Noves consideracions sobre el poblament ibèric del Pla de Barcelona

NOVES CONSIDERACIONS SOBRE EL POBLAMENT IBERIC DEL PLA DE BARCELONA * Xa ie Gimeno Pascual El p oblema de l'ocupació del e i o i del Pla de Ba celona a l'epoca an e io a la undació augús ea de Colonia Ba cino ha es a ac a en mol es ocasions des de di e en s supbsi s i pun s de is a més o menys a o una s. Hom po di , en gene al, que s'han ingu plan ejan amb p e e encia els p oblemes e e en s a l'exis encia d'una <(Ba celona)> an e io a la undació colonial i d'una possible con inu'i a en la se a his b ia; p oblemes que s'o ien a en cap a l'es- udi dels es igis p e omans i llu in e p e ació, i cap a la possibili a d'exis encia d'una undació omana p eaugús ea a Mon juic. Els es- udis més ecen s -des aquem-ne els de I. Rodh i de J. N. Bonne- ille '- apo en ja uns plan ejamen s c í ics espec e a la línia adi- cional de la in es igació. Aques eball ol an sols apo a una possibili a més &en oca les dades ja conegudes, que se an conside- ades des del pun de is a de l'o gani zació espacial del e i o i, si bé som conscien s de les ei e acions que en un ema com aques es a an ine i ables. Quan a la delimi ació opog A ica de l'espai a conside a , s'hau ia * Aques eball esumeix els p ime s capí ols de la memb ia de llicen- cia u a de l'au o , llegida al juny de 1980 a la Uni e si a Complu ense de Ma- d id, i di igida pe J. M. Blázquez. Vold ia e cons a el meu ag a'imen a quan es pe sones em acili a en alesho es el eball, i especialmen a I. Rodi, J. O. G anados, i J. de la Vega. de oba com objec e, com Pla de Ba celona en sen i ampli, una uni a de inida pe de e mina s e s paisa gís ics comuns i homo- genis. Es di ícil en e eu e -ja que o a la documen ació dóna el pun de is a o i- els esquemes de pe cepció espacial dels laie ans, o suposa -hi línies o eixos de elació, pobla s-cos a en pa allel, de xa xa de pobla s, e c. Hem de eu e pe aixb, com a pun de pa ida, quines línies poden de ini una uni a espacial isualmen ben emma - cada, i de ini -la a més amb un c i e i més a ia ample que en o cas pugui p opo ciona un excés d'elemen s més que una mancanga. I, d'al a banda, una uni a on les dades geog d iques i ecolbgiques -comp esa l'ecologia humana- ossin homoghnies. Conside a em alesho es com Pia o el conjun d'uni a s de paisa ge comp eses en e la línia d'ele acions cos e es -Collce ola p incipalmen - i la de la p bpia cos a, en e els pun s d'in e secció d'ambdues, és a di , els massisos de Mon ga i de Ga a . L'espai aixi de ini és es uc u a doncs pe una successió d'uni- a s mo olbgiques pa alleles a la cos a, i modelades -el que ho de ineix geog i icamen com a al pla- pels dipbsi s dels cu sos baixos del Besós i del Llob ega , elemen s aixi in eg ado s i onamen als, a més, com a doble ac o de comunicació amb l'in e io '. La línia de cos a, si uada quelcom més cap a l'in e io que en l'ac uali a , o ejan els a lo amen s mioci nics 3, eu ia di icul ades les condicions po ui ies pe I'acció ma ina de deposició, pe b no amb la impo dncia que hom ha olgu suposa a egades 4. La ex u a Fonamen almen RODA, I., <(La dispe sibn del poblamien o en el e mino de Ba celona en la época an e omana),, CAHC XVII, 1977, pp. 47-92, o BONNE- VILLE, J. N., c Aux o igines de Ba cino omaine (Ba celone),, REA LXXX, 1978, PP. 37-68. Aques es uni a s o en: a) Se alada de Collce ola, o bloc de ma e ials pa- lebzoics; b) co edo Sa ii-Ho a; c) Se a de la Ro i a i o macions homo- gi nies; d) glacis ecolza a la Se a de la Ro i a (c eiem que e ec i amen es ac a d'un glacis. C . TRICART, J., <<CBnes ocheux, pedimen s, glacis),, Ann. Géog. 443, 1972) i, a la zona del Llob ega , e asses; e) línia d'ele acions cos- e es miocenes co esponen a una línia de alla (Mon ju'ic, Tibe ); ) mo olo- gies planes dels dipbsi s ecen s, lu ials o ma ins. C . GIMENO, J., <(La unda- ción de Ba cino. Aspec os espaciales, paisajis icos y pe cep i es)>, Quade ns dlHis b ia de Ba celona, I, en p emsa. VILA, P., Ba celona i la se a odalza al lla g dels emps, Ba celona, 1974. Id., <(La ci culació de les aigües del Pla de Ba celona en el passa ),, CAHC XVII, 1977, PP. 17-24. E ec i amen , el co en de longsho e e el seu e ec e, pe 6 on ealmen es mani es a és a la cos a no d-pi enaica, on el olum dels ma e ials odinics, jun amb l'e ec e de dic del Pi ineu, donen unes o macions mo olbgiques cla- d'aque sa zona, així com l'en ollamen ela iu dels sbl, són degu s més a ia a l'acció p bpiamen lu ial a a o ida pe l'e ec e de ba e a de l'es uc u a e cih ia, Tanma eix, la ida dels laie ans és ona- men almen e es e, i només ind íem aqui una incidhcia sob e un ac o de comunicació o ecepció ex e io . El paisa ge ege al, abandonan la idea del bosc climh ic p imi iu desp és deg ada 5, po es uc u a -se, ap oximadamen , a pa i de o macions elic es i del medi mo oclimA ic, en una successió de geosis emes anan des de o macions a bb ies a la Se alada -pi (pinus halepensis), ou e (que cus py enaica) i alzina (que cus i1ex)- al e nades amb ma oll -8 ees p ope es a les ocupades 6-, ins a les he bdcies sob e les zones baixes en ollades, de junque es i canyes en p og essi a dessecació; al glacis, es uc u a onamen al des del pun de is a de l'ocupació humana, cal suposa -hi l'al e ndncia d'una p o- longació de l'alzina, o macions de ma oll i he bhcies, i paisa ge ag ícola 7. C onolbgicamen , conside a em que no hi ha cap ans o mació del medi o del paisa ge digna d'esmen ins a la undació de la colb- nia ', les possibles pene acions p e omanes o epublicanes, deixan la o ma d'ocupació sensiblemen in a iable i essen el de la undació el momen his b ic que mani es a sens dub e l'únic can i ap eciable es. El cas de Ca alunya, i pe an del Pla de Ba celona, o e eix unes condi- cions gai ebé oposades a les an e io s, i no exis eix en l'an igo cap <(dic* capac de e eni els escassos ma e ials apo a s pels ius, el Besós en el nos e cas. Quan al Llob ega , el p océs de o mació del del a es cldssic. Di e en o na a ésse el cas de la cos a al sud de l'Eb e, on el co en oba ja un apo im- po an de ma e ials, i on o nem a oba opbnims geog i ics equi alen s als de les o macions no d-pi enaiques. C . TRICART, J., Ca e géomo phologique 1/25000. Dep. Aude. . 