Recensions

jo de investigación y observación que debía preceder a la inventi0 propiamente dicha. Es más, llega a atribuir a Hipódamo la prioridad en la investigación filodfica para descubrir la mejor forma de gobierno para la ciudad, es decir, presenta a Hipódamo como un personaje en el que realizaciones urbanísticas y tratados filosóficos constituyen dos expresiones de una unitaria elaboración teórica. En el Capitulo 11, que titula aHipódamo en las Atenas del siglo VD, la autora extrae datos cronológicos y biográficos de nuestro personaje a partir de 10s diferentes escolios a un pasaje de Aristófanes (Ep. 327). Algunos epígrafes del capitulo son suficientemente ilustrativos respecto a su contenido: aEl hijo de Hipódamo en Aristófanes*, <<El arquitecto del Pireo,, aArqueptólemo de Agryle* (supuesto hijo de Hipódamo), aHipódamo ateniense,, etc. Por fin en el último capitulo, el 111, titulado aLa personalidad de Hipódamo en la comparación de 10s testimonio~~, se hace un estudio comparativo de 10s datos aportados por cada una de las tres fuentes de testimonios previamente estudiados con el fin de verificar qué datos son aceptables sin reserva, cuáles pueden ser aceptados con reservas o cuáles deben ser absolutamente rechazados. Los epígrafes son 10s siguientes: aEl nombre y 10s orígenesp, <La vida y la obra)), ctHipódamo y la urbanística hipodamenap. Las conclusiones, finalmente, enfatizan aquellos aspectos de la personalidad y de la obra de Hipódamo que le caracterizan como un técnico, arquitecto y urbanista, que no se limita a responder a exigencias contingentes con soluciones específicas, sino que quiere afrontar de una manera orgánica y sistemática, 10:i problemas espaciales de la vida privada y colectiva en su globalidad, tal como representa para el griego del s. v la compleja unidad de lapol'is, cuyos dos aspectos, territorial y político, están indisolublemente unidos. En resumen, disponemos con el presente libro, de una monografia seria y documentada sobre la personalidad del gran arquitecto del Pireo. Rosa A. Santiago R. BARBOUR Greek Literary Hands. A. D. 400-1 600 Oxford Palaeographical Handbooks, Clarendon Press, 1981. 87 pp. Dues o tres observacions de R. Barbour marquen el sentit general de I'obra que recensionem, la qual esperem que tingui la bona acollida que mereix. Senyala I'autora, fent referencia a la selecció de manuscrits, part fonamental del seu treball, que són diverses les condicions que demana als textos que il.lustrin el procés de I'escriptura grega entre els anys 400 i 1600 d.C.: 1) datació més o menys precisa del ms., 2) tipus de lle'tra característic. 3) el ms. hauria de tenir una certa importincia intrínseca, etc.. . Una segona remarca justifica el fet del gran nombre de mostres d'escriptura de ]'Edat Mitjana que incorpora, tot assenyalant que és precisament aquesta tpoca on els estils són més confosos i els problemes de datació i localització de mss. més importants. Alguna refertncia accesshria precedeix I'apartat introductori. En ell comenca fent una divisió dels més de 3.000 mss. grecs datables entre 400 i 1600 d. C. La major part són textos religiosos (entre I'any 950 i el 1200 aproximadament), o bé són textos de qualsevol altre tipus (entre 1300 i 1600). Textos en lletra uncial anteriors a I'any 800, textos clPssics anteriors a I'any 1200 o qualsevol mena de mss. entre 1200 i 1260 (I'ocupació de Constantinoble fou del 1204 al 1261) són molt escassos. Dos són els obstacles que resalta R. Barbour a I'hora d'estudiar Paleografia grega: 1) la manca de coneixements fixos que serveixin de punt de referencia i 2) la manca de fortes distincions d'estil que vagin paral,leles al temps o al lloc d'escriptura d'un ms. Emmarcats en aquestes limitacions, les línies de desenvolupament de l'escriptura grega es poden tracar distingint dos tipus diferents de canvis: i) el canvi intrínsec d'estil a I'hora d'escriure i 2) els canvis en alb que s'anomena minutae dels hPbits d'un escriba (R. Barbour posa com a exemple típic, i comú amb el llatí, els nexes o