Notes sobre l'estructura urbana d'Iluro

I NOTES SOBRE L'ESTRUCTURA URBANA D'ILURO Joan-F ancesc Cla iana i Roig In oducció Fins a poc, hom c eia que la opog a ia u banis ica d'Ilu o compa ada amb la plan a de l'ac ual casc an ic de Ma a ó, en e la Rie a i el Rie o , esponia als aga s biisics de la plan a o ogonal adap ada a la opog a ia que a les undacions de no a plan a aplica en els omans a semblanca dels campamen s mili a s, en la cons ucció de les ciu a s o i icades. La eo ia seguida ins a a sob e la plan a d'Ilu o, e a l'esboqada pe Ma iii Ribas l'any 1933 (RIBAS 1933, p. 6, RIBAS 1934, p. 65, RIBAS 1952, pp. 90-91), si bé en la se a ob a del 1964 ja ens pa la de la no coincid ncia amb les ac uals línies u banes (RIBAS 1964, p. 92), men e que F ancesc Gusi con- side a mol possible la pe sis encia u banis ica (GUSI 1976). Ac ualmen , amb les no es descobe es i l~ e isió de les dades ob ingudes en les exca acions an e io s, és possible la si uació ap oxi- mada del pe íme e emmu alla i la econs ucció hipo il ica dels a- ga s ia is. El ecin e emmu alla Ens és esmen a pels clhssics. Pomponi Mela pa la d'Ilu o com a una <(pa a oppidas i Plini el Vell l'anomena ccoppida ci ium oma- no um)>. L'epig a ia, segons Pujades en la se a C bnica, a esmen a Ja lhpida: M. P. LAELTVSI MVRV[M. LONG. P. . . . I sob e la cons ucció o e ecció de la mu alla (MAYER 1980, pp. 103- 105, FABRE, MAYER, RODA 1983, pp. 52-53 i lain. 10). Les no ícies sob e oballes d'aques mu es emun en al segle passa en qu& Pellice en a esmen , si uan -10 al ca e d'En Palau (PELLICER 1887, p. 235); Ribas ambé el locali zh en el ca e d'En Pujol i a la plaga de San C is b o , p op de la can o- nada amb el ca e de les Espenyes (RIBAS 1952, p. 91, no a 31, p. 90-b i p. 54); ambé se'n oba en es igis en les exca acions a la plaga de 1'Ajun amen (RIBAS 1964, p. 112), i a inals del 1979 en ou edescobe i des u'i un am en el ca e d'En Palau, no 20 (RIBAS 1981, p. 187-191), que co espond ia al ma eix lleng, de g ans ca eus, oba al pa i del collegi del Co de Ma ia i que ou ende oca (RIBAS 1952, p. 88). Amb el coneixemen d'aques s ams de mu alles, podem eu e ap oximadamen quin e a l'espai del ecin e undacional d'Ilu o. La i cnica cons uc i a de la mu alla és p ac icamen idi n ica a la de Bae ula (GUITART 1976, pp. 58 i 53; CUYAS 1977, pp. 45-46); obse em un onamen d'enco a de c caemen icium)> amb ped es, i la pa ex e io ani ia e es ida pe ca eus de g ani seguin la i c- nica del IV a . pe íode de l'c Opus quad a umn (LUGLI 1957, Vol. I, p. 314), de g an semblanca amb la mu alla d'Aos a (I ilia) (LUGLI 1957, Vol. 11, Ta . XLVIII, no 4). El IV a . pe íode de l'aOpus quad a um), és da a a la Península I hlica en e el 121 i el 36 a.C. (LUGLI 1957, Vol. I, p. 314). En el am del ca e d'En Palau, no 20, es documen h la p e- &cia, a la pa in e io del ecin e, d'un mu pe pendicula a la mu alla amb un g uix semblan al d'aques a, que anca a una es anca pa imen ada amb < opus signinum>>, que igualmen com el am de mu alla de 1'Ho de les Monges F ancescanes de Badalona (GUITART 1976, p. 53) o ma ia pa del sis ema de ensiu. 