3-4. Na bonne. Sup. RPSO s. . BERTRAND, G., ~ L"'A ~héo1ogie du Paysage" dans la pe spec i e de l'éco- logie his o iquen, Caesa odunum 13, 1978, pp. 132-138. El ma oll pod ia ocupa anma eix ex ensions conside ables, sob e o en aques essan de solana de la Se alada. No em que els mo ius de la deg a- dació són mol s i mai no es dóna una climaci a comple a dels geosis emes. To es aques es o macions ind ien més o menys es uc u ades en al i ud. Fe als elic es ac uals, VILA, P., OP. ci . i zd., <(El Ba celon s i Ba celona ciu- a >>, a Geogls zn gene al de Ca alunya, di igida pe J. Solé Saba is, Ba celona, 1975. Sense conside a aqui, és cla , i s p bpies a~ls o macions mo oclim~ iques o l'assen amen que hom po anomena ib ic da able e semblan men a 1'Eda del Fe o. C . bosc^ GIMPERA, P., Assaig de econs i ució de l'e nologia de Ca alunya, Ba celona, 1922, passim. que dóna lloc a una egió u bana des del pun de is a omi, si bC de e no os més que una ma e iali zació necessi ia del desen olu- pamen ja exis en de les es uc u es. El Pla de Ba celona, com hom sap, s'inclou dins de la egió dels laie ans, que c0 np i.n p esumiblemen la banda cos e a i la dep es- sió p eli o al en e el Llob ega i el To de a '. Llu cul u a, com s'ha di ambé en di e ses ocasions, po ésse conside ada in eg ada dins un conjun més ampli de cul u es més o menys desen olupades de la cos a medi e inia. Podem des aca -ne aquí com a e s una economia ag ícola de base ce ealis a que u ili za ia les e es del Pla i de la qual són p incipal es imoni les si ges 'O; i ambC una di e si icació d'ac i i a s p bpia d'una elació in ensa amb al es pobles: així, la pesca, a esania, come c, e c.", i idhuc 12exis i.ncia d'una amonedació. C . BARBIERI, G., ~(Iacce ani, Lace ani e Laee anis, A henaeum XXI, 1943. P o a de locali za a pa i de les dades lingüís iques i epig i iques. Pe a una p oblemi ica gene al sob e aques s pobles, c . bosc^ GIMPERA, op. ci .; id., E nologia de la Península Ibé ica, Mad id, 1932. 'O Sembla exis i una deses imació d'aques es si ges en de e mina momen , -c . MALUQUER, J., <<Pano ama económico de la P ime a Edad del Hie o),, Es- udios de Economia An igua de la IJeninsula Ibé ica, Ba celona, 1968, pp. 61- 79- enca a que no s'ha d'en end e com a o al ja que les si ges es segueixen u ili zan pos e io men -c . GRANADOS, J. O., <(El poblado laye ano del Tu ó de la Ro i a. En o no al ibe ismo en el Llano de Ba celona),, CAHC XVII, 1977, pp. 33-45 (pp. 39-40). S'ha in e p e a com un signe de can is econbmics -de p oducció- i socials. Tenin en comp e la pos e io u ili zació d'alguns d'ells i la coincidkncia de les da es de la deses imació (c . GRANADOS, OP. ci ., p. 39) i la p ime a pene ació omana, pod íem apun a a unes no es possibili a s donades pel nou con ac e que induís una ees uc u ació de l'ac i i a come - cial. Opinió que anma eix eque eix una majo comp o ació basada en l'es- udi sis emi ic dels ma e ials. " Exis eix e ec i amen ma e ial elacionable amb la pesca: C . GRANADOS, J. O., CAHC XVII, 1977, p. 43. Quan a la e isse ia, és abundosa, an local com impo ada: C . BALIL, A., <<El poblado laye ano del u ó de Can Oli e en Ce danyola)>, A Esp A XXV, 1952. BARBERA FARRAS, J., e al., <(El poblado p e oinano del u ó de Can Oli é de Sa danyola (Ba celona)),, Ampu ias XXII- XXIII, 1960-1961, i XXIV, 1962; id., e al., <<P ime os esul ados de las ex- ca aciones en el poblado de la Penya del Mo o en San Jus Des e n (Ba ce- lona)),, XIV CNA. BERGADA MURIA, E., El poblado ibé ico de San a C uz de Olo d e (Molins de Rei), Molins de Rei, 1975; GRANADOS, CAHC XVII, 1977, e c. Quan a la me al.lú gia, és ap eciable una p eeminencia del eball del e o sob e el del cou e o el b onze: C . SERRA RAFOLS, J. de C., <<No es sob e la indús ia del e o a Ca alunya abans de la omani zació. Comunicaci6n a la I Reunión de His o ia de la Economia An igua de la Península Ibé ica,, Pa- peles del Labo a o io de A queologia de Valencia 5, 1968, pp. 9-21. (SERRA Rk- POLS, La indzis ia del Fe o, pp. 20-21.) Dades numisma iques l2 In ui el ca hc e o l'amplada de la ci culaci6 mone h ia a una epoca o egió com és la laie ana compo a gai ebé un ce isc i no gai es a gumen s demos a ius sblids 13. Aixi i o , podem imagina una de e minada si uació basan -nos en di e sos ac o s e e en s a oballes a queolbgiques, accessibili a egional, e c. Hem d'indica que, malg a eni en comp e les limi acions c onolbgiques de les di e ses emissions, se em més elhs ics amb elles que el que eques- a ia un es udi p bpiamen numismh ic, ja que no és aques el nos- e p opbsi . Conside a em com una uni a el pe íode des de I'any 300 a.C. ins al segle I, i quan diem que una moneda < ci cula)> en enem que ha ci cula o ha juga un ce pape econbmic en una Ppoca an e io a Augus . A més, la cessació d'una de