Recensions

lli~ons adoptades per I'autor són fonamentades mitjan~ant I'estudi criticotextual, lingüístic i literari. El text Ilati afronta amb una traducció castellana feta amb un llenguatge planer, com correspon al llenguatge dels miracles. Val a dir que es tracta de la primera traducció completa de la Vita Dominici, cosa que fa més meritaria la tasca del traductor. Els personatges, fets histarics i els topanims hi són aclarits rnitjan~ant la corresponent nota. Clouen I'edició un Índex de persones, un altre de llocs, un mapa de I'ambit geogrPfic de la Vita Dominici i una exhaustiva bibliografia. En resum una excel.lent edició critica que ens popt servir de guia en la marxa pel camí de l'edició critica d'altres obres de la literatura hagiografica hispano-llatina de I'Alta Edat Mitjana. Antoni Peris i Joan Cartulari del monestir de Sant Cugat 4eZ VaZZ2s. Vol. IV. Zndexs. Ministeri0 de Cultura. Dirección General de Bellas Artes, Archivos y Bibliotecas. Subdirección General de Archivos. Madrid, 1981, 187 pp. Si en el fascicle anterior de FAVENTIA donPyem una entusiasta benvinguda a l'lndex toponlmic del cartaIann de Sant Cugat del Vall& elaborat pel doctor Pere Roca, en aquesta avinentesa hem de saludar amb no menys alegria I'aparició de I'inventari onomastic complet -toponímic, per6 també antroponímicdel susdit cartoral. El present treball, en efecte, es presenta com el IV volum de I'obra iniciada per 1'il.lustre Mons. Josep Rius i Serra, que, com tothom sap, deixi inacabada, i és fruit de la feina pacient i meritaria d'Empar Bennicer i SabriP i de Josefina Font i Bayell. El doctor Frederic Udina ens explica en unes breus paraules de presentac ió el repartiment de tasques d'ambdues estudioses en la preparació i realització d'aquesta obra, que s'ha vist afavorida, d'antuvi, per una publicació impecable -amb escassissimes falles tipogriifiques, sense la menor transcendencia1- 'patrocinada per la Dirección General de Bellas Artes, Archivos y Biblioteca~, per mitja de la Subdirección General de Archivos i, en segon lloc, -n'estem segursper l'acceptació i acollida generals per part dels medievalistes. Conta el professor Frederic Udina que les llistes s'han confeccionat d'acord amb els textos establerts en I'edició de Mons. Josep Rius, tot i que no s'ha estalviat la consulta directa del cartulari original, conservat en I'Arxiu de la Corona d1AragÓ, quan I'ocasió ho aconsellava. No cal dir que aquesta actitud ens sembla adequadíssima, ja que I'edició de Mons. Rius, venerable en tants sentits, no deixa d'oferir alguna petita reserva als filalegs, si més no. El mateix volum de les escriptures arreplegades i els inevitables errors d'impremta poden explicar la defectuositat d'alguna lectura que convé de 1 Com la que hi ha en la mateixa portada, on llegim San Cugat en comptes de Sant Cugat. corregir, sobretot pel no petit interes lingüístic d'aquest aplec documental. I és, sens dubte, un bon procediment el de comengar les esmenes des d'aquests recents índexs. Així, per exemple, hi trobem rectificada la forma espúria Lobantes per la legítima Lobateres (p. 36) o Obned per Olmed (P 43). Han cregut també convenient les autores -i nosaltres ho aplaudimla localització dels top6nims, respecte a la identificació d'algun dels quals creiem estar en condicions de precisar un poc més. Ohedera un locus situat al costat de Santiga, per6 de vegades incl6s també en els termes medievals de la parr6quia de Sant Salvador de Polinyi2, i Sancta Cohmba correspon a la capella del mateix nom, propera al castell de Barber2. S'ha resolt també el problema de les nombroses variants grifiques d'un mateix terme onomistic remetent-les a una forma patrona, que és la que dóna entrada a la localització quan es tracta d'un top6nim. Advertim, per& que Pools (p. 47) no va dins el grup Podols (p. 46) com tampoc Pozols (p. 47), mots que segurament fan referencia a un sol indret. La fonetica del catal;, almenys, no s'oposaria a aquesta Per a més precisions sobre aquesta localitat, vegeu el capítol dedicat a aPolinyi del Vallcs, dins el nostrc llibre L'dntic cimrrc de .iknlci Annd de Bar~.e/ond. (en curs de public:lci6). Els propietaris d'aqucsta capella erc11 els Santa Colom:t, ktmilia dr la qu:d ens ocupcni cn I'esmcnr;u c.;~pítol. ,i Per :LI pas -<i-> -(T. -> -I-> 4 vegi's A.M. BAI>IA MAU<;AI<I.I,, G'rdtt~;/;~-~ hi.vtGric'~ L.~IIJ/~~I~, B:~rcelo~~:i, 108 1 , )'1'. 187 SS. A partir d':~ra el cartulari de Sant Cugat es podr;i consultar amb facilitat i esdevindrP rr és profitós. J. Alturo i Perucho L. DURET )I J.P. NERAUDAU Urbanisme et Metamorphoses de la Rome lintique <Realia)>. Les belles Lettres, Paris, 1983 Con este litlro se inicia la colección *Realia* de Be les Lettres. Básicamente se trata de una historia de la ciudad de Roma a través de lo que pudieron ser sus calles y plz zas; sus edificios públicos y privados, las condiciones que marcaron su u rbanismo y las alteraciones/evolucionc:s que fue sufriendo al transcurrir el tiempo, las técnicas que 10 realizaron y las constantes vitales que 10 justific:iron. Se inicia con una reflexión sobre el urbanismo rornano en base a ser ante todo centro politico cuyas residencias familiares devienen centros de culto, algo asi como la convivencia de 10 divino (interior) ), lo humano (exterior). La evolución de Roma estar5 condicionada por su situación geográfica, sus dirigentes, su historia. .. que convertiria las siete cclinas enclaves buscados por cuestiones de salubridad, en 10s centros neurá1~;icos de la ciudad. Ciudad pol"tica por excelencia, las plazas públic:^ se convierten en la huella princip:~l de su evolución. Pero' la religión familiar que marcará la primera dial ec tic;^ con la política antedicha, transcientle a 10s templos y Roma llega a distingirse por la abundancia