2s mol possible que aques ecin e amb els anys queda ia pe i i la ciu a c eixe ia pe al es cos a s; així ho eiem en el sec o sud amb els es igis oba s a Can Xamma , pe b a la egada es a ia compensa amb l'ampliació del ecin e; ampliació a la qual mol bé pod ia co espond e el mu de p op de dos me es de g uix de ec a a l'en ada del ca e de San C is b o , can onada amb la plaga de la Peixa e ia, a p incipis del 1963 (RIBAS 1964, p. 184). El aga dels ccdecumanis i cons uccions hid auliques Fins aques s momen s, mi jangan les oballes de cla egue es públiques, ens són conegu s qua e dels eixos dels <(decumani)> que disco ien en di ecció no d-sud: a la plaga de I'Ajun amen , da an del Museu Coma cal, al Ca e ó, no 45, al cen e de la placa G an, a la plaga del Bea Sal ado , enin del Fossa Xic i con inuan ins a Can Xamma . Dels eixos en di ecció es -oes no en sabem g an cosa; deu ia ha e -hi el <<Ca do maximus)> que, seguin el aga de la Via Augus a (Camí del Mig-ca e San Josep), a essa ia la ciu a . També sem- bla que a la plaga del Bea Sal ado hi hau ia un al e que a ia can o- nada amb el no d-sud que p o é del Fossa Xic, segons dedu'im de la plan a p imi i a (RIBAS 1948, pp. 47-49, RIBAS 1952, pp. 51- 53, S.A.M.M. 1977, p. 42). El <(decu nani)> de di ecció no d-sud de la plaga del Bea Sal ado e a emped a . Quan a les cons uccions hid auliques, podem di e encia -les en públiques i secundh ies. Dins les públiques hi ha les cla egue es dels <<decumani)> i la g an cis e na que ou descobe a en pa al ca e San F ancesc D'Assis, no 16 (S.A.M.M. 1982, p. 315); com a secundh ies, els desguassos de canali zació que connec a en amb la cla egue a del <(decumani>>, com és el cas del oba al Ca e ó, no 43 (CALSAPEU 1982, p. 9) i ambé a Can Xamma . La cons ucció de la xa xa de cla egue es, a ju ja pe la uni a de 6cniques cons uc i es emp ades, deu ia eni lloc en un ma eix momen . Les cla egue es són o es amb base de <c egulae)> i els pa a- men s la e als d'< Opus ince um), amb excepció dels de la plaga G an que inclo'ien elemen s ce amics eap o i a s. A l'exca ació de la plaga del Fossa Xic es pogué copsa pa de la cobe a de lloses de la cla- egue a (RIBAS 1964, p. 106). Ap oximadamen són da ables de mi - jans del segle I a.C. ccFo umn i emples Del < o um)>, ins a ben poc, hom pensa a que es a ia si ua a la plaga G an (CLARIANA-BONAMUSA 1977, pp. 45-48), pe b les exca acions a q~eolb~iques a en demos a el con a i. ITs més, amb les dades amb qu2 comp a en es podia ja ha e si ua co ec amen al seu lloc: la zona de l'ac ual Basílica de San a Ma ia. Els elemen s que així ho demos en són els següen s: la descobe a d'una pa del c Podium,, del emple (RIBAS 1964, p. 97, RIBAS 1979, p. s/ll0), els pedes als d'es i ues dels quals di e sos po en insc ipcions e e i- des al cul e impe ial (FABRE, MAYER, RODA 1983, pp. 19 i SS.), les es es de columnes (RIBAS 1952, p. 56), les cales a queolbgiques sense oballa d'es uc u es en el ca e de San a Ma ia, no 2 (BONA- MUSA-LLOANSI 1977, pp. 8-15) i en el ca e