenyala que les diferencies cabdals són: 1. El difunt no té forga corporal ni capacitats intel-lectuals; un ale (vux4) ha esdevingut la seva essencia. 2. Entra a 1'Hades de seguida després de la mort, la qual el separa, doncs, Immediatament del món dels vius sense haver d'esperar l'anihilació del cos. Segurament el costum estes de la cremació ha anat influint en aquesta creenGa en la completa impotencia dels qui moriren; pero en Homer constatem que es dóna el darrer pas, racional, en la línia iniciada en els temps anteriors: queda del tot suprimit l'ultim espai temporal que li restava al difunt per a la seva actuació com a cadaver vivent. Precisament, l'enfocament racional d'aquesta qüestió en Homer li permet d'utilitzar també creences antigues, destrament adaptades a les que manifesta com a propies, quan motius de caire poetic i narratiu li ho aconsellen. Entre d'altres, tal és el cas de l'aparició a Aquibles de l'ombra de Patrocle, de l'escena d'Elpenor a l'Hades, de tot l'episodi de la Nékyia i de l'anomenada segona Nékyia. 8 Cf., p.e., D. C. KURTZ i J. BOARDMAN, Greek Bliricrl Cirsfoms. Ithaca, Nova York 1971, pp. 21-90, 170-87, 327-33. La demostració que fa Schnaufer de la concepció d'Homer suara apuntada, diversa de la micenica, es coherent i comprensiva. Dóna a les fórmules el valor que els escau en el seu context9; aixi, l'ús homeric de les fórmules que tracten de la mort i de l'entrada a 1'Hades li forneix bases sMides per a la seva argumentació 'O. Endemés, justifica detalladament la utilització isolada de creences estranyes per part de l'aede i ens fa descobrir l'habilitat poetica a introduir-les suaument en el relat, sense desdir del conjunt de l'obra epica i amb la intenció ben palesa d'aconseguir una major profunditat estetica i humana en determinades escenes o episodis. En aquest sentit, cal destacar l'examen primmirat de les fórmules de jurament i dels diversos problemes que planteja la narració del contacte d'odisseu amb els difunts". En el darrer capítol, Schnaufer analitza els costums relatius als morts descrits per Homer. Sovint s'hi manifesten rudiments d'antigues creences ja no compartides per l'aede homeric. Schnaufer es pregunta si Homer aquí te únicament una actitud arcaitzant o descriu costums encara vius a la seva epoca. És una qüestió que ara com ara no podem respondre. En tot cas, Homer adapta aquests costums a les seves idees sobre els morts, remarcant el sentit de la gloria, de l'honor, del que es convenient que hom faci; a més, potser en tals costums funeraris, com a motiu de segon ordre, cal descobrir-hi un indici de la importancia donada a certs actes respecte a la continuació de la vida del mort en el més enlla. Aquests dos Últims capítols, que componen la segona part de l'estudi de Schnaufer, aixi com l'apendix, que tracta dels conceptes de 8vpó5 i WVX~ en Homer, són d'un gran interes per la manem precisa com s'enfoquen les qüestions, segons hem anat veient. Alhora, pero, cal subratllar l'amplia i oportuna selecció de Cf., p.e., la lúcida analisi d'algunes fórmules homeriques duta a terme per N. ALJSTIN, Archety rrt rhe Drrrk of rhe Moon. Berkeley 1975, pp. 11-80, on posa de manifest que la tria que d'elles fa I'aede no és purament mechica, sinó que té en compte el context narratiu. l0 En aquest punt, sobretot, dissentim del parer exposat per SourvinouInwood en la recensió abans citada, on refuta I'argumentació de Schnaufer a base de simplificar el valor de les fórmules homeriques que aquest autor usa en la seva demostració, bo i fent-les expressions merament sinonimes de la idea de '<la mort,,. l1 Tampoc no estem d'acord amb I'opinió de Sourvinou-Inwood pel que fa a la defensa de Schnaufer de la capacitat homtrica d'admetre adesiara creences distintes a les seves. Creu que aixo no s'ha d'entendre aixi, sinó que les contradiccions que hi ha en Homer són les propies de la poesia epica oral. les citacions homeriques usades i de les referencies fetes als especialistes més importants en la materia, els quals, d'altra banda, estan especificats en la llista bibliogrxica general que clou el llibre. D'acord amb el que s'ha exposat en el present comentari, per tant, val a dir que ens trobem davant d'una obra minuciosa, ben elaborada i coherent, malgrat les exageracions damunt indicades, poc destacables, pel que fa a l'analisi de I'epoca micenica. En resulta, doncs, un quadre clar i complet de la tematica tractada. Schnaufer ho ha aconseguit sense defugir cap problema i intentant solucionar-los, en estreta relació amb els altres casos comparables, tenint en compte el conjunt de circumstancies que configuren cada cas. Només volem afegir que és de desitjar que un treball d'aquestes característiques sigui prou reconegut i valorat, més del que aparentment ho ha estat fins ara, entre els estudiosos de I'obra d'Homer.