e minada emis- si6 no implica h necessh iamen que la moneda emesa deixi de ci - c~~11a 14. Aixi, podem pensa que en una Ppoca an e io a Augus ci culen, a la egió laie ana: a) Les d acmes empo i anes i les monedes empa en ades amb elles: d acmes d'imi ació, di iso s, e c. Aques a moneda, des de l'any 300 a.C. ins al 40 a.C. -segons c onologia de Guadhn- p e- sen a una e olució on s'obse en una ase d'a i mació supe an i subs i uin en el come g colonial la d acma de Rhode; una e apa d'he- gemonia i p es igi dins d'un h ea de di usió conside able, i inalmen , com a conseqü&ncia de les gue es púniques i la subsegüen apa ició del dena i, una ase d'adap ació al nou sis ema més compe i iu que La in e p e ació del nume a i ocan el nos e ema ha es a o ien ada ge- ne almen ins a a cap a conside acions de ca ic e epig i ic e e en s als o í- gens de la ciu a de Ba cino. P escindi em aquí de al discussió. l3 C . els es udis con ingu s a Symposium Numismá ico de Ba celona, 1979 (= SNB). Sob e o pe a la nos a Spoca: COLLANTES, E., <<La ci culación mone- a ia en Hispania en el pe íodo omano- epublicano*. A més, BOST, J. P., CAMPO, M., GURT, J. M., <<La ci culación mone a ia en Hispania du an e el pe- íodo omano-impe ial: p oblemá ica y conclusiones gene ales,. CAMPO, M., GRANADOS, J. O., c Ap oximación a la ci culación mone a ia en Colonia Ba ci- non, e c., que poden eni in e i s pe p oblemes elaciona s --ci culacions esi- duals, e c.- i gene als. '"MOR~S, J., Les monedes empo i anes an e io s a les d acmes, Gabine Numismi ic de Ca alunya, si ie A, núm. 3, 1933 (= AMOR&, Les Monedes), pp. 5-7. L~uis I NAVAS, J., Las cues iones legales sob e la amonedación penin- sula en la Edad An igua, Mad id, 1953 (= LLUÍS, Cues iones legales) y 10s a- bajos ci ados del SNB, 1979. acaba ia subs i uin -la 15. Du an l'e apa d'expansió a iba pe aixb a ésse la moneda de més p es igi de la egió, si bé exis eixen di e sos momen s d'a eng o e océs. La di usió é lloc p incipalmen o el lla g de la cos a -cap al sud- i a l'in e io 16, egions ambdues on l'esmen a p es igi dona h lloc a les anomenades d acmes d'imi ació, sob e o a la egió ile ge a l7 que ensems les di on en e al es po- bles ls. En aques a si uació hom po pensa que la egió laie ana, la banda cos e a, cons i ueix sens dub e l'h ea de di usió més immedia a d'aques a moneda. Es p obable ambé que ci culés millo la d acma empo i ana que les d'imi ació, i que, donades la p oximi a i condi- cions egionals, no o en ací emeses d acmes d'imi ació. b) La moneda púnica, p incipalmen la d'o igen ebusi h, indi- ca i a d'un come g ac iu i de la qual podem assenyala que, deixan a pa la p bpia Ei issa, és en la egió laie ana on hi ha la densi a més g an de oballes lg. Aixb plan eja ia al es p oblemes més am- plis, pe b ens limi a em aquí a esmen a la impo hncia de la p es n- cia púnica que compe i ia amb l'empo i ana o la complemen a ia ". C) La moneda de b onze ib ica 21, que p esen a p oblemes di e- en s pel e que s'eme a la egió. Tocan a la ci culació, les o- balles a queolbgiques i les condicions gene als de la ci culació mone- h ia de l'kpoca pe me en suposa la p es ncia de la moneda local i a " Seguim p e e en men GUADAN, A. M., <<Las monedas de pla a de Empo- ion y Rhodea, Anales y Bole in de 10s Museos de A e de Ba celona, XII, 1955-1956 y XIII, 1957-1958. També RIPOLL, E., NUIX, J. M., VILLARONGA, L., c Ci culaciÓn mone a ia en Empo ion)>, SNB, 1979. l6 AMOR~S, J., Les d acmes empo i anes, Gabine Numismi ic de Ca alunya, se ie A, núm. 2, 1933, pp. 44-45. Id., <<Algunas cues iones complemen a ias de la Numismá ica Empo i ana, Anales de la Uni e sidad de Ba celona, 1941- 1942 (= AMOR&, Cues iones complemen a ias), PP. 109-110, ig. p. 111. COLLAN- TES, E., SNB. RICHARD, <<La ci cula ion des monnaies p e-augus éennes en Lan- guedoc-Roussillon~>, SNB, 1979. l7 GUADAN, A. M., Las leyendas ibé icas de las d acmas de imi ación empo- i ana~, Mad id, 1956, cap. IV, pp. 61 y SS. AMOR&, Cues iones complemen a ias, cap. IV, pp. 109 i SS. l9 CAMPO, M., Las monedas de Ebusus, Ba celona, 1976, pp. 63 i SS., ab. pp. 82-83. C . GIMENO RUA, F., c Alcune i lessioni suiíe o igini e sulla na u a deiía mone a ibe ica),, Ri is a I aliana di Numisma ica e Scienze A ini, LXXIX, 1977, pp. 7-43 (= GIMENO, Alcune i lessioni). Amb els ca ic e s ibe ics. L'anomenen ibe ica pe comodi a i pe adi- ció, malg a ac ualmen aques e me es igui en discussió. C . GIMENO RUA, F., c P oblemá ica de la Numismá ica hispánica en la An igiiedad~, Cuade nos de Numismú ica 5, 1978, pp. 18-33 (= GIMENO, P oblemá ica). més les de ceques ei'nes, de les quals des aquen com a més elle an s el g up d'Il i a, Ausescen, Cose, Un ica. Quan a l'emissió, hi ha a la egió es epíg a s" que co es- ponen a dos ipus de cen es emisso s: - L'epíg a laiescen, geni iu que es e e eix an sols a la ibu dels laie ans, sense pode -se iden i ica amb cap ceca de e minada u. - Dos epíg a s u bans, Bai olo i Ildu o, co esponen s a cen es conegu s, oppida omans, que poden conside a -se com ceques dins ma eix de la egió laie ana. Exis eix doncs una encunyació egional i dues locals a la ma eixa egió. El p oblema és alesho es el sis ema de coexis i ncia d'ambdós ipus d'emissió; p oblema la esolució del qual ens p opo ciona ia dades d'in e i s pe coni ixe l'o gani zació polí ica dels laie ans 24. Conside em en p ime lloc les &epíg a laiescen. C onolbgicamen poden si ua -se des de la p ime a mei a del segle 111 a.C. ins l'any 45 a.CUz5, ep esen an alesho es una amonedació cons an du an un in e al de emps p ou p olonga que inclou ia gai ebé la o ali a de l'in e al de les emissions ibi iques, i en el qual p esen a una e olució es ilís ica d'aco d amb les ases obse ables en la moneda ibe ica en gene al 26. 