Recensions

manté una raonable expectativa d'existencia. Els avantatges del c6dex van prenent forma i es van apreciant. A més, el triomf del cristianisme sembla que doni un impuls final, encara que asense ell, probablement també hauria quedat com a guanyador el c6dex~ (p. 73). El darrer capítol del llibre el constitueix un epíleg que, més que recollir les idees destacables del llibre, planteja algunes qüestions de futur per a la investigació sobre el camp i ofereix les dues conclusions bbiques que han permts al cbdex contribuir d'una manera important a la supervivencia de la literatura antiga: 1) La superior capacitat del cbdex (sis vegades superior al rotlle) ha permts, .quan s'ha preservat, disposar de sis vegades més material que si s'hagués conservat el rotlle. 2) El rotlle té més tendhcia a fer-se malbé, mentre que la construcció del cbdex suposa ja algun tipus d'enquadernació, la qual cosa també vol dir protecció. No ens cal altra cosa, doncs, que recomanar fermament aquest llibre, el qual, potser tot i estant mancat d'una certa agilitat expositiva, aporta una gran quantitat de dades importants i una petita serie de conclusions, sblidament basades en les aportacions i anilisi tant de les fonts literiries com del mateix coneixement dels suports físics de I'escriptura. Joan Gmez i Paliari3 Acras del Simposio para el estudio de 10s códices del *Comentatio al Apocalipsiss de ~e&o de Liébana Madrid, Joyas Bibliográficas 1978-1980; 3 volums; vol. I, 291 PP. + Ihs. fora de text; vol. 11, 337 pp.; vol. 111, 187 pp. de Ihs. + índex. El tema d'aquest Simposi és el pagament d'un deute que tenien historiqdors de I'art, fildlegs i paleagrafs envers una de les obres cabdals de la producció librkia medieval hisphica, que ha trobat ací I'ocasió de tractar amb rigor i profunditat una tematica que tenia bon nombre d'estudis dispersos. Cal, perd, destacar el fet que el Simposi no mostra només I'estat actual de la qüestió, ans va molt mis en112 i el situa en un entorn cultural, en uns antecendents i unes conseqü?ncies que enriqueixen d'una manera molt palesa el tema i que són en darrer terme la reeixida de la reunió. Fer una recensió del que ha estat aquest Simposi no seria una tasca faci1 en virtut de la seva complexitat, si la valoració final dels resultats de A.M. Mundó no clogués les sessions amb la mesura exacta de I'aconseguit i dels camins nous oberts per a cada aspecte, tenint compte dels resultats del col~loqui que seguí cada exposició. En realitat podem deixar a la cloenda de A.M. Mundó la funció de ressenya positiva del Simposi i ens podem limitar per la nostra part a una breu indicació sum2ria del contingut, tot detenint-nos en alguns aspectes que ens sembla que cal posar en relleu. Carlos Romero de Lecea fa una presentació amb una justificació de la ini- ciativa que porta al Simposi, organitzat pel Grupo de Estudios Beato de Liébana (Cenuo de Estudios de Bibliografia y Bibliofdia), a la qual segueix la breu introducció de M.C. Díaz y Díaz a la part que en podríem dir filolbgica i codicolbgica del Simposi, considerant, com s'ha de fer, que la Histbria i el marc histbric, per tant, d'una obra literkia és tan Filologia com la identificació de fonts i pervivincies, i que la Codicologia no es pot fer sense aquests aspectes i depassa I'hbit de la pr6pia Paleografia. S'integren dins d'aquesta part els treballs de Claudio Sánchez-Albornoz (el aAsturorum regnum en 10s díí de Beato de Liébanas), de Luis Vázquez de Parga (*Beat0 y el ambiente cultural de su épocas), seguits d'un col.10qui. Ja tractant la tradició en qui s'integra I'obra de Beatus segueixen els treballs de I. Christie (*Beatus et la tradition latine des commentaires sur I'Apocalypses), també amb col~loqui a continuació, que precisa noves dades i el sentit d'algunes