Recensions

ris; 4) index d'escriptors i 5) index de continguts dels mss. La nostra opinió és que ens trobem davant d'un magnífic llibre, nascut amb una clara vocació de manual unliversitari i que I'única cosa que pretén és fornir la gent interessada en I'estudi de la Paleografia grega, del material imprescindible, recolzat per la bibliografia bPsica, per comenGar a caminar amb seguretat per aquest camí. Joan Gómez i Pallares VITALINO VALCÁRCEL La c(Vita Dominici Siliensi, de Grimaldo. Estudio, edición, crítica i traducción de V. VALCARCEL. Logronyo, 1982 Instituto de Estudios Riojanos, Centro de Estudios ccGonzalo de Berceo*, núm. 9) Heus ací la moderna edició crítica de I'obra potser més important de la literatura hagiogrPfica hispano-llatina entre els segles X-XII: la Vida de Sant Domenec de Silos del monjo Grimald. Aquest estudi, fruit del treball pacient i ininterromput d'uns quants anys, és la primera edició critica seriosa de la Vita Dominici, car les dues úniques edicions que n'existeixen no són ni modernes ni critiques. Com les modernes edicions critiques d'un autor antic o medieval I'edició que ara ressenyem es compon de les tres parts clbsiques, és a dir, estudi dels testimonis, estudi literari i edició critica i traducció. En I'estudi dels testimonis que transmeten 1 obra es fa I'inventari, col~lació i classificació de tots els testimonis, manu:,crits o no, conservats de I'obra, que sjn els manuscrits Silos, Bibl. Abad. : 2 s. XIII o XIV. Madrid, Bibl. R.A. Esp. 5 (E.116), s. XV, i les edicions dels seus dons únics editors que, en haver-se perdut els manuscrits que ells utilitzaren, tenen el valor d'un manuscrit, és a dir, l'edició de Sebastián de 'Jergara, Madrid. 1736, i la de Tamaycl de Salazar, Lió, 16511659. GrPcies a les addicions, interpolacions i canvls, tant en el nivell dels accidents massius com en el de les lectures concretes del text, I'autor arriba a escatir quina és la Vzta Dominin' original i les addicions posteriors. Clou aquesta primc,ra part un intent de reconstrucció dc. la histhria de la transmissió del text. En I'estudi literari I'autor del present treball, després d'un exhaustiu estudi literar], estilístic, lingüístic i conceptual, a-riba a la conclusió que existeix un n~lcli originari de la Vzta que arriba firi:; a 11, 40, degut a un sol autor, Grimald, monjo de Silos, contemporani dei sant i franc&, i una altra part que v:t des de II,40 fins a la fi, espúria i afegida, a més de les interpolacions. La tercera part comprsn el text críticament establsrt i la traducció. El text llatí va acompanyat d'un exhaustiu aparat de fonts i del corresponent aparat crític. Cal assenyalar ['immens treball que supo;a avui dia fer un estudi de les fonts d un autor de la llatinitat tardana o medieval, si hom hi té en compte la marlca de Iexics i concordances. Un númc:ro al text llatí remet a I'apartat de notes critiques que es troba al final del text, en el qual les lli~ons adoptades per I'autor són fonamentades mitjan~ant I'estudi criticotextual, lingüístic i literari. El text Ilati afronta amb una traducció castellana feta amb un llenguatge planer, com correspon al llenguatge dels miracles. Val a dir que es tracta de la primera traducció completa de la Vita Dominici, cosa que fa més meritaria la tasca del traductor. Els personatges, fets histarics i els topanims hi són aclarits rnitjan~ant la corresponent nota. Clouen I'edició un Índex de persones, un altre de llocs, un mapa de I'ambit geogrPfic de la Vita Dominici i una exhaustiva bibliografia. En resum una excel.lent edició critica que ens popt servir de guia en la marxa pel camí de l'edició critica d'altres obres de la literatura hagiografica hispano-llatina de I'Alta Edat Mitjana. Antoni Peris i Joan Cartulari del monestir de Sant Cugat 4eZ VaZZ2s. Vol. IV. Zndexs. Ministeri0 de Cultura. Dirección General de Bellas Artes, Archivos y Bibliotecas. Subdirección General de Archivos. Madrid, 1981, 187 pp. Si en el fascicle anterior de FAVENTIA donPyem una entusiasta benvinguda a l'lndex toponlmic del cartaIann de Sant Cugat del Vall& elaborat pel doctor Pere Roca, en aquesta avinentesa hem de saludar amb no menys alegria I'aparició de I'inventari onomastic complet -toponímic, per6 també antroponímicdel susdit cartoral. El present treball, en efecte, es presenta com el IV volum de I'obra iniciada per 1'il.lustre Mons. Josep Rius i Serra, que, com tothom sap, deixi inacabada, i és fruit de la feina pacient i meritaria d'Empar Bennicer i SabriP i de Josefina Font i Bayell. El doctor Frederic Udina ens explica en unes breus paraules de presentac ió el repartiment de tasques d'ambdues estudioses en la preparació i realització d'aquesta obra, que s'ha vist afavorida, d'antuvi, per una publicació impecable -amb escassissimes falles tipogriifiques, sense la menor transcendencia1- 'patrocinada per la Dirección General de Bellas Artes, Archivos y Biblioteca~, per mitja de la Subdirección General de Archivos i, en segon lloc, -n'estem segursper l'acceptació i acollida generals per part dels medievalistes. Conta el professor Frederic Udina que les llistes s'han confeccionat d'acord amb els textos establerts en I'edició de Mons. Josep Rius, tot i que no s'ha estalviat la consulta directa del cartulari original, conservat en I'Arxiu de la Corona d1AragÓ, quan I'ocasió ho aconsellava. No cal dir que aquesta actitud ens sembla adequadíssima, ja que I'edició de Mons. Rius, venerable en tants sentits, no deixa d'oferir alguna petita reserva als filalegs, si més no. El mateix volum de les escriptures arreplegades i els inevitables errors d'impremta poden explicar la defectuositat d'alguna lectura que convé de 1 Com la que hi ha en la mateixa portada, on llegim San Cugat en comptes de Sant Cugat.