22 P escindim ací, com es p escindeix ambé a al es es udis (BONNEVILLE, OP. ci ., pe exemple) del epíg a Lau o, co esponen a una ceca si uada al Va- 115s i p ope a al Besós, pel e de no ésse cos e a, malg a aix6 en eali a sigui només una con enció, i pe la se a escassa elle incia. De o es mane es no ens suposa p oblemes, ja que els esul a s ob ingu s pe Bai olo són pe ec a- men aplicables a Lau o des del nos e pun de is a. " C . GIMENO RUA, F., Apo ación al es udio de las monedas de Laie, Ba ce- lona, 1950 (= GIMENO, Apo ación). 2d El p oblema més impo an que hem oba és que, si bé la ceca Laiesce~l es i ben es udiada pe F. Gimeno -Apo ación; id., <<Un in e esan e ejem- pla de Laie,, Nu ni na 4, 1952, pp. 23 i SS; id., c A ance de o ien aciones pa a la clasi icación de monedas ibé icas},, Numisma 15, 1955, pp. 9 i SS.; id., <(El p oblema del aunicequismo ibé ico*, en col. con L~uis I NAVAS, Numisma 11, 1954, pp. 9 i SS.- no succeix el ma eix amb les de Bai olo i Ildu o. Ens basa em, doncs, donades les limi acions d'aques eball, en una simple inse ció de les monedes, les escasses que hom po coneixe sense ap o ondi -hi. El con- jun més ex ens de o og a ies a VILLARONGA, L., aSis ema ización del Nume a i0 Ibé ico del g upo Cen o-Ca alana, Ac a Numismú ica IV, 1974, pp. 15-63 i GUA- DAN, A. M., La Moneda Ibk ica, Mad id, 1980, pp. 127, 128, 134, 135. 'We e minada a GIMENO, Apo ac ón. Cap al 214-200 a.C. Ac ualmen s'ha de modi ica segons els eballs més ecen s del ma eix au o . C . GIMENO, Al- cune i lessioni. '6 GIMENO, Alcune lesszoni, pp. 25-26. D'al a banda, el coneixemen del lloc on s'elabo a aques a mone- da egional laiescen ens dona ia l'exis sncia d'un cen e econbmic su- icien men impo an i cen al com pe eme e una moneda es a al hlida pe a o a la egió. Respec e a aques pun , podem di amb o a p obabili a que un al cen e no exis eixn. I no exis eix en quan el concep e de ceca pe aques a mena d'amonedació no s'ha d'in e p e a en sen i absolu i no espon semp e a una locali zació única, sinó que, d'aco d amb les necessi a s o ci cums hncies de cada momen his b ic o econbmic, neixen i desapa eixen; poden hdhuc coexis i di e sos alle s mone a is dins de la ma eixa ibu que és qui es cons i ueix com a en i a emisso a. Aques e , en con as amb l'amonedació de ipus omh on les ceques són ciu a s bén de inides esponen s al e d'ésse la ciu a l'uni a polí ica onamen al pe a Roma, uni a que es ol anomena en la moneda com a ins umen d'a i mació del pode polí ic, es a ia d'aco d amb un concep e an e- io al de ciu adh: hom ol anomena ací la ibu, i la moneda es ab ica al lloc que més con é a la ibu en cada ci cums hncia. Aques e po sembla es any o en o cas la ibu laie ana singula , pe b és un e que sembla cons a a -se ambé a Cose 28, on poden ap ecia - se, a més, als epíg a s ma eixos ce es di e si a s (KoSE, KeSE, KESSE) elacionables amb al ca ac e ís ica, i p obablemen ambé, alesho es, a al es ceques enca a pe comp o a . Podem pensa doncs en l'exis hncia d'una emissió co esponen a un < es a >> o ibu laie ana, l'encunyació o ab icació de la qual no po si ua -se a una ceca ixa sinó a di e sos llocs a iables segons el emps o els pa hme es ci cums ancials de cada momen . Fal a pe sabe a a quin pape poden eni les emissions de Bai olo i Ildu o en aques conjun . Pe aixi, hau em de plan eja necessh ia- men , en p ime lloc, la c onologia de als emissions, i ambé, ja que es ac a de ceques iden i icades, comp o a , mi jan~an l'a queologia, la c onologia i la impo hncia d'ambdues ciu a s a I'spoca p e omana i epublicana. T oba em ací més di icul a s ja que no exis eixen es u- dis monog h ics d'aques es ceques 29. A Bai olo la qües ió es p esen a '' C . GIMENO, Numi ma, 1955, p. 16. LLUÍS, Cues iones legales, pp. 23-42. GIMENO I LLUÍS, Numisma, 1954, on es dedueix a pa i de ca ac e ís iques e o- lu i es, es ilís iques, me olbgiques, e c. GIMENO RUA, F., <(La ceca de Kese. Sis emá ica y o denación de sus ma- e iales,, Numisma, 1960, pp. 9-105 (pp. 93-98) i Numi ma, 1968, pp. 9-228 (p. 37) i c . no a an e io . 29 Tan sols a GIMENO I LLUÍS, Numisma, 1954, es plan egen dues solucions di e ses: més cla a: segons el sis ema c onolbgic p oposa pe F. Gimeno 30, o es les peces que hem pogu obse a 31 poden si ua -se en una $poca a dana, d'es il p eciosis a o es ili za . Hom po suposa doncs la in e enció omana, l'in en de unda una uni a u bana a la cos a, i no a les ele acions, que esde ind ia la u u a Bae ulo i que pe aixb ma eix -cald ia po se ap o undi millo sob e la ó mula- p esen- a ia una mena d'au onomia, una mani es ació de la qual ó a ales- ho es l'amonedació p bpia amb ipus indígena. El p oblema és més complica a Ildu o -locali za al pobla de Bu iach, a l'ac ual e me de Cab e a de Ma a ó- on hom oba emis- sions, sembla, des d'una da a mol p ime enca. Amb o , seguin la nomencla u a de Villa onga ", sembla que les p ime es emissions poden clasi ica -se, des del pun de is a epig h ic, en el que anomena ccp ime g up ause iis, passan desp és les pos e io s a o ma pa del <<g up cen e-ca alb on inclou ambé les de laiescen i de Bai olo. Aixb pod ia esmen a -nos possiblemen una inculació d'I1- du o amb una al a ibu, la dels ause ans, almenys en un momen inicial, poden ins i o elaciona -se la p e esa