idees del ponent. J. Fontaine (*Fuentes y tradiciones paleocristianas en el método espiritual de Beatos), seguit d'un col~loqui que és il.luminador de I'acceptació de les tesis sobre el metode espiritual de Beatus i en la lectura espiritual de la seva obra. S. Álvarez Campos (*Fuentes literarias de Beato de Liébanas) destaca la influtncia de Ticoni en Beatus. En un caire de crítica més material del continent, o si es vol del suport, es mouen les contribucions de A.M. Mundó (*Sobre 10s Códices de Beatos) que edita a més el Catdeg de I'exposició contemporlnia (U Comentuno de Beato al Apoca/ipsis, Catáfogo de /OS Códces, en col. con M. Sánchez Mariana, Madrid 1876) i de A. Millares Carlo (*Problemas que suscita la escritura de 10s Beatos.). Una andisi ponderada de les dificultats de I'edició de beatus de Liébana amb un elenc dels cbdexs més antics conservats, es uacta a més d'un estudi de circulació que pot resultar molt esclaridor a I'hora d'escatir les relacions astemmiitiquess fins ara proposades; realment el col~loqui que segueix precisa molt i posa de manifest els problemes, tant de cronologia com d'ubicació en el desplagament i per tant cbpia i coneixement dels cbdexs de Beatus. Les comunicacions que toquen evidentment temes més puntuals, tenen en aquest cas una rellevhcia molt notable i fins i tot, com la de J. Gil (&s terrores dei aRo 800s), una entitat considerable en tractar de I'ambient que porta a aquesta centúria a I'andisi i comentari de l'Apocaiipsi, Beda, Joan de Vallclara, Ambrosi Autpert. Beatus, a més de profecies que estudia amb erudició, tot tancant el seu estudi del tractament de I'Apocalipsi d'lrene i la renouatio imperii representada per Carlemanv. D'hbit més concret són les comunicacions de C. Crespo (*Nota sobre el Beato de Tábara del Atchivo Histórico Nacionab), G. de Andrés (dos cuatro cBdices Beatos del Escorial y el de Guadalupe*) i L. Vázquez de Parga (*Un mapa desconocido de la serie de 10s k beat os"^), que tenen un interis codicolbgic i en últim cas ens permeten de coneixer una representació inidita d'un mapa d'Oña. Tanca aquest primer volum una proposta de conclusions de J. Fontaine i un índex. El segon volum compren una introducció de J. Williams en la qual pian- teja el problema de I'origen de la il~lustració que acompanya I'obra de Beatus i que en realitat, més que una presentació representa les conclusions o millor les posicions fmades en aquest camp en el transcurs del Simposi; veritablement sembla perfilar-se un desenvolupament evolutiu en qui es podrien distingir almenys tres recensions inconogr~ques a partir d'una primera, en vida encara de I'autor del text i que culminaria en el segle X. Destaca també aquesta presentació els estudis de les influincies orientals i islhiques i remarca la problemltica de la difusió proposada per Díaz y Díaz. L'evolució de la miniatura fou també un dels temes tractats, amb un punt central sobre si I'esquematisme fou evolutiu o ja era present de bell primer. El volum est2 constitu'lt per les ponincies de J. Ainaud de Lasarte (*La figura humana en la representación iconogrfica de 10s Beatosw), només resumida, que intenta mostrar que per a la representació de la figura humana cal pensar, no en un origen unitari, sinó en el decurs histaric de l'art a la Península Ibirica, amb tota la seva riquesa d'elements clbsics i extra clbsics, mantenint la no derivació directa o almenys exclusiva de I'art islhic, tot recordant la facilitat de circulació cultural entre els extrems de la mediterrlnia; el col.loqui que segueix és una bona mostra de la profunditat de la qüestió plantejada pel problema del color en tintes planes de color viu que Ainaud documenta en ipoca visigatica i considera que s'insertl en I'art de Magius. X. Barral i Altet (aRepercusión de la