bé, especificament la forma d'accents i esperits Cf. p. XV). El següent capítol és el que dedica als diferents tipus d'escriptura grega. En aquestes planes hom troba una esquernitica i concisa explicació de cada tipus general d'escriptura. Dins de cada apartat general (*Uncial, 400-1200)); <(Comencament de la minúscula, centúries setena i vuitena)>; ctMinúscula antiga, 800-950,; *Minúscula formal, 9501600,; ctEscriptures regionals, 950 1500~; <(Escriptures personals)> i <El Renaixement,) divideix l'autora en pal Pgrafs numerats les possibles subvariants de cada estil. Aquest sistema, forca pedaghgic, va acompanyat del que, pc:r a nosaltres, és més important i que no podia faltar en un *manual)>, em nentment prktic: la refertncia, en arnbdhs marges, dels mss. que, en la secció del llibre dedicada als facsímils, i1.h ;tren el comentari inicial de R. Barbour. Així, per exemple, l'apartat dedicat a I'escriptura uncial es divideix en dos bPsics subapartats (els quds també contenen difc rents tipus d'informació): i) dedicat a la uncial dels segles v al VIU, quan aquesta lletra era d'ús comú per als te? tos literaris. Es subdivideix I'apartat quan es tracta a) I'escriptura *bíblica)> uncial, dedicada als llibres sovint cle luxe i il.lustrats (refertncia al facsírlil 1); 6) la <bíblica)> uncial, més plantra i més aviat dedicada a documents privats (ref. al facs. 4) i 6) I'anomenada $(copte)> uncial, més refinada i amb urla certa tendtncia al nexe (ref. al facs. 8). Al subapartat 2) parla de la uncial a partir del segle IX, quan ja dominava 1'6s de la minliscula i la funció de I'estil uncial passa a ser la de donar, sobretot, dignitat i elegPncia als textos que s'escrivier amb ella. Aquest apartat segon el divideix, al seu torn, en cinc subapart:us (amb referencies als facsímils 2,3,:,6,7,9 i 10). El mttode expositiu que segueix l'autora amb la resta de tipus de lletra és el mateix. Tot seguit enceta un petit capítol dedicat a ~Car~vis en els hPbits menors de I'escriptura)). El capítol va encapgalat per unes observacions de I'autora que I'autolimiten considerablement: parla R. Barbour que certs factors (com, per exemple, els nexes, les separacions de paraules, els esperits o els accents), que en les escriptures d'altres llengües poden ser més o menys determinants per a la filiació o la datació d'un ms., en grec ajuden poc, car sovint triga centúries la seva alteració o modificació. Com diu la mateixa autora (p. XXVII), un cas que ens pot servir per il.lustrar bé aquesta situació és el dels esperits. En un principi s'usaven les formes <quadrades, w o Les fornles arrodonides, que ara usem. es troben per primera vegada en un ms. de I'any 862 (ref. al facs. 14), per6 alternant amb les formes quadrades. Aquest ús alternant va des del darrer quart del segle x fins al segle NI, quan les formes quadrades van desapareixent fins a fer-ho totalment, en un marge de cinquanta anys. Així, doncs, tenim que un factor tan important com hauria pogut ser el de la grafia dels esperits, resulta si més no equívoc perqut els tres tipus s'usen conjuntament o separada durant un espai de temps de prop de 150 anys. La resta d'aquest petit capítol est5 dedicada a: <La forma de les lletres en els mss. amb minúscula*; <Unió de Iletres, divisió de paraules,; <Abreviacions, ditresis, muda, i uposició de I'escriptura i rengles,. El següent apartat ens introdueix ja en all6 que ser5 la segona part del Ilibre. En ell dóna I'autora totes les explicacions per fer més entenedora la lectura del comentari que introduir5 en cada reproducció. Destacaríem només d'aquestes explicacions la que fa refertncia a un costum que trobem molt interessant: R. Barbour es preocupa de reproduir cada manuscrit conservant-ne el format original. La segona part del llibre (pp. 1-51) esta dedicada a la reproducció dels mss. (un total de 110 facsímils), distribuits, com a maxim, en grups de quatre per plana. Al costat de cada reproducció, hom hi troba un comentari on s'inclouen: 1) la data, probable o segura; 2) I'autor, si consta, o I'escola o