Recensions

es is pe comenca a camina -hi sense ; oblemes. I aixo, sense me- dia i za - e en excés: són p o e bials I'eclec icisme que p ac ica i I'ex e- ma p udkncia amb quk es plan eja els p oblemes. El da e aoa a de la In oducció ens pa la de les edicions del ecull, pe o solamen d'aquelles que són comple es i han ep esen a una i a impo an dins la his o ia del ex : l'edició d'scalige , P. Ue gili Ma o- nis Appendin (Lió, 1572 i 1573); I'edició de M. Haup (Leipzig, 1858 i 1873'); la de la Teubne , de F. Volime (1907) i la d'A. Sai a o e ai Co pus Pa auianum, una de les mi- llo s edicions con empo inies. Dolc p oposa com a seu el ma eix nomb e de composicions que ecull I'edició que dins la Biblio heca Oxoniensis subs i ueix la p ime a de R. Ellis (1907): la de W. V. Clausen, F. R. D. Goodyea , E. J. Kenney i J. A. Richmond (1966), és a di , Di ae, Culex, Ae na, Copa, Elegiae in Maecena aem, Ci is, Ca alep on i P iapeu i Quid hoc noui es ?, Mo e- um i els poemes .ausonians. De ins i u ione ui i boni, De es e non i De osis nascen ibus. Les aduccions que Dolc a de o es aques es peces són ema cables oe la luidesa de la lec u a i, cosa mol impo an , pe la anspa encia del ex , pe que duen un apa a c í ic en enedo i cla : Dolc ma eix decla a (p. 53) la se a in enció de se an idel com pugui a la adició manusc i a. La se a edició a eba- en les nomb oses conjec u es que, en el ons, han ana uposan a l'abas de I'es udiós lec iones acilio es. (p. 53). L'edició e comple ada, a més, pe una llis a d'ab e ia u es de pu- blicacions ci ades i pe un Index nominum. Pe no ca ega ja més la lec u a d'aques a ecensió, acabem ema - can que la asca del p o esso Dolc a a o de la llengua ca alana a iba al seu cim amb la eina eali zada en aques Apkndix i gilih, pe que, en- e al es coses, I'ob a d'un iloleg pacien i e lexiu es a més impo - an pel e que no exis eixen p ece- den s de cap eina d'aques ipus sob e lJApkndix a casa nos a; i, na u almen , a qualse ol al e condi- cionamen p e i s'a egeix la espon- sabili a del pione . Joan Gómez i Palla es F. AVRIL, J-P AANIEL, M. MENTRE, A. SAULNIER, Y. ZALUSKA Biblio hique Na ionale. Depa emen des manusc i s. Cen e de Reche ches su les manusc i s enluminés. Manusc i s enluminés de la Péninsule Ibé ique Pa is 1983. XXIII. 229 pp. 85 planxes La col~labo ació cien í ica en e la Biblio hique Na ionale, pe una banda, i el Cen e na ional de la Reche che Scien i ique, pe I'al a, ha dona com a ui s més impo - an s i p ope s una se ie de p og a- mes d'in es igació i di ulgació dels ons de manusc i s il.lumina s de la BN: un d'ells, dedica al ons i alii, ha publica ja, I'any 1980, un p ime olum (Biblio hique Na ionale. Dé- pa emen des manusc i s. Manus- c i s enluminés d'o igine i alienne, I. VI-XII siicles, pa F. AVRIL e Y. ZALUSKA, Pa ís 1980) dedica als ma- nusc i s més an ics; I'al e, que es u- dia els ons de la Peninsula ibk ica i ambé els insula s. ens o e eix. amb el olum de qui? a a donem no icia, la p ime a mos a d'aques ecund eball. Pel e que la quali a i alo d'aques llib e, del eball eali za i del ma e ial manusc i de que dóna in o mació són o a de qualse ol dub e, cal -i en llib es d'aques ipus enca a més pe qu . són ob es bisiques a pa i de les quals poden néixe al es es udis- posa l'em asi en l'aspec e o mal de la dis ibució del eball i l'es uc u a de la in o - mació que s'o e eix. Na u almen , el llib e espon a una necessi a : la manca de mono- g a ies que es udiin aspec es con- c e s dels ons de les biblio eques, no de Pa ís, sinó d'a eu del món. El p ime p oblema conc e a e- sold e e a el de la di isió e i o ial dels manusc i s a inclou e en el epe o i: la idea de l'equip d'in