San F ancesc d'Assis, no 25 (CLARIANA-LLEONART 1977, pp. 246 i SS.) i la nec bpolis paleo-c is iana al ol an del emple (RIBAS 1964, pp. 106-107, RIBAS 1969-1970, pp. 291-293, RIBAS 1975, pp. 72 i SS., S.A.M.M. 1977, i xes 17, 41, 44). Sob e el emple suposadamen dedica a Augus , Ribas ens diu: Del emple pagh d'Ilu o no en coneixem la plan a, pe b hem pogu si ua l'empla~amen amb exac i ud g acies al desco- b imen d'una pa del seu onamen , al mig del p esbi e i de la Basílica de San a Ma ia. La descobe a ingué iioc en ocasió de cons ui -se la base on assen a una de les qua e columnes del nou baldaquí. Coincideix so a de la p ime a columna del cos a esque e, a una p o undi a que no a iba als dos me es. El onamen omh, que apa egué acompanya d'al e ma e ial de l'hpoca, és d'una cons ucció mol sblida, de ped es unides amb mo e , i p esen a un g uix de 1,50 m. Ce es di icul a s so gides no ens a en pe me e de e -hi una exca ació, al com e a el nos e p opbsi . Malg a o , amb els an eceden s que ja eníem d'al es oballes i el que s'ha descobe ac ualmen ha es a hcil d'iden i ica els es igis de la cons ucció com a p o- pis del emple. Pe la di ecció inclinada que p esen a a el onamen , sembla que es po assegu a que es a a o ien a de ca a a Lle an , se- guin el cos um omi. Es c eu que el emple d'Ilu o es a a dedica a l'empe ado Augus , igualmen com el de Ba cino. (RIBAS 1964, p. 97) Sembla que es ac a ia del c IJodium)> del emple, e seguin la cnica de l'c Opus quad a um),. D'aques a ma eixa cons ucció en o ma ia pa la base h ica de columna pseudo-pe íp e a, sense es- ies, en ped a de ma es (RIBAS 1952, p. 56), conse ada en el Museu Coma cal, mol ca ac e ís ica dels emples omans. Ribas da a el emple cap al 15 d.C. (RIBAS 1964, p. 98). Ilu o deu ia eni ambé un emple més an ic dedica a la T iada Cspi olina: Júpi e , Juno i Mine a. La e e encia al cul e de Juno la obem en el pedes al dedica pel se i C. Quin ius (FABRE, MA- YER, RODA 1983, pp. 22-27). Els pedes als de les es h ues que o na en el c Fo um)> es po di que o en oba s gai ebé in si u. Al cul e impe ial pe anyen els de Bon E en , Juno, Me cu i i Sil i (FABRE, MAYER, RODA 1983, pp. 19 i SS.), dedicades pels se i s. Amb ca ic e hono í ic els de S a ia L(ucii) (MAYER 1980, pp. 106-107, FABRE, MAYER, RODA 1983, p. 60) i de [P. Aemilius] Geme[llusl (FABRE 1979 pp. 183- 187, FABRE, MAYER, RODA 1983, pp. 54-56). To s els pedes als semblen del ma eix alle , si bé es desconeix el de S a ia L(ucii) ja que la ansc ipció d'aques p o é de la C bnica de Pujades (MA- YER 1980, pp. 101 i SS.), da a s en un ma eix momen , que deu ia coincidi amb I'embellimen del c Fo umn a la p ime a mei a del segle 11 d.C. (FABRE, MAYER, RODA 1983, pp. 19 i SS.). De les es i ues que ani ien en els pedes als ins aques momen no n'hem oba cap es igi, sols una e e encia a la C bnica de Pujades: Y a 10 que se puede conje u a debió de se base de es a- ua de cie a muje llamada S a ia Lucula hija de Lucio. Cuya imagen pod ia habe sido aquella igu a de muje de má mol, engas ada en la pa ed de la casa de Ge ónimo