Recensions

La informació de cada revista consta només de títol i subtítol i les dades tipogdfiques de ciutat i editor. No s'han relacionat altres informacions, com ara periodicitat, classificació decimal, índex alfabttic de mattries, etc., per6 est2 previst que figurin a l'edició del Catileg. A continuació de la descripció del títol s'ha indicat la localització de cada revista: Universitat i les sigles corresponents a la biblioteca, departament, secció, cstedra, etc. Les reproduccions del contingut de les revistes seran facilitades per les biblioteques les adreces de les quals figuren a ]'Inventari. -que indiquen en cada cas I'autor del qual deriven-- de forga monuments, per bé que rrialauradament encara no de tots. El llibre conenga amb una breu introducció de caire historiogrific i metodol6gic, a la qual segueix immediatament la prlmera part (pp. 18-164) que en sis cz.pítols fa una revisió de I'art pre-rominic a Catalunya, comencant arnb un clar i concís marc hist6ric; a la p. 19, tanmateix, per error s'inclou una fotografia d'una estela del Museu de Vic catalogada com de Carles el Calb quan en realitat és I'epígraf funerari de Plancina procedent de les itnmediacions de San Pedro de Arlan2a i datable dels SS. VI.VII. El segon capítol, aArqueología i soM. Lamarca cietat~, constitueix un panorama concret de I'arqc itectura contemporinia: X. BARRAL i ALTET L 'art pre-romlinic a Catalunya Segles IX i X amb 440 fotografies de J. Gumi Barcelona, Ed. 62, 1981, 303 pp. El volum que ara comentem constitueix el darrer de la strie dedicada a I'art rominic publicada per Edicions 62; dels quatre és el que presenta un inventari i text més exhaustiu amb una 6ptica actual, com era d'esperar de la traject6ria investigadora de X. Barral. L'aparat grific és excel.lent i enriquidor, intdit tot ell, adaptat a les exigtncies del text, sense ser-ne subsidiari, equilibri aconseguit per la professionalitat de J. Gumí. La planimetria a escala constant aporta també un notable aveng i, a partir d'ara, podrem disposar de plantes i algats fidels 1) ciutats i rronestirs; 2) castells, poblats, necrGpolis, masos i cabanes; 3) esglésies rural;: vil.les i parraquies. Insisteix en la no discontinu'itat, a Catalunya, entre el Baix Imperi romi i 1'Alta Edat mitjana, i es fa ressó de les investigacions i troballes més recents. El tercer casítol, ~L'arquitectura religiosa dels segles rx i x a Catalunya*, ofereix una :implia visió comensant per les actes tle consagració i la utilització tardana dels monuments paleocristians; con:inua després amb una anilisi de cadascuna de les parts de I'estructura clels edificis, i finalitza amb les relacions de I'arquitectura catalana amb les regions ve'ines i la transició al rominic. Es fa notar, una vegada més, la ntcessitat de noves recerques arqueo1i)giques al conjunt d'esglésies de Terrassa, pel qual X. Barral és partidari de la cronologia tardana. La difertncia entre s. IX i s. x queda ben perfilada per una continultat dels monuments paleocristians, en el primer cas, i una puixansa constructiva en el segon, amb un bon nombre de varietat de solucions i novetats ticniques, com és notori, a la segona meitat del segle x El quart apartat és dedicat a I'escultura en marbre i pedra, de decoració arquitect6nica principalment, car altres elements ornamentals com ares, cancells i sarcbfags tenen tot sovint una cronologia més antiga o, en el cas dels trons episcopals i, alguns sarc6fags, posterior. En totes les manifestacions es fa palesa la seva senzillesa i arrelam cliissics, i s'empren majoritiriament materials locals o materials nobles reelaborats. Cal destacar la prudincia amb qui I'autor remarca que s'ha de tractar la cronologia dels elements decoratius, defugint tradicions d'estudi errbnies, especialment en el camp dels sarc6fags i les piles baptismals, on amb certa frequincia han estat catalogades com a pre-rominiques peces ben posteriors, idhuc baixmedievals. <<La pintura medieval i la miniatura, constitueix el tema del cinqui capítol. Novament sorgeix el fet de la continui'tat romana i de la seva evolució cap al medievalisme, fenomen especialment difícil de distingir, en aquest cas per I'exigüitat de les restes, amb I'excepció de tres conjunts en els quals centra I'aniilisi de X. Barral: Campdeviinol, Pedret i Terrassa, els dos primers considerats com a representants del corrent popular i local per contraposició a Terrassa, on les de Sant Miquel i Santa Maria pertanyerien a una tardició culta d'influincia exterior, imitades posteriorment a les de Sant Pere per artistes menys destres. L'espai dedicat