es- igació e a e en a o s els manus- c i s de la BN. dels Pi ineus en a all, pe 6 en alguns casos s'ha hagu d'inclou e algun ex de, pe exemple, l'a ea d'in luencia ca alana de la Sep imania i del Rosselló, o ambé e usa ex os de, posem pe cas, la Gascunya (el Bea us de san Se e ). El cos onamen al del llib e és o ma pe les no ícies dels manus- c i s, en e les quals pod íem e una p ime a dis inció: dels p ime s cen seixan a-nou manusc i s se'ns o e- eix una comple issima desc ipció, men e que de la es a (caps. X i XI), ins a iba a la xi a o al del ca ileg, dos-cen s qua an a-un, no- imks en enim un b eu comen a i. El p ime g up de manusc i s, que o men un conjun dispe s i Ihe e ogeni, s'ha es uc u a de la següen mane a: cap. I, manusc i s &esc ip u a uncial, segles i l (n. 1 i 2); cap. 11, manusc i s d'es- c ip u a isigb ica (n. 3-34); cap. 111, manusc i s ca alans del segle x i p ime a mei a del x (n. 35-57); cap. IV, manusc i s ca alans, cas e- llans i d'o igen no de e mina , de la segona mei a del segle x ins al comencamen del x (n. 58-78); cap. V, manusc i s ca alans i cas e- llans de mi jan segle XIII a comenGa- men del x (n. 79-104); cap. VI, manusc i s del segle x : Ca alunya, Valkncia i Cas ella (n. 105-1 19); cap. VII, manusc i s del segle x : A agó, Cas ella i d'o igen no de e mina (n. 145-163); cap. IX, manusc i s po uguesos (n. 164-169). A més, eis caps. X i XI o e eixen una s . ie de no icies b eus (b eus pe qu . pa len de manusc i s la deco ació i el ca- ic e a dans dels quals no han me escu més a enció pe pa dels in es igado s); i en conc e el cap. XI pa la dels manusc i s amb deco- ació ilig anada, que enen, pe di - ho així, una secció especial pel e que aques ipus de deco ació, mol di osa pe Eu opa a pa i del segle XIII, a conkixe a la Peninsula ibk i- ca modali a s especi iques que an pe iu e més que no pas a al es llocs. El segon aspec e onamen al és sabe com s'es uc u en les no icies de cada manusc i : quin ipus d'in- o mació con enen. Hi ha se ele- men s bisics: 1) la co a del manus- c i (amb indicació del ons i del núme o del manusc i dins d'ell), p ecedida de la nume ació que li pe oca dins d'aques epe o i. Al inal del llib e, un dels nomb osos índexs posa en elació aques es dues xi es. Alguns manusc i s compos- os pe quade ne s d'ipoques di e- en s duen indicació de co a i, a més, dels olis en qui és di idi el manusc i . 2) El í ol de I'ob a co- piada al manusc i , en la llengua en qui és esc i a. 3) Desc ipció ma e ial del manusc i : ipus de supo ma e- ial, nomb e i dimensions dels olis i lligadu es. 4) Locali zació i da ació del manusc i a pa i de qualse ol dels múl iples elemen s que, del ma- nusc i , poden dona aques a in o - mació (un colo ó, la deco ació, e c.). 5) L'anilisi de la deco ació, que cons i ueix, pel ca ic e d'aques es- udi, la pa onamen al de cada no icia. S'es uc u a enin en comp- e, en p ime lloc, la desc ipció p bpiamen di a en unció de la je a quia ma eixa de la deco ació; en segon lloc, la icnica ma e ial: com s'ha execu a la deco ació, incloen - hi a egades els colo s dominan s, la conse ació de la deco ació, e c., i, en da e e me, I'es il de la deco a- ció: escola, alle i a is a. 6) Una pa his b ica en qui es ecullen o es les possibles mencions dins el manusc i ma eix, la qual ajuda a econs ui la his b ia desp és de la se a esc ip u a. 7) El da e concep- e és la bibliog a ia, la qual, segons indica el esponsable del olum, F. A il, no p e én pas se exhaus i a. A més-a més de o a aaues a in o mació, el llib e disposa, a la secció inal de ~Planxesn, d'una e- oducció de cada manusc i del epe o i (excep uan -ne alguns dels caps. X i XI), amb indicació del oli