Po ale y To oe- lla. (MAYER 1980, p. 103) P bxim al c Fo um)> i dedica a una di ini a secundi ia, hi hau- ien les es es del emple oba en el sola del Ca e ó, no 45 (des- ui el 1982); llu plan a la desc iu Bonamusa com a <(oblonga, amb ex ems absidials, d'un pe i edi ici p bs il i e is iln (BONAMU- SA 1983, pp. 7-8). Les Te mes L'edi ici de les Te mes (des u'i el 1968) es a ia si ua al ca e de les Espenyes ocan amb el ca e de la Palma, al lloc on a a hi ha el Casal de Cul u a de <(Can Xamma n. Cons a a de es sales pa i- men ades amb mosaics c opus essella um)> bicolo s, amb esselles de calci ia blanques i neg es; una g an sala de 99 m2, un c auces)> o i una <(exed a)> o sala de plan a semi-ci cula , així com ambé dues piscines i es ances pa imen ades amb plaques de ma b es, c opus sec ile),. Hom suposa que ind ien alguna elació amb el ma eix c cu a o balnei)> de Ba cino, Lucius Minicius Na alis (RIBAS 1968, p. 136). Els mosaics han es a da a s com d'kpoca Se e a, inals del segle 11 ins a p incipis del segle 111 (BARRAL 1978, pp. 111-114). En el sal amen sols es pogue en ex eu e els mosaics de la g an sala i el c iauces)>, men e que el de l'c exed a)> ou en bona pa des ui' . ccDomus~ senyo ial a la plaqa G an Les p ime es e e ncies que se'n enien da a en del segle pas- sa ; Pellice ja a esmen al pa imen < opus signinum), deco a amb un meand e d'es is iques (PELLICER 1887, pp. 227 i 239). Fou e- descobe l'any 1979 jun amb una pa del cen e deco a amb do ins i pa d'una al a habi ació amb c opus essella um)> de esse1.les blan- ques i neg es (RIBAS 1980-a, RIBAS 1980-b); pos e io men en les exca acions del 1982 es posi al descobe bona pa de l'es uc u a d'un sump uós edi ici o c Domus)> amb pe is il i habi acions pa imen- ades amb c opus signinum), amb esselles a engle ades i c opus spi- ca um), de pe i s ajols ec angula s disposa s en o ma d'espina de peix (FABREGAS 1982, pp. 1 i 8). La cons ucció del conjun és da able e s el 40 a.C. Al es cons uccions Dins d'aques apa a a egim les es es exhumades als ca e s de la Pau-Plaga de San C is b o i Bea a Ma ia, no 3. Les oballes del ca e de la Pau-Plaga de San C is b o són de di ícil in e p e ació; c iden l'a enció les dues columnes que pod ien o ma pa d'un pe is il (?). Les es es de l'es anca amb pa imen de c signinum)> obada a la casa no 3 del ca e Bea a Ma ia (RIBAS 1969-1970, pp. 291-293) possiblemen pe anyen a un edi ici amb acana al c Fo um)>. Les nec opolis Segle I a.C.: la nec bpolis d'incine ació del ni ell més p o und del Fossa Xic. S'hi a en oba sis ombes con enin l'u na amb les cend es del di un . Segle I d.C.: alguna omba a la Rie a, en u na cine h ia. Cal ambé e essenya dels monumen s une a is. El de L. Ma - ciu~ és da able del 55 al 75 d.C. (FABRE, MAYER, RODA 1983, p. 42); podem e -nos una idea dels elemen s que el composa en eien el que diu l'au o anbnim de Ma a ó a ozos: Realmen e en la p ima e a del año 1814 en el almacén del seño Lesus, que es á en la calle de la Rie a en e a la casa . del Común, se encon a on, exca ando pa a ecompone el edi i- cio, una