au onomia amb aques a peculia i a ; no essen aixb més que una hipb esi a com- p o a . A a bé, el que no o e eix cap dub e és el e que els epí- g a s no es e e eixen a ibus o en i a s d'aques a mena, ja que sem- bla ce que men e les e minacions -scen co esponen a les ibus, les -o indiquen ciu a s o llocs conc e s. Si o aixb és ce , no podem plan eja doncs una p eemingncia d'lldu o i Bai olo dins de la Laie ania, sinó an sols uns e s acci- den als a ala s ,d'al a banda pe l'escassa impo incia quan i a i a de llu s amonedacions. A més, hem de comp a amb les dades de l'a - queologia. En p ime lloc, Bae ulo, segons els es udis més ecen s 33, és una undació ex no o da ada cap a l'any 100 a.C. a pa i de la ce imica i al es oballes, mani es an un c eixemen no able an a) Ciu a s au bnomes. b) Es ac a de a iacions sense impo incia. Suposen de o es mane es una p eponde incia de Laiescen, de la ibu, que se ia qui & ind ia capaci a pe a concedi el d e a l'encunyació. GIMENO, Numisma, 1955, Ibid., Alcune ijlessioni. " VIVES I ESCUDERO, La Moneda Hispánica, Mad id, 1926, lám. XXI. Re- cen men VILIARONGA, Ac a Numismú ica IV, 1974. GUADAN, A. M., La Moneda Ibk ica, Mad id, 1980, pp. 134-135. '' VILLARONGA, L., c Sis ema ización del Nume a i0 Ibé ico del g upo Au- se anon, Ac a Nzi xis ~zá ica 111, 1973. Ibid., op. cz . GUITART I DURAN, J., Bae ulo, Badalona, 1976. Conclusió. conegu s i ambé més ex ensos ensems que d'ocupació més cons- an . P esen a un u banisme de g aella odeja pe una mu alla que sembla inspi a -se en el model g ec p esen a Ullas e . Quan a c onologia, apa eixen o es les ases des del segle o IV ins al se- gle I a.C. en qu6 es a p oduin una despoblació mol g adualmen . Bibl. ALMAGRO, Ca a, pp. 59 i SS. COLOMINAS ROCA, J., <(El po- blado ibé ico del Tu ó de la Ro i a),, Ampu ias VII-VIII, 1945- 1946. GRANADOS, J. O., <(El poblado laye ano del Tu ó de la Ro- i a. En o no al ibe ismo en el Llano de Ba celona),, CAHC XVII, 1977, pp. 33-45. Ibid., <(Ce simicas de ba niz neg o p oceden es del poblado laye ano del Tu ó de la Ro i a (Ba celona)),, CAHC XVII, 1977, pp. 99-116. RODA, I., CANC XVII, 1977. VEGA, J., <(Docu- men os pa a la Ca a A queológica del Llano de Ba celona),, Medi- e dnia 10, 1977, pp. 9-44. 12) EL PUTXET. Suposa a pa i d'alguns indicis. Bibl. PALLAR& F., <(La opog a ia e le o igini di Ba cellona o- mana),, RSL XXXVI, 1970, pp. 63-102. <(La opog a ia i els o i- gens de Ba celona omanan, CAHC XVI, 1975, pp. 5-48 (p. 9). Hi neguen l'exis hncia: VEGA, J., Medi e dnia 10, 1977. BONNEVILLE, J. N., < Aux o igines de Ba cino omaine (Ba celone)),, REA LXXX, 1978, PP. 37-68. 13) MONTJUIC. Suposa a pa i de la si uació i algunes es es en els ol an s, hom el elaciona adicionalmen amb l'o igen de la ciu a de Ba cino 39. Segons el nos e pa e , i d'aco d amb els p incipis esmen a s, conside em di ícil un aslla d'una ciu a o- mana amb bones condicions po ui ies cap a una que no en é, així com una undació, enca a que os epublicana, en un lloc com el suposa 40. Quan al pobla ib6 ic, podem eu e-hi ac o s impo - an s a a o : mo ologia, no alidesa de l'abs6ncia de es es g h- cies a la cons ucció del cas ell, accessibili a espec e al Pla i al Del a del Llob ega , p eshncia de es es en els ol an s (Magb ia, " La discussió de i ada del aslla d'una possible duali a oponímica a l'exis- kncia d'un nucli omani za a Mon ju'ic i un al e al Tibe ha po a una eo ia amb di e ses in e p e acions -Se a Ri ols, Palla és, Ma ine , Rodi- ins a la con es ació de Bonne ille que dub a de l'exis hcia d'un nucli ibe ic i nega la del epublich (C . RONNEVILLE, REA LXXX, passzm, amb e e encies als al- es es udis). " E ec i amen , el penjan conside able d'alguns sec o s de l'ac ual cemen- i i del S.O. -enca a que no es coneix l'emplalamen exac e de les oballes- i la p obable exis kncia d'un pobla laie h al cim an di icul osa la hipb esi de la undació omana. Po , Es adi) i densi a gene al de l'ocupació. En con a, si bé menys consis en s, no hi manquen ampoc els a gumen s: aillamen espec- e al conjun compac e dels pobla s de Collce ola, possible mo o- logia ege al i hid og a ia. Ens inclinem, doncs, pe la p eshcia d'un hiibi a p e omh amb ese es. Bibl. GRANADOS, J. O., CAHC XVII, 1977, o. 33-45. MALU- QUER, J., < Nue os da os pa a el es udio del come cio p e omano en el Medi e áneo Occiden al,, Py enae 2, 1966. PERICOT, L., $La p e- Ba celona>>, CAHC 111, 1962, pp. 21-36. RODA, I., CAHC XVII, 1977. SERRA RAFOLS, J. de C., La des ucció de les si ges d'2poca ibi ica, Ma a ó, 1949. DURAN I SANPERE, A., Ba celona i la se a his b ia. La o mació d'una g an ciu a , Ba celona, 1972. GRANADOS, J. O., Ba celona de la p ehis o ia a la omanización, Ba celona. SER- RA RAFOLS, J. de C., < Los o ígenes de una ciudad),, VI1 CNA, Se- illa 1963, Za agoza, 1964. Id., <(Sob e els o ígens de Ba celona*, Miscellinia Fon se é, 1961. Id., <(Las o igenes de la ciudad)>, CAHC VII, 1965. TARRADELL, M., <(Ba celona an igua),, Enciclopedia Ca alana Aedos, Ba celona, 1975. ALMAGRO, Ca a. BALIL, A., <(La exed a omana de Mon juich (Ba celona)>>, Ampu ias XVII-XVIII, 1955-1956. Id., Colonia Iulia Augus a Fa en ia Pa e na Ba cino, Ma- d id, 1964. BONNEVILLE, J. N., REA LXXX, 1978. TARRADELL, M., <(Sob e el poblamien o omano en el Pla de Ba celona)>, CAHC XVII, 1977, pp. 93-97. 