scieee Open visual document viewer

Addenda. La insòlita regressió de finals de segle I

Clariana i Roig, Joan Francesc

Abstract

Aquesta addenda correspón a l' article de Joan Francesc Clariana i Roig : Notes sobre l' estructura urbana de Iluro, aparegut a Faventia 6/1.

Full text

Addenda La insiiii a eg essió de inals del segle I L'exis encia d'un ce can i econamic o eg essi6 cap a inals del segle I en les ciu a s epublicanes de la zona ca alana e a, ins a poc, o almen desconeguda. Els da e s es udis d1Aqui1ué sob e els municipis de Bae ulo, Empo iae i Blanda, posen de mani es aques a eg essió (AQUILUÉ. 1984-A-B). Pe al cas d'Ilu o, eiem e lec i el e en ac o s com: I'espo ldica p esencia de Sigil.la a Cla a <A* an iga (del ipus A-1 de Ca andini) i els pocs exempla s oba s de les se es o mes més ca ac e ís iques, com són els bols 1 i 2 de Lambo- glia ( = Hayes 8 i 9). A Can Xamma , els escassos exempla s exhuma s de Sigil.la- a Cla a A- 1 i d'HispPnica ho con i men i a la egada aixa es epe eix en I'exca a- ció de la Plaga de I'Ajun amen , on en el sec o es s'hi han oba les es es d'un incendi da able dins la segona mei a del segle I, i el lloc no es eedi ica ins al Baix Impe i. En les il.les, sembla que ambé s'hi eu I'inici d'aques a eg essió (PREVOSTI 1981-A-B, egeu in en a is). Pe a a la egada és du an el segle 11 quan hi ha les il.les més sump uoses. Aquilué, pel que a a les ciu a s, ho jus i ica amb la eo gani zació del e i o i en I'epoc'a dlAugus i la conseqüen je a qui zació dels nuclis u bans, e que po a ia cap a la eg essió dels municipis epublicans en bene ici de les colanies de undació augus iana i de la capi al Ta aco (AQUILUÉ 1984-B, p. 108) A Ilu o podem aplica el ma eix, pe a enin en comp e que el enomen am- bé és p esen en el camp, ens po a a pensa que, possiblemen , la causa hau íem de busca -la ambé en la base econamica d'aquell emps, I'ag icul u a i en con- c e el cul iu de la inya que e a el p incipal a la Laie lnia (TCHERNIA 1971 i PAS- CUAL 1977). Po se en aques aspec e hi ind ia quelcom a eu e I'edic e de Domicia, I'any 92 (TCHERNIA 1971, p. 78 SS.). Sue oni ens diu que, degu a una g an colli a de i i la egada escasse a de bla , DomiciP a o dena que no es plan essin no es inyes a I Plia i que a les P o íncies s'a enquessin la mei a dels ceps (SUETONI. Domi . VII, 2). Sob e I'e iclia, mo i acions i aplicació de l'edic e de Domicii, els his o iado s del món an ic no s'han posa d'aco d (BLÁZQUEZ 1980, p. 268: MANGAS 1980-A. p. 86; MANGAS 1980-B, p. 327-328; BLÁZQUEZ 1982, p. 323 i 385), enca a que aques edic e no a ésse e oca ins a P obe al segle III (PALOL 1979, p. 246; BLÁZQUEZ 1982, p. 512; MONTENEGRO 1982, p. 255). Pe an , podem suposa que una c isi en la base econamica -el camp- no a ia al a cosa que accele a i po encia les di e hcies en e ciu a s, que en el cas 'Aques a Addenúa co espon a I'a iclc dc Joan-F ancesc Cla iana i Roig: No es sob e l'es uc u a u - bana d'llu o, apa egu a FAVENTIA 61 1. d'Ilu o c eiem que es supe a ia en pa (embellimen o eo denació del *Fo u nu a la p ime a mei a del segle 11-FABRE. MAYER. RODA 1983, p. 19 SS.), pe 6 no deixa ia de no a una ce a disminució demog ii ica. De momen , sembla que aques es pod ien ésse les aons que jus i ica ien el b usc can i eg essiu en el desen olupamen de la ciu a i de l'economia en un momen , en gene al, an p 6spe pe a ]'Impe i com ho ou el egna de Do- micia. Bibliog a ia AQUILUÉ, Ja ie , Las ce imicas a icnas de la ciudad omana de Bae ulo (Tesi de llicencia u a). Uni e si a Cen al. Ba celona 1984. -, aLas e o mas augús eas y su epe cusión en 10s asen amien os u banos del no des e peninsula ,, dins A queologh Espakial. Coloquio sob e dis ibución y elaciones en e 10s asen ami :n os, Te uel (Semina i0 de a queologia y e no- logia u olense, Colegio uni e si a i0 de Te uel) 1984. B~QUEZ, José M?-TOVAR, A., (la ci a sols a e e ncia a I'apa a elabo a pe J.M. Blázquez), Hi ona de la Hispania Romana, Mad id (Alianza Ed., S.A.) 1975, . 1980. BLÁZQUEZ, José M?, ~España Romana*, Vol. I (economia y c isis económica del siglo 111), dins His o ia de España, undada pe Ramón Menéndez Pidal, Vol. 11, Mad id (Espasa Calpe, S.A.) 1982. MANGAS. Julio, aHispania Romanau, dins His o ia de España, di igida pe M. Tuñón de La a, Vol. I, Ba celona (Ed. Labo ) 1980. -, aHispania Romana*, dins e . His o ia 16, Ex a XIV. Mad id (In o mación y Re is as, S.A.) 1980. MONTENEGRO. Angel, aEspaña Romana,, Vol. I (la c isis del siglo 111 y la Hispa- nia del Bajo Impe io), dins His o ia de España, undada po Ra nón Menin- dez Pidal, Vol. 11, Mad id (Espasa Calpe, S.A.) 1982. PALOL. Pe e de, <El Baix Impe iu, dins His 6na de Ca alunya, Ba celona (Ed. Sal- a ) 1979. PASCUAL, Rica d, des lm o es de la Laie Pnia , dins Mé hodes classiques e mé bodes o melles dans l'é ude des ampho es, Roma 1977. PREVOSTI, Ma a, C onologia i poblamen a l'2 ea u al de Bae ulo, Badalona (Museu-Ajun amen ) 1981. SUETONI TRANQUILLI, G., De i a duodecim caesa am, Lib i VIII, dins col. Es- cn$ o s l'la ins, Vol. V, Ba celona (Fund. Be na Me ge) 1971. TCHERNIA. And é, aLes ampho es inai es de Ta aconaise e leu expo a ion au debu de ]'Empi e,, dins z . A chiuo Espa ol de A queologh, Vol. 44, Ma- d id (CSIC) 197 l.