ilustración de 10s "Beatos" en la iconografia del arte monumental románicos) intenta una refutació sistemltica de la incidincia de la decoració dels Beats a la iconografia monumental, tal com les hipatesis, fonamentalment de E. MUe, havien fet acceDtar i fins i tot desenvolupar a molts estudiosos, bé que la refutació per als casos particulars ja hagués estat endegada amb ixit. Cal, pera, assenyalar que en canvi són acce~tades influincies directes en major o menor grau al timpl de La Lande de Fronsac, a Sant Climent de Taüll o a les pintures de Civate (Itllia). El col~loqui principalment doni proves filolagiques complementkies per als exemples de ~ivaie. J.G. Beckwith en la seva ponin'cia (aIslamic influences on Beatus Apocalypse Manuscriptss) amb la -de J. Guilmain (aNorthern influences in the initials and ornaments of the Beatus manuscriptsw) plantegen des de dos punts de vista la complexitat dels elements entrecreuats en la decoració dels <Beats*. Molt important i polimica és I'aportació de P.K. Klein (*La tradición pictórica de 10s Beatos*) on es planteja un tema ambiciós i de gran amplitud, on se situa la tradició iconogr2fica en relació a la textual i es manifesta la seva disparitat amb un intent de stemma basat en una formulació de ítems redu'its a un model matemltic, i el plantejament de problemes com I'origen de I'arquetip il.lustratiu dels Beats, que situa en un Apocalipsi il.lustrat o en un comentari il.lustrat d'origen hisplnic o nordafricl. Accessariament es tracta la infldncia iconogrifica dels Beats, que redueix a Espanya i Itllia. La discussió es basl essencialment en la discussió de la selecció d'elements per al model matemltic i al mateix temps certs problemes de parentiu i relacions textuals. P. de Palol (*Precedentes hispánicos e influencias orientales y africana en la decoración e ilustración de 10s Beatos*) planteja els problemes entre arqueologia i il~lustració dels Beats, especialment pel que fa a la representació d'arquitectura i mobiliari litúrgic, apropant fonamentalment exemples hispinics. Ja dintre d'un enquadrament del comentari de Beat de Liébana s'inscriu la contribució de H. Schlunk (*El arte asturiano en torno al 800*), que en tractar I'art asturii i els seus orígens mediterranis orientals, ens situa dins un imbit d'influencies que han de ser tingudes en compte en tractar de les produccions literiries i la seva il~luminació, tal com fa pales el breu col~loqui. O.K. Werckmeister (aThe first romanesque Beatus manuscripts and the liturgy of death*) presenta unes qüestions fonamentals en I'apreciació d'aquesta obra, basant-se en la seva utilització, la seva penetració a la cort i la seva relació amb el cmcifm d'ivori de sant Isidor, per concloure una relació amb la litúrgia dels d~funts; molt important és la relació amb les representacions del claustre de Silos, que ens mostra la comunitat d'objectius. El col~loqui ens mostra I'acceptació d'aquest tipus de lectura, encara que amb matisacions sobre la no exclusivitat en la litúrgia visigatica de la lectura de 1'Apocalipsi. L'aportació de J. Williams (aThe Beatus commentaries and spanish Bible illustration~) preconitza una ubicació dins d'un hbit més ample de 1'ii.iustraciÓ dels *Beats* -amb al.1~- si6 als antecedents hispinicsdins de l'imbit de la iconografia de les Bíblies, tot assenyalant I'especial afecció per 1'Apocalipsi en la litúrgia amb lectura oficial des del quart concili de Toledo. La proposta final és molt discutida en el col.loqui subsegüent, en indicar la possibilitat d'una funció i intenció antislimica en la possible lectura dels mahometans com les forces del mal apocalíptiques. J. Yarza (aDiablo e infierno en la miniatura de 10s Beatos*), dins d'una tanica que s'ha anat definint en el Simposi, arriba al tractament del demoníac