lápida, que se halla ijada en la pa ed del niismo alma- cén y a ios pedazos de o as, y dos es a uas, según se me ha e e ido de pied a común, pe o sin cabeza, las que ue on en e- ada~ o hechas igualmen e pedazos. (AN~NIM 1860, pp. 151- 152) I en l'db a La Glo ia de Ilu o: Con iene sabe que allí mismo se ha116, y yo i en e las uinas, una es a ua de muje de pied a. Puede se es u iese ambién la de Ma cio. (ANONIM 1834, pp. 129-130) De la p ime a mei a del segle I d.C. se ia el monumen de P. Si- cini Ge mi, <<pis o )> ( o ne ) (FABRE 1979, pp. 184-185, FABRE, MAYER, RODA 1983, p. 59). Suposem que es a ia d eqa al peu de la Via Augus a, a l'algada dels ac uals ca e s de San Bene i ca e de F a Lluís de León. Al monumen une a i en o ma d'a a monumen al deco a amb es es de Go gona als medallons de les olu es, ambé al peu de la Via Augus a (ac ualmen can onada Camí del Mig-ca e Ma heu), pos- siblemen hi o a en e a algun dels p opie a is de la p ope a illa omana de To e Llaude ; poden1 da a -ho des de inals del segle I d.C. ins a mei a s del 11. A un al e monumen une a i co espond ien els dos agmen s d'es a ues obades a la Baixada de San Simó el 1887 en eno a l'emped a (PELLICER 1887, pp. 238 i 256). un o s emení d apa , conse a al Museu Coma cal, i un nu que ou des ui' (RIBAS 1952, p. 91). El columba i de la casa Jo e possiblemen da a ia de la segona mei a del segle I d.C. i a iba ia ins poc abans de la c isi del segle III. Pellice a esmen de la oballa de dues monedes, de Claudi i d'Alexand e Se e , dins d'u nes cine i ies (PELLICER 1887, pp. 293 i 299). .De inals del segle I i o el lla g del segle 11 da a ien la majo pa d'en e amen s amb kgules i en caixa de plom de la nec bpolis de la Rie a. Als segles IV- i VII co espond ien la nec bpolis d'inhu- mació obada al ol an del emple de San a Ma ia i algun en e a- men amb egules de la Rie a. El p oblema undacional El p oblema undacional d'Ilu o és gai ebé iden ic al de Bae ulo; ambdues ciu a s es a en do ades de mu alles cons u'ides amb les ma- eixes ca ac e ís iques ecniques. La se a g an dimensió ens a pensa que s'aixeca en pe inicia i a de l'au o i a omana. Pe al a banda, a o es dues enim les ce amiques campanianes (de e nís neg e) com a elemen hssil més an ic, amb les a ie a s de <(A- a dana,,, < B,> i c B-o'ide)>, da ables en conjun des de poc abans del omb dels se- gles 11-1 a.C. ins a mei a s del I a.C. Pe al cas de Ma a ó ens obem amb les o mes i nomb e d'exempla s ecolli s en el següen quad e: Fo mes i a ie a s iden i icades en ce hmica de e nís neg e a Ilu o Fo mes n: exempla s Campaniaila <<A- a dana), Lamboglia 27 > 31 * 48 Mo el 27/55 Campaniana <<BP Campaniana c B-oideu F ag. de pi e a (deco ació de <<Losange)>) ' La Campaniana c B-oide), és da able e s el 120 aC., segons les oballes del de elic e de Spa gi. F ag, de ons de pi e a 1 (amb ma ca adial FLOTI>)^ De les eo ies que expliquen la undació de les dues ciu a s, la més ecen és' la de PREVOSTI 1981, que, seguin la de GUITART 1976 pe a Bae ulo, la a ex ensi a a l'h ea d'Ilu o. P e os i explica la p