ep odui i, en alguns casos, amb una segona ep oducció de colo d'alguna deco ació ealmen impo - an : des aquem solamen la imp es- sionan o og a ia del oli 129 del manusc i del ons lla í, n. 6 (la amosissima Biblia de San Pe e de Roda, del segle XI), que con é unes minia u es que ocupen o a la plana, amb múl iples escenes de la ida de Salomó. El epe o i de manusc i s es comple a, a més, amb dos apindixs: el p ime d'ells duu, en I'o d e en qui apa eixen en els manusc i s, una llis a d'incipi (indican el núme o co esponen al oli) dels ex os bi- blics de I'An ic i el Nou Tes amen que con enen els manusc i s La . 6, la Bíblia de Roda, La . 48 i La . 134; el segon, en la línia del p ime , con é una magni ica i du a asca du a a e me de mane a exempla : ens in o ma d'una mane a g i ica (di idin la in o mació en columnes) sob e els ex os, la deco ació que els acompanya i la bibliog a ia de les biblies i les pa s de la Biblia que són con ingudes en els manusc i s que o men pa del epe o i, des del segle xI al x (pp. 183-194). Una ob a de e e encia impo an com és aques a és p o eida d'una si ie d'indexs aue an la consul a més accessible: 1) conco dansa en e les co es de la BN i els núme os del epe o i. 2) Índex d'au o s i ob es. 3) Índex de noms de lloc d'o igen. 4) Índex de noms de co~is es i d'a is es. 5) Índex de mkusc i s da a s. 6) Índex de noms de pe so- nes (posse'ido s). 7) Index d'escu s d'a mes. 8) Index de noms de lloc (p ocedincia). 9) Índex de manus- c i s ci a s. 10) Índex d'ob es d'a ci ades i, pe acaba , i imp escindi- ble en una ob a d'aques ipus, un comple issim índex iconog i ic. En esum, una ob a magni ica i comple a, al com e a d'espe a , no solamen pe la quali a de les pe so- nes que la eali za en i de les ins i- ucions que I'abona en, sinó ambé pels p eceden s, ja edi a s an e io - men , en aques ma eix camí. Joan Gómez i Palla Ps DEMOSTENES Discu sos p i ados In oducciones, aducción y no as de JosÉ MANUEL COLUBI FALC~. Vols. I y 11. Biblio eca Clásica G edos 64 y 65. G edos, Mad id 1983 Tenemos en la p esen e edición de 10s Discu sos p i ados de Demós e- nes una apo ación impo an e, y ealizada po p ime a ez, pa a el conocimien o de la ob a comple a del g an o ado g iego en lengua cas ellana. El es ue zo que ep esen- a la a ea de en en a se a es os ex os en las condiciones del aduc- o se e culminado con una com- p ensión del con enido en p o undi- dad y una pues a al alcance del p o ano que me ece odo elogio. Discu sos de es ilo meno , dedica- dos a emas de la ida p i ada y co idiana, no ienen el b illo y es- plendo de 10s g andes discu sos polí icos y, sin emba go, p esen an odas las di icul ades del lenguaje écnico del de echo y la necesidad de conoce en p o undidad 10s é - minos p ecisos de cada si uación ju ídica. Es a p oblemá ica es á e- suel a a sa is acción po el aduc o , que se e ela un p o undo conoce- do del de echo á ico en la aduc- ción misma y en las muy abundan- es y p ecisas no as con que acla a al lec o las di e sas cues iones que salen al paso. Las in oducciones a cada uno de 10s discu sos nos o ecen la in o - mación pe inen e de la edición o ediciones del ex o g iego que se han enido en cuen a pa a la aduc- ción, así como las a ian es elegidas en 10s casos de p oblemas de c i ica del ex o. Se explican las azones de la elección que subyace en la aduc- ción que se o ece. Como se hace pa en e en la lec u- a de la aducción, la idelidad al ex o de Demós enes es absolu a, p ocu ando man ene incluso has a e1 lími e el es ilo del discu so o igi- nal. En es e sen ido el es ilo de amplios pá a os, espe uoso del o iginal, en ocasiones se p esen a en cas ellano un an o di icul oso y de