14) PENYA DEL MORO. San Jus Des e n. Relaciona amb la Conca del Llob ega . L'habi ació, segons els esul a s més ecen s, es di ideix en di e ses ases, de les quals hom ha iden i ica una del 550 al 500 a.C. i una al a del 425 al 325 a.C. Bibl. BARBERA FARRAS, J., MATA, E., <(La Penya del Mo o de San Jus Des e n (Ba celona). Resum de les campanyes 1972 a 1976>>, In o mació A queolbgica 27-28, 1978. BARBERA FARRAS i SAN MART^ GRECO, E., <(P ime os esul ados de las exca aciones en el poblado de la Penya del Mo o en San Ju~s Des e n (Ba celonap, XIV CNA, Vi o ia, 1975. BARBERA FARRAS, J., MORRAL, E., SANMAR- TÍ, E., <<La Penya del Mo o de San Jus Des e n (Ba celona))>, Qua- de ns de T eball, Depa amen de P ehis b ia i A queologia, Uni e - si a Au bnoma de Ba celona 1, 1977. MART~NEZ RIERA, <(La Penya del Mo o, San Jus Des e n),, I Cong eso A queoldgico de Ma ue- cos Español, Te uán 1954-1955. PASCUAL GUASCH, R., i BARBERA FARRAS, J., <(Las exca aciones del ins i u o en el poblado p e oma- no de la Penya del Mo o en San Jus Des e n (Ba celona))>, In o - mació A queolbgica 13, ene o-ab il, 1974. BALIL, A., <(Una nue a es ación p e omana en el llano de Ba celona: el poblado laye ano de la Penya del Mo o en San Jus Des e m, Ampu ias XVII- XVIII, 1955-1956. 15) PLA DE LES BRUIXES. Molins de Rei. P ope a l'an e io . Bibl. BARBERA FARRAS, J., MATA, E., In o mació A queolbgi- ca 27-28, 1978. 16) PUIG D'OLORDRE. San a C eu d'olo d e. Hom coneix es- casses es es d'habi acions i de mu alla, a més d'ac i i a s indus ials als en o ns. Degué ésse abandona a p incipis del segle 11 a.C. Bibl. BALIL, A., <<El poblado laye ano de Puig d'olo d eu, A Esp A XXV, 1952. BERGADA MURIA, E., Poblado ibé ico de San a C uz de Olo d e, (Molins de Rei), Molins de Rei, 1975. GRANADOS, J. O., In o mació A queolbgica 26, ene o-ab il, 1978. RODA, I., CAHC XVII, 1977. 17) PUIG MADRONA. Papiol. O ien a cap a la dep essió p e- li o al. Bibl. BARBERA FARRAS, J., MATA, E., In o macid A queolbgi- ca 27-28, 1978. 18) PUIG CASTELLAR. San Vicenc dels Ho s. Bibl. RIPOLL PERELLO, E., BARBERA FARRAS, J., LLONGUERAS CAMPAGA, M., <(Poblado de Puig Cas ella (San Vicen e dels Ho s. Ba celona))>, Exca aciones A queológicas en España 40, 1962. 19) TURÓ DE SANT ANTONI. San a Coloma de Ce elló. Bibl. BALIL, A., A Esp A XXV, 1952. BARBERA FARRAS, J., MA- TA, E., In o mació A queolbgica 26, 1978. 20) TURO DE SANT RAMON. Viladecans. Ja en elació amb el Del a. Bibl. BARBERA FARRAS, J., MATA, E., In o mació A queolbgi- ca 27-28, 1978. 21) CA LA MOT. Ga i. Bibl. BARBERA FARRAS, J., SAN MART^ GRECO, E., XIV CNA, Vi- o ia 1975. BARBERA FARRAS, J., MATA, E., In o mació A queolbgi- ca 27-28, 1978. Hom po ap ecia , doncs, sob e aques a ca og a ia la disposició es- men ada dels pobla s, p opo cionan els u ons la mo ologia paisa - gís ica eque ida pe les necessi a s econbmiques i cul u als de la po- blació. Les p bpies o mes de l'u banisme a o s ells, les ins allacions escassamen de ensi es -més a ia delimi a i es-, i l'exis hcia d'es- ablimen s econbmics elle an s o a dels pobla s énen a ésse expo- nen s &una si uació de e minada, que con as a amb la obse able a ciu a s com Ole dola -el cas de la qual e a exp essa una o ga- ni zació global di e en -, i que po elaciona -se amb I'adap ació, sense p oblemes explíci s, a la o ma omana o ogonal d'o gani za- ció de l'espai 41. b) Al es es igis Si bé nucli onamen al d'habi ació, el pobla no és 1'6nica o ma d'ocupació del e i o i; n'exis eixen d'al es de g an in e i.~. L'ac i- i a ce ealis a de ineix cla amen una elació es e a en e el pobla i l'espai econbmic que cons i ueix el Pla i indueix en aques una ocupa- ció que es mani es a en una de les p incipals uni a s d'es ablimen , les si ges. Aques es si ges són ealmen abundan s, i es oben no sola- men en els pobla s o llu s immediacions sinó al ma eix Pla, a egades lluny ins i o dels nuclis: an a les pa s baixes dels essan s com a al es llocs co esponen s gene almen al glacis. Els conjun s de si ges conegu s ins a a són: 1) P obables pe b no ben cla s en el Tu ó de Mon ga . 2) A Ho a, p op del Tu ó de la Ro i a, una si ja i es es de mu s. 3) No ícies d'una si ja al Pu xe . 4) Conjun de Can Ba llo i, a Les Co s, un dels més signi i- ca ius. Es oba al cen e del glacis, en el camí hipo i. ic de la Se ala- da de Collce ola ins a Mon ju'ic, i cons i ueix un dels conjun s més ex ensos i de majo olum de oballes 42. C . RIMBERT, S., Les paysages u bains, Pa ís, 1973, pp. 30 i SS. La idea o- namen al consis eix en la con aposició psicolbgica i pe cep i a de la disposició ci cula , ca ac e ís ica d'un momen cul u al més p imi iu, i l'o gani zació o o- gonal co esponen a un es adi més a anca . La se a signi icació ací és elle an (hom po compa a la mo ologia d'aques s pobla s amb els de la cul u a dels cas es pe exemple) i hom po suposa en els laie ans una o ma espi i ual e- miniscen d'un es adi p imi iu, que co espond ia a la idea &ocupació del u ó, elacionada po se amb una necessi a e ec i a de de ensa, p bpia d'un momen an e io ja supe a g hcies a llu s p bpies no mes de ida, elacions amb els coloni zado s, e c., passan a una al a ase mani es ada pel ipus d'u banisme, l'ac i i a come cial i l'ocupació del Pla. O' Hom ha esmen a en alguna ocasió la possibili a que les si ges ossin pos e io s. No xis eisen enca a es udis exhaus ius sinó pa cials dels ma e ials. 5) Si ges de 1'Es adi de Mon ju'ic. 6) Si ges de Magb ia o del Ba i del Po ". L'ac i i a pescai e de ineix ambé una elació espacial anlloga en- e el pobla i la cos a. Hom hi oba ma e ials an als pobla s ma- eixos -com el Tu ó de la Ro i a- com a di e sos llocs del Pla i de la cos a, en e els quals cal esmen a el p opi Mon