com a component determinant en part, de la iconografia dels *Beats*, amb precisions tipobgiques d'escenes i dels elements identificadors, amb valoració clara de la representació com a drac. L'infern. les mansions infernals i els cbtigs, constitueixen la segona part de la seva ponderada anilisi, tan iconogrifica com -diríemgairebé filolagica pel que fa a les fonts textuals. les conclusions sobre el valor de la iconografia que s'enfronta només aparentment amb I'escatologia musulmana són molt importants, puix que ens fan veure com I'explícita crítica del paradís mahometi comporta el coneivement de I'infern i dels cbtigs, coneixement textual que també d~senvolupaven inconscientment en la iconografia demoníaca. Les comunicacions s'obren amb la de F. Avril (aQuelques considerations sur I'execution materielle des enluminures de 1'Apocalypse de Saint-Sever*) on tracta amb deteniment la tecnica i la identifica amb la dels artistes, tres més un quart autor d'una sola pintura, que il.luminaven aquest interessant Beat. A. Blanco Freijeiro i R. Corzo Sánchez (aLápida fundacional de San Salvador de Távara*), donen compte de la lipida del segle IX de I'abat Arandiscle, trobada en la restauració de la torre'rominica de Távara, Zamora, naturalment relacionada amb el cenobi primitiu. J. Menéndez Pidal (aLa basílica de Santianes de Pravia. Oviedo*) tracta dels treballs arqueol6gics duts a terme en la basílica fundada entre 774 i 783. amb estudi de les estructures. que permeten de veure (esquema 111) la planta de la primitiva basílica. Cal destacar entre les troballes un fragment de la inscripció perduda (IHC 145) del rei Silo. M. Mentré (eia présentation de I'arche de Noé dans les Beatus*), s'ocupa d'un tema concret, amb un allau de fonts i sobretot amb una anilisi d'elles quant a justificació d'una representació, tot llegint a partir d'elles les il.luminacions addu'ldes. amb una part molt important que incideix en els precedents paleocristians, rotob bizantins i bizantins. amb crítica de les fonts suggerides fins ara. Creu M. Mentré que hem de pensar en la exegkica medieval hisphica, per tal de justificar unes imatges que les influencies externes no poden justificar completament. Unes econsideraciones en torno al fragmento 4 de Silos* en forma de diileg, defineixen paleograficament (Díaz y Díaz, Mundó) el fragment com del segle IX, I'origen. Astfiries (Williams, Dhz y Díaz), la decoració (Fontaine, Schlunk, Ainaud, Mundó, Vázquez de Parga. Palol, Werckmeister, Klein, Díaz y Díaz, Christe, Cid), amb les seves implicacions textuals. . Prop de dues-centes pagines de limines acuradament impreses completen i il.lustren aquest important esforc editorial, d'una qualitat que correspon al seu objecte, en una realització que combina una gran nitidesa de tipus amb una distribució de pigina que en fa una edició científica amb un nivell de biblihfil. Tanca el tercer volum un índex general, un d'autors i un de procedencies de les il.lustracions. Cal que ens felicitem d'aquesta publicació, tot pensant que el seu retard pot quedar compensat per la seva materialitat que avalua encara més un fons excepcional, fruit d'un Simposi d'un rigor i nivell tan científic i organitzatiu que reflecteixen no només les contribucions, ans també els col.10quis. La consolidació del Centro de Estudios Beato de Liébana ha d'ésser una realitat sobre un fonament tan sblid. M. Mayer A. ANGLADA ANFRUNS, Las obras de Paaano publicadas por V. Noguera y ediaón critica del Liber de paenitentibus Discurso leído en la solemne apertura del curso 1982-1983 Universidad de Vaiencia. Secretariado de Publicaciones, VaiPncia 1982, 92 pp. La Iliqó inaugural del professor Angel Anglada és. la mostra d'una dedicació minuciosa i acurada al llarg de molts anys, a I'estudi de Pacii de Bar-