al tema de la miniatura és redurt, per6 s'hi fa esment dels principals scriptoria de Ripoll i Vic, i dels inventaris publicats darrerament. L'últim capítol de la primera part recull sota el nom <Les altres formes d'art, tot all6 que anomenem generalment, per no disposar d'un terme adient, <arts menors,. Hi trobem els objectes petits de materials nobles i costosos, com els metalls i l'ivori, a més d'una refertncia a les produccions cerimiques; pel que fa al teixit s'inclou una fotografia interessant del teixit de Sant Pere de Rodes. Es dedica especial atenció a I'ara portstil de la mateixa procedtncia, pesa singular que I'autor dóna com a <(única mostra d'aquestes arts litúrgiques cul tu als^^, per6 estudis monogriifics permetran segurament de comprovar les cronologies d'algunes peces con les que les notícies donen com a dipositades al Museu de Vic, concretament un calze i una patena de plom (s. x ?) de Sant Andreu de Llavaneres. La segona part del llibre és dedicada al ~Catileg de les esglésies prerominiques de Catalunya, que estudia un total de 120 esglésies; la presentació és feta mitjansant unes fitxes c6modes i ben dissenyades, una bibliografia de cadascun dels exemples i una descripció precisa i correcta acompanyada d'il~lustració, en la major part dels casos. Cal fer esment del notable treball de camp fet per X. Barral, que I'ha dut a recórrer cadascuna de les esglésies amb inapreciables indicacions de com accedir-hi; només en tres casos fa constar un honest non uia'zmus (p. 167, 176, 177). La catalogació ha seguit criteris estrictes donant com a segur alli, quc ho és veritable- ment i tractant de comprovar les Guies i Itineraris, com per exemple la de V. Buron, que detectaren aquestes esglésies de dificultós accés, en alguns casos. Podríem esmentar que I'antiguitat acceptada o sospitada per X. Barral ha estat de vegades corroborada per troballes arqueol6giques o reaprofitaments en els edificis entre els quals podem triar, per exemple, els tres fragments de placa, probablement de la segona meitat del s. VII, de l'església de Sant Martí de Mata (p. 252), que hem identificat en un estudi recent com una deposició de relíquies, una dedicació d'església, o les dues coses alhora'. L'última part de I'obra és un aptndix amb la relació de ales esglésies comsiderades pre-romPniques en alguna publicació per6 no incloses en el catsleg),, que ajuda a aclarir el metode de classificació i la tria duta a terme per I'autor. Segons la mateixa metodologia, per6 lagicament més breu, es fa la fitxa de 114 esglésies, en algunes de les quals hi ha dubtes fins i tot del seu carattec religiós (Roses, p. 269); altres exemples, per6, han aixecat, o continuaran aixecant, po12miques2, car I'amplitud i novetat de la catalogació de X. Barral té el merit de posar damunt la taula la discussió de problemes pendents que tant de bo trobin la seva solució en properes investigacions arqueolbgiques; aix6 permetria de reG. FABRE. M. MAYER. I. RODA. lnsc?ipcions romanes de Mataró i la seva drea (Epigrafia romana del Maresme), Mataró, 1083. núm. 27, pp. 75-77. M. PAGES i PARETES, a .Amics de I'.Art rominicu, circular núm. 15, pp. 161-162. per a les esglésies de Sant Silvestre de Vallirana. Sant Cristafol i Santa Creu d'olorda. cuperar defillitivament per al nostre art pre-rom9riic algunes esglésies encara suspectes, per6 molt possiblement del segle X, cue el desig d'objectivitat de I'autor ha dut a incloure en aquest inventari final. Per cloure aquesta recensió podem dir que X. Ilarral ens ha donat, una vegada més, testimoniatge de la seva manera de fer les coses, amb pulcritud i exhaustivitz.t. A partir d'ara és diferent el panorama del nostre art dels segles IX i X, i caldri valorar els seus nombrosos e::emples i la seva significació com un art desenvolupat a cavall del món Prat, i carolingi amb personalitat prapia, que serveix d'enllag sense terrabastalls entre la forta tradició romana de Catalunya i la consolidació de I'art rom2nic al segle XI Isabel Rode Guia dels Arxius Hist6rics dc. CataIunya, 1 Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Bazcelona, 1982, 192 pp., 24 limines El Servei d'Arxius de la Direcció General del Patrimoni Escrit i Documental del Departament de Cultura de la Generxlitat ha iniciat amb 6ptim criteri la publicació d'una Gzlia dels AKills HiSkin¿z de Catahnya. L'elaboració d'acluesta guia ha estat encomanada als millors coneixedors de cada arxiu, és a dir, als responsables directes de la seva cust6dia i ordenació, els quals han dut a terme la tasca informativa arnb una exposició breu, per6 substancial.