Tlbe : el qual hom pod ia elaciona po se amb la hipb esi de l'exis encia ací d'un pobla . Pel que hem di espec e a la locali zació dels pobla s, aques a hipb esi sembla in e semblan ; a a bé, la pesca com a ac i i a e- que eix um mínim d'ins al.laci6, i més en el cas d'una població que coneix l'ac i i a ma ine a dels coloni zado s. Cal alesho es supo- sa l'exis encia, enca a que es ac i d'es ablimen s pe i s o ins i o manca s de cons uccions, que es a ien si uades p obablemen a aquells llocs on el sbl o e eix la mixima consis Pncia, és a di , els a lo- amen s miochnics com és el cas del TBbe . Sembla innegable ales- ho es l'exis kncia d'una elació d'aques a mena en e els pobla s i la cos a, donada la dis ibució ca og a ica dels ma e ials apa egu s jun amb el p oceden segu de les si ges, que ens pe me suposa la p e- sencia de als ins a~lacions a la p bpia cos a. Quan a l'ac i i a indus ial, hom po cons a a sense gai e di i- cul a un e anlleg. A més d'algunes es es als p opis pobla s, so a els ni ells de di e ses i1,les omanes si uades al Pla apa eixen ni- ells més an ics que co esponen gene almen a ins allacions d'aques ipus 44. Els casos més signi ica ius són sens dub e els de l'es ació d'Oca a i San Boi del Llob ega , i hom po suposa -ne al es d'a- ques ma eix ipus o simila pe la p esencia de oballes ince es, con- jun s de ce l niques o ins umen s a di e sos llocs dels essan s de la Se alada de la Ro i a o del ma eix Pla. Hom po des aca : Tanma eix, hom po a i ma ac ualmen -VBRRIE, F. P., SOL, J., ADROER, A. M., RODA, I., <<Ac i idades a queológicas del Museo de His o ia de la Ciudad en 10s úl imos cinco años (1966-1970))>, XII CNA, ]aén 1971, Za agoza, 1973, pp. 777-782 (pp. 777-775)- que exis eix ce imica campaniana B i sigiila a a e ina que es emun en a una epoca an e io , almenys en alguna de ilu s ases, al segle I a.C. C . ambé GRANADOS, J. O., <<Un aso de ce ámica co in ia con deco ación a molde hallado en la nec ópolis omana de Las Co s, Ba celona*, BSAA 43, 1977; RonA, CAHC XVII, 1977. " La desc ipció i bibliog a ia sob e o s ells, c . RODA, CAHC XVII, 1977. " SERRA RAFOLS, J, de C., <<Es a os ibé icos debajo de las iilas omanas de la Cos a Ca alanas, VI1 CNA, Ba celona, 1960. Ibid., La indús ia del e o. 1) Mun anya Pelada: Ce imica. 2) Can Gomis: Recin e a dh i ce imica. 3) Ho a: Res es de Ce imica. 4) Molí del To en de 1'Es adella: Moneda ibi ica. 5) T oballes del Mon Tibe : Lipida i b onze mone i o me del Call; monedes d'Eus i, ce imiques. 6) Tu ó de Mon e oles: Ce imica 45. 7) Mon ju'ic. El Po : Ce imica de ipologia a iada: incises, empo i anes, campanianes, i ica. 8) Can Casano es: Ce imica. 9) San Genis dels Agudells: Ce imica. Les nec bpolis són ambé uni a s si uades o a dels pobla s, gene- almen a la o a d'ells enca a que no semp e; pe d de o a mane a, les nec bpolis no in e essen di ec amen al nos e ema. Finalmen , hem &esmen a una possible es uc u a ii ia o p o- o- ii ia de g an in e hs, compos a d'uns camins alguns dels quals ha iden i ica J. de la Vega 46. Hom obse a p incipalmen unes línies que, con e gen s en els pasos de la Se alada pels ius, desc iuen a cs de di e en s amplades -els iden i ica s se ien dos, passan es- pec i amen pel co edo Sa ii-Ho a i pe la T a esse a- i un al e sis ema, de i a d'aques , de línies de la ma eixa di ecció pe b con luen s al Tibe , que segu amen hau ia de suposa -se pe aixb, com a sis ema, pos e io a la undació de la ciu a enca a que algun dels camins, indi idualmen , pogués e e i -se al nos e momen . Aques sis ema de pa allelisme dis o siona pe la impo incia dels eixos lu ials - ans o man -se així en concen isme- i del qual dues línies econegudes ecob eixen jus amen el co edo i el glacis, -d'al e sembla que hom oba impo an s aces o ejan Mon - juYc 47-, es comple a ia, enca a que de mane a menys segu a, pe 45 El Tu ó de Mon e oles és esmen a com pobla a BARBERA, J., MATA, E., <<La Penya del Mo o de San Jus Des e n (Ba celona). Resum de les campa- nyes 1972-1976 , In o mació A queolbgica 27-28, 1978, pp. 56-61. Realmen .la si uació és idbnia pe a l'exis encia d'un pobla , Amb o , essen aques I'únic lloc on l'esmen a com a al i no exis in publicacions que hi acin e e encia, ho si uem com inde inides seguin VEGA, J., <<Da os pa a la Ca a A queo- lógica del Llano de Ba celonan, Medz e dnia 10, 1977, pp. 9-44. " VEGA, OP. ci ., pp. 11-14. " Pe anyen a l'an ic camí de Valencia, la impo incia del qual és ben co- neguda. VEGA, op. ci ., p. 10, que econs ueix de o ma p ou exac a la opog a- ia de la mun anya abans de 1929. mi jh de camins o ogonals -només s'iden i ica un, i di igi cap al TQ- be - po se inicia s pun ualmen , en elació pobla -camí, pe ana con e in -se en l'exp essió de la di ecció pobla -cos a. En un sis ema o cadamen conckn ic -conco dan anma eix amb els esquemes p imi ius-, s'o igina ia ja un esbós de bidi eccionali a o ogonal. Conclusió Dels nomb osos pobla s que hom po suposa , pocs han es a eal- men I'objec e d'un es udi en p o undida , i pe an de pocs podem eni -ne dades c onolbgiques ce es. Hom ha es able , de o ma ge- ne al, un in e al més o menys ampli en el qual o s ells són habi a s, i un momen ambé ampli en el qual es despoblen. A a bé, les dades que enim són, al nos e pa e , enca a que escasses, su icien men dis- semblan s com pe pode -ne dedui di e encies no ables en e uns i al es, i alesho es deduim que no hi ha cap uni o mi a en llu ocu- pació. Aques es di e encies c onolbgiques no enen anma eix una aó d'ésse apa en , ja