esencia del g an nomb e de illes omanes o explo acions ag ícoles en les h ees u als de Bae ulo i Ilu o, en les quals s'hi oba com a ce hmica més an iga la Campaniana <(A- a da- na>> i ccB)>. Les illes són dis ibu'ides, e i o ialmen , a semblanga del que indiquen les i Leges Appuleiae>> pe a l'es ablimen en el no d d'h ica de legiona is llicencia s pe Ma i desp és de la ic b ia sob e Iugu a, amb el consegüen epa imen de e es de 100 < iu- gue es)> (més o menys 25 Ha.) pe a cada una (PREVOSTI 1981, p. 537, GUITART 1976, p. 21). Les c Leges Appuleiae)> no au o i za- en a Ma i la undació de colbnies o a de la península i hlica, pe an les ciu a s- o aleses que hau ien de unda pe de ensa , allo ja en els p ime s emps, i dona se eis a aques s colons no podien anome- na -se colbnies; d'aquí la ó mula ju ídica de les < oppida ci ium o- inano um>>, habi ades pe ciu adans omans egi s pe llu d e . Pe aixb, an a Ilu o com a Bae ulo succei ia un cas mol semblan al de la coloni zació del no d d'h ica. Aquí la mo i ació pod ia mol bé ha e es a la in asió dels Cimb is (113-110 aC.) (GUITART 1976, PP. 240-241). De e , aques a esi no acaba de pe ila el que succeeix amb els au bc ons, en aques cas els ibe s- omani za s, ni ampoc I'ex inció o despoblamen dels pobla s 3, com són els de Bai olo i Ildu o en e al es si ua s ei1 llocs a u ona s, cap a mei a s del segle I a.C. Tal e- gada, en aques aspec e, pod ia ésse aplicable el que diu Balil: Desde un pun o de is a u banís ic0 es as ciudades e an una ansicidn en e el pasado y el u u o. Como las c ciudades de colinan del Cen o de I alia, su plan no se ajus aba al c i e- io de la egula idad y el azado o ogonal de las calles, cuan o a la unción, sea de me cado (cen o de con a ación e i adia- * De la ma ca ~~KOTS, se'n coneix un sol pa a1,lel al pobla ibP ic de Bu - iac. Da able abans del 40 a.C. ' P e os i a e e Pncia a uns possibles cc icus)> al peu dels pobla s ibe ics com a p ime esc316 de la in eg ació dels indígenes (PREVOSTI, 1981, pp. 552- 553). Plan a de Les exca acions del sec o ca e de la Pau - pla~a San C is ii o - ca e Espenyes (M. R bas 1952). Plan a de les exca acions de la pla~a del Bea S~l ado . El n? 5 és la cla egue a del nDecumanus)) (M. Ribas 1952) Secció de les exca acions de /a plaga del Bea Sal ado? .. 1, ni ell p imi iu; 2, ni ell de inals del s. III; 3, ni ell mode n, abans de les exca acions). (M. Rihas 19-52) Plan a de les cs es obades a Can Xamnza (des ui el 19G8) (Ai. Ribas 19G8) MATAR6. DESEMBRE 1983. SIGNES CONVENCIONALS Fb um @ Temple Te mes A Nec opolis (B Ves igis TI,*,.,.. ."d.C. la. id b.; o. n*!li .",? 4-.-i e.:a3d .nb l Pa 'OI*# C il.i a;. w,, .#. 7.111131. O wn.1.o. Si uació de Les oballes d'2poca omana. (S.A.M.M.) De all del mu pe pendicula m la mu ala, al cl d'En Pa/aa, n? 20 (en cu s de des ucció)). Ca e ende oca de /a mu a/la, al C/ d'En Pa/au, n? 20. ca e del ca e ó L ca e &en palau Plan a de ks exca acions a la placa de llAjun amen i de la mu alla obada en el ca e d'En Palau, n? 20 (des uTda a inais del 1979) (Plznol de M. Ribas 1981, adap a ).