localitat d'on pugui provenir; 3) la mattria o mattries que toca el ms.; 4) el Centre on es guarda el ms. (amb la filiació completa); 5) les mides físiques del ms. i la mat?ria de que est5 fet i 6) un petit text on figuren els fulls que es tracten del ms; les característiques més importants pel que fa a I'escriptura; anotacions, per línies del facsímil, d'abteviacions, nexes, etc.. . ; altres facsímils del ms. (si n'hi ha) i bibliografia sobre el text del ms. o el ms. mateix. Aquest esquema expositiu, molt encertat i clarificador, ve complementat, inexcusablement, per un ,ptndix (pp. 31-43) dedicat a les transcripcions dels textos reprodui'ts i a les edicions que d'aquests textos existeixin. Ens sembla que no caben comentaris sobte la utilitat del sistema emprat per R. Barbour. El llibre el corona un apartat (pp. 45-51) dedicat a índexs, on podem trobar: l) un index dels llocs on es poden localitzar els rnss. que fa servir I'autora, amb indicacions sobre si estan referenciats en algun cataleg publicat; 2) index cronol6gic del rnss.; 3) llocs de procedencia dels mss., en relació amb els escribes o els propieta- ris; 4) index d'escriptors i 5) index de continguts dels mss. La nostra opinió és que ens trobem davant d'un magnífic llibre, nascut amb una clara vocació de manual unliversitari i que I'única cosa que pretén és fornir la gent interessada en I'estudi de la Paleografia grega, del material imprescindible, recolzat per la bibliografia bPsica, per comenGar a caminar amb seguretat per aquest camí. Joan Gómez i Pallares VITALINO VALCÁRCEL La c(Vita Dominici Siliensi, de Grimaldo. Estudio, edición, crítica i traducción de V. VALCARCEL. Logronyo, 1982 Instituto de Estudios Riojanos, Centro de Estudios ccGonzalo de Berceo*, núm. 9) Heus ací la moderna edició crítica de I'obra potser més important de la literatura hagiogrPfica hispano-llatina entre els segles X-XII: la Vida de Sant Domenec de Silos del monjo Grimald. Aquest estudi, fruit del treball pacient i ininterromput d'uns quants anys, és la primera edició critica seriosa de la Vita Dominici, car les dues úniques edicions que n'existeixen no són ni modernes ni critiques. Com les modernes edicions critiques d'un autor antic o medieval I'edició que ara ressenyem es compon de les tres parts clbsiques, és a dir, estudi dels testimonis, estudi literari i edició critica i traducció. En I'estudi dels testimonis que transmeten 1 obra es fa I'inventari, col~lació i classificació de tots els testimonis, manu:,crits o no, conservats de I'obra, que sjn els manuscrits Silos, Bibl. Abad. : 2 s. XIII o XIV. Madrid, Bibl. R.A. Esp. 5 (E.116), s. XV, i les edicions dels seus dons únics editors que, en haver-se perdut els manuscrits que ells utilitzaren, tenen el valor d'un manuscrit, és a dir, l'edició de Sebastián de 'Jergara, Madrid. 1736, i la de Tamaycl de Salazar, Lió, 16511659. GrPcies a les addicions, interpolacions i canvls, tant en el nivell dels accidents massius com en el de les lectures concretes del text, I'autor arriba a escatir quina és la Vzta Dominin' original i les addicions posteriors. Clou aquesta primc,ra part un intent de reconstrucció dc. la histhria de la transmissió del text. En I'estudi literari I'autor del present treball, després d'un exhaustiu estudi literar], estilístic, lingüístic i conceptual, a-riba a la conclusió que existeix un n~lcli originari de la Vzta que arriba firi:; a 11, 40, degut a un sol autor, Grimald, monjo de Silos, contemporani dei sant i franc&, i una altra part que v:t des de II,40 fins a la fi, espúria i afegida, a més de les interpolacions. La tercera part comprsn el text críticament establsrt i la traducció. El text llatí va acompanyat d'un exhaustiu aparat de fonts i del corresponent aparat crític. Cal assenyalar ['immens treball que supo;a avui dia fer un estudi de les fonts d un autor de la llatinitat tardana o medieval, si hom hi té en compte la marlca de Iexics i concordances. Un númc:ro al text llatí remet a I'apartat de notes critiques que es troba al final del text, en el qual les