que o es edueix a mo imen s en e llocs mol p ope s en l'espai i amb condicions opog Q iques i mo olbgiques gai ebé anhlogues. A més, la inexis encia de cap signe de iolkncia en les successi es despoblacions i epoblacions signi ica ia que als mo- imen s enen semp e lloc de o ma na u al. D'al a banda, I'ac i i a econbmica es desen olupa, de o ma com- plexa, en el glacis i el Pla, amb la ins al.laci6 dels es ablimen s i camins co esponen s. Cal doncs suposa que els habi an s dels di e - sos pobla s omplen un ma eix espai on pe o ca s'hi elacionen es e- amen . Enca a que hom suposi que les si ges ossin exclusi es dels habi an s d'un pobla conc e , e que sembla cla en alguns casos pe b en al es és més dub ós, les ins allacions de pesca, indús ia o come c, si n'hi ha, indica ien ja i pe llu p bpia iden i a una dispo- sició di e en . Una si uació al po esold e's o bé amb una pugna, i alesho es una necessi a de de ensa, o bé amb la conside ació d'un espai econb- mic comú, el que sembla ésse el nos e cas. Així, hom po suposa que els habi an s dels pobla s en o n del Pla no es conside essin als d'uh pobla de e mina sinó d'un conjun més ampli. Fins i o , do- nades les ma eixes di e encies c onolbgiques, hom po suposa una mobili a de la població a I'espai, és a di , es ac a d'una població no lligada de o ma ixa a un de e mina lloc d'habi ació i que pe an el can ia o subs i ueix segons les ci cums hncies, si bé escollin semp e un lloc d'aco d amb les se es necessi a s u banís iques de ca- dc e cc adicional)>; l'elecció dels u ons co espond ia, doncs, només a aques e , i podem suposa ins i o un aslla p ima i als plans o alguna o ma d'hhbi a en les p bpies ins allacions econbmiques. To nem a a a e eu e els e s numismh ics abans esmen a s, que ens ind an a co obo a aques a hi~b esi. E ec i amen , hem is el ca hc e de l'emissió mone h ia, egional o ibal laie ana, sense cap allusió a un cen e u bh que hom pogués conside a com ceca es able, i amb p edomini cla a la egió sob e les dues emissions u banes exis- en s -quan a ci culació, d'al a banda, la p eemin ncia ó a de la p eshcia empo i ana o ebusi ana-; i ambé la idea, que sembla cons- a ada, de di e sos alle s d7encunyaciÓ que poden ana aslladan llu ubicació segons les necessi a s de cada momen o, ins i o , con- cebi -se ja inicialmen com a alle s i ine an s. To aixb indica ia, sens dub e, una ida econbmica o, hdhuc, la p eshcia d'una en i a eco- nbmica ambé de ca hc e egional i sense un cen e egulado &, la elle hncia i amplada de la qual és, amb o , di ícil de de e mina ; i p obablemen una uni a o mode d'o gani zació es a al no lligada am- poc a un cen e u bh de e mina , sinó que hom po obse a una o- lun a d'exp essió d'un conjun més ampli. Així i o cal adme e, com és Mgic d'al a banda, el e que al- guns nuclis -el pobla del Tu ó de la Ro i a ó a l'exemple més exp essiu- inguin una en i a més ixa en on d'al es més < ines- ables>> o mo ibles. Hom po suposa alesho es, pe al Pla de Ba celona al com l'hem conside a , I'assen amen de I'hdbi a als u ons com a o ma emi- niscen . Llu disposició espec e als co en s lu ials e a comple- men a els ac o s d'elecció, i jun amb l'es uc u a dels camins -sem- bla excessiu pa la de xa xa- és ben signi ica i a de la impo hncia de als eixos pe a la ida econbmica. En conjun , o e a signi ica que, si malg a la disposició iZi ia es oba ambé quelcom in lui'da pels ius, la isuali zació de l'es- pai econbmic és limi ada an sols pe l'eix mun anyós cons i ui' pe el bloc paleozoic. Dins d'aques espai hi é lloc la mobili a de I'hhbi- a -pe an de la població-, la u ili zació del Pla com espai eco- nbmic comú, i consegüen men la c eació d'una p imi ia in aes uc- u a. D'aixb s'in e eix ambé la iabili a que o e eix aques a població pe Ia omani zació i la inclusió dins un gim econbmic de ipus omi, així com pe pode assen a -se a qualse ol nou emplacamen quan hom el agi in odui . De e , és possible Bdhuc que en una da e a ase hom hagués endi a un assen amen en el Pla, a algun lloc més ap opia a les necessi a s i d'accesibili a més di ec a en elació amb l'ac i i a econbmica. Hi manca ia el ac o de decisió o Bdhuc d'o gani zació ja que es ac a d'un can i en el ipus d'hibi a i d'una ins allació en el p opi cen e de l'espai econbmic. Aques ac- o , al nos e pa e , és el que p opo ciona ia en eali a la coloni - zació omana, en possible l'abandonamen g adual dels pobla s i Bdhuc la con inu'i a obse ada a les ac o ies i si ges que de an en an , a gai ebé o s els casos, es ans o men en illes 48. Aixb, així com la u ili zació pos e io de les odalies dels an ics pobla s com a nec bpolis, e a ésse un al e ac o més d'una con inu'i a en el mo- men de la omani zació. 48 Malg a que pocs són els exemples cons a a s al p opi Pla de Ba celona -C . SERRA RAFOLS, VII CNA- és un e que es epe eix a la egió laie ana. Hom po suposa d'al a banda una con inu'i a d'aques ipus, enca a que ja di e en , en al es aspec es, al p imi iu nucli o ac o ia si ua al pun culmi- nan del Tibe , dona s els es igis pos e io s, que e semblan men co espon- d ien, en una p ime a e apa de la colbnia, a ins allacions indus ials o come - cials, i po se a un nucli p imi iu amb aques a unció a la ciu a . C . BALIL, A., <(A qui ec u a domes ica en la Ba celona omana),, O e ania I, 1959, pp. 125-133. DURAN I SANPERE, A., <(Ves igios de la Ba celona omana en la Plaza del Reya, A npu ias V, 1943, pp. 53-77. Id., No icia y guia de las exca aciones de la calle de 10s Condes de Ba celona, Ba celona, 1954.